ART PREHISTORIC
des de l’aparició de l’home fins a l’inici de la història (escriptura)
PALEOLÍTIC
inferior
mitjà
superior
L’home és nòmada i està íntimament unit a
la terra. La seva activitat està lligada a la
búsquedad’aliments (caça i recolecció).
Aquesta activitat es troba representada a les
pintures rupestres (artparietal).(artparietal).(artparietal).(artparietal).
PREHISTÒRIA
(800.000 a 3.500 ac)
NEOLÍTIC
EDAT DELS
METALLS bronze
coure
ferro
Neix l’agriculturai la ramaderia. L’home deixa de
ser transhumants(sedentari). Conseqüentment
es formen els primers nuclis de població. Es
fabriquenles primeres ceràmiques, alguns teixits
i la roda.
Ocupa un període molt ampli en la història
caracteritzatpel desenvolupamentper part de
les societats humanes de la metal.lúrgia.
El primer metall que es va fer servir va ser el
coure, i després el bronze, que és un aliatge de
coure i estany.
Pintura parietal
es representa a l’interior de les coves o bé a l’aire lliure
han ajudat a conèixer els costums i les creences de l’home del Paleolític
ESCOLES PENÍNSULA IBÈRICA
LLEVANTINAFRANCOCANTÀBRICA
Representa animals aïllats de grans
dimensions (bisons, cérvols i cavalls).
Els animals no formen composició amb
l’home.
Pintures policromes realitzades als
interiors de les coves.
S’utilitza greix animal, sang i orina, també
fusta cremada.
AltamiraAltamiraAltamiraAltamira
Representa animals juntament amb figures
humanes (molt estilitzades i
esquemàtiques).
Composicions de gran moviment (escenes
de caça, recol.lecció de mel o dansa)
Pintures monòcromes (negre, ocre i
vermell) i ubicades a les entrades (aire
lliure)
CogulCogulCogulCogul
Escultura i art mobiliari
PALEOLÍTIC SUPERIOR
apareixen les venus esteatopígiesapareixen les venus esteatopígiesapareixen les venus esteatopígiesapareixen les venus esteatopígies
poc freqüents les figures masculinespoc freqüents les figures masculinespoc freqüents les figures masculinespoc freqüents les figures masculines
cavalls i bisons representats sovintcavalls i bisons representats sovintcavalls i bisons representats sovintcavalls i bisons representats sovint
Petites escultures de ple volum
amb grans adipositats, pits,
ventre, malucs i natges molt
desenvolupades
Es creu que fan al.lusió a la
fertilitat
venusesteatopígiesvenusesteatopígiesvenusesteatopígiesvenusesteatopígies
el.laborades en argila, pedra o marfilel.laborades en argila, pedra o marfilel.laborades en argila, pedra o marfilel.laborades en argila, pedra o marfil
Venus esteatopigies
La seva característica fonamental és el
gran desenvolupament amb el que es
representen els òrgans relacionats amb
la reproducció.
A la Venus els pits, el ventre i les
regions del glutis estan moltregions del glutis estan molt
desproporcionats respecte a la resta
del cos, i el cap, els braços i les cames
són petits en relació a la figura.
Aquests pits tan voluminosos, caiguts
de tan pesats, ..., recorden les deesses
de l'abundància o la fortuna.
L’estatueta pot ser de marfil, pedra o terracota.
L’esteatopigia és un desenvolupament exagerat de determinadesL’esteatopigia és un desenvolupament exagerat de determinades
parts de l’anatomia femení algo així com la "gordura controlada”
Poden mesurar entre 4 i 25 cm.
S’interpreten com a símbols de la fertilitat l’abundància
Algun exemple important són: Venus francesa, Venus de Lespugne,
Venus italianes, Venus de Savigna i Venus de Kostienki.
