2. Si la llum d’una escena molt
il·luminada entra en una habitació o
capsa completament fosques, a través
d’un petit forat, es formarà una
imatge de l’escena.
Els raig de l’escena convergeixen, feix
que torna a obrir-se i projectar-se
sobre la superfície, on podrem veure
la imatge capgirada.
En la imatge de fons es poden distingir d’una de les primeres
càmeres en comercialitzar-se.
3. El fenomen de la cambra fosca està
relacionat amb les investigacions
relatives al comportament de la llum.
Aristòtil (Atenes 384-322 a.C), afirmava
que si es practicava un petit orifici sobre
la paret d’una habitació fosca, un feix
lluminós dibuixaria sobre la paret oposada
la imatge invertida de l’exterior. Ell
hagues utilitzat la cambra fosca per
estudiar els eclipsis de sol.
En aquesta, hi distingim com fan els primers experiments
fotogràfics
4. Durant els segles IX i XI trobem documents
científics àrabs que parlen de la cambra
fosca per a observar eclipsis. Al
Renaixement (s.XIII-XIV) s’ampliaran els
usos d’aquest aparell en l’àmbit artístic.
Com a instrument auxiliar del dibuix servia
per a copiar paisatges o retrats.
Inicialment, la llum entrava a les cambres
a través d’un petit forat, més endavant
s’hi col·locaran lents que permetran que
entri una major quantitat de llum.
En aquí veiem com combinen els recursos estilístics amb la fotografia.
5. Les primeres cambres eren habitacions. Més endavant, van reduir les seves
dimensions per a esdevenir transportables. Durant el s.XVII, l’habitació es
transformà en un instrument portàtil. Johann Zahn inventà una taula de dibuix
portàtil seguint el principi de la cambra fosca.
L’artista dirigia aquesta capsa cap a on volia i copiava la imatge fotografiada
damunt d’una cartolina semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la
part superior.
Era explicat en tractats de pintura. Els millors pintors italians aprofitaren aquest
recurs per a representar les coses amb ‘naturalitat’.
Tenia també molta relació amb un dels procediment que es començà a utilitzar
durant el Renaixement: la perspectiva.
S’inventaren molts artilugis que partien del funcionament de la perspectiva i de
la idea que els raigs d’una escena arriben al nostre ull formant un con visual.
Els científics continuaven experimentant amb clorur de plata, fins que van
revelar les sals que actuaven amb l’acció de la llum.
El 1685, la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar
130 anys més perquè pogués donar els primers fruits concrets.
Comparan-ho amb la imatge de la diapositiva anterior, aqui s’en
distingueix el “art-realitat”.
6. La cambra fosca era un
instrument que permetia
captar i projectar imatges,
però fins al moment, el
registre d’aquestes imatges
s’havia de fer manualment
copiant en un paper allò que
la cambra projectava.
Aquí podem apreciar que la fotografia simplement pretén captar la
realitat
7. A principi del s.XVIII, el naturalista alemany
Johann-Heinrich Schulze va descobrir que
alguns compostos s’enfosquien al entrar en
contacte amb la llum.
El científic britànic Thomas Wedgwood va
intentar utilitzar aquests compostos,
particularment el nitrat i el clorur de plata,
Wedgwood sensibilitzava papers o cuir amb
nitrat de plata, després hi posava objectes
a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi
aparèixer la forma de l’objecte.
En la imatge de fons apareix el científic britanic Thomas Wedgwood.
8. Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, quan el
físic francès Nicéphore Niépce aconseguí una imatge
duradora, fixa i inalterable a la llum mitjançant la
utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic.
Va obtenir les primeres imatges fotogràfiques de la història
l’any 1816. Eren en negatiu.
El 1818, obtingué imatges en positiu sacrificant d’aquesta
manera les possibilitats de reproducció de les imatges.
Niépce batejà el seu invent amb el nom d’heliografia
(significava fotografia).
L’anglès Henry Fox Talbot va obtenir resultats remarcables
emulsionant papers amb material sensible i construint tota
mena de càmeres fosques fins aconseguir fixar les imatges i
aconseguir un mínim de qualitat.
