1. REVOLUCIONS DE 1848
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/14/els-origens-de-les-
revolucions-de-1848/
Amb les revolucions de 1820 i 1830 el liberalisme i el nacionalisme només van
aconseguir reformes parcials en alguns Estats. De fet, tot i els avenços assolits
en alguns països, la burgesia industrial i comercial volia participar més
activament en la vida política i l’adquisició de més drets i llibertats.
D’altra banda, la consolidació de la indústria com a força productiva va suposar
el naixement d’una classe obrera que lentament aniria prenent consciència de
la seva força i demanarà seguretat, participació en les eleccions, i la reducció
de les desigualtats econòmiques i socials amb la burgesia.
Així, a diferència de les revolucions liberals anteriors, la de 1848 no només
seria ideològica, és a dir, una revolució a la recerca de la instauració del
liberalisme polític, sinó que també inclouria el component social i un marcat
accent nacionalista. És per això que coneixement aquest esclat revolucionari
com la “primavera dels pobles”.
D’aquesta manera, el 1848, nombrosos pobles i nacions d’Europa s’aixecarien
contra l’absolutisme i la dominació dels grans imperis, sumant-hi un nou
component de revolució social i obrera. Com a exemple significatiu d’aquest
caràcter diferencial, la revolució esclataria a les ciutats, on cada cop hi havia
una massa més gran d’obrers vivint amb força mancances materials.
Causes immediates de les Revolucions de 1848:
L’extensió dels principis del liberalisme democràtic, superant els plantejaments
de 1830. La petita burgesia i els obrers començarien a reclamar l’extensió del
sufragi universal, la instauració d’una sobirania popular real i la garantia de tots
els drets i les llibertats individuals.
La crisi econòmica motivada per les males collites del període 1845-1847 van
comportar un increment del 50% en els preus dels aliments. Augment que va
agreujar la situació dels petits propietaris rurals i dels obrers industrials. També
a la indústria va donar-se un excés de producció que va fer caure les vendes
amb la conseqüent descapitalització i fallida de moltes empreses i el
creixement de l’atur.
En aquest context van produir-se per part de l’incipient moviment obrer una
sèrie de reaccions ludistes en contra de la mecanització, a la que culpen de
l’increment del nombre d’aturats. Les classes populars van exigir un canvi de la
seva situació amb aldarulls diversos que van desembocar en una forta
convulsió social arreu d’Europa.
2. El creixement de la classe obrera que veuria en la revolució la forma de
garantir la seva seguretat social mitjançant la conquesta de drets com el sufragi
universal. Decebuda per l’acció política de la burgesia, i animada per l’extensió
dels principis del socialisme utòpic, els obrers creuran que la revolució
esdevindria l’eina que resoldria els problemes concrets de la vida quotidiana
mitjançant l’establiment d’un ordre social més just que els permetés participar
políticament.
En darrer lloc, la pervivència de l’ideal nacionalista en els petits Estats que en
el futur configurarien la Itàlia i l’Alemanya unificades i en alguns Estats del
centre d’Europa sotmesos a l’Imperi Austríac que es sentien menyspreats per
l’ordre territorial adoptat per mantenir l’equilibri entre les potències.
