Adrià, Àlvaro, Ramon

540 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
540
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
11
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Adrià, Àlvaro, Ramon

  1. 1. CATALÀ Adrià Olea Alvaro Pulido Ramon Requena
  2. 2. Activitat 1 <ul><li>Antònia Font és un grup mallorquí nascut el 1997 i que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu de les lletres d'Antònia Font destaca especialment l'espai, l'astronomia i tot el relacionat amb l'astronàutica, però també l'entorn més quotidià i proper, establint un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món en què estem immersos. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Habitualment se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen &quot;prejudicis d'estil&quot; i que és una cosa que sovint surt espontàniament. </li></ul><ul><li>El compositor dels temes és el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari i escriu lletres d'altres grups, com Fora des Sembrat. </li></ul>
  4. 4. Trajectòria <ul><li>El 1997 Antònia Font grava la seva maqueta amb els temes Cibernauta Joan , l'Univers és una festa , Rumba i Es xifon és un aparato i aquest mateix any toquen en el seu primer concert a Bunyola. </li></ul><ul><li>El 1999 van gravar en els estudis Tj Sò el seu primer disc anomenat Antònia Font igual que el grup, sota la producció de Tomeu Janer. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Dos anys mes tard, el 17 de febrer de 2001, van presentar el segon disc a Barcelona: A Rússia . Van optar en aquesta ocasió pel continuisme ja que l'anterior havia funcionat i la fórmula conreada els agradava, segons opina Pau Debon, el cantant del grup. Ja en aquests dos discos estan molt presents els elements sorprenents. </li></ul><ul><li>El seu següent treball discogràfic, anomenat Alegria , va aparèixer al cap d'un any. Sense abandonar el seu estil, el to i el ritme de les seves cançons sofreix un canvi molt major entre el segon disc i aquest que entre el primer i el segon. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Taxi , el quart treball discogràfic d' Antònia Font es va presentar el 2004 i ho va fer acompanyat de material audiovisual (un DVD i textos adjunts). </li></ul><ul><li>El 2005 es va presentar Batiscafo Katiuscas . Si el disc Taxi es caracteritza pel seu contingut relacionat amb l'espai exterior i els mons i personatges inventats, Batiscafo Katiuscas és un viatge interior en el qual la solitud i melancolia estan molt presents. </li></ul><ul><li>A Coser i cantar , enregistrat amb la cinquantena de músics de corda i vent de la Bratislava Symphony Orchestra, i amb arranjaments del compositor contemporani </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Miquel Àngel Aguiló, reinterpreten vint temes tot descobrint una perspectiva inèdita del maridatge entre pop i simfonisme. Per aquesta obra el juliol de 2008 foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, destacant &quot;la personal aportació a la música pop-rock en català del quintet mallorquí&quot;. </li></ul>
