Material per treballar la pel.lícula la Vida és Bella

1. FICHA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA
NACIONALITAT: ITALIANA
ANY DE PRODUCCIÓ: 1998
PRODUCTORS: Elda Ferri, Gianluigi Braschi
DISTRIBUÏDORA: MIRAMAX – LAUREN
DIRECTOR: Roberto Benigni
GUIÓ: Vicenzo Cerami, Roberto Benigni
FOTOGRAFIA: Tonino Delli Colli
MÚSICA: Nicola Piovani
MUNTATGE: Simona Paggi
DURDADA: 117’
INTÈRPRETS: Roberto Benigni, Nicoleta Braschi, Giorgio Cantarini, Giustino Durano,
Sergio Bini Bustric, Marisa Paredes
DIA D’ESTRENA: 26/2/1999
DESCRIPCIÓ
Sinopsi – Comentari
Arezzo (Itàlia), 1939. Guido un home tot alegria,
innocència i ganes de viure, deixa el seu poble de la
Toscana i marxa a la ciutat, amb el seu amic, el poeta
Ferruccio. Allà treballarà de cambrer a l’hotel del seu
oncle, i començarà a percebre la intolerància contra
els seus, contra els jueus.
Guido s’enamora de la mestra de l’escola local, Dora.
Dora pertany a una rica família de la ciutat, però es sent
ofegada pels convencionalismes i la hipocresia de la
seva classe social. No dubtarà en marxà amb Guido,
que la seduirà mitjançant la seva imaginació i el seu
esperit lliure.
Cinc anys més tard, en una Itàlia ja ocupada per
l’exèrcit nazi, Dora i Guido tenen un fill (Josué), viuen en
un pis de l’oncle d’en Guido i regenten una llibreria,
però la pressió antisemita és cada cop més gran. Les
lleis racistes alemanyes són ja vigents a Itàlia. Un dia
Guido i Josué són detinguts i traslladats a un camp de
concentració. Dora, per amor, els seguirà. A partir
d’aquí Guido tractarà de mantenir al marge de l’horror
el seu fill a través d’un joc, producte de la seva fantasia, producte de la seva capacitat
fabuladora.
La pel·lícula de Benigni és un encreuament on la comèdia i el romanticisme topen amb la dura
realitat de la perversió humana. L’amor passa per sobre de la hipocresia i els amants troben la
felicitat. Més tard, però, l’argument fa un gir inesperat, com el que van donar les vides de més de
8000 jueus italians que creien que podien viure segurs en la Itàlia mussoliniana.
Quan Guido i el seu fill són deportats, i Dora els segueix, Guido està disposat a aconseguir un
objectiu probablement impossible: protegir el seu fill dels horrors que l’envolten, ocultant la por,
l’esgotament i conservant l’humor i la imaginació malgrat estar envoltat de les circumstàncies més
inhumanes i inimaginables. Guido vol seguir creient que la vida és meravellosa.
Benigni, igual que Chaplin i Keaton, crea personatges que mitjançant la comicitat transmeten un

2. toc d’amargor, de reflexió moral i d’advertiment.
La història que se’ns explica passa a la Toscana
natal de Benigni. Tot i que la seva família no és
jueva, el seu pare fou empresonat a Alemanya
durant la Segona Guerra Mundial, la qual cosa va
canviar la seva vida per a sempre. Sembla que
Benigni mai es va plantejar fer una pel·lícula sobre
aquestes qüestions fins que va llegir una frase que el
va emocionar. Una frase atribuïda a Trotsky. Trotsky
atrapat en un búnker a l’espera dels sicaris de Stalin,
creient que s’acabaven els seus dies, va dir que
malgrat tot, “la vida és meravellosa”.
Pensant en una reacció com aquesta a les portes
de la mort, Benigni va decidir fer una pel·lícula sobre l’alegria de viure, sobrevivint a les condicions
més adverses. Al mateix temps, Benigni va tenir l’oportunitat d’explorar la història del seu país, en
una època en la que es van deportar milers de jueus. Així va néixer aquest conte màgic, aquest
relat d’amor en un camp de concentració.
Roberto Benigni va declarar que l’humor dels primer moments de la pel·lícula fa més tràgic allò
que passa a Guido i a la seva família. “El riure ens salva, ens obliga a considerar-ho tot, el cantó
surreal i el cantó divertit. Imaginar ens disposa a no quedar reduïts al no-res. Ens dóna coratge per
sobreviure durant totes les nits sense fi.”
El director ens explica la història com si fos una fàbula, un conte, tant en el guió, com en el
tractament visual, com en les interpretacions, però l’horror, la brutalitat van apareixent
progressivament. “Mai em vaig plantejar reconstruir la Itàlia d’aquell moment històric. La meva
pel·lícula no és un document. És un conte infantil, amb el camp de concentració fent de gola del
llop”, ens explica Benigni. Guido representa la llibertat total, la generositat i la innocència d’un
nen.
El director, però, també va voler retratar les experiències reals d’aquells que van viure situacions
reals a les dels personatges. Es va entrevistar amb supervivents dels camps, va llegir històries i
articles i va parlar amb aquells que van viure aquella època. Al llegir i escoltar les històries de les
famílies jueves italianes, Benigni va comprendre el canvi dràstic que van patir les seves vides: una
dia formaven part de la vida tranquil·la dels turons de la ciutat i, al següent, foren deportats.
Benigni recrea aquesta transformació amb un canvi de to en el film. Molta gent pot identificar-se
amb la vida de Guido: amor, felicitat i després, de sobte, el terror.
Per retratar el món dels camps de concentració, Benigni també es va documentar àmpliament:
“Cap pel·lícula pot explicar realment el que va passar. No es pot ensenyar l’horror inimaginable,
per això no vaig voler que el públic pensés que la pel·lícula seria realista. Però em va impactar la
idea de que per algú com en Guido tot podia ser un joc. És una cosa de la que ja en parla Primo
Levi en “Si això és un home”. Descriu l’alba en un camp, quan tots els presoners estan despullats i
immobilitzats. I es pregunta què passaria si tot fos un broma. Allò no podria ser veritat.”
Aquesta fou la base sobre la que Benigni va elaborar la història de Guido i com aquest construeix
un mur imaginari que aparti el seu fill de l’horror. “No hi ha res més bonic i emotiu que una història
d’amor amb un nen. La idea de salvar un nen del trauma, la idea de protegir la seva innocència
és una de les més antigues, meravelloses i profundes que poden existir a la Terra. Josué pot
entendre-ho tot, però al mateix temps, pot pensar que es tracta d’un joc”, afirma Benigni.