Arquitectura megalitica
entre el 9.000 i el 5.000 acentre el 9.000 i el 5.000 acentre el 9.000 i el 5.000 acentre el 9.000 i el 5.000 aces construeixen ambes construeixen ambes construeixen ambes construeixen amb
pedres granspedres granspedres granspedres grans
moltes construccions sónmoltes construccions sónmoltes construccions sónmoltes construccions són
de caràcter funeraride caràcter funeraride caràcter funeraride caràcter funerari
MENHIRMENHIRMENHIRMENHIR
pedra de grans
dimensions ( 3
a 6 metres
alçada) clavada
verticalment a
terra
ALINEAMENTALINEAMENTALINEAMENTALINEAMENT
conjunt format per múltiple
fileres de menhirs paral.leles
entre si
SEPULCRE DESEPULCRE DESEPULCRE DESEPULCRE DE
CORREDORCORREDORCORREDORCORREDOR
pedres
verticals
damunt les
quals en
descansen
altres
horitzontals
entre si
CRÒMLECCRÒMLECCRÒMLECCRÒMLEC
agrupació de diversos
menhirs situats en cercle
monument funerari
format per un passadís
construït per monòlits
verticals arrenglerats i
coberts per lloses
horitzontals i una cambra
sepulcral circular coberta
per una falsa cúpula
DOLMENDOLMENDOLMENDOLMEN
monument funerari format per grans
Les seves funcions són variades, des de marcar els límitsLes seves funcions són variades, des de marcar els límits
territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimòniesterritorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies
religioses, especialment funeràries.religioses, especialment funeràries.
Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions aEls més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a
divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunesdivinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunes
pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de cultepedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte
cristians.cristians.
MENHIR
El mot prové del bretó 'maen' pedra i 'hir' llarga i que fou adoptat pels prehistoriadors ,
formant part del llenguatge comú.
Tradicionalment s'ha anomenat pedra llarga, pedra del dimoni, o noms similars.
el dolmen és una tomba megalítica de planta senzilla ambel dolmen és una tomba megalítica de planta senzilla amb
tendència rectangulartendència rectangular
DOLMEN
Està constituït per dues pedres verticals amb una d'horitzontal al
damunt, generalment acompanyades d'altres pedres a les rodalies, de
grans dimensions.
CROMLEC
És un monument megalític format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una
forma circular o el·líptica, voltant un terreny
Hi ha presencia de cromlecs a la Gran Bretanya, la Bretanya francesa, la Península Ibèrica,
Dinamarca i Suècia.
El cromlec més conegut i més important és el cromlec deEl cromlec més conegut i més important és el cromlec de StonehengeStonehenge, a Anglaterra, a Anglaterra
Es creu que inicialment els cromlecs van ser només monuments funeraris queEs creu que inicialment els cromlecs van ser només monuments funeraris que
envoltaven a dolmens i que, més tard, van poder convertirenvoltaven a dolmens i que, més tard, van poder convertir--se en recintes sagrats i,se en recintes sagrats i,
en alguns casos, en una mena de templesen alguns casos, en una mena de temples
ALINEAMENTS
ÉsÉs unun ordenamentordenament lineallineal dede menhirsmenhirs paral·lelsparal·lels situatssituats aa intervalsintervals alal
llargllarg d'und'un eixeix usualmentusualment datatsdatats enen elel NeolíticNeolític tardàtardà oo EdatEdat dede bronzebronze..
LesLes filesfiles podenpoden serser individualsindividuals oo enen grup,grup, ii trestres oo mésmés pedrespedres
alineadesalineades potpot constituirconstituir unun alineamentalineament dede pedrespedres..
ElsEls alineamentsalineaments dede pedrespedres podenpoden serser dede pocspocs metresmetres oo mésmés
quilòmetresquilòmetres dede llargllarg ii estanestan fetsfets dede pedrespedres queque podenpoden serser finsfins aa 22 mm
AlineamentsAlineaments de Carnacde Carnac
El seu propòsit va ser religiós o cerimonial,
potser marcant un camí processional. Una altra
teoria és que cada generació s'erigiria una nova
pedra per contribuir a una seqüència que
mostra una presència contínua de les persones.
ARQUITECTURA EN L’EDAT DE BRONZE A
LES ILLES BALEARS
TALAIOTTALAIOTTALAIOTTALAIOTTAULATAULATAULATAULA NAVETANAVETANAVETANAVETA
conjunt de monuments megalítics característics i
corresponents a l’Edat de Bronze
construcció defensiva de
planta quadrada o
circular amb una torre al
mig
pedra vertical damunt la
qual en descansa una
d’horitzontal apuntalada
per una altra inclinada de
manera de contrafort
planta rectangular, amb
forma de nau invertida; té
una cambra sepulcral a
l’interior
TALAIOT
Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca,Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca,
consistent en una gran torre o talaia, construïda ambconsistent en una gran torre o talaia, construïda amb
pedra seca, en general de mides grans.pedra seca, en general de mides grans.