En la imatge de darrere es poden veure imatges consecutives en
positiu: Les imatges expliquen alguna experiència.
9. El 1831 el pintor francès Louis J. Mandé Daguerre realitzà fotografies
en planxes de coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles
a llum. Després, Daguerre utilitzava vapors de mercuri per a revelar
imatge fotogràfica positiva.
Daguerre, estava interessat en la forma de fixar la llum amb la seva
cambra fosca.
El 1835 publicà els primers resultats dels seus experiments. El resultat
fou un procés que anomenà daguerrotip. Amb el mètode de Daguerre
s’obtenia una imatge única per cada exposició. El llançament es produí
entre 1838 i 1839. L’Invent es propagà ràpidament arreu del món,
obrint definitivament el camí a la fotografia.
Els procediments d’aquests primers inventors s’anaren perfeccionant:
s’augmentà la sensibilitat dels materials i la definició de les imatges
finals; i les càmeres es van anar fent més lleugeres, fabricant-les amb
materials més barats i lents més simples.
En la imatge podem experimentar un daguerrotip.
10. El 1850 es fundà a Nova York la primera revista fotogràfica del món. The
Daguerrian Journal. Ràpidament es popularitzà el retrat fotogràfic,
molt més econòmic i ràpid d’executar. Els estudis fotogràfics eren grans
naus d’estructura metàl·lica on les cúpules de vidre permetien que
l’espai quedés il·luminat per llum natural. On era primordial fe el més
còmoda possible la llarga exposició a la que el model quedava sotmès.
Resulta curiós, però cal mencionar, l’ús que temps enrere s’havia fet
d’aparells i instruments que, a manera de penjadors, aguantaven els
caps i mantenien l’esquena recta, de manera que el model no pogués
moure’s; aquest constum fou bastant caricaturitzat durant l’època.
El retrat no ho va ser tot, ja que si alguna cosa tenia le paisatge.
Entre 1840 i 1844 es publicà la primera col·lecció d’àlbums realitzats per
l’òptic Lerebours.
El 1842 el fotògraf Carl F. Stelzner treu amb daguerrotip la que serà la
primera fotografia d’un succés, l’incendi d’un barri de la seva ciutat.
Aquí veiem com la fotografia es va anant posant de moda fins arribar el
boom de les fotografies
11. El desenvolupament de la imatge sobre paper començà
el 1837 quan William Henry Fox Talbot, descobrí que
el paper cobert amb iodur de plata resultava més
sensible a la llum si abans de la seva exposició es
submergia en una dissolució de nitrat de plata i àcid
gàl·lic, dissolució que també podia ser utilitzada per al
revelat del paper després de l’exposició. Un cop
finalitzat el revelat, la imatge negativa es submergia
en tiosulfat sòdic o hiposulfit sòdic per a fer-la
permanent. El mètode Talbot, anomenat calotip,
requeria exposicons d’uns 30 segons per a obtenir una
imatge adequada en el negatiu.
Dona realitzant un calotip.
12. El 1854 es presentà l’objectiu de gran angular que
abastava 92 graus, i el 1860 s’hi adapta un diafragma iris.
Als anys 50 del segle XIX, el calotip cedeix el seu lloc al
colodión, que representa la possibilitat d’obtenir una
imatge instantània.
El 1851 l’escultor i fotògraf Frederick Scott Archer va
proposar a la revista anglesa The Chemist el mètode del
colodió perfectament experimentat. El colodió, és una
classe d’explosiu la base del qual és la cel·lulosa nítrica.
Archer va col·locar unes planxes de vidre humides al
utilitzar colodió en comptes d’albúmina com a material de
cobertura, per aglutinar els compostos sensibles a la llum.
El més rellevant fou la seva aplicació sobre diversos
suports a més de vidre, com ara el cuir, el paper, el feltre,
altres plàstics i ceràmiques.
En aquesta imatge observem com es un colodió
13. El 1878 es presentà una planxa de vidre seca
recoberta amb una emulsió de gelatina i de
bromur de plata, similar a les modernes.
