Apunts sobre el poema L'esposa Parla de Joan Maragall

1. L’esposa parla: Joan Maragall
Vocabulari:
● “l’esguard”: Manera de mirar que té un animal o una persona (en aquest cas
l’esposa).
● “maror”: Mar amb onades.
Contextualització:
Aquest poema se situa a "l'Intermezzo" de Visions & Cants i tracta d'una dona que
parla amb el seu marit, el jo poètic, assumint, d'una manera o d'una altra, que ell la
deixa de banda i passa tot el seu temps pensant i creant l’obra literària.
Tema:
El tema d’aquest poema és la força de l’amor. Aquest buit que deixa el distanciament
entre ells, el pot reomplir l’amor que es tenen tots dos.
Mètrica:
Versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant. S’alternen la rima femenina
(versos que acaben en una paraula plana o esdrúixola) i la masculina (acaben amb
una paraula aguda) (A,B,A,B).
Estructura:
Podem distingir dues parts: La part principal és aquella en què la dona se sent
distanciada perquè el poeta dedica tot el seu temps a la poesia i ella se sent
desconcertada, però no dubta a seguir l’espòs i ser al seu costat: assumeix, doncs, el
paper i el rol d’esposa sol·lícita, acollidora, amorosa..
En la segona part veiem una resposta per part del poeta; hi ha, doncs, un canvi de
veu. El poeta respon que a qui més estima del món és a ella i que, gràcies a la força
de l'amor, la distància que hi ha entre els seus respectius universos: el de la muller i
el del creador..
Recursos:
Anàfora: quan, quan (repetició) (1r vers i 3r vers de la 1a estrofa).
Polisíndeton: de les i.
Hipèrbaton: fugint d'a prop meu, se’n va fent via / el teu esprit al bell atzar dels vents,
(alteració de l’ordre de les paraules).
Metàfora: La nau com a símbol de viatge i experiència vital.
jo veig la nau del pensament que et porta / navegar al lluny de l'horitzó marí.
saps que la nau del pensament que em porta / sempre retorna al port del teu amor