Estan units a les cerimònies funeràries.Estan units a les cerimònies funeràries.
TAULA El terme taula fa referència a
l'element central d'un tipus
d'edifici en forma de T conegut com
a recinte de taula, construït amb
dues lloses rectangulars de grans
dimensions, que poden passar els
quatre metres d'alçada
És un tipus de
construcció típica i exclusiva
de l'illa de Menorca
La llosa vertical rep el nom
de pedrapedrapedrapedra----suportsuportsuportsuport mentre que la
superior, horitzontal, és
la pedrapedrapedrapedra----capitellcapitellcapitellcapitell
Aquest sembla haver constituït
l'element més important de l'àrea
sagrada de cada poblat
Tots els autors estan d'acord a
l'hora d'atribuir a les taules una
funció religiosa o d'alguna mena de
culte o ritus cultural
LesLes navetes funeràries pertanyen als inicis denavetes funeràries pertanyen als inicis de
la cultura talaiòtica de Menorca, cap a l'anyla cultura talaiòtica de Menorca, cap a l'any
1500 aC, encara que per les seves1500 aC, encara que per les seves
característiques morfològiques, molt similarscaracterístiques morfològiques, molt similars
als dolmens de l'illa, han estat consideradesals dolmens de l'illa, han estat considerades
freqüentment molt més antigues.freqüentment molt més antigues.
NAVETA
És una construcció prehistòrica de l'illa de MenorcaÉs una construcció prehistòrica de l'illa de Menorca
usades anteriorment com a cases i més tard com ausades anteriorment com a cases i més tard com a
tombes de caràcter col·lectiu construïda amb granstombes de caràcter col·lectiu construïda amb grans
pedres i tècnica ciclòpia, és a dir, col·locades enpedres i tècnica ciclòpia, és a dir, col·locades en
sec, sense ciment ni argamassa.sec, sense ciment ni argamassa.
La ceramica
Apareix la ceràmica com a nova manifestació artística
La invenció de la ceràmica es va produir durant la revolució neolítica, quan es van fer
necessaris recipients per emmagatzemar l'excedent de les collites produït per la pràctica
de l'agricultura.
En un principi aquesta ceràmica es modelava a mà, amb tècniques com el pessic (d'aquí
les irregularitats de la seva superfície), i només es deixava assecar al sol en els països
càlids i prop dels focs tribals a els de zones fredes.
Més endavant va començar a decorar amb motius geomètrics mitjançant incisions a la
pasta seca, cada vegada més complexa, perfecta i bella elaboració determinar, juntament
amb l'aplicació de cocció, l'aparició d'un nou ofici: el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.amb l'aplicació de cocció, l'aparició d'un nou ofici: el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.
CERÀMICA DE BANDESCERÀMICA DE BANDESCERÀMICA DE BANDESCERÀMICA DE BANDESgravades damunt la superfície d’alguns vasos
CERÀMICA CARDIAL I DE CORDESCERÀMICA CARDIAL I DE CORDESCERÀMICA CARDIAL I DE CORDESCERÀMICA CARDIAL I DE CORDES, feta amb incrustacions de
mol.luscos i cordes
CERÀMICA CAMPANIFORMECERÀMICA CAMPANIFORMECERÀMICA CAMPANIFORMECERÀMICA CAMPANIFORME amb decoració de línies pintades amb
pigments blancs
Edat dels metallsaquest període s’anomena així en contraposició amb l'edat de la pedra
l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:
edat del coure, edat del bronze i edat del ferroedat del coure, edat del bronze i edat del ferroedat del coure, edat del bronze i edat del ferroedat del coure, edat del bronze i edat del ferro
El coure va ser el primer metall amb el qual es va treballar. Es picava en fred per
donar-li forma, però aviat va començar a modelar-se després d’escalfar-lo. A
Europa, la presència del coure està lligada a l’anomenadacultura del vas
campaniforme, caracteritzadaper la seva ceràmica en forma de campana.campaniforme, caracteritzadaper la seva ceràmica en forma de campana.
