El naixement de la fotografia suposar una revolució a molts nivells.
La pintura es posà a la defensiva intuïa una amenaça per al seu futur (intentar copiar la realitat de la manera més fidel possible) un competidor.
Comportar un replantejament del que és l’art
Questiona la obra única i irrepetible
Ràpidament s’extangué i triomfà sense afectar negativament la pintura
ALLIBERAR LA PINTURA DE LA MIMESI
Posà les bases del cinema
El naixement de la fotografia suposar una revolució a molts nivells.
La pintura es posà a la defensiva intuïa una amenaça per al seu futur (intentar copiar la realitat de la manera més fidel possible) un competidor.
Comportar un replantejament del que és l’art
Questiona la obra única i irrepetible
Ràpidament s’extangué i triomfà sense afectar negativament la pintura
ALLIBERAR LA PINTURA DE LA MIMESI
Posà les bases del cinema
2.
Si la llum d’una escena molt il·luminada entra en
una habitació o capsa completament fosques, a
través d’un petit, es formarà una imatge de l’escena
en la superfície situada enfront de l’orifici.
ANTECEDENTS
3.
El fenomen de la cambra fosca (o cambra obscuro)
està molt relacionat amb les investigacions relatives
al comportament de la llum i al funcionament de la
nostra visió. Aquest fenomen natural ja era conegut
des de l’antiguitat clàsica, Aristòtil. Aquest hauria
utilitzat la cambra fosca per a estudiar els eclipsis de
sol.
Antiguitat Clàssica
4. Durant els IX i IX trobem documents científics
àrabs que parlen de la cambra fosca com a
instrument també per a observar eclipsis. No
serà fins al renaixement que s’ampliaran els
usos d’aquest aparell en l'àmbit artístic. Com a
instrument auxiliar del dibuix servia per a
copiar paisatges o retrats. Se n inventaren molts
tipus de grandàries i formats.
Renaixement
6.
Les primeres cambres eren habitacions. Més endavant, van
reduir les seves dimensions per a esdevenir transportables.
Johann Zahn inventà una taula de dibuix portàtil seguint el
principi de la cambra fosca. Era una gran capsa de fusta, la
part frontal de la qual quedava tancada per una lent.
L’artista dirigia aquesta capsa cap on volia i copiava la
imatge fotografiada damunt d’una cartolina
semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la part
superior.
En aquest segle, els científics continuaven experimentant
amb clorur de plata, fins que el suec Carl Wihelm Scheele i
el suís Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb
l’acció de la llum.
Segle XVII
8.
El alemany Johann-Heinrich Schulze va descobrir
que alguns compostos s’enfosquien al entrar en
contacte amb la llum.
El britànic Thomas Wedwood va intentar utilitzar
aquests compostos, particularment el nitrat i el
clorur de plata, per a recollir una imatge formada en
la cambra fosca, recobrint una superfície plana que
s’exposava després a la llum.
El científic sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de
plata, després hi posava objectes a sobre, i ho
exposava a la llum per a fer-hi aparèixer la forma de
l’objecte.
Segle XVIII
10.
Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser
quan el físic Nicéphore Niépce aconseguí una imatge duradora,
fixa i inalterable a la llum mitjançant la utilització de la cambra
fosca i un procediment fotoquímic.
Nièpce batejà el seu invent com a ‘’heliogravats’’.
El pintor francés Daguerre realitzà fotografies en planxes de
coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum.
Després d’uns minuts, utilitzava vapors de mercuri per a revelar
la imatge fotogràfica positiva. Tanmateix, aquestes fotos no eren
permanents perquè les planxes s’ennegrien gradualment i la
imatge acabava desapareixent.
Després de haver intentat per tots els medis comunicar-se i
associar-se amb Niépce i que aquest el refussés, Daguerre va
publicar al 1835 el anomenat ‘’Daguerrotip’’, que consistia en
làmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode.
Segle XIX
12.
El 1850 es funda a Nova York la primera revista
fotogràfica del món, ‘’The Daguerrein Journal’’. En
aquella época en qué encara no existía la llum elèctrica a
les ciutats, els estudis fotogràfics eren grans naus
d’estructures metàl.lica on les cúpules de vidre permetien
que l’espai quedés il.luminat per llum natural.
