Entre 1870 i 1914 les potències europees aprofitant la seva superioritat tècnica, militar i financera es van llançar al domini polític, econòmic i cultural de de la resta del món.
Aquesta presentació aprofundeix sobre les causes i les consequències d'aquest fenomen, així com la descripció dels imperis que aquestes potències van formar.
També es fa referència a la participació en aquest procés d'altres noves potències industrials emergents i, no europees com van ser els EEUU i el Japó..
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar la part de continguts de la presentació presentats en foma d'animació.
La presentació també inclou "links" amb lpàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre el tema.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Presentació destinada als alumnes de 1r de Batxillerat que cursen la matèria de Història del Món Contemporani.
ATENCIÓ: A la darrera diapositiva de la presentació trobareu “links” de pàgines webs, amb apunts, vídeos i altres presentacions que us permetran ampliar els conceptes treballats. També trobareu un conjunt d’exercicis interactius que us permetran comprovar el vostra nivell d’assoliment sobre els continguts treballats en aquesta unitat.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Entre 1870 i 1914 les potències europees aprofitant la seva superioritat tècnica, militar i financera es van llançar al domini polític, econòmic i cultural de de la resta del món.
Aquesta presentació aprofundeix sobre les causes i les consequències d'aquest fenomen, així com la descripció dels imperis que aquestes potències van formar.
També es fa referència a la participació en aquest procés d'altres noves potències industrials emergents i, no europees com van ser els EEUU i el Japó..
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar la part de continguts de la presentació presentats en foma d'animació.
La presentació també inclou "links" amb lpàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre el tema.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Presentació destinada als alumnes de 1r de Batxillerat que cursen la matèria de Història del Món Contemporani.
ATENCIÓ: A la darrera diapositiva de la presentació trobareu “links” de pàgines webs, amb apunts, vídeos i altres presentacions que us permetran ampliar els conceptes treballats. També trobareu un conjunt d’exercicis interactius que us permetran comprovar el vostra nivell d’assoliment sobre els continguts treballats en aquesta unitat.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA AL MEU BLOC: hmcantonio.blogspot.com
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "L'ànima de les flors", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Presentació a càrrec de l'alumnat de 2n de batxillerat (Literatura catalana) de l'INS Isaac Albéniz. "L'ànima de les flors", dins d'"Intermezzo", de "Visions & Cants", de Joan Maragall. Badalona. Curs 2021-22.
El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
Presentacion sobre el control de los impulsos, una tematica que nos sucede a diario y de la cual debemos estar concientes que en algun momento podemos padecerla
muchas gracias por su atencion
El Mercat Social és una xarxa estable d’intercanvis materials (béns i serveis) i simbòlics (coneixements, relacions…) entre empreses solidàries, consumidors responsables i estalviadors-inversors ètics per al seu benefici mutu, de manera que, amb aquests intercanvis, acaben cobrint una part significativa de les necessitats de totes les persones que hi participen
Presentació utilitzada el 17 de novembre de 2021 en la presentació de la nova versió 5.8 de TCQ.
A partir de la versió 5.8 de TCQ posem a disposició utilitats per a l’avaluació ràpida de la petjada de carboni i energètica d’un projecte d’edificació o d’obra civil, sense necessitat de ser un expert en el tema.
Els reptes de lluita contra el canvi climàtic són cada cop més intensos y l’ITeC, sensible a les necessitats dels tècnics, posa a disposició dels usuaris de TCQ dins del mòdul de pressupostos, les utilitats necessàries per a obtenir una avaluació ràpida de la petjada de carboni i energètica de les fases de fabricació de productes i construcció de les obres.
Vídeo de la sessió: https://www.youtube.com/watch?v=pnjI3f1P2mg
Similar to T7 la funció productiva i els costos de l’empresa (14)
8. 7.2. La producció Recursos naturals Fusta i grafit Energia utilitzada Treball Mà d’obra dels obrers, personal administratiu, etc Capital Maquinària Eines Local industrial Recursos financers
9.
10. Canvi de tecnologia Hem combinat els factors de producció de manera diferent 7.2. La producció
11. 7.2. La producció Les empreses destinen una part dels seus recursos a millorar les tecnologies productives: Investigació en recerca, innovació i desenvolupament (R+D+I) Ajuda a millorar la competitivitat empresarial. Ex: fàbrica de cotxes
12.
13.
14.
15.