Com que les principals mines d’estany es trobaven a l’Europa occidental, els
pobles metal·lúrgics de l’Orient Mitjà van desenvoluparun comerç marítim per
transportarl’estany a través de la Mediterrània. Així, la fosa dels metalls es va
poder conèixer, de mica en mica, a tota Europa. Quan ja es dominava la fosa del
coure i la del bronze, es va començar a desenvolupar la del ferro. L’aparició de la
metal·lúrgia(cap el 4.000 a.C.) va fer possible la seva elaboració. Sintetitzant, la
metal·lúrgiaés un procediment consistent en
aconseguir una temperaturamolt alta que permeti l’estovament o la fusió dels metalls per a després treballar-los. Quan s’obtenia el
bronze fos s’introduïa en un motllo per a obtenir, un cop refredat, l’objecte desitjat.
Els primers pobles que van fabricararmes de ferro també eren de l’Orient Mitjà, i van aconseguir dominar fàcilment els pobles veïns, ja
que el ferro és un metall molt més resistent que el bronze. En conseqüència, la metal·lúrgia del bronze combinadaamb d’altres novetats
polítiques i econòmiques va ser un factor importanten el desenvolupament de les primeres societats urbanes.
La cultura de Hallstatt és el nom en el que
es designa el primer període
de l’edat de ferro
La seva denominació prové de la necròpolis de
Hallstatt, a Àustria
El seu màxim desenvolupament es situa entre els
s.VII i el s.VI
La cultura de Tène (hereva de la de Hallstatt) es
característica de la civilització celta
Aquesta es va difondre des de Suïssa cap a la Bretanya i
les illes britàniques des de el s.V fins al segle I a.C
La cultura de la Tène és una cultura majoritàriamen
celta però que es va acabar expandint pel centre de
Europa, França, nord d’Espanya, illes Britàniques i part
CULTURA DE HALLSTATTCULTURA DE HALLSTATTCULTURA DE HALLSTATTCULTURA DE HALLSTATT CULTURA DE TÈNECULTURA DE TÈNECULTURA DE TÈNECULTURA DE TÈNE
s.VII i el s.VI
La Cultura de Hallstatt és una cultura que forma part
de la Edat de Ferro en el que els seus orígens son
vinculats a l’Europa Central i es van estendre cap a
França i els Balcans
Es va difondre principalment de Suïssa i
Alemanya i arribà fins a França i la península ibèrica
Es caracteritza per les fortificacions i les
tombes amb aixovars funeraris entre els quals hi ha
objectes amb ornamentació a base de formes
rectilínies i formes geomètriques incises.
Europa, França, nord d’Espanya, illes Britàniques i part
de l’est d’Europa.
El tret més característic del seu art, que rep la influència
decorativa de les cultures grega i etrusca, és la
substitució de l’ornamentació pròpia de Hallstatt per
composicions vegetals i formes ondulades
En els enterraments subsisteixen les dues tradicions:
incineració i inhumació
En les tombes d'homes es trobaran armes i en la de les
dones adorns.
La cultura de la tenè es veurà frenada per l’expansió de
l’imperi romà.
ART IBeRIC
és l'aspecte més pobre: no són conegudes construccions monumentals religioses o
civils, temples o palaus. Als poblats les obres més destacades són en funció de la
defensa, i les muralles, en algun cas, tenen carreus ben escairats, però normalment
presenten blocs tot just desbastats.
es fonamenta en les creences religioses i en la idea que es tenia sobre la mort
en els enterraments s’escollien llocs sagrats fora del poblat (al cim d’un turó) però amb
art que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els sart que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els sart que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els sart que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els s V i I aCV i I aCV i I aCV i I aC
ARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURA
en els enterraments s’escollien llocs sagrats fora del poblat (al cim d’un turó) però amb
una relació visual entre la necròpolis i el poblat
l'estil d'origen més antic és el de decoració geomètrica, generalment bandes
horitzontals, combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius
vegetals
els dibuixos són variats : des d’atuells amb dibuixos geomètrics fins als anomenats
kalathoi, amb forma de barret de copa
ARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURACERÀMICACERÀMICACERÀMICACERÀMICA
fou molt més important. La monumental era de pedra, mentre que les figuretes
donades com a exvots als santuaris són de bronze o de terra cuita
l'escultura de pedra pot ésser dividida en dos grups: les representacions humanes i
l'animalística. Les figures d’animals fantàstics servien, probablement, com a
guardians a les tombes i tenien una evident influència hittita
vinculada a una iconografia relacionada amb la fecunditat i amb els cultes funeraris
cal destacar les escultures anomenades bichabichabichabicha : sèrie d'animals de l'escultura ibèrica,
sovint fantàstics
ESCULTURAESCULTURAESCULTURAESCULTURA

Art prehistoric

  • 1.
