FOTOGRAFIA

1. 1
TEMA 4 : ELS ORIGENS DE LA FOTOGRAFIA
La cambra fosca
“La cambra fosca, la imatge que s’escola per un forat”. Leonardo da Vinci 1452-
1519
La paraula fotografia es va formar de dos vocables grecs: foto (llum) i grafia
(escriptura). Així fotografia significa escriure o dibuixar amb llum.
Tot el que va venir després fou el resultat de la unió de dos descobriments
que es van perfeccionar independentment: L’obtenció d’imatges fixes
mitjançant una càmera fosca i la reproducció d’aquestes mitjançant reaccions
químiques, provocades per la llum en incidir sobre determinades substàncies.
Si la llum d'una escena molt il·luminada entra en una habitació o capsa
completament a les fosques, a través d'un petit forat, es formarà una imatge de l'escena en la superfície situada
enfront de l'orifici. Els raigs de l'escena convergeixen en un feix de la mida del forat, feix que torna a obrir-se i
projectar-se sobre la superfície oposada, on podrem veure la imatge capgirada. La nitidesa de la imatge sol ser
escassa, perquè els rajos lluminosos no es troben enfocats (no convergeixen en un sol punt) sinó que convergeixen
en un petit feix de la mida del forat.
El fenomen de la cambra fosca (o cambra obscura) està molt
relacionat amb les investigacions relatives al comportament
de la llum i al funcionament de la nostra visió.
Aquest fenomen natural ja era conegut des de l'antiguitat
clàssica, però les primeres referències documentals són de
científics àrabs i daten dels segles IX (AI-Kindi) i XI (AI-Hazen).
En els segles XIII i XIV, tenim altres referències de la càmera obscura en les obres de Guillaume de Saint Cloude,
Vitelione, John Peckam o Roger Bacon.
Fins aquest moment, però, la utilitat de la càmera obscura només era per a observar eclipsis solars.
La càmera fosca però fou més utilitzada des de finals del Renaixement sobretot com a instrument auxiliar del
dibuix. Servia per a copiar paisatges o retrats.
S'inventaren molts tipus de càmeres de diversos tamanys i formats. La primera descripció de la càmera com a
auxiliar del dibuix és de Giovani Battista Della Porta en el llibre Magiae Naturalis (1553).
Inicialment la llum entrava a les cambres a través d'un petit forat o estenop, més endavant s'hi col·locarà una lent
que permetrà que entri una major quantitat de llum i que el feix sigui enfocat òpticament a través de la lent.
La cambra fosca capta tot allò que te al davant: les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els canvis de
llum.

2. 2
La cambra obscura i l’ull humà
Leonardo da Vinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al comparar la càmera obscura amb el funcionament de
l'ull humà i al dir que la imatge latent que podem observar en una càmera obscura és similar a la que capta el
nostre ull i que es transmet a través del nervi òptic dins el nostre cervell.
Els avenços que varen esdevenir en el camp de l'òptica al llarg del segle XVI i que van portar a desenvolupar
sobretot telescopis i microscopis, van repercutir també en la millora de la càmera obscura. Així, Gerolamo Cardano
(1501-1576) va ser el primer en aplicar-hi la lent biconvexa (dues cares arrodonides), obtenint d'aquesta manera
una imatge molt més nítida i clara.
Precedents i invenció
S IV AC. Els grecs. Aristòtil ja va utilitzar la càmera fosca per observar els eclipsis de sol.
S XV – XVIII . El Renaixement. Els renaixentistes la van observar, d’escriure i comparar amb l’ull. Més tard es va
utilitzar per projectar imatges sobre una superfície translúcida i dibuixar-les. Els pintors i dibuixants es posaven
davant la escena que volien representar amb l’aparell basat en càmera fosca, dibuixaven sobre un paper translúcid
amb precisió i sobretot amb perfecció de perspectiva. Pintors com Joshua Reynolds, Canaletto o Jean-Auguste-
Dominique Ingres en van fer ús per les seves obres.
S XVIII. Científics investiguen la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques
fotosensibles.
Els anglesos ThomasWedgwood i HumphryDavy van aconseguir els primers resultats.
SXIX. La inveció de la fotografia per part de Niépce i Daguerre.

