1. Cappella degli Scrovegni o dell’Arena

2. Documentació general
Títol: Cappella degli Scrivegni
o dell’Arena.
Autor: Giotto di Bondone
(Colle di Vespignano, Muguello,
1267 – Florència, 1337)
Cronologia: 1304-1306
Tècnica: fresc.
Mides: 900 m2
Exterior de la Cappella degli Scrovegni
Estil: italogòtic.
Tema: religiós.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giotto_di_Bondone
Localització: Pàdua (Itàlia)

3. Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Mugello,
1267 – Florència, 1337)
Vasari diu que Cimabue va descobrir Giotto,
mentre aquest, que guardava ovelles, les anava
dibuixant amb guix sobre les pedres. Giotto va ser
arquitecte i pintor, i es considerat el fundador de
la pintura italogòtica del Trecento, perquè fou
l’introductor dels ideals naturalistes que
trencaren amb el rígid estil propi de l’art bizantí.
Tot i la seva importància com a pintor, la seva
obra planteja problemes quan se li ha d’atribuir
l’autoria. Malgrat això, els dos grans cicles murals
que va pintar a la basílica de San Francesco
d’Assís, i els que decoren la Cappella degli
Scroveghi a Pàdua, han estat reconeguts
universalment com a seus.
El 1334 fou nomenat arquitecte de Santa Maria Estàtua de Giotto a
dei Fiori, a Florència, i va començar el conegut Florència, prop de la
Campanile, projecte alterat després de la seva Galeria dels Uffizi.
mort.

4. Principals característiques de l’estil italogòtic:
-Es troba a mig camí entre el gòtic, ja decadent, i el prerenaixement.
-Deixa de banda moltes normes del Trecento introduint innovacions tant en el
tema com en la forma.
-Es volen crear efectes espacials i es renuncia als fons daurats
orientalitzants típics del gòtic italià.
-S’introdueix el fons en forma de paisatges.
-S’introdueix l’estudi anatòmic dels personatges, donant-los corporeïtat i
volum.
-Preocupació per la llum.
-Es vol manifestar l’estat d'ànim dels personatges, a través de gestos i
expressions.
-Minuciositat en el tractament de vestidures i gestos.
-Les figures perden l’estilització bizantina i guanyen naturalitat (Sant
Francesc: retorn als valors de la natura).
-S’humanitzen les escenes religioses. Anuncia l’humanisme.
-Es mantenen elements de l’escola sienesa, com ulls ametllats i aurèoles de
pan d’or.

5. Anàlisi formal
Els frescos decoren tot l’interior: murs i volta de canó.
Paret dreta (Sud):
Paret esquerre Tres registres i un
(Nord): ampli sòcol.
Tres registres i 6 pannells al
sòcol dividits nivell superior
en 6 pannells
separats per
franges amples
5 pannells
(simulen
separats per 6
marbres de
finestres amb arc
colors).
de mig punt
Al sòcol l’efecte
marbre és als
registres 6 pannells al sòcol
rectangulars.

6. Elements plàstics
Tot el conjunt està format per 37
escenes i dues arquitectures pintades.
Giotto va ser un dels precursors de
l’estil italogòtic. Els colors són molt
matisats, sembla pintat al pastel.
Algunes escenes estan mal
conservades i altres han perdut els
colors originals.
Els colors busquen l’harmonia i
l’equilibri. El blau que hi predomina
substitueix el daurat típic del gòtic.
Pinzellades i estil de tot el conjunt és
força homogeni, tot i que segur hi
participaren els seus deixebles, les
directius les marcava el mestre.

7. La llum té un
tractament acurat,
busca un efecte
espacial que doni
sensació de
perspectiva, encara
insegura. Sol
il·luminar tota la
superfície suaument i
crea petites ombres
que donen volum a les
imatges.
Estudi anatòmic de
models reals:
corporeïtat de les
figures. El contorn
està ben delimitat
amb una línia. Les
figures es
diferencien amb
nitidesa del fons.
La resurrecció de Llàtzer

8. Giotto no utilitza la
perspectiva jeràrquica, és
a dir, els personatges
principals tenen les
mesures naturals, i són
pintats igual que els
secundaris.
Sí que conserva el que era
propi del gòtic d’utilitzar pa
d’or a les aurèoles.
Té gran interès per la
perspectiva, per crear
espais reals, tant exteriors
com interiors.
Expressions i gestos
revelen l’estat d'ànim dels
personatges.
Crist davant Caifàs

9. Les dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntats de l’arc
de l’oratori, que han estat interpretades com a sepulcres del cor o
“coretti” destinats a Enrico Scrovegni, mecenes de l’obra, i al seu pare,
Reginaldo.