  8. 8. Alegria <ul><li>Cau d´un arbre sa llavor, després en surt un altre de millor, és sa vida que segueix, ja sé que és increïble però així és. I es animals també follen i s´enyoren i ells no saben res. No... què va... això és impossible d´exterminar i ploram, ploram d´alegria. Alegria, ses velles se xapen de riure, ses fulles més seques se tiren des arbres per ordre de veterania. Alegria, ses cases s´aixequen i volen, i es caos és s´ordre d´un dia que vessa nostàlgia d´amor i simpatia. </li></ul><ul><li>Cau d´un astre sa claror i dins sa fosca en terra hi veim i tot, és sa llei de s´univers, n´hi ha de més profundes, ja m´entens. I surt s´estrella avorrida i se desvia i no té por ni res. No... què va... això és impossible d´exterminar i ploram, ploram d´alegria. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s´acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases. Alegria, ses òrbites en sincronia, sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen immòbils tempestes i climes. Alegria, en calma per sempre ses hores, i es cosmos s´atura i per tots es planetes ingràvids s´acaba sa vida ... I alegria. </li></ul>
  9. 9. Cibernauta <ul><li>No m´he trobat dibuixat en els mapes, no m´han ajudat, els estels m´abandonaren. No sabia què passava, bussejava a una banyera, hi havia mil esponges, no me deien es camí, vaig mirar dins una cova, hi havia una pipella lucifera, gambanera, jo te vaig conèixer així. En Joan el cibernauta és un jove colossal que cura a na Maria malaltissos furors anals, gimnasta futurista, com ell no en trobaràs. </li></ul><ul><li>I s´estimen i se mengen i se fumen d´amagat, músiques que neden a un tassó insonoritzat, multiorgàsmia en general. No... Tampoc no m´he amagat, de vespre prenc es sol, conec totes ses ones. Me vaig despertar a una platja ofegat a sa vorera, vaig escriure una novel·la amb sa veu des meu padrí, me nodria de ses fulles i darrera una arbocera lucifera, gambanera, jo te vaig conèixer així. </li></ul>
  10. 10. Portaavions <ul><li>Me falla un botó de s´abric i pòsters en quadricromia anuncien uns discos que vaig deixar aquí. Davall les escales i mir ses meves sabates. Carrers que davallen i plugen amb poca esperança de llunes, que els moixos no surtin encara, que dormin davall es teu cotxe. Un dia de vespre i de son que mires i aplegues sa roba que mai no sé on tenc sa porta, que no proliferen ses hores, que no puc cordar-me s´ abric, a un mon ple de combinacions, combina es meu cel sempre gris amb tots els teus portaavions, badies de petroliers, excuses de mal bevedors. </li></ul><ul><li>Li falta un capa de mel, li falta un banda sonora a aquesta mirada d´oliva i de gel. Un dia de sucre i de son, vols ser qui per mi ja no plora, vols ser qui me xerri amb la planta, que no puc omplir aquestes hores, que no sé planxar el meu abric, a un món ple de combinacions combina es meu cel sempre gris amb tots els teus portaavions, badies de petroliers, excuses de mal bevedors. </li></ul>
  11. 11. Activitat 2
  12. 12. Agost (Els Pets) <ul><li>Descamisat Sisquet fa tard, diu adéu a la colla. L´han vacunat contra l´asfalt en un poblet de costa on d´amagat l´espera darrere de l´església mig tremolós aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d´estrelles. Un pel suat Cesc s´ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales i miran com la nena rebossada d´arena dorm al sofà pensa que mai tindrà millor moment per anar buscar la parelleta. </li></ul><ul><li>Que arribi l´agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Des del cafè el senyor Francesc mira la gent com tomba fent el tallat on fa tants anys te un reservat a l´ombra i quan la dona arriba li acosta la cadira del seu costat i li estreny la mà pensant que el mar és com la vida que no atura el ritme mai. Que arribi l´agost, vital i enganxós, per treure´ns les presses i recuperar la tendresa del món. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. </li></ul>
