1. CARACTERÍSTIQUES
FUNCIONALS DE L’HABITATGE

2. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• Què ens ha d’oferir un habitatge?
• Espais per relacionar-nos
• Espais per comunicar-nos
• Espais d’intimitat
• Espais per la higiene
• Espais per conservar i preparar el menjar
• Espais per guardar coses
• Espais per treballar

3. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• Factors que influeixen en les característiques
d’un habitatge:
• Núm. de persones que hi ha de viure
• Si hi ha nens o gent gran
• Si s’hi ha de treballar
• El clima, l’entorn (urbà, rural, etc)
• La normativa vigent
• Les necessitats d’estalvi d’aigua i energia

4. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE

5. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• L’emplaçament
El lloc on s’ha construït l’habitatge
CENTRE CIUTAT
SERVEIS
AFORES
TRANQUIL· LITAT

6. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• L’Orientació
Disposar de llum solar a totes les cambres
de l’habitatge proporciona :
• Una sensació de benestar
• Estalvi energètic

8. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• Orientació nord:
• Rep molt poca insolació
• És freda a l’hivern i fresca a l’estiu
• Cal destinar-la a:
trasters, rebost, magatzems, lavabos.
• Orientació sud
• Rep la màxima insolació
• Relativament calorosa a l’estiu, com el Sol
passa més alt no hi entra tant directament
• Molt agradable a l’hivern

9. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• Orientació est:
• Rep insolació des del matí fins al migdia
• La temperatura ambient no és gaire càlida
• Orientació oest:
• Rep la insolació des del migdia fins al vespre
quan es pon el Sol.
• A l’estiu és molt calorosa ja que hi incideix
quan la temperatura ambient és més alta.
S’ha de tenir en compte les particularitats de
cada zona geogràfica

10. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• La distribució
• Els habitatges estan distribuïts normalment en:
• Dormitori
• Menjador
• Sala
• Rebedor
• Cuina
• Bany, etc.

11. 1. CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS
DE L’HABITATGE
• Podem agrupar les cambres en quatre
zones:
• Zones de treball i serveis:
• Cuina, rebost, safareig traster, cambra de planxar
• Zona de dormir i aïllament:
• Dormitoris i zones de descans
• Zona de viure i estar
• Sala, estudi , menjador
• Zona d’accés i circulació
• Rebedor, passadís, porxo, etc.

12. 2. ELS PLÀNOLS
Abans de construir un edifici s’ha de realitzar
un projecte arquitectònic.
El conjunt de plànols d’un projecte defineix
allò que es vol construir.
A continuació veurem els tipus de plànols

13. 2. ELS PLÀNOLS
• Plànol de situació i d’emplaçament

14. 2. ELS PLÀNOLS
• Plànol de planta de cotes

15. 2. ELS PLÀNOLS
• Plànols de distribució

16. 2. ELS PLÀNOLS
• Plànol de planta de coberta

17. 2. ELS PLÀNOLS
• Plànols de façana

18. 2. ELS PLÀNOLS
• Plànols de fonaments

19. 2. ELS PLÀNOLS
Tipus de plànols:
• Plànol de secció és una vista en alçat d’un
tall de l’edifici, permet veure aspectes com
les alçades interiors.
• Plànol d’instal·lacions mostra les diferents
instal·lacions d’aigua, gas i
electricitat, TV, telèfon, etc.

20. SIMBOLOGIA

22. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Són tots els elements que formen part de la construcció
d’un habitatge.
• Segons la funció que realitzen els podem agrupar en:
• Fonaments
• Estructura
• Cobertes
• Tancaments
• Instal·lacions
• Revestiments
• Acabats

23. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Els fonaments són l’element constructiu encarregat
de transmetre al terreny totes les forces de
l’edificació. Es fan soterrats i sobre d’ells es recolza
l’estructura de l’edifici.

24. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• L’estructura està destinada a suportar tots els
esforços de l’edifici i transmetre’ls als fonaments per
tal que siguin compensats.

25. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Elements que formen part de l’estructura:
• Pilars
• Columnes
• Parets mestres o de càrrega
• Jàsseres
• Bigues
• Forjats

26. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Les Cobertes separen horitzontalment l’edifici de
l’exterior. La seva funció és protegir els habitatges
de la pluja i la neu i evitar que penetri la humitat

27. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Els Tancaments estan formats per les parets, que
serveixen per separar les cambres i per aïllar l’edifici
de l’exterior

28. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Les Instal·lacions fan arribar els
subministraments d’aigua, energia i
comunicacions als punts on els ocupants
n’han de fer ús.

29. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Els Revestiments amaguen les irregularitats i
les imperfeccions de les parets, els forjats i
els altres elements constructius i els preparen
per rebre l’acabat final.
• A més serveixen d’aïllament i protegeixen
de les humitats

30. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
Enguixat Arrebossat
Paviments

31. 3. ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Els acabats són i els elements que donen el toc final
a la construcció:
• Pintura
• Poliment
• Muntatge banys
• Muntatge cuina
• Muntatge portes

32. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Materials de construcció
Els podem classificar en:
Materials Ceràmics.
Segons la forma tindrem:
El maó massís i el pitxolí:
• Peces prismàtiques
• Molt resistents
• Massisses i pesants

33. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• El maó calat (gero), la totxana i la mitja
totxana són peces prismàtiques foradades.
• Els forats donen lleugeresa
• Perden una mica de resistència
• Faciliten la unió d’unes totxanes amb les
altres

34. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• L’encadellat és una peça prismàtica
foradada, però més ampla i prima que les
totxanes.
• És lleugera
• Es pot acoblar lateralment
• S’utilitza per construir envans i teulades.

35. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Les rajoles són peces massisses i
primes, amb forma de làmina normalment
rectangular o quadrada.
• Pot ser vidrada o no.
• Si és vidrada i decorada s’anomena mosaic

36. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Les teules són peces de formes diverses que
es fan servir per les teulades

37. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Els revoltons són peces lleugeres i amb
formes especials.
• Es col·loquen entre les bigues
• Serveixen per formar forjats de separació
horitzontal entre les plantes d’un
habitatge.

38. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Segons la mena d’argila:
• El gres: és dur, impermeable i resistent als
productes químics.
• El refractari: molt resistent a les altes
temperatures
• La pisa: és blanca i fina i, un cop vidrada
se’n fa lavabos, banyeres i sanitaris en
general.

39. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
PISA REFRACTARI GRES

40. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Els aglomerants
Són materials en pols que, barrejats
amb aigua, adquireixen plasticitat i
després d’un temps de presa
(enduriment gràcies a canvis físics i
químics) es tornen consistents.

41. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Els més usuals són:
CIMENT: barreja de pedra calcària i
argiles. Color gris. S’utilitza per formar
materials conglomerats com morter i
formigó pòrtland

42. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• GUIX: Color blanc. S’obté de pedra de
guix. Es fa servir per parets i sostres
interiors. Del guix molt fi se’n diu
escaiola.

43. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
CALÇ: S’obté de la pedra calcària. No
és tant resistent com el ciment.
Revestiment de façanes en zones
càlides, perquè el color blanc reflecteix
el sol.

44. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Els conglomerants
Estan formats per una barreja de:
• Aglomerant
• Sorra i/o grava
• Aigua
Al pastar-los adquireixen plasticitat, poden
agafar formes diverses.
Després d’un temps s’endureixen i es tornen
molt resistents a la compressió

45. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
MORTER

46. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
FORMIGÓ
FORMIGÓ ARMAT

47. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
FORMIGÓ:
RESISTÈNCIA A RESISTÈNCIA A
LA COMPRESSIÓ LA TRACCIÓ
FORMIGÓ ARMAT
RESISTÈNCIA A RESISTÈNCIA A
LA COMPRESSIÓ LA TRACCIÓ

48. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
FORMIGÓ Pasta de formigó
Presa del formigó Formigó endurit

49. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
La Pedra natural
• Material molt utilitzat en les zones
rurals per fer parets
• Aquest tipus de construcció
s’anomena maçoneria.
• Quan les pedres es tallen de forma
prismàtica s’anomenen carreus

50. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Les pedres més utilitzades són:
• El marbre
• El granit
• El gres
• La pedra calcària
• Pissarra

51. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Els metalls
L’acer és molt utilitzat en la construcció
dels edificis.
L’acer és més lleuger que les
ceràmiques.
Juntament amb l’ascensor ha
permès la construcció de gratacels

52. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
L’acer s’utilitza en forma de perfils:
També s’utilitzen les barres d’acer corrugat
per fer formigó armat

53. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Altres metalls:
ALUMINI COURE LLAUTÓ

54. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Les fustes i el suro
A Amèrica està
generalitzat l’ús de
la fusta per la
construcció de
façanes, estructures
i cobertes de les
cases.

55. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
A Catalunya utilitzem la fusta per:

56. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Per als bastiments i per als marcs de les
finestres s’utilitza fusta de pi.
Per a la decoració s’utilitza fusta xapada:
Les més utilitzades són el pi, el roure, el
noguer, el faig, el sapel·li i el freixe.

57. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
El suro s’utilitza com a aïllant:

58. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Els plàstics
Propietats dels plàstics:
• Aïllants
• Lleugers
• Barats
• No necessiten manteniment

59. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Els plàstics més utilitzats:
• PVC: S’utilitza en marcs de finestres i portes.
Es fa servir com a substitut del vidre allà
on hi ha perill que es trenqui.
• POLIESTIRE EXPANDIT: Aïllant tèrmic a
l’interior de les façanes i sota les teulades

60. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
El Poliuretà: aïllant tèrmic en forma
d’escuma.
• Evita les glaçades
• Evita pèrdues de calor a l’hivern
• Evita condensacions d’humitat a
l’estiu

61. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
El vidre
Imprescindible per a les finestres i les portes
interiors.
• Permet que passi la llum exterior
• Aïlla del soroll i la calor.
• Pot ser un element decoratiu

62. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Les finestres ajuden a estalviar
energia, perquè durant el dia deixen entrar la
llum del sol
Però a les nits d’hivern, es perd molta calor
per la finestra per això les hem de protegir
amb persianes o porticons.

63. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Per augmentar la capacitat aïllant s’utilitza
un doble vidre.
Les finestres de doble vidre estan formades
per dos vidres paral·lels separats per una
cambra de buit de quatre o cinc mil·límetres
de gruix.

64. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
La llana de vidre, fibra de vidre
aglomerada, s’utilitza com a aïllant tèrmic i
acústic.

65. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• Tècnica constructiva
Els fonaments
El tipus de fonaments que s’utilitzaran
dependran de:
• La resistència del sòl
• L’alçària de l’edifici
• Les càrregues i esforços que hagi de
suportar

66. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Les rases, s’omplen de
formigó, moltes vegades és
armat
Sabates aïllades, en que
descansen els pilars.

67. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Sabates seguides, s’utilitzen per les parets
mestres
Les lloses i pilons, s’utilitzen quan el terreny és
poc resistent

68. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
L’estructura
Per als edificis alts s’utilitza l’estructura
metàl·lica.
Avantatges:
• Lleugera
• Elàstica
Inconvenients:
• En cas d’incendi no és tant resistent com el
formigó

69. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
• L’estructura de formigó armat
• S’utilitza en edificis que no són gaire alts
• Les parets de càrrega o parets mestres
s’utilitzen quan els habitatges tenen
poques plantes

70. 4. MATERIALS I TÈCNICA
CONSTRUCTIVA
Les cobertes
Les cobertes constitueixen el tancament
superior dels habitatges. Poden ser:
• Teulades: consten de :
• Petites bigues o petits envans
• Peces de ceràmica al damunt
• Inclinació suficient per conduir l’aigua del a pluja cap als
desguassos.