    ART PREHISTORIC des del’aparició de l’home fins a l’inici de la història (escriptura) PALEOLÍTIC inferior mitjà superior L’home és nòmada i està íntimament unit a la terra. La seva activitat està lligada a la búsquedad’aliments (caça i recolecció). Aquesta activitat es troba representada a les pintures rupestres (artparietal).(artparietal).(artparietal).(artparietal). PREHISTÒRIA (800.000 a 3.500 ac) NEOLÍTIC EDAT DELS METALLS bronze coure ferro Neix l’agriculturai la ramaderia. L’home deixa de ser transhumants(sedentari). Conseqüentment es formen els primers nuclis de població. Es fabriquenles primeres ceràmiques, alguns teixits i la roda. Ocupa un període molt ampli en la història caracteritzatpel desenvolupamentper part de les societats humanes de la metal.lúrgia. El primer metall que es va fer servir va ser el coure, i després el bronze, que és un aliatge de coure i estany.
  • 2.
    Pintura parietal es representaa l’interior de les coves o bé a l’aire lliure han ajudat a conèixer els costums i les creences de l’home del Paleolític ESCOLES PENÍNSULA IBÈRICA LLEVANTINAFRANCOCANTÀBRICA Representa animals aïllats de grans dimensions (bisons, cérvols i cavalls). Els animals no formen composició amb l’home. Pintures policromes realitzades als interiors de les coves. S’utilitza greix animal, sang i orina, també fusta cremada. AltamiraAltamiraAltamiraAltamira Representa animals juntament amb figures humanes (molt estilitzades i esquemàtiques). Composicions de gran moviment (escenes de caça, recol.lecció de mel o dansa) Pintures monòcromes (negre, ocre i vermell) i ubicades a les entrades (aire lliure) CogulCogulCogulCogul
  • 5.
    Escultura i artmobiliari PALEOLÍTIC SUPERIOR apareixen les venus esteatopígiesapareixen les venus esteatopígiesapareixen les venus esteatopígiesapareixen les venus esteatopígies poc freqüents les figures masculinespoc freqüents les figures masculinespoc freqüents les figures masculinespoc freqüents les figures masculines cavalls i bisons representats sovintcavalls i bisons representats sovintcavalls i bisons representats sovintcavalls i bisons representats sovint Petites escultures de ple volum amb grans adipositats, pits, ventre, malucs i natges molt desenvolupades Es creu que fan al.lusió a la fertilitat venusesteatopígiesvenusesteatopígiesvenusesteatopígiesvenusesteatopígies el.laborades en argila, pedra o marfilel.laborades en argila, pedra o marfilel.laborades en argila, pedra o marfilel.laborades en argila, pedra o marfil
  • 6.
    Venus esteatopigies La sevacaracterística fonamental és el gran desenvolupament amb el que es representen els òrgans relacionats amb la reproducció. A la Venus els pits, el ventre i les regions del glutis estan moltregions del glutis estan molt desproporcionats respecte a la resta del cos, i el cap, els braços i les cames són petits en relació a la figura. Aquests pits tan voluminosos, caiguts de tan pesats, ..., recorden les deesses de l'abundància o la fortuna.
  • 7.
    L’estatueta pot serde marfil, pedra o terracota. L’esteatopigia és un desenvolupament exagerat de determinadesL’esteatopigia és un desenvolupament exagerat de determinades parts de l’anatomia femení algo així com la "gordura controlada” Poden mesurar entre 4 i 25 cm. S’interpreten com a símbols de la fertilitat l’abundància Algun exemple important són: Venus francesa, Venus de Lespugne, Venus italianes, Venus de Savigna i Venus de Kostienki.
  • 8.
