Construir mercats socials
Jordi Garcia Jané - Novembre de 2012
MERCAT NO, MERCATS
 El mercat és un mecanisme de coordinació de múltiples iniciatives autònomes amb l’objectiu
d’orientar la producció de béns i serveis cap a les demandes dels consumidors.
 Fins ara hi ha hagut quatre principis per organitzar l’economia:
a) la reciprocitat a través de la simetria,
b) la redistribució a través de la centralització de l’excedent,
c) l’economia domèstica a través de l’autarquia
d) l’intercanvi a través del mercat
 Hi ha molts tipus de mercats (locals, nacionals o internacionals; lliures o regulats)
 El capitalisme entronitza com a principi econòmic dominant el mercat; el treball, la terra i el diner
són convertits en mercaderies i passem de societats amb mercats a societats de mercat
UN MERCAT QUE DESENVOLUPI
L’ECONOMIA SOLIDÀRIA?
Quines característiques ha de tenir un mercat perquè ajudi a desenvolupar
l’economia solidària?
a) Ha de ser un mercat controlat mitjançant la participació democràtica dels seus
membres
b) Ha de combinar la cooperació amb una competència que ha de ser regulada per
preservar els seus efectes positius minimitzant-ne els negatius
c) Els participants han d’actuar amb una lògica en què la recerca d’avantatges
econòmics particulars operi dins un marc de consideracions morals que impedeixi
que cap dels actors no vegi perillar el seu benestar bàsic
d) Els intercanvis no s’han de regir només per preus, menys encara si són
autoregulats; el mercat Ha de ser també un espai de socialització
ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció
cooperativa
(coop. de treball, slab,
associacions, treball
col·laboratiu per
internet…)
Finances étiques
i xarxes d’intercanvi
(banca ètica, bons
solidaris, xarxes
d’intercanvi amb
moneda social…)
Consum
responsable
(pràctiques de consum
responsable: persones,
empreses, entitats i
administracions)
Comercialització
justa
(botigues de comerç
just, coop. consum i
serveis…)
Distribució
solidària
ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció
cooperativa
(coop. de treball, slab,
associacions, treball
col·laboratiu per
internet…)
Finances ètiques
i xarxes d’intercanvi
(banca ètica, bons
solidaris, xarxes
d’intercanvi amb
moneda social…)
Consum
responsable
(pràctiques de consum
responsable: persones,
empreses, entitats i
administracions)
Comercialització
justa
(botigues de comerç
just, coop. consumo i
serveis…)
Molta producció cooperativa
no es comercialitza en canals
de comercialització justa
Consum responsable
esporàdic i limitat a
uns quants productes
Poca capacitat per finançar
la producció cooperativa i els
consumidors/consums
responsables; xarxes
d’intercanvi de serveis
personals i artesania…
Molta producció cooperativa
no diposita el seu capital en
finances ètiques
Poques botigues de comerc just
o cooperatives de consum i
serveis subministren com a
primera opció producció
cooperativa
Distribució
solidària
Casos aïllats i
poc visibles
ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció
cooperativa
(coop. de productors,
slab, asociaciones,
treball col·laboratiu a
internet…)
Finances
ètiques
(banca ètica, bons
solidaris,…)
Consum
responsable
(pràctiques de
consum responsable:
persones, empresas,
entitats i
administracions)
Comerçialització
justa
(tiendas de comercio
justo, coop.
consumo y
servicios…)
m
oneda social
m
oneda social
m
oneda
social
m
oneda
social
Distribució
solidària
L’ECONOMIA SOLIDÀRIA: COM ESTÀ
L’ECONOMIA SOLIDÀRIA: COM LA VOLEM
MERCAT SOCIAL
Objectiu: desconnectar l’economía solidària de l’economia capitalista tant
como sigui possible
El Mercat Social és una xarxa
estable d’intercanvis materials
(béns i serveis) i simbòlics
(coneixements, relacions…) entre
empreses solidàries, consumidors
responsables i estalviadors-
inversors ètics per al seu benefici
mutu, de manera que, amb aquests
intercanvis, acaben cobrint una part
significativa de les necessitats de
totes les persones que hi participen
CONCEPTES INSPIRADORS
Demanda internaIntercooperació
Territorialitat Benviure
Integralitat producció-consum-crèdit
EINES PER CREAR EL MERCAT SOCIAL (I)
1. Consciència de sector
2. Moneda social
3. Comercialitzadors i promotors
de mercat social
4. Eines d’identificació i
localització de l’economia
solidària
5. Fons d’inversió col·lectiva
orientats estratègicament
6. Cadenes productives
d’economia solidària
7. Triple compromís econòmic de
cada entitat: producció
cooperativa, consum
responsable i finances ètiques
EINES PER CREAR EL MERCAT SOCIAL (II)
EINES PER CREAR EL MERCAT SOCIAL (III)
8. Triple compromís econòmic de
persones de les entitats:
producció cooperativa, consum
responsable i finances ètiques
9. Intercooperació en organitzacions
de segon grau
10. Paper vertebrador de les entitats
de finances ètiques
ENVEJAR, NO ADMIRAR
El Mercat Social només pot
créixer si aconsegueix generar
avantatges per als seus
membres:
Productors:
sou digne i satisfactors no
materials (participació, temps,
conciliació, sentit...)
Consumidors:
oferta similar a la del mercat
capitalista en preu i distribució,
millorada per la participació i la
qualitat ecosocial
Gràcies!
