2. LA PINTURA: DE LA REPRESENTACIÓ
JERÀRQUICA MEDIEVAL A LA VISIÓ REALISTA
3. LA PINTURA: DE LA REPRESENTACIÓ
JERÀRQUICA MEDIEVAL A LA VISIÓ REALISTA
• Serà l'expressió més genuïna i nova del
Renaixement
• Carácter experimental i teòric a partir recerca
dels considerats Genis de l’época
• Herència dels pintors del Trecento sobretot
Giotto i Masacció (plantejaments Alberti i
Brunelleschi)
• Herència dels pintors del Gòtic i formació
també en els seus gremis
5. • Preocupació i interès en representar la realitat tal
com és (sota mantell idealització)
• Descobriment perspectiva i les normes de
geometria i linealitat
• Paisatges idealitzats
• Perspectiva aèria
9. El quatroccento renaixementó
La obra de Masaccio recull les lleis de la
perspectiva matemática anticipant el
concepció d ‘espai renaixentista
La santísima trinitat
10. TRACTAMENT DE LA LLUM:
• La iluminació és idealitzada, difusa i zenital
COMPOSITIVAMENT:
1. Prevalen la simetria, la proporció i l'equilibri
clàssics
2. Composicions tancades, generalment
triangulars (equilàter) i equilibrades tant en
volum com en colorit
11.
12. El cànon renaixentista de Botticelli
• En el Renaixement es va tornar a
la idea del cànon
• Llei de proporcions considerada
com a ideal
• Serà més allargat, fins a vuit
caps
• S'atendrà a altres criteris, com la
proporció áurea
14. TRACTAMENT DE LA TECNICA:
• Tècnica utilitzada sol ser el fresc sobre mur o
el tremp sobre taula i finals XV l’oli sobre tela
• Temes són alegórics i religiosos
• Destaquen com a nous el nu, inserit gairebé
sempre en escenes mitològiques
16. Importància del mecenatge (Mèdici, Papes a roma,
Venecia…)
• La pintura es converteix en un important
element de prestigi i propaganda política:
Els mecenes comencen a aparèixer en els
quadres ja com a protagonistes
17. Importància del mecenatge (Mèdici, Papes a roma,
Venecia…)
• Els artistes en general canvien el seu estatus i
s'insereixen en l'elit social i cultural, deixant de
ser artesans i apareixent els primers autoretrats
18. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT
La pintura Florentina
Capdavantera en el nou estil, format pels artistas
com ´Masaccio, Fra Angelico, Botticelli, Piero de la
Francesca, entre d’altres
Aquest escola d’estaca per sintatitzar els models
clàssics del renaixement, proporció, simetría, ordre,
perspectiva, mitología,…
19. Masaccio (1401-1428)
1. Primer pintor a utilitzar la
perspectiva geomètrica
2. Obres tenen gran verisme
3. Ús de la llum per crear els
volums robusts i
contundents
4. Expressivitat en les mirades
dels personatges
5. Solemnitat de les escenes
L’obra de l’Esquerra es el fresc de
La Trinidad, realitzat entre 1426 i
1428
• Última obra del autor que mori
als 27 anys
• Bases de la perspectiva lineal
20. Piero della Francesca (1415-1492)
1. Culminació de la
consecució de la tercera
dimensió
2. Composició de les
escenes, que estructurava
en plans recolzant-se en
els recursos perspectius
3. Ambient sense ombres,
màgic i irreal
4. Les seves principals obres
són frescos
21. Sandro Botticelli (1445-1510)
1. Màxim exponent del corrent poètic i refinat de cort neoplatònic
2. Cristianisme amb l’idealisme pagà
3. Primera època destaquen La primavera (1478) i El naixement de Venus
• Al·legòriques
de gran
simbolisme
• La mesura del
llenç, que
guarda la
proporció
Àurea entre
els seus
costats
23. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT
Escoles del Nord
• Ubicades al nord com Padua i sobretot Venècia
• Influència nòrdica com l’escola Flamenca
• Recuperació de les ruïnes mon romà
• Mantegna màxim exponent
• Influiran en les artistes del Cinquecento
24. Andre Mantegna (1431-1506)
Sintetitza l'interès pel mon clàssic romà, així com l'interès pel cos la
perspectiva i el mon cortesa d'influència Flamenca
25. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT
El Cinquecento
Roma substitueix Florència
Innovacions tècniques :
Utilització de l’oli
Clarobscur (volum a través del contrast de llum)
Sfumato
Perspectiva aeria
Miquel Àngel concepte de terribilità
Artistes:
Rafael, Miquell Angel i Leonardo màxims
exponents
26. Leonardo da Vinci (1452-1519)
1. l'arquetip d'artista total de l'artista humanista del Renaixement
27. Leonardo da Vinci (1452-1519)
1. A Roma pintaria la que és la
seva obra més enigmàtica, la
Monna Lisa, on va utilitzar els
recursos compositius propis
del Renaixement
2. La perspectiva aeria:
els colors es
degràden a
mesura que
s’acosten a
l’horitzor,
amplificant la
sensació de
profunditat
28. 1. La verge de les roques destaca per la tècnica del SFUMATO, ELS CONTORS
ES DEGRADEN DE MANERA DELICADA INSINUAN ELS VOLUMS I DOTANT
A L’OBRA D’UN CARÀCTER ENGMÀTIC
29. Rafael Sanzio de Urbino (1483-1520)
Pintor més influent del renaixement,
rival de Miquel Ángel i diametralment
oposat
Pintor per excelencia de gust refinat i
pinzellada controlada i amant de la
vida cortesana
Formalment:
Us de la perspectiva linial,
composicions simètriques en la
recerca de l’equilibri formal, els seus
personatges destaquen per una enorme
gestualitat i interacció entre ells
30. L’ESCOLA D’ATENES 1483 (METÀFORA DE L’ESPERIT DEL RENAIXEMENT)
Set arts lliberals: gramàtica, retòrica, dialèctica, geometria, aritmètica, astronomia i
la música. Destacà Figures centrals, Plató i Aristòtil.
