Poemario de Pere Bessó. 'Pregonares la llum'.

1. 1

3. La col·lecció “Els llibres del Rabosot”, que
amb aquest poemari iniciem, és un intent
de mestissatge, de maridatge entre passions,
el vi, la poesia, la il·lustració...; llegir, beure i
veure són accions lligades als sentits i sentir
és l’objectiu fonamental d’aquesta col·lecció.
El primer llibre d’aquesta col·leció és un
poemari de Pere Bessó, poeta consagrat de
la poesia valenciana, que va acompanyat del
vi ‘El Rabosot’, collita del 2009.
El llibre conta amb la col·laboració d’un tro-
pell d’il·lustradors, pintors i artistes plàstics
que donen la seua personal visió als poemes
d’un ja personal autor.
Espere que passem una estona agradable en
companyia del Rabosot i els seus amics.
Voro Suay.
Valleta d’Agres
Octubre 2014
A Espe amb el teu record.

4. © Del text: Pere Bessó i González.
© D’aquesta edició 2014:
Edicions Camacuc
© De les il·lustracions:
Cada autor/a anomenats en l’apartat “il·lustradores i
il·lustradors”
Coberta:
Maquetació: Joan Escrivà Aviñó
Director de la col·lecció: Salvador Suay Payá
Impressió: Set i set impressors
Av. de l’Estació, 57.
46670 La Pobla Llarga
Telèfon: 96 297 02 01
setiset@setiset.com
ISBN: 978-84-86970-94-9
DL: V-2546-2014

5. Hi ha almenys una realitat que tots captem des de
dins, per intuïció i no per simple anàlisi. És la nostra
pròpia persona en el seu fluir a través del temps. És el
nostre jo que dura.
Henry Bergson.

7. PREGONARES LA LLUM
Pere Bessó

8. 8

9. 9
PRIMERA LLUM
Darrere de les cases
desposseïdes,
les coses que importaven
són només ombres buides.
De què em serviria la veu
que m’acomiada en silenci?
Oh nit sense objectes!
Rainer Maria Rilke

10. 10
GARGOYLE
La teu veu aflautada de closca falsa remunta la
cresta de l’ona des d’on crida la gavina a la
lluita cos a cos amb el cel cloc-plu de les
aigües poc pregones.

11. 11
LLIT DE PENSAMENTS
PIDOLAIRE
Mastega el peu del record ensaliva’l de vori
taca àpex malva unfla pòmuls globus fins a la
pedra desdiu deslluïment de cabells engomats
llaüt de pits soscava borrissol de les ombres

12. 12
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (I)
Els cristalls del vent baden el llenç de
l’horitzó ocult sota la finestra de la nit.
És llavors que hi danses.

13. 13
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (II)
La flaire de les flors empal·lideix pels sentits de
la neu en l’estació dels lliris; riures, crits,
gatzara, una pila de fem mai ensebolida del tot
en la nit del cor blanc-i-negre.

14. 14
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (III)
Definitiva com una ploma de cigne negre
per a volar lluny de les ribes a trenc de vida.

15. 15
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (IV)
Com un martell de seda destrempes l’espill
de pedra tosca del temps. Història Natural
per als amants del baladre.

16. 16
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (V)
El vent bufa les cendres de la nit com si
foren flors que dormien l’Absolut.

17. 17
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (VI)
Les ales blaves de la papallona de la mort
aletegen impacients als cabells esfilegats
del vent.

18. 18
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (VII)
La teua pell és una ferida oberta on nia la
tristesa dels àcars, els silenci dels papirs de
les ones de la darrera platja, un cementeri de
conquilles arrossegades per la sang sedejant,
mapa rugat d’un país on mai no es féu l’amor
de manera certera…

19. 19
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (VIII)
La bogeria del passant que ha perdut l’àm-
fora del seu nom, però coneix les variacions
del silenci de les aigües a l’espill de Narcís.

20. 20
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (IX)
A la fi de les paraules ni tan sols la
pedra de la follia resta en silenci. Un
udolament de soledats reconvingudes a
l’aguait d’aquesta secreta pluja d’agost,
en ser que la pedra s’escalfa al cor de
l’ocell més fosc en l’alt brancam de la
història.

21. 21
LA DANSA D’AYTEN
MUTLU (X)
Balancí dels ocells solitaris.
(El clac-clac de la pluja tamborineja el
somriure de gesmil al bes del rou de ma-
tinada a l’aguait de les fulles de setembre
per a una tristesa grisa monòtona als alts
finestrals del desamor…)

22. 22
AFRODISÍAC
El
crit
dels
déus
a través
de
la
neu
destria
els
homes.

23. 23
JONÀS
El desmón del vell mariner poeta
al voltant d’una balena varada.