  13. 13. Bon Dia (Els Pets) <ul><li>La vella Montserrat desperta el barri a cops d´escombra tot cantant les primeres persianes s´obren feixugues badallant. Rere el vidre entelat el cafeter assegura que no era penal i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia! damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l´espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça la peixatera pren paciència amb la Consol que remugant regala grans bafarades d´alcohol. I el padrí reposant, l´avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb l´esguard es pregunta quans dies més té de regal. </li></ul><ul><li>Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia! damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l´espectacle de la gent. Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d´amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: Bon Dia. Bon dia! ningú ho ha demanat però fa bon dia! damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l´espectacle de la gent. Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l´espectacle de la gent, i fa un Bon dia! </li></ul>
  14. 14. Sis Tequilas (Joaquin Sabina) <ul><li>Em falta una dona, em sobren sis *tequilas, no veure per a voler, maleïdes siguin les piles que em fan trasnuitar trobant-nos a faltar, tirant-me de més, almíbar i sègol. </li></ul><ul><li>Em falta un cor em sobren cinc estrelles d'hotels d'ocasió on deixar les meves petjades, amb gens que ocultar, amb tot per davant, Goliat era un trompellot, David era un gegant. </li></ul><ul><li>Encara que en part sóc jutge d'un mai, d'un tal vegada d'un no sé, d'un després, d'un què aviat. En assumptes d'amor sempre perd el millor, no em prenguis tontita per ximple. Em falta una veritat, em sobren cent excuses, quina vora és l'ansietat, que pérfidas les muses que nimban a qualsevol pelanas amb el seu focus, que cobren lloguer, amb tangas i a la babalà. </li></ul><ul><li>Encara que en part sóc jutge d'un mai, d'un tal vegada d'un no sé, d'un després, d'un què aviat. En assumptes d'amor sempre perd el millor, no em prenguis tontita per ximple. Ni zotal ni arrezú , ni Luzbel ni Mambrú, ni alfajor, ni duel, ni crebant. Fes-me un petó de més núvia de Satanàs, jezabal que encanalla el meu cant. Casanova és el rei, Maquiavelo la llei, del jersei de la distància. Deixa, per compassió que entoni la cançó del xaval que espcapa de la infància en l'estació de França. </li></ul>
  15. 15. La Gallineta ( Llach, Lluis) <ul><li>La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que m´esclavitza. I si em vénen ganes de fer-ne em faré venir un restrenyiment, no tindrà cap més ou calent el que de mi se n´aprofita. La gallina ha dit que no, visca la revolució. A canvi d´algun gra de blat m´heu tret la força de volar però, us ho juro, s´ha acabat! Tinc per davant tota una vida i no pateixo pel destí, que un cop lliurada del botxí no ha d´haver-hi cap perill perquè m´entengui amb les veïnes. </li></ul><ul><li>La gallina ha dit que no, visca la revolució. I els galls que amb mi hauran de dormir els triaré sans i valents, que n´estic farta d´impotents que em fan passar nits avorrides. Que quedi clar per sempre més, que jo de verge no en tinc res, i que, posats a fer, no em ve d´un segon restrenyiment. La gallina ha dit que no, visca la revolució. </li></ul>
  16. 16. LUIS EDUARDO AUTE <ul><li>Va anar tota una vida entre mort i mort intentant respirar, tota una vida que ens van anar matant fent-nos callar. Quina difícil és ara quan ja és per fi l'hora de començar, fi i principi són una mateixa cosa i és cosa de començar. </li></ul><ul><li>Ara sí, ara no, ara és un instant dintre d'un rellotge, ara sí, ara no, demà és tard, avui és prompte i ahir va passar. </li></ul><ul><li>A les frases fetes i paraules grans prometen llibertat, cal témer com es tem al mirall que oculta una meitat. </li></ul><ul><li>Són potser els anys, que no en va passen despullant la veritat, qui han fet que la fe en les paraules perdés identitat. Ara sí, ara no... </li></ul>
