2. L’art barroc és l’estil dominant entre els segles XVII i XVIII. Fou un estil
desenvolupat entre dues formes de classicisme: la del Renaixement i la
del Neoclassicisme.
L’enfortiment de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa
en dues confessions religioses (la catòlica i la protestant) i els interrogants
arran dels conflictes de l’època i de l’eixamplament d’horitzons són
circumstàncies històriques que van influir el barroc.
L’art Barroc
3. L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els
arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis
que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.
Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis
renaixentistes i imposen un estil marcat per les formes dinàmiques i
complexes. A les esglésies, es torçaven les columnes, es trencaven i es
corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes
columnates: es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a
l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona i Façana de l'Obradoiro de
la catedral de Santiago de Compostel·la). Destaquen els arquitectes
italians Bernini, Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols
José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
Arquitectura barroca
11. L'escultura barroca es caracteritza
pel moviment, per l’expressió dels
sentiments extrems al rostre, per la
teatralitat dels gestos i per un
realisme cru.
La concepció del cos humà s’allunya
del cànon grecoromà. La màxima
preocupació és el realisme i, per
tant, l’expressivitat de les figures,
que s’aconsegueix amb contorsions,
postures forçades i la representació
del moviment. (David , el Rapte de
Prosèrpina i el baldaquí de l'altar
major de la basílica de Sant Pere de
Roma, obres de Bernini).
Escultura
24. La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna
molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del
quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment
sobre la tela.
Als Països Baixos, trobem Rembrandt, Rubens i a grans paisatgistes i
interioristes, com ara Vermeer de Delft.
A Itàlia, Caravaggio i el valencià Josep de Ribera seran els capdavanters del
clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que
produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot
religiosa, mitològica o heroica.
A Espanya, Velázquez, pintor de cort, és un dels representants més destacats
dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen
escenes quotidianes. També destaquen Ribalta, Zurbarán i Murillo.
Pintura