    Arquitectura megalitica entre el9.000 i el 5.000 acentre el 9.000 i el 5.000 acentre el 9.000 i el 5.000 acentre el 9.000 i el 5.000 aces construeixen ambes construeixen ambes construeixen ambes construeixen amb pedres granspedres granspedres granspedres grans moltes construccions sónmoltes construccions sónmoltes construccions sónmoltes construccions són de caràcter funeraride caràcter funeraride caràcter funeraride caràcter funerari MENHIRMENHIRMENHIRMENHIR pedra de grans dimensions ( 3 a 6 metres alçada) clavada verticalment a terra ALINEAMENTALINEAMENTALINEAMENTALINEAMENT conjunt format per múltiple fileres de menhirs paral.leles entre si SEPULCRE DESEPULCRE DESEPULCRE DESEPULCRE DE CORREDORCORREDORCORREDORCORREDOR pedres verticals damunt les quals en descansen altres horitzontals entre si CRÒMLECCRÒMLECCRÒMLECCRÒMLEC agrupació de diversos menhirs situats en cercle monument funerari format per un passadís construït per monòlits verticals arrenglerats i coberts per lloses horitzontals i una cambra sepulcral circular coberta per una falsa cúpula DOLMENDOLMENDOLMENDOLMEN monument funerari format per grans
  • 9.
    Les seves funcionssón variades, des de marcar els límitsLes seves funcions són variades, des de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimòniesterritorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries.religioses, especialment funeràries. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions aEls més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunesdivinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de cultepedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte cristians.cristians. MENHIR El mot prové del bretó 'maen' pedra i 'hir' llarga i que fou adoptat pels prehistoriadors , formant part del llenguatge comú. Tradicionalment s'ha anomenat pedra llarga, pedra del dimoni, o noms similars.
  • 10.
    el dolmen ésuna tomba megalítica de planta senzilla ambel dolmen és una tomba megalítica de planta senzilla amb tendència rectangulartendència rectangular DOLMEN Està constituït per dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt, generalment acompanyades d'altres pedres a les rodalies, de grans dimensions.
  • 11.
    CROMLEC És un monumentmegalític format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny Hi ha presencia de cromlecs a la Gran Bretanya, la Bretanya francesa, la Península Ibèrica, Dinamarca i Suècia.
  • 12.
    El cromlec mésconegut i més important és el cromlec deEl cromlec més conegut i més important és el cromlec de StonehengeStonehenge, a Anglaterra, a Anglaterra Es creu que inicialment els cromlecs van ser només monuments funeraris queEs creu que inicialment els cromlecs van ser només monuments funeraris que envoltaven a dolmens i que, més tard, van poder convertirenvoltaven a dolmens i que, més tard, van poder convertir--se en recintes sagrats i,se en recintes sagrats i, en alguns casos, en una mena de templesen alguns casos, en una mena de temples
  • 13.
    ALINEAMENTS ÉsÉs unun ordenamentordenamentlineallineal dede menhirsmenhirs paral·lelsparal·lels situatssituats aa intervalsintervals alal llargllarg d'und'un eixeix usualmentusualment datatsdatats enen elel NeolíticNeolític tardàtardà oo EdatEdat dede bronzebronze.. LesLes filesfiles podenpoden serser individualsindividuals oo enen grup,grup, ii trestres oo mésmés pedrespedres alineadesalineades potpot constituirconstituir unun alineamentalineament dede pedrespedres.. ElsEls alineamentsalineaments dede pedrespedres podenpoden serser dede pocspocs metresmetres oo mésmés quilòmetresquilòmetres dede llargllarg ii estanestan fetsfets dede pedrespedres queque podenpoden serser finsfins aa 22 mm
  • 14.
    AlineamentsAlineaments de CarnacdeCarnac El seu propòsit va ser religiós o cerimonial, potser marcant un camí processional. Una altra teoria és que cada generació s'erigiria una nova pedra per contribuir a una seqüència que mostra una presència contínua de les persones.
  • 15.
    ARQUITECTURA EN L’EDATDE BRONZE A LES ILLES BALEARS TALAIOTTALAIOTTALAIOTTALAIOTTAULATAULATAULATAULA NAVETANAVETANAVETANAVETA conjunt de monuments megalítics característics i corresponents a l’Edat de Bronze construcció defensiva de planta quadrada o circular amb una torre al mig pedra vertical damunt la qual en descansa una d’horitzontal apuntalada per una altra inclinada de manera de contrafort planta rectangular, amb forma de nau invertida; té una cambra sepulcral a l’interior
  • 16.
    TALAIOT Monument prehistòric, típicde Mallorca i Menorca,Monument prehistòric, típic de Mallorca i Menorca, consistent en una gran torre o talaia, construïda ambconsistent en una gran torre o talaia, construïda amb pedra seca, en general de mides grans.pedra seca, en general de mides grans. Estan units a les cerimònies funeràries.Estan units a les cerimònies funeràries.
