ODA A ESPANYA
joan maragall
CONTEXT HISTÒRIC
1. Pèrdua colonial de Cuba i Filipines.
2. Interessos mercantils catalans impedits per
Madrid.
3. CATALANISME. Voluntat d'una separació amb
Espanya davant de la seva monarquia i del seu
estat si més no tradicional.
Segle XIX-XX
OBJECTIU: Transformar la societat catalana per
recuperar la pròpia cultura
LITERATURA MODERNISTA CATALANA::
- Més que una alternativa estètica, una alternativa
ideològica a partir de la introducció de noves idees
- S'acomiada de la Renaixença (gust per la
tradició, els clàssics grecollatins...)
- La literatura adopta una postura catalanista
progressista (innovació, evolució, canvi,
regeneració social i cultural...)
Joan maragall:
(Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911)
● Escriptor, burgès estudiant de dret, poeta,
traductor i periodista català.
● Forta implicació política i en cercles
intel·lectuals i culturals.
● Denuncia de la injustícia i de la imposició al
creixement de la societat catalana per part
d'Espanya.
Temàtica i estructura del poema
● Estat polític i cultural de l'època
● Defensa de la llengua catalana.
● Denúncia al sacrifici dels catalans
(defensant el poble espanyol)
● Separació amb espanya
(Nacionalisme)
Mètrica
● Vuit estrofes
● Versos octosíl· labs amb cesura (4+4) i
irregularitats
● Art menor
● Rima - - A A - amb irregularitats a les
sextetes. (majoria versos blancs)
● Rima assonant
estructura
● Oda dividida en sis quintets i dos sextets de versos octosilabs ( amb cesura
d'art menor)
● Estrofa 1: diàleg amb Espanya (Catalunya emet el discurs). Exaltació a la
llengua de la terra.
● Estrofa2: alusió als morts catalans que van anar a Cuba. No és honor ni
glòria, és desgràcia.
● Estrofa 3: importància de la VIDA, de la sang VIVA, no morta (vessada).
● Estrofa 4: - Espanya! Molt HONOR i poca VIDA.
● Estrofa5: Tu has jugat amb la vida de la gent, l'atzar determinaria la seva fi
(vida o mort).
● Estrofa 6 : Has jugat amb el risc de perdre-ho tot i així ha estat.
● Estrofa 7: - Catalunya! Estigues esplèndida, aixeca el cap i mantingue'l
amunt.
● Estrofa 8: comiat a Espanya que encara no dóna importancia a la llengua
catalana. Catalunya s'allunya.
figures retòriques
● Personificació: Catalunya i
Espanya
● Anàfora: "Espanya, Espanya",
"Salva't, oh salva't"
● Interrogació retòrica : On ets
Espanya?
claudia tello i joan amat
batxillerat 1.3

Oda a espanya

  • 1.
  • 3.
    CONTEXT HISTÒRIC 1. Pèrduacolonial de Cuba i Filipines. 2. Interessos mercantils catalans impedits per Madrid. 3. CATALANISME. Voluntat d'una separació amb Espanya davant de la seva monarquia i del seu estat si més no tradicional. Segle XIX-XX
  • 4.
    OBJECTIU: Transformar lasocietat catalana per recuperar la pròpia cultura LITERATURA MODERNISTA CATALANA:: - Més que una alternativa estètica, una alternativa ideològica a partir de la introducció de noves idees - S'acomiada de la Renaixença (gust per la tradició, els clàssics grecollatins...) - La literatura adopta una postura catalanista progressista (innovació, evolució, canvi, regeneració social i cultural...)
  • 5.
    Joan maragall: (Barcelona, 10d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) ● Escriptor, burgès estudiant de dret, poeta, traductor i periodista català. ● Forta implicació política i en cercles intel·lectuals i culturals. ● Denuncia de la injustícia i de la imposició al creixement de la societat catalana per part d'Espanya.
  • 6.
    Temàtica i estructuradel poema ● Estat polític i cultural de l'època ● Defensa de la llengua catalana. ● Denúncia al sacrifici dels catalans (defensant el poble espanyol) ● Separació amb espanya (Nacionalisme)
  • 7.
    Mètrica ● Vuit estrofes ●Versos octosíl· labs amb cesura (4+4) i irregularitats ● Art menor ● Rima - - A A - amb irregularitats a les sextetes. (majoria versos blancs) ● Rima assonant
  • 8.
    estructura ● Oda divididaen sis quintets i dos sextets de versos octosilabs ( amb cesura d'art menor) ● Estrofa 1: diàleg amb Espanya (Catalunya emet el discurs). Exaltació a la llengua de la terra. ● Estrofa2: alusió als morts catalans que van anar a Cuba. No és honor ni glòria, és desgràcia. ● Estrofa 3: importància de la VIDA, de la sang VIVA, no morta (vessada). ● Estrofa 4: - Espanya! Molt HONOR i poca VIDA. ● Estrofa5: Tu has jugat amb la vida de la gent, l'atzar determinaria la seva fi (vida o mort). ● Estrofa 6 : Has jugat amb el risc de perdre-ho tot i així ha estat. ● Estrofa 7: - Catalunya! Estigues esplèndida, aixeca el cap i mantingue'l amunt. ● Estrofa 8: comiat a Espanya que encara no dóna importancia a la llengua catalana. Catalunya s'allunya.
  • 9.
    figures retòriques ● Personificació:Catalunya i Espanya ● Anàfora: "Espanya, Espanya", "Salva't, oh salva't" ● Interrogació retòrica : On ets Espanya?
  • 10.
    claudia tello ijoan amat batxillerat 1.3