24. 24
SINTAXI DEL SOMNI
El teu sexe és el nus de la meua vena.
(La presència en l’ombra del desig serà la
cambra nua fins a trenc d’alba)

25. 25
EL POU DELS DITS
Al
límit
ets
d’aquesta
llum
pregona,
aigua
somorta

26. 26
GUINNESS
Picote el silenci de colors com si l’ocell de
l’arbre de la Nit amagara la campaneta
d’estrena essencial, abans que les primeres
llums no banyen el bosquet de les baies…

27. 27
D’UN VERS D’AMÉLIA PAIS
En la carta astral dels teus ulls endevine valls
i flums ocults. No sé donar nom a tanta
tendresa.

28. 28
EL CANT DE FLAMES
Hora foscant,
el papalló arrossega
el teu abandó.
A John Cremona

29. 29
RAONS I DESRAONS
Les sabates del gat, les urpes del poeta:
quiasme del gran llit i de la mort petita.

30. 30
RAONS I DESRAONS
Les sabates del gat, les urpes del poeta:
quiasme del gran llit i de la mort petita.

31. 31
EL CAFETAL
Al cafetar
l’aroma del desig
desassossega.
Per a Voro Suay

32. 32
ESPILL FOSCANT
Després del pas dels cérvols al capvespre
les aigües del teu pubis romanen intactes.
Per a Montse Rius.

33. 33
DEMPEUS ENCARA
Ets l’arbre mort
o l’èxtasi de l’àngel
tot a les fosques?

34. 34
L’OBLIVIÓ
Massa caretes
per al teu únic neguit…
Surt la tardor!

35. 35
L’OBLIVIÓ
Massa caretes
per al teu únic neguit…
Surt la tardor!

36. 36
ANTIC AMOR QUE REGÀ
EL VI
Ni els ocells ni els estels
sabran dir-te’n.
De la ferida fervent de la vida
només hemorràgia o sang gelada.

37. 37
LA SOLEDAT DEL MÈTODE
El·lipsi vera
que el carro de fenc duu
en un sol mot.

38. 38
SOCIALITZA EL POETA
Quan la penombra escapa debades per
l’única finestra d’aquesta cambra, tu ets ja
la visió fosca, més pesada que
l’ombra al bell mig de les greus
ombres, l’espantall de poemes vells
davant dels ocells de l’amor de
darrer vesc. Encens les ascles de la
fusta corcada, les engrunes de la
carn esbocinada, les ales avariades
de l’àngel mandra que tot s’ho
guarda.

39. 39
FOSCA TARDOR
Només els llavis
al pitxer de les roses,
enyor de tu.

40. 40
DARRERA CAVALCADA
La
darrera
memòria
i
el
mapa
de
les
natges
globalitzades
vora
la
timba
del
desamor.
sunt
cel ce-o să-ți încalece ultimul
memoria,
iubito
Alexandru Petria

41. 41
DAUS
Al joc de pètals
només compares tu.

42. 42
ESTAT D’URGÈNCIA
Albatros sóc
als mars de la metàfora,
la darrera illa.

43. 43
ESTAT D’URGÈNCIA
Albatros sóc
als mars de la metàfora,
la darrera illa.

44. 44
DESPRENIMENT
Per a què tants
mots al pou del diable?
Panseix la flor.
A Maria Roibu

45. 45
DESPRENIMENT
Per a què tants
mots al pou del diable?
Panseix la flor.
A Maria Roibu

46. 46
ALS CAPCIRONS DE LES
ALES
Com ganivet amb irisacions de plata al mà-
nec damunt del marbre polsegós, la soledat
és una ciutat buida entre els taüts dels teus
pits, fractals de matinada. El regust de la
muda d’una serp rovellada als plecs dels teus
genolls. Fins i tot, tinc a plom el ritme:
fulgor desposseït d’estels,
òrbites dels ulls del miratge,
moaré humit dels dits abstrets,
perifèria sotragada de les natges
i la fi de sendera…
A la ribera de les sandàlies inocule
l’empremta del sexe.

47. 47
SECRET ACORD
Hummm, els meus llavis
de la teua font música
fan: Al·leluia!

48. 48
A QUI VOLDRÍES
ENGANYAR
Fer la revetlla
amb l’esperó del gall
a mitjanit.

49. 49
MANTIS RELIGIOSA
Quan el lector sabedor abasteix d’insectes el
jardí del poema, la realitat mateixa deixa de
ser al defora. És com la tardor velada en la
nokia d’un turista nipó al llindar de la te-
rrassa del vell antiquari...
A Natalie Wood

50. 50
VOL D’ALTA NIT
La merla negra
s’enyorava de tu,
aigüeta clara.
A Teresa Esteve

51. 51
PERTOT ELS PROPÒSITS
D’ESMENA
Voldríem acaronar els fruits de la nit sense
necessitat de psalms ni de saltiris al pit,
amb o sense miracles de cec, però ens aco-
miadem del ritme de les teules del possible
mentre ens aguaita la rosada...

52. 52
CONVENTUAL
El desig punyent colpeja la fusta.
L’arc del violí entre les dents.

53. 53
AL DESLLUM DEL NO-RES
Ombra de l’ombra,
ni tan sols desmemòria,
ombra impossible.

