Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. L’ART GÒTIC: PINTURA
Júlia López Valera

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1. Menor importància dels murs (menys
a Itàlia). La pintura deixa pas als
vitralls i és substituïda per pintura
sobre fusta (retaules) i continuen les
miniatures als llibres.
2. Tècnica: destaca la pintura al tremp
sobre taula, la pintura mural al fresc a
Itàlia i la introducció de la pintura a
l’oli (sobretot a Flandes).
3. Temàtica: predominen temes
religiosos (vides de Jesús i la Mare de
Déu), vida dels sants, però més
humanitzats i naturals, encara que es
comencen a introduir temes profans
com els retrats.
4. Pintura narrativa: tracta d’explicar
una història, a vegades amb diferents
episodis.

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
5. Pintura naturalista:
proporcions naturals, gran
expressivitat facial i gestual
de les figures.
6. Realisme creixent en els
retrats, els paisatges i el
detallisme de la pintura a
l’oli.
7. Modelatge i volum als
cossos fent servir un dibuix
expressiu i colors vius i
brillants.
8. Es definirà el marc espacial
per mitjà d’arquitectures i
paisatges.
9. Els artistes deixen de ser
anònims i tindran molta
importància als segles XIV i
XV.
10. Clients: esglésies, reis,
nobles i burgesos.

4. L’ESTIL FRANCOGÒTIC O LINEAL: FINALS SEGLE XII-SEGLE XIII
- Es desenvolupa fonamentalment a França.
- Principals manifestacions als vitralls i a les miniatures dels llibres.
- Predomini de la línia sobre un color pla, sense tonalitats.
- Representacions humanes predominants, amb un cànon estilitzat i amanerat.
- Figures d’un naturalisme idealitzat, però encara no tenen volum.
- El fons encara és monòcrom, sobretot daurat.

5. L’ESTIL ITALOGÒTIC O EL TRECENTO ITALIÀ: 1250-1400/GIOTTO
- Té lloc a Itàlia, on a la influència de l’art bizantí (monumentalitat, simetria, hiratisme,
fons daurats) s’afegeix el naturalisme (classicisme italià i gust de la burgesia).
- Importància del mur en el gòtic italià, fa
que sobretot trobem pintura mural al fresc
(també retaules).

6. L’ESTIL ITALOGÒTIC O EL TRECENTO ITALIÀ: 1250-1400/GIOTTO
- És una pintura de colors clars i predomini de la línia corba i sinuosa.
- Es busca dotar de volum plàstic a les figures.
- Hi ha una voluntat narrativa i de comunicació entre les figures amb gestos i mirades.
- S’introdueix el paisatge, ja sigui natural o arquitectònic, fent els primers exercicis de
perspectiva (realisme pictòric).

7. L’ESTIL ITALOGÒTIC O EL TRECENTO ITALIÀ: 1250-1400/GIOTTO
- - Té dues escoles: l’escola de Siena (Duccio di Buoninsegna i Simone Martini) i l’escola
de Florència (Comabué i Giotto).
- A la Corona d’Aragó influirà en Ferrer Bassa i Pere Serra.
Ferrer Bassa: Pintures de la Cella de Sant Miquel (1346)
Pere Serra: retaule del Monestir Sant Cugat (finals s.XIV)

8. GIOTTO DI BONDONE (1267-1337)
-Pren com a referència la realitat i la intenta plasmar.
- Intenta crear un espai convincent mitjançant la
monumentalitat (dota de volum a les figures), la profunditat
(ús d’ombres) i la introducció d’un paisatge natural o
arquitectònic com a marc real de l’acció.
- Intenta representar els estats d’ànim de les figures, expressar
els seus sentiments.
- Se’l considera un dels precursors de la pintura renaixentista
per l’ intent de captar la realitat, l’exploració de la perspectiva
i la captació de sentiments.