10. A la volta de canó hi trobem
un cel blau ple d’estrelles i
una sèrie de medallons,
distribuïts en 4 franges
separades per arcs torals o
de reforçament.

11. Vista de la porta
d’entrada, amb els
fresc del Judici
Final.
Cobreix tota la
superficie del mur
per damunt de la
porta.
Aquest es divideix en
registres, els àngels a
la part del cel, als dos
costats de la
finestra, Crist al
centre, amb els
apòstols als costats, i
els escollits i els
condemnats a la part
de baix.

12. Interpretació
Contingut i significació
f e Distribució de les escenes amb les parets
a c b a desplegades. 4 grans cicles de la vida de
Crist:
d
a) Antecedents de la nativitat:
- Escenes de la vida de Sant Joaquim
- Escenes de la vida de la Verge.
b) Naixement i infància de Jesús.
c) Vida pública i miracles de Jesús.
d) Passió, mort i resurrecció de Jesús.
A la franja inferior hi ha enfrontades:
e) Les 7 virtuts
f) Els 7 vicis.
Font: Web Gallery
of Art

13. A l’arc de l’oratori hi ha les escenes
que tenen un significat unitari vinculat
amb l’acceptació de Jesús com a Fill
de Déu.
Mur nord Es complementen amb els dos
cassetons d’arquitectura pintada a la
part inferior.
13. Déu mana anunciar als homes la
vinguda del seu Fill (Anunciació).
14. L’arcàngel Gabriel enviat a Maria.
15. Maria rebent el missatge de Déu.
16. La Visitació de la Verge a Santa
Isabel (l’acceptació).
28. La traïció de Judes (el rebuig).
Mur sud

14. 1. Escenes de la
vida de Joaquim.
Rebuig del
sacrifici de
Joaquim, perquè
no havia tingut
descendència.

15. 2. Escenes de la
vida de Joaquim.
Joaquim entre els
pastors després
de ser rebutjat el
seu sacrifici.

16. 3. Escenes
de la vida
de Joaquim.
L’àngel
anuncia a
Santa Anna
que tindrà
una filla,
Maria.

17. 4. Escenes de la
vida de Joaquim.
Joaquim oferint
un sacrifici, en
ple camp, quan
un àngel li diu
que el seu
sacrifici ha
estat acceptat.

18. 5. Escenes de la
vida de Joaquim.
El somni de
Joaquim, en el
qual un àngel li
anuncia la seva
imminent
paternitat,
mentre dos
pastors
l’observen.

19. 6. Escenes de la
vida de Joaquim
Trobada a la
Porta Daurada, de
Jerusalem, de
Joaquim i Anna,
els pares de la
Verge.

20. 7. Escenes de la
vida de la Verge.
El naixement de
Maria. La casa és
la mateixa de
l’anunciació a Anna.
Aquesta rep la
seva filla de la
mainadera.
Les figures i
mobles són molt
grans pel reduït
espai. Veiem
aquest des de
l’exterior. Als peus
de llit hi ha una
segona escena amb
la Verge.

21. 8. Escenes de
la vida de la
Verge.
La presentació
de la Verge al
temple. Aquest
és el mateix en
que va ser
expulsat
Joaquim, però
vist des de
l’altre costat.

22. 9. Escenes de la
vida de la Verge.
Els pretendents de
Maria porten les
barres al temple, al
summe sacerdot. El
portador d’aquella
que floreixi es
casarà amb la
Verge. Josep és el
de l’esquerra.

23. 10. Escenes de la
vida de la Verge.
La pregària dels
pretendents.
Aquest resen
davant l’altar
esperant el
miracle.

24. 11. Escenes de la
vida de la Verge.
El casament de
Maria i Josep.
L’arquitectura
torna a ser el
temple. El summe
sacerdot sosté la
mà de la Verge
cap a Josep.