3. 3
Els pioners de la fotografia
Joseph Nicéphore Niépce L’inventor de la fotografía
Al 1822, l’inventor francès Niépce va aconseguir fixar una imatge permanent del
pati de la seva casa. Per aconseguir aquesta fotografia va utilitzar una planxa
recoberta de betum de Judea. Exposant la planxa a la llum la imatge quedava
visible; les parts de vernís afectades per la
llum es tornaven insolubles o solubles
depenent de la llum rebuda. Després de
l’exposició, la placa es rentava amb un
dissolvent d’oli d’espígol i de petroli blanc,
disgregant-se d’aquesta manera les parts de vernís no afectades per la llum i
donant així el resultat d’una heliografia, tal com ell va anomenar el seu
invent.
Els temps d'exposició variaven entre 8 i 20 hores i l'efecte d'això es pot observar en la variació de les ombres en els
objectes “heliografiats”.
- 8h d’exposició, imatge positiva, amb el temps la imatge desapareixia
- Betum de Judea
- Oli d’espígol i petroli blanc
- Aigua
Daguerre
En conèixer la invenció de la primera tècnica fotogràfica (heliografia) per part de
Niépce es va associar amb ell per tal de millorar les tècniques de producció de
diorames amb l'ajut de l'heliografia. En morir Niépce el 1833, Daguerre va
perfeccionar la tècnica fotogràfica inventada pel seu antic soci i de forma oficial,
el 9 de gener de 1839, l’Acadèmia francesa de Ciències va adquirir la patent del
daguerreotip i a la vegada va concedir una pensió vitalícia al seu descobridor.
El gran paper i mèrit de Niépce al procés
fotogràfic va ser reivindicat pel seu fill davant el govern francès i finalment
també va obtenir el reconeixement oficial.
Al 1839, mitjançant una solució de tiosulfat de sodi, Daguerre va
aconseguir una imatge permanent que es va anomenar daguerreotip, i que
tenia com a característiques que era una imatge positiva, única i que
apareixia invertida de dreta a esquerra. Depenen de la incidència de la
llum, uns cops es percebia com a negatiu i altres com a positiu.
- Sals de plata
- Vapor de mercuri, perjudicial per la salut
- Imatge única i positiva i invertida lateralment.
- Temps d’exposició molt llargs (25-30 minuts)
- Les imatges eren molt fràgils i havien de conservar-se en un estoig.
Ponit de vue du gras, 1827, França.

4. 4
Fox Talbot
Al anys 30 l’inventor britànic William Henry
Fox Talbot, ja havia descobert com crear
imatges amb un sistema de negatiu – positiu
que va anomenar calotip.
El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en
el fixat de les imatges.
El calotip de Talbot, requeria exposicions d’uns 30 segons per impressionar el negatiu.
En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.
1839 Es pot considerar l’any de la invenció oficial de la fotografia, Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus
invents, el govern francès la va considerar un invent d'interès nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de
“fotografies” a les imatges fixes obtingudes.
1871 Madox va introduir a les plaques les emulsions de gelatina i bromur de plata, que permetien escurçar
considerablement els temps d’exposició, amb la conseqüent creació de l’obturador per obrir i tancar l’objectiu
ràpidament.. La seva troballa va conduir al perfeccionament de les càmeres de format petit que es va completar
amb el flash, procediment aplicat per primer cop el 1960 pel fotògraf francès Nadar.
1884 Als Estats Units, l’inventor George Eastman va patentar una pel·lícula que consistia en una tira llarga de
paper, la qual, més endavant, va esdevenir d’un material transparent i flexible recobert amb una emulsió sensible.
L’invent de la pel·lícula en rodet, els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres que va possibilitar aparells
més lleugers i manipulables, i un procediment de revelat molt més simple, van obrir el camp a milers de fotògrafs
aficionats interessats en captar imatges amb el nou sistema.
Eastman i la seva empresa (Kodak) van iniciar el sistema que permetia a l’usuari tenir una càmera senzilla, comprar
un rodet de pel·lícula i fer les fotografies i tot seguit treure el rodet i enviar-lo a la mateixa fàbrica perquè revelés i
en fes les còpies en paper. És ben conegut l’eslògan amb que promocionaven aquest sistema : “Vostè premi el
disparador i nosaltres fem la resta”
1925 Una empresa alemanya va comercialitzar una càmera que també va marcar la història de la fotografia per les
possibilitats que oferia. La Leica, va ser una càmera molt lleugera, petita i manejable, que tenia molt bona òptica i
mecanismes de control que, per tant, possibilitava fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
podia portar a sobre còmodament.
1935 -36 Apareix la pel·lícula de color Kodachrome el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que s’aconseguien
transparències en color o diapositives, es va generalitzar l’ús de la fotografia en color. La pel·lícula Kodacolor va
iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper.
A finals de s XX Apareix de la fotografia digital, els ordinadors, programes de retoc i Internet, han revolucionat la
fotografia. És una història que encara està per escriure.