2. El sol ha anat daurant amb l’aire l’acompanya: I besarà l’or nou
el llarg somni de l’aigua. “Et perdràs pel camí la serenor del marbre.
Aquests ulls tan cansats que no té mai tornada.” Solitari, en la pau
del qui arriba a la calma Sota la llum clement del jardí dels cinc arbres,
han mirat, han comprès, del matí, a la casa he collit ja el meu temps,
oblidaven. dels morts del meu
la rara rosa blanca.
vell nom,
Lluny, enllà de la mar, Cridat, ara entraré
dic avui: “Sóc encara.”
se’n va anar la meva en les fosques estances.
barca. M’adormiré demà
De terra endins, un cant sense por ni recança.

3. 1-El/ sol/ ha/ anat/ dau/rant 6a “Et /per/dràs/ pel/ ca/mí 6
el/ llarg/ som/ni/de/ l’ai/gua. 6b que/no/ té/ mai/tor/na/da.” 6d
A/quests/ ulls/ tan/ can/sats 6a So/ta/ la/ llum/ cle/ment 6
del/ qui ar/ri/ba a/ la/ cal/ma 6b del/ ma/tí,/ a/ la/ ca/sa 6e
5-han/ mi/rat/, han/ com/près, 6 15-dels/morts/del/meu/vell/nom, 6
o/bli/da/ven. 3 dic/ a/vui:/“Sóc/ en/ca/ra.” 6e
Lluny,/ en/llà/ de/ la/ mar, 6c M’a/dor/mi/ré/ de/mà 6
se’n/ va anar/ la/ me/va/ bar/ca. 6d sen/se/ por/ni/ re/can/ça. 6e
De/ ter/ra en/dins,/ un /cant 6c I/ be/sa/rà/ l’or/ nou 6
10-amb/ l’ai/re/l’a/com/pa/nya: 6d

4. 20-la/ se/re/nor/ del/ mar/bre. 6e 26-en/ les/ fos/ques/ es/tan/ces. 6f
So/li/ta/ri, en/ la/ pau 6
del/ jar/dí/ dels/ cinc/ ar/bres, 6f
he/ col/lit/ ja el/ meu/ temps, 6
la/ ra/ra/ ro/sa/ blan/ca. 6f
25-Cri/dat/, a/ra en/tra/ré 6

5. El sol ha anat daurant “Et perdràs pel camí la serenor del marbre.
el llarg somni de l’aigua. que no té mai tornada.” Solitari, en la pau
Aquests ulls tan cansats Sota la llum clement del jardí dels cinc arbres,
del qui arriba a la calma del matí, a la casa he collit ja el meu temps,
han mirat, han comprès, dels morts del meu la rara rosa blanca.
oblidaven. vell nom,
Cridat, ara entraré
Lluny, enllà de la mar, dic avui: “Sóc encara.”
en les fosques estances.
se’n va anar la mevaM’adormiré demà
barca. Personificació Metàfora
sense por ni recança.
De terra endins, un cant Epítet Polisíndeton
I besarà l’or nou Hipèrbaton Paradoxa
amb l’aire l’acompanya:

6.  Afavoreix el conreu de la poesia com
a conseqüència de les restriccions que
imposava la dictadura.
 La poesia és simbolista, però també
es recupera la poesia d’Avantguarda.
 Vida clandestina de la literatura catalana.
 Poesia amb caràcter tràgic, melancòlic i
nostàlgic.
 Destaquen a aquesta època a Catalunya
alguns autors com : Carles Riba, Josep Pla o
Josep Maria de Sagarra i a Espanya, autors
com: Blas de Otero o Gabriel Celaya.

7.  El seu primer llibre, Israel, escrit en
castellà, es publica el 1929, quan
només té setze anys.
 El 1930 Salvador Espriu estudia
Dret i Història Antiga a la Universitat
de Barcelona.
 El 1931 publica El doctor Rip i Laia,
dues novel·les que mostren que
s'aparta dels corrents noucentistes.
 El 1933 fa un viatge amb estudiants
a Orient, que el porta a visitar, entre
altres indrets, Egipte, Turquia,
Palestina, Itàlia i Grècia.

8.  Publica Aspectes (1934), Ariadna al
laberint grotesc (1935)
 La guerra civil espanyola li tallà la
llicenciatura de Llengües Clàssiques.
 La mort de Bartolomeu Rosselló l’any1938
i la derrota de l’estat republicà el 1939 van
marcar profundament la futura trajectòria
vital de Salvador Espriu.
 El 22 de febrer de 1985 va morir a
Barcelona i és enterrat al cementiri
d’Arenys de Mar.