25. 12. Escenes de
la vida de la
Verge.
La processó
nupcial. Maria
marxa al davant
de les seves
companyes i és
rebuda amb
música a la seva
nova casa. De la
finestra una
fulla de palmera
simbolitza la
imminent
vinguda del
Salvador.

26. 13. Déu envia a Gabriel a la Verge. Aquest està assegut en un tro, i
pintat sobre fusta. Als dos costats de la lluneta hi trobem l’àngel i la
verge, i unes arquitectures pintades separen la part celestial de la
terrenal.

27. 15. L’Anunciació: la Verge
14. L’Anunciació: l’àngel Gabriel
rebent el missatge.
enviat per Déu.

28. 16. La Visitació de la
Verge a Isabel, mare de
San Joan.
Les dues dones es troben
quan estaven
embarassades.
“Quan Isabel va sentir la
salutació de Maria,
l’infant li saltà dins del
ventre i Isabel quedà
plena de l’Esperit Sant; i
va exclamar amb veu
forta: Beneïda tu entre
les dones, i beneït el fruit
del teu ventre!”
Lluc (1, 41-41)

29. 17. Escenes de la
vida de Jesús.
La Nativitat de
Jesús.

30. 18. Escenes de la
vida de Jesús.
L’Adoració dels
Mags. Els tres reis
donen els seus
regals al Nen i
l’observen amb
devoció. Només el
portador del
camell sembla més
interessat en
l’animal que en
l’escena principal.

31. 19. Escenes de
la vida de
Jesús.
La presentació
de Jesús al
temple. El nen
vol fugir del
sacerdot que el
sosté i tornar
amb la seva
mare. El temple
és el mateix
representat pel
Giotto en
altres escenes.

32. 20. Escenes de la
vida de Jesús
La fugida a Egipte.

33. 21. Escenes de la
vida de Jesús
La matança dels
innocents. Les
mares criden. El
rei Herodes
apareix al balcó.
Al terra un munt
de nens mots...

34. 22. Escenes de la
vida de Jesús.
Jesús entre els
doctors del temple.
Aquest, assegut al
mig amb un túnica
vermella, sembla
mantenir una
discussió, com
indica la postura
dels seus braços.
Els arcs del fons
semblen ressonar
les seves paraules.
Els pares, amoïnats,
observen el fet a
l’esquerra.

35. 23. Escenes de la
vida de Jesús.
El Baptisme de
Crist.
Malgrat l’alta
qualitat dels
detalls, l’aigua està
representada de
forma irracional,
influït encara pels
convencionalismes
medievals.

36. 24. Escenes de la
vida de Jesús.
Les noces de Cana.

37. 25. Escenes de la
vida de Jesús.
La resurrecció de
Llàtzer. L’actitud
d’autoritat i fermesa
de Crist contrasta
amb la sorpresa dels
observadors i
deixebles. La figura
de Llàtzer destaca
entre la resta.

38. 26. Escenes de la
vida de Jesús.
Entrada triomfal de
Jesús a Jerusalem.

39. 27. Escenes de la
vida de Jesús.
L’expulsió dels
mercaders del
temple. Els
sacerdots murmuren
entre ells. Els últims
mercaders marxen i
uns nens busquen
refugi en els
deixebles. Els
animals salten
lliures. Els gest de
Crist és violent i
ferm.

40. 28. Escenes de la vida
de Jesús.
Els sacerdots i fariseus
convencen a Judes de
trair a Jesús. Aquest és
representat amb un
dimoni negre al darrere
i aguantant una bossa
d’or a les mans.
“Lavors, un dels dotze,
Judes Iscariot anà a
trobar els grans
sacerdots i els digué:
Què em voleu donar, i jo
us el posaré a les mans?
Els li donaren 30
monedes d’or. I des
d’aleshores buscava una
avinentesa per a lliurar-
lo”
Mateu (26, 14-16)

41. 29. Escenes de la
vida de Jesús.
L’Últim Sopar.

42. 30. Escenes de la
vida de Jesús.
Jesús renta els
peus als seus
deixebles en el
mateix escenari de
l’Últim Sopar. Pere
es tira la roba
amunt amb una mà, i
l’altra la porta al
cap, com no creient
el que Jesús li
exposa.