Més informació a
mercatecosol@xes.cat

Construir, mercat no, Mercats Socials

  • 1.
    Construir mercats socials JordiGarcia Jané - Novembre de 2012
  • 2.
    MERCAT NO, MERCATS El mercat és un mecanisme de coordinació de múltiples iniciatives autònomes amb l’objectiu d’orientar la producció de béns i serveis cap a les demandes dels consumidors.  Fins ara hi ha hagut quatre principis per organitzar l’economia: a) la reciprocitat a través de la simetria, b) la redistribució a través de la centralització de l’excedent, c) l’economia domèstica a través de l’autarquia d) l’intercanvi a través del mercat  Hi ha molts tipus de mercats (locals, nacionals o internacionals; lliures o regulats)  El capitalisme entronitza com a principi econòmic dominant el mercat; el treball, la terra i el diner són convertits en mercaderies i passem de societats amb mercats a societats de mercat
  • 3.
    UN MERCAT QUEDESENVOLUPI L’ECONOMIA SOLIDÀRIA? Quines característiques ha de tenir un mercat perquè ajudi a desenvolupar l’economia solidària? a) Ha de ser un mercat controlat mitjançant la participació democràtica dels seus membres b) Ha de combinar la cooperació amb una competència que ha de ser regulada per preservar els seus efectes positius minimitzant-ne els negatius c) Els participants han d’actuar amb una lògica en què la recerca d’avantatges econòmics particulars operi dins un marc de consideracions morals que impedeixi que cap dels actors no vegi perillar el seu benestar bàsic d) Els intercanvis no s’han de regir només per preus, menys encara si són autoregulats; el mercat Ha de ser també un espai de socialització
  • 4.
    ECONOMIA SOLIDÀRIA ICICLE ECONÒMIC Producció cooperativa (coop. de treball, slab, associacions, treball col·laboratiu per internet…) Finances étiques i xarxes d’intercanvi (banca ètica, bons solidaris, xarxes d’intercanvi amb moneda social…) Consum responsable (pràctiques de consum responsable: persones, empreses, entitats i administracions) Comercialització justa (botigues de comerç just, coop. consum i serveis…) Distribució solidària
  • 5.
    ECONOMIA SOLIDÀRIA ICICLE ECONÒMIC Producció cooperativa (coop. de treball, slab, associacions, treball col·laboratiu per internet…) Finances ètiques i xarxes d’intercanvi (banca ètica, bons solidaris, xarxes d’intercanvi amb moneda social…) Consum responsable (pràctiques de consum responsable: persones, empreses, entitats i administracions) Comercialització justa (botigues de comerç just, coop. consumo i serveis…) Molta producció cooperativa no es comercialitza en canals de comercialització justa Consum responsable esporàdic i limitat a uns quants productes Poca capacitat per finançar la producció cooperativa i els consumidors/consums responsables; xarxes d’intercanvi de serveis personals i artesania… Molta producció cooperativa no diposita el seu capital en finances ètiques Poques botigues de comerc just o cooperatives de consum i serveis subministren com a primera opció producció cooperativa Distribució solidària Casos aïllats i poc visibles
  • 6.
    ECONOMIA SOLIDÀRIA ICICLE ECONÒMIC Producció cooperativa (coop. de productors, slab, asociaciones, treball col·laboratiu a internet…) Finances ètiques (banca ètica, bons solidaris,…) Consum responsable (pràctiques de consum responsable: persones, empresas, entitats i administracions) Comerçialització justa (tiendas de comercio justo, coop. consumo y servicios…) m oneda social m oneda social m oneda social m oneda social Distribució solidària
  • 7.
  • 8.
  • 9.
    MERCAT SOCIAL Objectiu: desconnectarl’economía solidària de l’economia capitalista tant como sigui possible El Mercat Social és una xarxa estable d’intercanvis materials (béns i serveis) i simbòlics (coneixements, relacions…) entre empreses solidàries, consumidors responsables i estalviadors- inversors ètics per al seu benefici mutu, de manera que, amb aquests intercanvis, acaben cobrint una part significativa de les necessitats de totes les persones que hi participen
  • 10.
    CONCEPTES INSPIRADORS Demanda internaIntercooperació TerritorialitatBenviure Integralitat producció-consum-crèdit
  • 11.
    EINES PER CREAREL MERCAT SOCIAL (I) 1. Consciència de sector 2. Moneda social 3. Comercialitzadors i promotors de mercat social 4. Eines d’identificació i localització de l’economia solidària
  • 12.
    5. Fons d’inversiócol·lectiva orientats estratègicament 6. Cadenes productives d’economia solidària 7. Triple compromís econòmic de cada entitat: producció cooperativa, consum responsable i finances ètiques EINES PER CREAR EL MERCAT SOCIAL (II)
  • 13.
    EINES PER CREAREL MERCAT SOCIAL (III) 8. Triple compromís econòmic de persones de les entitats: producció cooperativa, consum responsable i finances ètiques 9. Intercooperació en organitzacions de segon grau 10. Paper vertebrador de les entitats de finances ètiques
  • 14.
    ENVEJAR, NO ADMIRAR ElMercat Social només pot créixer si aconsegueix generar avantatges per als seus membres: Productors: sou digne i satisfactors no materials (participació, temps, conciliació, sentit...) Consumidors: oferta similar a la del mercat capitalista en preu i distribució, millorada per la participació i la qualitat ecosocial
  • 15.