3. El connatural histrionisme de Benigni es torna més
amable en aquesta cinta, on les al·lusions a Chaplin o
als Marx són constants. El cotxe amb els frens trencats
que passa pel mig d’un poble on estan esperant un
capitost del règim, Guido fa gestos perquè la gent
s’aparti i el públic creu que fa la salutació feixista o
l’actuació a l’escola on Guido –un jueu- ha de parlar
de la supremacia de la raça italiana, recorden,
certament “El Gran Dictador” de Chaplin. O gags
visuals ingenus com el canvi de barrets; ous esclafats
al cap o el cambrer que tot li cau ens evoquen els
Germans Marx.
El director mesura, amb ofici, el ritme de la pel·lícula. Tot i que la primera part la història se’ns
presenta com un relat màgic i romàntic, a poc a poc van apareixent elements inquietants que
enllaçaran amb una realitat abominable: els fills del sastre que es diuen Adolfo i Benito; el cavall
pintat de groc pels antisemites; el problema de matemàtiques racistes que explica la directora de
l’escola; els camises negres per tot
“La vida és bella” és, com diu tot just comença, un fàbula, a l’estil de Charlot, sobre el poder de la
imaginació en la dura realitat de l’Europa de la segona guerra mundial. La pel·lícula combina
sàtira, comèdia, critica social i un toc de surrealisme que la converteix en una commovedora
història d’amor que deixa una estranya sensació agredolça sobre tot l’immens sacrifici del
protagonista.
“La vida és bella” és un gran homenatge a la defensa de la integritat de la família. El fet de Dora,
que diu que si deporten al seu home la deportin també a ella, i els detalls que té Guido al camp
de concentració per què la seva dona sàpiga que al seu fill no l’han matat, juntament amb els
altres nenes del camp i quan li posa “la seva cançó” per dir-l’hi que l’estima i que continuï lluitant.
També és la reproducció de la fàbula de David i Golait. És l’historia de com un home que no
compleix els estereotips socialment establerts (escanyolit, lleig i “poca cosa”) li pren la noia a un
alt, ros i fort, i també parla de la lluita d’un pare per salvar la vida del seu fill gràcies al seu
infatigable esforç lluitant cada segon, primer per la felicitat del seu fill, i després, al camp, per a la
seva vida.
Si algú ha pensat que aquesta pel·lícula toca de forma incorrecte el tema de l’holocaust nazi
(Shoah) només cal que pensi que qui més autoritat mortal té per opinar sobre el tema és el poble
jueu i els directius de miramax, la distribuïdora de la “vida és bella”, son jueus.