Entre 1840 i 1844 es publicà la primera col.lecció d’àlbums
realitzats per l’óptic Lerebours, ‘’Excursions
daguerriennes’’.
El 1842 el fotógraf Carl F. Stelnzer treu amb daguerrotip
la que serà la primera fotografia d’un succés, l’incendi
d’un barri de la seva ciutat, Hamburg.
LA FOTOGRAFIA ES
POPULARITZA
14.
EL CALOTIP: El desenvolupament de la imatge sobre
paper començà el 1837 quan William Henry Fox Talbot
enllestí un procediment fotogràfic que consistia en
utilitzar negatiu, a partir del qual es podien reproduir
un nombre il·limitat de còpies.
Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot
descobrí que el paper cobert amb iodur de plata
resultava més sensible a la llum si abans de la seva
exposició es submergia en una dissolució que també
podia ser utilitzada per al revelat de paper després de
l’exposició.
LA FOTOGRAFIA
EVOLUCIONA
15.
16.
EL COLODIÓ: Al 1839 John Eilliam Herschel
anomenaria per primera vegada ‘’fotografies’’ a les
imatges fixes.
El 1854 es presentà l’objectiu de gran angular de 92
graus, i el 1860 s’hi adaptà un diafragma iris.
Després de la desaparició del daguerrotip, el calotip
cedeix el seu lloc al colodió, que dona la possibilitat
d’obtenir una imatge instàntania.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
17.
18.
EL GELATÍ DE BROMUR: El 1878 es presentà una
planxa de vidre deca recoberta amb una emulsió de
gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes.
Després de molts experiments sense éxit, el gelatí de
bromur, capaç d’assecar la placa, desbancà
definitivament el colodió.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
19.
20.
PELICULA EN CARRET: En 1884 l’americà George
Eatsman patentà una pel·lícula que consistia en una
llarga tira de paper recoberta amb una emulsió
sensible. També fabricà la primera pel·lícula en
carret de 24 exposicions.
El nou invent rebé un nom que es faria famós en la
historia de la fotografia: Kodak. Eatsman va crear la
primera càmera fotogràfica, funda també ‘’Kodak’’.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
21.
22.
LA FOTOGRAFIA EN COLOR: En 1861 s’obtingué
la primera fotografia en color, amb el procediment
additiu de color.
En 1907 es van posar a disposició del públic en
general els primers materials comercials de pel·lícula
en color. Consistien en unes plaques de vidre
anomenades Autochromes Lumière en honor als
seus creadors , els francesos Auguste i Louis
Lumière.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
23.
24.
LA CAMÈRA LEICA: El 1923 apareix al mercat una
màquina fotogràfica lleuger, versàtil i nova: la Leica.
Gràcies a les seves reduides dimensions i al seu baix
cost es féu famosa entre els fotógrafs professionals i
també entre els aficionats.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
25.
26.
ALTRES AVENÇOS: Altes progressors foren
aportats pel sistema rèflex el 1828.
Els avenços en les prestacions de les òptiques van
arribar a partir de l’any 1903 amb els objectius Zeiss.
A partir del 1930, la làmpada de flash va substituir la
pols de magnesi com a font de llum.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
27.
28.
LA FOTOGRAFÍA A PARTIR DE 1945: El perfeccionament
dels ordinadors va facilitar, en gran mesura, la resolució de
problemes matemàtics en el disseny de les lents. Van
aparèixer al mercat moltes lents noves que incloïen les de
tipus intercanviable per a les càmeres d’aquella època.
Durant els anys 50, els nous procediments industrials van
permetre incrementar enormement la velocitat i la
sensibilitat a la llum de les pel·lícules en color i en blanc i
negre.
Als anys 60 s’introdui la película ITEK RS, que permetia
utilitzar productes químics més barats, com el zinc, el sulfur
de cadmi i l’òxid de titani, en comptes dels cars compostos
de plata.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
29.
30.
LA DIGITALITZACIÓ: El 1969 comença la cursa
digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen
l’estructura bàsica del primer CCD. Aquest
dispositiu, és utilitzat un any més tard pels
laboratoris ‘’Bell’’ com sistema per a capturar
imatges al construir la primera càmera de vídeo.
LA FOTOGRAFÍA
EVOLUCIONA