  • 17.
    TAULA El termetaula fa referència a l'element central d'un tipus d'edifici en forma de T conegut com a recinte de taula, construït amb dues lloses rectangulars de grans dimensions, que poden passar els quatre metres d'alçada És un tipus de construcció típica i exclusiva de l'illa de Menorca La llosa vertical rep el nom de pedrapedrapedrapedra----suportsuportsuportsuport mentre que la superior, horitzontal, és la pedrapedrapedrapedra----capitellcapitellcapitellcapitell
  • 18.
    Aquest sembla haverconstituït l'element més important de l'àrea sagrada de cada poblat Tots els autors estan d'acord a l'hora d'atribuir a les taules una funció religiosa o d'alguna mena de culte o ritus cultural
  • 19.
    LesLes navetes funeràriespertanyen als inicis denavetes funeràries pertanyen als inicis de la cultura talaiòtica de Menorca, cap a l'anyla cultura talaiòtica de Menorca, cap a l'any 1500 aC, encara que per les seves1500 aC, encara que per les seves característiques morfològiques, molt similarscaracterístiques morfològiques, molt similars als dolmens de l'illa, han estat consideradesals dolmens de l'illa, han estat considerades freqüentment molt més antigues.freqüentment molt més antigues. NAVETA És una construcció prehistòrica de l'illa de MenorcaÉs una construcció prehistòrica de l'illa de Menorca usades anteriorment com a cases i més tard com ausades anteriorment com a cases i més tard com a tombes de caràcter col·lectiu construïda amb granstombes de caràcter col·lectiu construïda amb grans pedres i tècnica ciclòpia, és a dir, col·locades enpedres i tècnica ciclòpia, és a dir, col·locades en sec, sense ciment ni argamassa.sec, sense ciment ni argamassa.
  • 20.
    La ceramica Apareix laceràmica com a nova manifestació artística La invenció de la ceràmica es va produir durant la revolució neolítica, quan es van fer necessaris recipients per emmagatzemar l'excedent de les collites produït per la pràctica de l'agricultura. En un principi aquesta ceràmica es modelava a mà, amb tècniques com el pessic (d'aquí les irregularitats de la seva superfície), i només es deixava assecar al sol en els països càlids i prop dels focs tribals a els de zones fredes. Més endavant va començar a decorar amb motius geomètrics mitjançant incisions a la pasta seca, cada vegada més complexa, perfecta i bella elaboració determinar, juntament amb l'aplicació de cocció, l'aparició d'un nou ofici: el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.amb l'aplicació de cocció, l'aparició d'un nou ofici: el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire.el del terrissaire. CERÀMICA DE BANDESCERÀMICA DE BANDESCERÀMICA DE BANDESCERÀMICA DE BANDESgravades damunt la superfície d’alguns vasos CERÀMICA CARDIAL I DE CORDESCERÀMICA CARDIAL I DE CORDESCERÀMICA CARDIAL I DE CORDESCERÀMICA CARDIAL I DE CORDES, feta amb incrustacions de mol.luscos i cordes CERÀMICA CAMPANIFORMECERÀMICA CAMPANIFORMECERÀMICA CAMPANIFORMECERÀMICA CAMPANIFORME amb decoració de línies pintades amb pigments blancs
  • 21.
    Edat dels metallsaquestperíode s’anomena així en contraposició amb l'edat de la pedra l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:l’edat dels Metalls es divideix en tres parts:l’edat dels Metalls es divideix en tres parts: edat del coure, edat del bronze i edat del ferroedat del coure, edat del bronze i edat del ferroedat del coure, edat del bronze i edat del ferroedat del coure, edat del bronze i edat del ferro El coure va ser el primer metall amb el qual es va treballar. Es picava en fred per donar-li forma, però aviat va començar a modelar-se després d’escalfar-lo. A Europa, la presència del coure està lligada a l’anomenadacultura del vas campaniforme, caracteritzadaper la seva ceràmica en forma de campana.campaniforme, caracteritzadaper la seva ceràmica en forma de campana. Com que les principals mines d’estany es trobaven a l’Europa occidental, els pobles metal·lúrgics de l’Orient Mitjà van desenvoluparun comerç marítim per transportarl’estany a través de la Mediterrània. Així, la fosa dels metalls es va poder conèixer, de mica en mica, a tota Europa. Quan ja es dominava la fosa del coure i la del bronze, es va començar a desenvolupar la del ferro. L’aparició de la metal·lúrgia(cap el 4.000 a.C.) va fer possible la seva elaboració. Sintetitzant, la metal·lúrgiaés un procediment consistent en aconseguir una temperaturamolt alta que permeti l’estovament o la fusió dels metalls per a després treballar-los. Quan s’obtenia el bronze fos s’introduïa en un motllo per a obtenir, un cop refredat, l’objecte desitjat. Els primers pobles que van fabricararmes de ferro també eren de l’Orient Mitjà, i van aconseguir dominar fàcilment els pobles veïns, ja que el ferro és un metall molt més resistent que el bronze. En conseqüència, la metal·lúrgia del bronze combinadaamb d’altres novetats polítiques i econòmiques va ser un factor importanten el desenvolupament de les primeres societats urbanes.