43. 31. Escenes de la vida
de Jesús.
El prendiment de Crist
i el petó de Judes.
Pere talla una orella a
un soldat. És de nit,
com mostren les
torxes enceses. La
multitud omple la
pintura. Al centre,
Judes envolta amb el
seu mantell Jesús, que
se’l mira amb dignitat.
La mirada del traïdor
és plena de malícia.

44. 32. Escenes de la
vida de Jesús.
Crist davant Caifàs.
Aquest, assegut, es
trenca les vestidures
en senyal de ràbia i
enuig. Crist és
presentat de cara, i
sembla haver perdut
tota la seva força
anterior. L’habitació
sembla fosca, amb
només una finestra
mig oberta i una
torxa il·luminant-la.

45. 33. Escenes de la
vida de Jesús.
Les burles a Jesús.
Aquest apareix
feble, envoltat per
un mantell “reial” i
escarnit per tothom.

46. 34. Escenes de la
vida de Jesús.
Camí del Calvari.
Jesús apareix sol a
la dreta de la
pintura. Dues figures
al seu davant donen
sensació d’avançar,
amb la multitud que
segueix darrere, i
acaben de passar la
Porta Daurada de la
ciutat. Maria és
aturada per algú a
l’esquerra de l’obra.

47. 35. Escenes de la
vida de Jesús.
La Crucifixió.
La Verge cau
defallida. La
Magdalena està als
peus de Jesús, amb
el mantell caigut. A
la dreta els soldats
es barallen per la
túnica de Crist. Al
cel una munió
d’àngels vola al
voltant de la creu.

48. 36. Escenes de la
vida de Jesús.
La lamentació per la
mort de Crist.

49. 37. Escenes de la vida
de Jesús.
La Resurrecció (Noli me
tangere).

50. 38. Escenes de la
vida de Jesús.
L’Ascensió.

51. 39. Escenes de la
vida de Jesús.
La Pentecosta.
L’escena es
desenvolupa en un
espai que correspon
al gòtic contemporani
al Giotto.

52. Cada escena esta emmarcada per franges pintades amb ornamentació
floral i geomètrica, i petites composicions lobulades amb escenes de
Antic Testament o d’animals.

53. Justícia
Fortalesa Temprança
Prudència
Les 7 virtuts
Fe
Caritat Esperança

54. Desesperació Enveja Infidelitat Injustícia
Inconstància
Els 7
vicis
Ira Bogeria

55. El Judici Final
Ocupa tot el mur de la
porta d’entrada. Al centre
hi ha la figura de Crist en
Magestat, en una mandorla
i voltat d’àngels. A cada
costat seu els 12 apòstols,
i per damunt una gran
multitud d’àngels.
A baix, separats per una
gran creu, els escollits a la
dreta de Crist i els
condemnats a la seva
esquerra.
Sota la creu el donant,
Enrico Scrovegni, fent
donació de la capella a les
tres Maries.

56. Detalls dels escollits, acompanyats al Paradís pels àngels. Crist els observa.

57. Els condemnats, dominats per la
figura de Satanàs al centre.

58. La generosa donació la degué fer
Enrico per expiar el pecat d’usura
comés pel seu pare, Reginaldo
Scrivegni, i que havia estat l'origen
de la seva fortuna.
La capella representada reprodueix
en petit la forma real de l’edifici.

59. Models i influències
Giotto té característiques de l’estil
bizantí del seu mestre Cimabue, que
també li serví de model en les
composicions solemnes i la rigidesa i
simetria formals. Usà pa d’or en les
aurèoles dels sants, com era típic del
gòtic sienès.
Les noves teories franciscanes de
valoració de la natura van fer que fos
el principal artífex de l’estil conegut
com a italogòtic, que fonamentà les
bases del Renaixement. Els fons
daurats donaren pas als paisatges i
les arquitectures, volent crear nous
efectes espacials. Els personatges
adquiriren major corporeïtat,
resultat de l’estudi de l’anatomia, i va
voler reproduir els estats d’ànim
mitjançant el gest i l’expressió.
Cimabue, Madonna en Magestat, 1285