4. Proposta d’activitat 1
Les dues parts de la pel·lícula:
- Creus que és massa brusc o irreal el canvi de la part en que tot sembla, diguem-ne
“normal” a la part en la que la situació es torna tràgica?
- Algun cop que estaves content t’han donat una mala notícia i de cop i volta el teu estat
d’ànim ha canviat?
- Quan temps t’ha durat aquest “nou” estat d’humor?
Un home “de pura raça”!!!!!!!!!!!!
- Algun cop has fet alguna cosa millor que els altres?
- Algun cop has fet alguna cosa pitjor que els altres?
- Si els teus pares fossin d’una altre raça, tu series igual d’intel·ligent, de simpàtic, de
treballador, de responsable, t’enrotlla’t?
Maria: “La Llave”
- realment tantes casualitats a la vida real no es dones...o si? Quan en Guido s’aprofita tan
hàbilment de les casualitats ¿T’ha vingut al cap alguna situació en la que et va passar
alguna cosa semblant?
- Enumera les casualitat o coses simpàtiques que passen a la pel·lícula.
- Si haguessis d’escollir un estil de vida dels personatges ¿Quin escolliries? ¿Per què?
El “Joc de les tres normes”
- Creus que és necessari ocultar la crua realitat al nen? Per què?
- Tu, ¿Com hauries salvat la vida del teu fill en una situació similar?
- Creus que amagant la realitat al nen aquest no serà mai conscient del que va succeir?
La família
- Quina idea creus que vol transmetre la pel·lícula sobre la família?
- Que et dóna a pensar que la Dora demanés tant insistentment d’anar juntament amb el
seu espòs, tot i que fos a un camp de concentració?
- Creus que ho va fer per donar una lliçó d’amor als nazis?
El final
- Creus que acaba bé o malament la pel·lícula?

5. ORIENTACIONS PEL QUI CONDUEIX EL DEBAT
PREVI
Na UNA ENTREVISTA ELL VA DIR: “Mai em vaig plantejar reconstruir la història d’Itàlia en aquell
moment, la meva pel·lícula no és un document històric”
LES DUES PARTS DE LA PEL·LÍCULA
L’Objectiu és que se n’adonin del canvi brutal que va significar per als jueus l’holocaust. D’estar un
dia tranquil·lament a casa amb tota llibertat, a l’endemà (fixa’t que el tren arriba de nit i ells surten
de dia) estar totalment esclavitzats veient fins i tot com maten als avis i als nens (que no son
productius).
Es pot fer notar que Guido no era una persona interessada en absolut per la política. Només volia
ser feliç amb la seva família i s’esforçava per aconseguir-ho.
També es pot comentar que la primera part és necessària per poder explicar y a l’hora suportar la
segona.
UN HOME “DE PURA RAÇA”
És evident que les races existeixen, però:
No n’hi ha una millor que les altres, ja que totes tenen alguna cosa bona que les altres no.
Com podria una raça ser millor que les altres si les altres no hi son?
A totes les races hi ha gent intel·ligent, simpàtica, treballadora, responsable i enrotllada.
MARIA: “LA LLAVE”
Frase per reflexionar:
“ Si els teus problemes no tenen solució, per què et preocupes? I si la tenen, per què et
preocupes?
COSES CURIOSES O SIMPÀTIEUS QUE PASSEN A LA PEL·LÍCULA:
- Les dones li cauen del cel.

6. - Quan cau, cau sobre les dones.
- Quan va a l’escola es troba la Dora.
- S’atura un moment i ella l’hi puja al cotxe.
- Demana la clau “del seu cor” i li cau del cel.
- Demana un barret sec i li porten.
- Demana quan temps passarà i li diuen: “siete segundos”
- Entra amb elc avall a segrestar la Dora.
- “Ni las arañas ni los bisigodos”
- La traducció de les normes del joc.
- Els 20 punts del company que es fa mal al braç
- La cada de Giosue quan veu el tanc al final.
EL JOC DE LES TRES NORMES
- En aquesta situació el nen estaria mort igual que els altres. Cada persona, a cada edat, té
una capacitat determinada per entendre o afrontar les coses i situacions.
- Se’ls pot preguntar també si ells son conscients del mon que els envolta (Situació
Afganistan, Pakistà, Sri Lanka, la elevada immigració, la situació social en la que es troben
algunes persones degut a la crisi, la fam i pobresa en altres països que s’ha vist afectada i
agreujada per la crisis, el tràfic de persones, etc.)
Si diuen que està molt lluny. Es pot preguntar on és la frontera? Quina distància ha d’haver
perquè els interessi?
Coses que els afectin a ells? No els afecten els conflictes, l’orient mitjà o els problemes de
l’economia mundial o les eleccions dels EE.UU quan van a posar gasolina? O van a buscar
feina.
- No hi poden fer res? Es pot preguntar si ¿La seva opinió no val per res?
Quan el nen es fa gran es perfectament conscient del que va succeir, ja que és el qui fa la reflexió
final.
LA FAMÍLIA
Per una banda està Dora, que es capaç d’anar a un camp de concentració amb tal de no
separar-se d’ells i d’una altra banda està Guido, amb un rol de pare exemplar que no permet que
sota cap circumstància Giosue pateixi injustament degut a la seva trista realitat.
- Creieu que es fàcil de fer això?
- Ells serien capaços de fer-ho? Tindrien aquesta capacitat de superació i d’optimisme? I de
fer feliç a l’altre tot i els inconvenients de la vida?
EL FINAL

7. No es pot respondre Sí o No
La pel·lícula acaba amb un premi pel titànic esforç del pare. Aquest és la salvació del seu fill. No
és una salvació complerta, però si el millor que podia ser donades les circumstàncies.