  • 22.
    La cultura deHallstatt és el nom en el que es designa el primer període de l’edat de ferro La seva denominació prové de la necròpolis de Hallstatt, a Àustria El seu màxim desenvolupament es situa entre els s.VII i el s.VI La cultura de Tène (hereva de la de Hallstatt) es característica de la civilització celta Aquesta es va difondre des de Suïssa cap a la Bretanya i les illes britàniques des de el s.V fins al segle I a.C La cultura de la Tène és una cultura majoritàriamen celta però que es va acabar expandint pel centre de Europa, França, nord d’Espanya, illes Britàniques i part CULTURA DE HALLSTATTCULTURA DE HALLSTATTCULTURA DE HALLSTATTCULTURA DE HALLSTATT CULTURA DE TÈNECULTURA DE TÈNECULTURA DE TÈNECULTURA DE TÈNE s.VII i el s.VI La Cultura de Hallstatt és una cultura que forma part de la Edat de Ferro en el que els seus orígens son vinculats a l’Europa Central i es van estendre cap a França i els Balcans Es va difondre principalment de Suïssa i Alemanya i arribà fins a França i la península ibèrica Es caracteritza per les fortificacions i les tombes amb aixovars funeraris entre els quals hi ha objectes amb ornamentació a base de formes rectilínies i formes geomètriques incises. Europa, França, nord d’Espanya, illes Britàniques i part de l’est d’Europa. El tret més característic del seu art, que rep la influència decorativa de les cultures grega i etrusca, és la substitució de l’ornamentació pròpia de Hallstatt per composicions vegetals i formes ondulades En els enterraments subsisteixen les dues tradicions: incineració i inhumació En les tombes d'homes es trobaran armes i en la de les dones adorns. La cultura de la tenè es veurà frenada per l’expansió de l’imperi romà.
  • 23.
    ART IBeRIC és l'aspectemés pobre: no són conegudes construccions monumentals religioses o civils, temples o palaus. Als poblats les obres més destacades són en funció de la defensa, i les muralles, en algun cas, tenen carreus ben escairats, però normalment presenten blocs tot just desbastats. es fonamenta en les creences religioses i en la idea que es tenia sobre la mort en els enterraments s’escollien llocs sagrats fora del poblat (al cim d’un turó) però amb art que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els sart que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els sart que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els sart que es desenvolupà en el territori dels ibers entre els s V i I aCV i I aCV i I aCV i I aC ARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURA en els enterraments s’escollien llocs sagrats fora del poblat (al cim d’un turó) però amb una relació visual entre la necròpolis i el poblat l'estil d'origen més antic és el de decoració geomètrica, generalment bandes horitzontals, combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius vegetals els dibuixos són variats : des d’atuells amb dibuixos geomètrics fins als anomenats kalathoi, amb forma de barret de copa ARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURACERÀMICACERÀMICACERÀMICACERÀMICA
  • 24.
    fou molt mésimportant. La monumental era de pedra, mentre que les figuretes donades com a exvots als santuaris són de bronze o de terra cuita l'escultura de pedra pot ésser dividida en dos grups: les representacions humanes i l'animalística. Les figures d’animals fantàstics servien, probablement, com a guardians a les tombes i tenien una evident influència hittita vinculada a una iconografia relacionada amb la fecunditat i amb els cultes funeraris cal destacar les escultures anomenades bichabichabichabicha : sèrie d'animals de l'escultura ibèrica, sovint fantàstics ESCULTURAESCULTURAESCULTURAESCULTURA