54. 54
FONG DE VELLUT
Em duus la nit,
com un vòrtex de sorra
davall de l’aigua.

55. 55
SONA A DOLÇA TEMPESTA
Mulles l’orella del neguit trenat d’aigües
baixes i reverberes com la pedra del caos en
peüngla del cavall que desitja la bufada del
vent dins de tu.
Res no esperen els morts en aquell lloc
Mahmoud Temizyürek

56. 56
LA PARITAT
Encara més:
Déu serà dels ocells
folla memòria.
Deus e os pardais
Antonio Brasileiro

57. 57
DARRERA LLUM
Ningú no em busque
la remor de la vida
en les parpelles.

58. 58

59. 59
« Poezia este trandafirul ce crește în potir de aur »
Mihai Eminescu

60. 60

61. 61
Il·lustradores i il·lustradors

62. 62
Inmaculada Martínez Martí (Mislata, 1975).
Llicenciada en Belles Arts. Pintora i il·lus-
tradora també treballa l’animació en 2D . És
l’artista de capçalera del Celler “El Rabosot”.
Verónica Fradkin (Buenos Aires-
Argentina). Estudis de Belles Arts.
Pintora, escultora, fotògrafa, serígra-
fa, video art i il·lustració.
Núria Corral Escudero (Sueca
1970). Llicenciada en Belles Arts.
Conservadora i restauradora
d’Obres d’Art, pintora, escenògrafa
per a teatre, òpera i cine, alta deco-
ració pictòrica, pintura mural i de
cavallet.

63. 63
Karina Vagradova (Moscou, Rús-
sia). Artista plàstica, màster en pro-
ducció artística per la Universitat
Politècnica de València, viu i treba-
lla a València desde 1991. Pintora i
fotògrafa.
Fernando Barrué de la Barrera
(València, 1965). Llicenciat en Be-
lles Arts. Pintor que treballa l’abs-
tracció geomètrica, mitjançant la
utilizatció de la tècnica del frotatge.
María Payá Avilés ( 1965). Llicen-
ciada en Belles Arts a València. Pin-
tora i ceramista. Il·lustrà el llibre de
poemes “Vivir apenas” de Ramón
Espacio publicat en Maig de 2014.

64. 64
Rosa Deltoro Cremades (València,
1979) Dissenyadora gràfica i màs-
ter en diseny i il·lustració. Treballa
com il·lustradora per a Oysho i pu-
blica a Grazia, Vanidad, o The View
of the Times
Verónica Deltoro Cremades (Bar-
celona, 1975). Llicenciada en Belles
Arts. Pintora i artista plàstica,
treballa fonamentalment la pintura
realista i la instal·lació.
Carmen Ibarra Viguer (València).
Llicenciada en Belles Arts. Pintora.
Treballa desde l’abstracció, el color
i la forma mijançant la utilització
d’aquarel·les.

65. Ángel Diana Gatozubi (Almoacid
de Zurita, Guadalajara 1963). Lli-
cenciat en Belles Arts en 1988. Pin-
tor abstracte que fonamenta el seu
treball en l’experimentació matèrica
sobre llenços.
Josep LLuís Olleta Llicenciat en
Belles Arts en 1988. Pintor i restau-
rador treballa l’abstracció amb pasta
de paper i realitza petites escultures.
Antoni Laveda (València, 1951).
Llicenciat en Belles Arts. Catedràtic
d’Educació Secundària. Il·lustrador
i dissenyador gràfic treballa també
en el camp editorial i publicitari.

66. 66
Joan Escrivà Aviñó “Joanot” (Valèn-
cia, 1977). Llicenciat en Belles Arts.
Editor de la revista Camacuc. Il·lus-
trador, dissenyador gràfic i maque-
tador. Treballa amb el còmic des de
què s’enrecorda.
Sheila Ramos Castellblanques (Bo-
rriana). Llicenciada en Belles Arts.
Pintora. La base del seu treball artís-
tic és el dibuix i la representació de
la natura i tot allò que imagina.
M.Carmen Poveda Coscollá (Valèn-
cia, 1975). Llicenciada i doctora en
Belles Arts. Professora a la U. P. V.,
treballa l’animació figurativa al ta-
ller d’animació ‘El escalón de Julieta’.
Erik Lu (Kaohsiung-Taiwan).
Pintor que realitza el màster de
producció artística en la U. P. V.

67. 67

68. 68
Pere Bessó (València, 1951), Professor emèrit, traductor, poe-
ta. Amb Manel J.M. Romero fou fundador de l’experiència
poètica La Forest d’Arana. Ha publicat setze volums de poe-
sia. Ha rebut diversos guardons, com ara, el premi Pasqual
Asins i Lerma (1979); els premis Ausiàs March (Beniarjó,
1982 i Gàndia, 1987); el Vicent Andrés Estellés dels Octubre
(2000); el Josep Maria Ribelles (2008) o el Premi de la Crítica
de l’IIFV (2000)...