31. Miquel Àngel (1475-1564)
Pintor arquitecte escultor i dibuixant
De personalitat complexa i caràcter
dur i amargat, rival indiscutible de
Rafael
La seva pintura destaca per un
tractament escultòric de la forma,
Coneixement perfecte de l'anatomia
humana dota a les seves figures d’un
gran volum, dinamisme i expressivitat
Introdueix el terme TERRIBILITÀ
33. Detall Judici final: Terribilità, terme utilitzat per definir l’estil
grandios i de força que defineix M. Àngel, sobretot en les
mirades i expresions facials dels personatges
34. DIFERENTS ESTILS I ETAPES PINTURA DEL RENAIXEMENT
L’ESCOLA VENECIANA
Coincideix en el temps amb el Cinquecento
• Perdua dels contorns, major comatísme
unitari
• Ostentació pictòrica de motius i materials
• Revalorització del paisatge i fons
arquitectònics clàssics
• Posicions forçades cos humà
• Ruptura simetria renaixentista (més d’un punt
de fuga)
Artistes:
Ticià i Tintoretto màxims exponents
35. Ticià 1490-1576
La seva obra en conjunt de difícil classificació al llarg de la seva vida presenta un
color viu, lluminós de pinzellada solta i delicada que moldeja suaument els
36. Tintoretto 1518-1594
El místic de Venecià
Destaca per l'ús del
clar obscur, colors
vius i contrastats així
com escorços i
perspectives
forçades que donen
dinamisme a les
seves obres
Hallazgo del cuerpo de San Marcos, h.
1562
38. Alberto Durero
RENEIXAMENT NÒRDIC
Destaca l’escola alemanya i
flamenca
Artistes com Dürer (alemany)
o Holbein
Destaca per un treball
minuciós realista i de
relaxació dels canons
renaixentistes pel que fa al
proporcionalitat
Us del color lluminós i
intens
39. El caballero, la muerte y el
demonio. Grabado al
aguafuerte, 1513
42. "Los embajadores" del alemán Hans Holbein el Joven pintada en 1533
Embaixador francés
Jean de Dinteville i el
seu amic Georges de
Selve obispe de Lavaur
Exemple d’anigmàtic i
simbòlic en la pintura
així com de virtuosisme
tècnic i innovació en el
retrat doble
Exemple d’anamorfis
RENAIXEMENT
EUROPEU ALEMANY
HOLBEIN
43. Dominikos Thehotokópus
RENEIXAMENT A
ESPANYA EL GRECO
(Dominikos Thehotokópus)
El renaixement arriba a
espanya al s XVI
Més influencia per la pintura
Flamenca gòtica
La introdueixen artistes
Forans (com el Greco) o
artistes formats al viatge a
Italia (estudi món clàssic)
El seu màxim exponent serà
el Greco
44. RENEIXAMENT A ESPANYA EL GRECO (Dominikos Thehotokópus)
El Greco: Laocoont i els seus fills
45. RENEIXAMENT A ESPANYA EL GRECO (Dominikos Thehotokópus)
El Greco: La sagrada familia
Nascut i format inicialment a
Grecia, presenta una influencia
bizantina en el tractament de la
llum colors i temàtica
Formalment:
Cànon allargat característic de
l'herència gòtica i formes
expressionistes helicoidals,
semblants a una flama.
Cromàticament tendència als
colors freds
Composicions personals
carregades de moviment
Temàtiques preferiblement
religioses