2.  Provinent de família burgesa industrial
 Llicenciat en dret, es dedica al periodisme
 Es posa al capdavant del Modernisme regeneracionista
després de les festes de Sitges
 Articles «Elogi de la paraula» i «Elogi de la poesia»
expliquen la teoria de la paraula viva: emoció pura,
espontaneïtat i sinceritat
 Participa en la Secció Filològica de l’IEC
 Ordenat franciscà dos dies abans de morir

3.  Maragall escriu els poemes com a contrapunt emotiu
als seus articles
 Gran valor simbòlic dels poemes
 Llibre dividit en tres parts <-> tres temps
 Visions (mites): passat
 Intermezzo (quotidianitat): present
 Cants (himnes): futur

4.  Poemes lligats al món llegendari català ordenats per un
criteri cronològic (sempre en èpoques en què catalunya és
un estat lliure i sobirà
 Tots, excepte el rei Jaume, profanen la llei d l’amor
 Segueix la idea de Wagner que la llegenda és superior a la
història, però no es limita al recull, com els romàntics, sinó
que les reelabora per aplicar el seu ideari
 Objectiu: buscar els trets diferencials dels catalans
 Idees: el poble emana de la terra, elscatalans van lligats a
l’anarquisme i els catalans són pragmàtics, sensuals i
individualistes

5.  Catorze poemes anteriors apareguts en revistes
 Ordenats de manera que insinuïn el pas de l’any
 Quatre tipus de poemes: temàtica religiosa (els
patrons), dies assenyalats de l’any (festes religioses),
vivència familiar i quotidiana (de tema vitalista),
aproximació a la natura (salvatge)

6.  Un cant es un estat d’ànim que no es pot analitzar
 Objectiu: proposar ideals als burgesos per tal que es
mobilitzin
 Cants vitalistes: exalten la llibertat i el goig de viure
 Cants nacionalistes: exalten símbols catalans
 Cants regeneracionistes: antibèl·lics
 Són poemes de grup, dirigits a col·lectius, així apareix
el nosaltres constantment