9. FRESCOS DE LA BASÍLICA D’ASSÍS (GIOTTO, 1297-99)
SANT FRANCESC PREDICANT ALS PARDALETS EXTASI DE SANT FRANCESCSAN FRANCESC REBENT ELS ESTIGMESEXPULSIÓ DELS DIMONIS D’AREZZO
SANT FRANCESC DÓNA LA CAPA A UN PIDOLAIRE

10. FRESCOS DE LA CAPELLA SCROVEGNI DE PADUA (GIOTTO, 1305-06)

11. L’ESTIL INTERNACIONAL O CORTESÀ: 1375-1425
- Es desenvolupa a totes les corts europees.
- És una barreja de l’estilització del gòtic lineal i el naturalisme italià.
- Es fan servir colors brillants i cridaners.
- Les figures i formes són estilitzades i amanerades, aristocràtiques i elegants: predomini
de la línia corba.
LES MOLT RIQUES HORES DEL DUC DE BERRY (GERMANS LIMBURG, 1411-16)

12. L’ESTIL INTERNACIONAL O CORTESÀ: 1375-1425
- En els paisatges s’alternen els fons daurats amb paisatges místics i irreals per la
intensitat cromàtica.
- La importància de la miniatura es veu en la influència en la petita mida de les obres i el
detallisme en les representacions.
- Es representa al detall la riquesa de vestits, joies i pentinats.
- S’acostuma a representar als que paguen l’obra (retrats dels donants) i escenes de la
vida diària.
ADORACIO DELS MAGS (GENTILE DA FABRIANO, 1423)MARE DE DEU DE LA LLET (RAMON DE MUR, 1415-19)VERGE AMB EL NEN (JEAN FOUQUET, CAP AL 1450)

13. EL GÒTIC FLAMENC: SEGLE XV (I)
- És una derivació del gòtic
internacional que es dóna
a les ciutats burgeses de
Flandes i els Països Baixos
al segle XV.
- Tècnica: pintura a l’oli
sobre taula. Permet
rectificacions,
transparències...
- Característiques: és
descriptiu, detallista
(obres no molt grans,
fetes per contemplar-les
de prop), realista,
importància del paisatge
(es converteix en un
protagonista més de
l’obra), simbolisme...

14. EL GÒTIC FLAMENC: SEGLE XV (I)

15. EL GÒTIC FLAMENC: SEGLE XV (II)
- Composicions senzilles,
simètriques i
jerarquitzades.
- Temàtica: temes
religiosos (barrejant
verges i sants amb
personatges i ambient de
l’època). Guanyen
importància els temes
profans com els retrats.
- Tres períodes: els inicis
(germans Hubert i Jan
Van Eyck), el segon terç
(Roger van der Weyden) i
l’últim terç (El Bosch).
- A la península Ibèrica:
Fernando Gallego,
Bartolomé Bermejo,
Jaume Huguet i Lluís
Dalmau.

16. JAN VAN EYCK (1390-1441)
- És, juntament amb el seu germà, el precursor de l’estil, destacant per l’ús de la
perspectiva.
-Es caracteritza pel perfeccionament de la pintura a l’oli (minuciositat), el realisme i el
simbolisme.
- Obres: Retaule de l’Anyell Místic, la Mare de Déu del Canceller Rolin, el Matrimoni
Arnolfini i l’Home del Turbant.

17. RETAULE DE L’ANYELL MÍSTIC DE GANT (HUBERT I JAN VAN EYCK, 1432)

18. RETAULE DE L’ANYELL MÍSTIC DE GANT (HUBERT I JAN VAN EYCK, 1432)

20. L’HOME DEL TURBANT VERMELL (JAN VAN EYCK, 1433)

21. RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI (JAN VAN EYCK, 1434)

22. VERGE DEL CANONGE VAN DER PAËLE (JAN VAN EYCK, 1436)

23. ROGER VAN DER WEYDEN (1400-1464)
-Les seves característiques principals són el domini de les composicions i la captació
emocional dels personatges, especialment de les actituds i sentiments en els drames
religiosos.
- Entre les seves obres destaca: El Descendiment.

24. EL DAVALLAMENT (ROGER VAN DER WEYDEN, 1436)

25. HIERONYMUS BOSCH (1450-1516)
-És un artista molt singular pel temes que representa, amb imatges oníriques i
irracionals de crítica i sàtira que el fan un antecedent remot del surrealisme.
- Revoluciona les temàtiques i la iconografia, però no la tècnica: el dibuix és precís,
els colors brillants, les figures bastant planes, les composicions poc estudiades i la
perspectiva, el volum , la llum i l’espai no estan aconseguits (importa més el missatge
que la tècnica).
- Obres més importants: El Carro del Fem i El Jardí de les Delícies

26. EL CARRO DEL FENC (HIERONYMUS BOSCH, 1500-02 )

27. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES (HIERONYMUS BOSCH, 1510-15)