Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
CONTEXT HISTÒRIC
1. Pèrduacolonial de Cuba i Filipines.
2. Interessos mercantils catalans impedits per
Madrid.
3. CATALANISME. Voluntat d'una separació amb
Espanya davant de la seva monarquia i del seu
estat si més no tradicional.
Segle XIX-XX
4.
OBJECTIU: Transformar lasocietat catalana per
recuperar la pròpia cultura
LITERATURA MODERNISTA CATALANA::
- Més que una alternativa estètica, una alternativa
ideològica a partir de la introducció de noves idees
- S'acomiada de la Renaixença (gust per la
tradició, els clàssics grecollatins...)
- La literatura adopta una postura catalanista
progressista (innovació, evolució, canvi,
regeneració social i cultural...)
5.
Joan maragall:
(Barcelona, 10d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911)
● Escriptor, burgès estudiant de dret, poeta,
traductor i periodista català.
● Forta implicació política i en cercles
intel·lectuals i culturals.
● Denuncia de la injustícia i de la imposició al
creixement de la societat catalana per part
d'Espanya.
6.
Temàtica i estructuradel poema
● Estat polític i cultural de l'època
● Defensa de la llengua catalana.
● Denúncia al sacrifici dels catalans
(defensant el poble espanyol)
● Separació amb espanya
(Nacionalisme)
7.
Mètrica
● Vuit estrofes
●Versos octosíl· labs amb cesura (4+4) i
irregularitats
● Art menor
● Rima - - A A - amb irregularitats a les
sextetes. (majoria versos blancs)
● Rima assonant
8.
estructura
● Oda divididaen sis quintets i dos sextets de versos octosilabs ( amb cesura
d'art menor)
● Estrofa 1: diàleg amb Espanya (Catalunya emet el discurs). Exaltació a la
llengua de la terra.
● Estrofa2: alusió als morts catalans que van anar a Cuba. No és honor ni
glòria, és desgràcia.
● Estrofa 3: importància de la VIDA, de la sang VIVA, no morta (vessada).
● Estrofa 4: - Espanya! Molt HONOR i poca VIDA.
● Estrofa5: Tu has jugat amb la vida de la gent, l'atzar determinaria la seva fi
(vida o mort).
● Estrofa 6 : Has jugat amb el risc de perdre-ho tot i així ha estat.
● Estrofa 7: - Catalunya! Estigues esplèndida, aixeca el cap i mantingue'l
amunt.
● Estrofa 8: comiat a Espanya que encara no dóna importancia a la llengua
catalana. Catalunya s'allunya.
9.
figures retòriques
● Personificació:Catalunya i
Espanya
● Anàfora: "Espanya, Espanya",
"Salva't, oh salva't"
● Interrogació retòrica : On ets
Espanya?