  17. 17. 500 Miles ( Nick Cave) <ul><li>Si perd el tren en el qual sóc Llavors sap que me n'hauré anat pot sentir el xiulet bufar cent milles A cent milles, cent milles, cent milles, cent milles que pot sentir el xiulet bufar cent milles Senyor sóc un, Senyor tinc dos anys, Senyor tinc tres anys, Senyor tinc quatre anys Senyor sóc 500 milles fora de casa 500 milles, 500 milles, 500 milles, 500 milles, Senyor sóc 500 milles fora de casa No una camisa al meu darrere|esquena, no un penic al meu Senyor de nom jo pot no go-a-home aquest un </li></ul>
  18. 18. ACTIVITAT 3
  19. 19. <ul><li>El poeta reflecsa les ganes de saber mes amb aquestes mans sortin d’unes velles ulleres, disposades a agafar-ho tot. </li></ul><ul><li>Aixi ho creus tu? </li></ul>
  20. 20. <ul><li>En aquest poema el poeta en mostra un tren de lletrtes, nomes ens voldra dir aixo? </li></ul>
  21. 21. <ul><li>El poeta en aquest poema ens vol mostrar com amb una sola O fa el cicle de la lluna, o tambe ens vol mostrar una personalitat oculta entre dos parets? </li></ul>
  22. 22. <ul><li>En aquest poema el poeta reflexa en una O </li></ul><ul><li>El famos director de cinema (el seu preferit) </li></ul><ul><li>HITCHCOCK </li></ul><ul><li>Aixi ho creus tu? </li></ul>
  23. 23. <ul><li>En aquest poema visual l’autor ens mostra la seva faceta mes politica reflecsant l’espanya franquista amb un “molinillo” o creu gammada, que simbolitza el faixisme (alemany) </li></ul><ul><li>Aixi ho creus tu? </li></ul>
  24. 24. CANÇONS
  25. 25. Canovelles <ul><li>Yeah, yeah </li></ul><ul><li>Canovelles </li></ul><ul><li>Mirant les estrelles </li></ul><ul><li>Es un poble mogut </li></ul><ul><li>Que dic, una ciutat! </li></ul><ul><li>Com ha crescut </li></ul><ul><li>Canovelles </li></ul><ul><li>Un gran mercat </li></ul><ul><li>On tothom viu accelerat </li></ul><ul><li>Desde el riu </li></ul><ul><li>Fins al priorat </li></ul><ul><li>Canovelles així és </li></ul><ul><li>Un poble molt dispers </li></ul><ul><li>Vols que et digui un altre vers? </li></ul><ul><li>Al costat de la botiga de shawarman’s </li></ul><ul><li>Uns nens jugant amb armes </li></ul><ul><li>Això es pitjor que el rabal </li></ul><ul><li>El rap amb missatge subliminal, xaval! </li></ul><ul><li>Canovelles així és </li></ul><ul><li>La meva metrica i rimes </li></ul><ul><li>Al limit de lo pervers </li></ul><ul><li>Canovelles, </li></ul><ul><li>Mirant les estrelles </li></ul><ul><li>Es un poble mogut </li></ul><ul><li>Que dic, una ciutat! </li></ul><ul><li>Com ha crescut </li></ul><ul><li>2009,canofas City </li></ul><ul><li>YEAH! </li></ul><ul><li>0¡! </li></ul><ul><li>Això es Canovelles </li></ul>
  26. 26. CANÇÓ “2” <ul><li>Molta droga pels carrers </li></ul><ul><li>Poca poli i amb estrés </li></ul><ul><li>Amb shawarmes m’alimento </li></ul><ul><li>I al carrer es on penco *4 </li></ul><ul><li>Un diumenge al mercat </li></ul><ul><li>Un camell va drogat </li></ul><ul><li>A la cantonada plantada </li></ul><ul><li>Una noia esta </li></ul><ul><li>Jo hi e passat per a comprar moltes drogues </li></ul><ul><li>Pero dona igual son per pendreme-les a soles </li></ul><ul><li>Despres passo pel piset franc </li></ul><ul><li>A mes jo soc un Biset xaval </li></ul><ul><li>Nomes droga </li></ul><ul><li>Es el que em posa </li></ul><ul><li>Et deixo a tu la prosa </li></ul><ul><li>Jo no soc com aquells que fan gagnsta </li></ul><ul><li>I no ho son </li></ul><ul><li>Em trovo un noi </li></ul><ul><li>Trec el ganivet i l’atraco </li></ul><ul><li>Nomes porta un gram </li></ul><ul><li>M’embaig pitant </li></ul><ul><li>Potser semblo un caco </li></ul><ul><li>L’endema al mati </li></ul><ul><li>Farlopa esnifada tota per a mi </li></ul><ul><li>Espero que avui </li></ul><ul><li>No facin cap redada </li></ul>