16. 7.3 La funció de producció En una empresa de sabates, s’utilitza una determinada tecnologia, de manera que combinant diferent capital i treball: 1000 1000 5 4 12 15 750 750 4 3 8 10 500 500 3 2 5 7 Producció (Q) (parells de sabates) Capital (K) (màquines) Treball (L) (treballadors)
17. 7.3 La funció de producció Un mateix nivell de producció es pot aconseguir amb diferents utilitzacions del treball i del capital Cert grau de substitució tècnica entre treball i capital
18.
19. 7.3 La funció de producció unitats físiques per treballador unitats físiques per màquina 750 parells de sabates 4 màquines 8 treballadors Producció (Q) Capital (K) Treball (L)
20. 7.3 La funció de producció Productivitat total : és la relació entre el valor de la producció (quantitat produïda pel seu preu de venda) i el cost dels factors productius utilitzats.
21. 7.3 La funció de producció Exemple: Per calcular la productivitat total del primer trimestre: I la del segon: 48500 51225 3r 46200 56700 4t 38900 29700 Cost producció 42500 37500 Valor producció 2n 1r Trimestre
22. 7.3 La funció de producció Durant el segon i el tercer trimestre s’ha experimentat una caiguda de la productivitat de l’empresa, en canvi al quart trimestre s’ha pogut recuperar -2,8% 1,06 3r 16% 1,23 4t -13,5% - Variació 1,09 1,26 Productivitat 2n 1r Trimestre
23.
24. 7.3 La funció de producció Exemple: 1800 8 16 1500 8 16 1200 750 Producció 8 16 4 8 Capital Treball Creixents Constants Decreixents Situació inicial Rendiments
25.
26. 7.3 La funció de producció Exemple d’eficiència tècnica: SI NO NO 750 4 9 C 700 750 Producció 4 8 B 4 8 A Capital Treball Tecnologia Eficiència tènica
27. 7.3 La funció de producció Exemple d’eficiència econòmica: 621,04 673.12 Producció 380,64 240,4 B 192,32 480,8 A Capital (48.08 €/dia) Cost Treball (60,10 €/dia) Tecnologia 700 750 Producció 8 4 B 4 8 A Capital Treball Tecnologia
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35. 7.4 Els costos de l’empresa EXEMPLE: De les despeses generals el 60% estan assignades al producte A COSTOS PRODUCTE A PRODUCTE B Matèries primeres 1803.04 4207.08 Mà d’obra directa 2404.05 3005.06 Despeses generals (comercials, administratives o financeres) 5409.11 PRODUCCIÓ 40000 60000
36. 7.4 Els costos de l’empresa Cost de producció unitari del producte A: Cost de producció unitari del producte B:
37.
38.
39. 7.4 Els costos de l’empresa Diferències entre el sistema full-costing i direct-costing.
40. 468750 € 206250 € Matèries primeres Mà d’obra Costos de producció variables Costos de producció fixos Costos de comercialització Cost total 247500 € 146250 € 75000 € 56250 € 150000 € 675000 € Producció Vendes 7500 unitats 6000 unitats Existències no venudes 1500 unitats Preu de venda 120 €/u
41. Full-costing (F-C) Direct-costing (D-C) Cost unitari (€/u) 90 62,5 A:ingressos per vendes (6000 u ·120 €/u) 720000 720000 Cost total de producció Cost de les existències F-C:1500 u·90 €/u D-C:1500 u·62,50 €/u B:cost total de les vendes F-C:6000 u·90 €/u D-C:6000 u·62,50 €/u 675000 (135000) 540000 468750 (93750) 375000 Benefici brut: A-B 180000 345000 Costos indirectes i fixos (inclosos en el total de producció) (206250) Benefici net 180000 138750
42. 7.4 Els costos de l’empresa Costos unitaris: Sistema full-costing : Sistema direct-costing :
43. Producte B Producte A Costos (€) 4375000 3795000 420000 625000 2700 €/u 400 unitats 2500 unitats 2100 unitats 2310000 1200000 900000 Matèries primeres Mà d’obra Costos de producció variables Costos de producció fixos Costos de comercialització Cost total 1260000 740000 750000 Producció Vendes 1500 unitats 1200 unitats Existències no venudes 300 unitats Preu de venda 3000 €/u
44.
45.
46.
47.
48.
49. 7.5 La decisió de produir o comprar Cost-preu (euros) Quantitats(unitats físiques) Q* CF(Costos fixos) CP=CF+CV·Q (Cost de produir) CC=p·Q (Cost de comprar) CC=CP CC<CP és millor comprar CP<CC és millor produir
50.
51. 7.5 La decisió de produir o comprar Costos Ingressos Q CF CT=CF+CV·Q IT=p·Q Q* pèrdues beneficis IT=CT Bf=0