L’afany per trobar un suport més pràctic que
el vidre, faria aparèixer el 1886 cel·lulosa com
a superfície fotogràfica amb uns excel·lents
resultats. L’acetat de cel·lulosa substituí el
cel·luloide. Mentre s’anava investigant i fent
experiments, es van dur a terme grans
esforços per aconseguir imatges en color
natural.
Aquí podem ja observar com el gelatí deixa pasar a la llum.
14. El 1884 l’americà George Eatsman patentà una
pel·lícula que consistia en una llarga tira de
paper recoberta amb una emulsió sensible. El
1888 llançà al mercat un altre aparell
revolucionari de petites dimensions que estava
proveït d’un carregador de 100 exposicions.
Després de realitzar l’últim dispar, que
revelava les 100 fotos i recarregava de nou la
màquina amb un altre carret.
Eastan, al crear la primera càmera fotogràfica,
fundà també la marca Kodak.
Aquí ja presenciem com va arribant la revolució de la fotografia.
15. El 1861 s’obtingué la primera fotografia en color.
Es realitzava fotografies cada vegada amb una
lent d’un filtre diferent: vermell, verd i blau.
Les fotografies en color es feien amb càmeres de
tres exposicions.
Es va començar a utilitzar la fotografia a la
impremta per a la il·lustració de textos, diaris i
revistes. Aquest art proliferà i es convertí en un
ofici ben valorat. Tant en el món de la informació
comn el de la publicitat de seguida es van fer
càrrec de les enormes possibilitats que oferia la
fotografia.
Aquí hi ha ja una fotografia en color
16. El 1923 apareix al mercat una màquina
fotogràfica lleugera, versàtil i nova: la
Leica. Aquesta càmera s’introduí a
Alemanya el 1925. Gràcies a les seves
reduïdes dimensions i al seu baix cost es
féu famosa entre els fotògrafs
professionals i també entre els aficionats.
La primera càmera de marca LEICA.
17. La primera càmera reflex binocular fou fabricada el
1865.
Durant els anys vint, els fotògrafs utilitzaven pols
fina de magnesi com a font de llum artificial.
A partir del 1930, la làmpada de flash va substituir
la pols de magnesi com a font de llum.
Alguns investigadors van experimentar el mètode de
fotografia instantània.
La fotografia instantània es féu realitat el 1947.
Aquest invent afegí l’atractiu d’aconseguir fotos
revelades pocs minuts després d’haver-les fet.
Ja comencem a presenciar altres formes de la càmera.
18. Moltes innovacions fotogràfiques,
que van aparèixer, durant la II
Guerra Mundial (1939-1945), van
quedar a disposició del públic en
general al final de la guerra. El
perfeccionament dels odinadors va
facilitar, la resolució de problemes
matemàtics en el disseny de les
lents.
La fotografia aplicada a les guerres i al fotoperiodisme.
19. Durant els anys 50, nous
procediments, van incrementar la
velocitat i la sensibilitat a la llum de
les pel·lícules en color blanc i negre.
La velocitat s’elevà màxim de 100 ISO
fins a un 5000 ISO, mentre que de
color es multiplicà per deu. Avenços
en els dispositius mecanics van
aconseguir elevar sistemàticament el
nivell tècnic de la fotografia per a
aficionats i professionals.
En la imatge ja veiem una càmera revolucionaria amb 3000 ISO.
20. Als anys 60 s’introduí la nova tècnica,
anomenada fotoploimerització. Que va
fer possible la producció de còpies per
contacte sobre paper normal no
sensibilitzat. Durant la mateixa
dècada, els primers VTR (Video Tape
Recorder) són utilitzats per la NASA per
a captar les primeres fotografies
electròniques de Mart.
Un dels primers VTR.
21. El 1969 comença la cursa digital. Willard Boyle
i George Smith dissenyen l’estructura bàsica
del primer CCD plantejat com un sistema per a
l’emmagatzematge d’informació.
El 1981 surt al mercat la primera càmera
digital, la sony Mavica, amb CCD i una
resolució de 100 x 100 píxels. El 1990 Apareix
la primera versió d’Adobe Photoshop, un
programa informàtic de retoc de fotografies.
I finalment, ja entrem en el gran món de la digitalizació gràcies a la
tecnologia i la fotografia avançada