  27. 27. POEMAS
  28. 28. Poema I <ul><li>Tu ets la més bonica, </li></ul><ul><li>de totes les roses del camps. </li></ul><ul><li>Tu ets una meravella </li></ul><ul><li>que recorre el món </li></ul><ul><li>Tu ets la sang, </li></ul><ul><li>Que fa bategar el meu cor </li></ul><ul><li>Si tu fossis de veritat, </li></ul><ul><li>sempre estaria al teu costat </li></ul>
  29. 29. Poema II <ul><li>Vola, vola amor meu, </li></ul><ul><li>per els rius i als camps </li></ul><ul><li>din al cel del mes enlla. </li></ul><ul><li>Amagat, amagat amor meu </li></ul><ul><li>pero la foscor del oblit </li></ul><ul><li>fin que aigis desaparegut. </li></ul><ul><li>Vés-te’n, vés-te’n amor meu, </li></ul><ul><li>per mai veure’t al rostre </li></ul><ul><li>i tornar a fer-te plorar. </li></ul>
  30. 30. Poema III <ul><li>La guerra era devastadora </li></ul><ul><li>Un riu de sang emanava, </li></ul><ul><li>i de tots aquells guardaven </li></ul><ul><li>un final sense tornada. </li></ul><ul><li>Dels cossos sense vida dels soldats </li></ul><ul><li>Mai més es tornà a oblidar, </li></ul><ul><li>i d’aquell rostre van quedar horroritzats. </li></ul><ul><li>Als seus familiars mai tornarien a veure </li></ul><ul><li>Perquè havien ascendit per sempre. </li></ul>
  31. 31. Poema IV <ul><li>Oh, roser </li></ul><ul><li>La mes bella </li></ul><ul><li>El teu cos </li></ul><ul><li>Es com una rosella </li></ul><ul><li>L’amor m’empeny a l’oblit </li></ul><ul><li>Quan tu no estàs al llit </li></ul><ul><li>Es tan ferm </li></ul><ul><li>Que em porta a l’infern </li></ul>
  32. 32. Poemes V <ul><li>Jo seré l’aigua </li></ul><ul><li>Que calmi la teva sed </li></ul><ul><li>Jo seré el vent </li></ul><ul><li>Que et fara volar </li></ul><ul><li>I tu seras el cor </li></ul><ul><li>D’aquest cos de pedra </li></ul><ul><li>I el final feliç </li></ul><ul><li>D’aquest conte de fades. </li></ul>
  33. 33. Poema VI <ul><li>oh, oh, oh, </li></ul><ul><li>diguem que no </li></ul><ul><li>l’amor ens esclavitza </li></ul><ul><li>i a mes fa la guitza </li></ul><ul><li>si ell ens impedeix volar </li></ul><ul><li>millor no estimar </li></ul><ul><li>perque a l’amor no correspos </li></ul><ul><li>la magia rapid s’ha fos </li></ul><ul><li>oh, oh, oh, </li></ul><ul><li>el crit del voltor </li></ul><ul><li>carronyer insaciable </li></ul><ul><li>que devora els notres cors </li></ul><ul><li>que farem amb els amors </li></ul><ul><li>lluitem per ells fins la mort </li></ul><ul><li>si es el que et fa ser fort </li></ul><ul><li>pero alto, no pors fer </li></ul><ul><li>el que et mana sense tenir la fer </li></ul><ul><li>que et proclama </li></ul><ul><li>el campió, del amor i de tot </li></ul><ul><li>oh, oh, oh, </li></ul><ul><li>si segueixo aixi acabare mort </li></ul><ul><li>perque estic en una presor </li></ul><ul><li>on la fugida es la mentida </li></ul><ul><li>i la nul·la creencia amb l’amor </li></ul><ul><li>Doneume la mort </li></ul>
  34. 34. Motil·lacions i Visceres <ul><li>Hara os mostrarem una GRAN sorpresa per la gent que li agradi el harckor, o a la gent que li agradi la sang, o simplement per als que estan aburrits. </li></ul>

×