2. Escolteu la cançó Lo corral de vidre, de la cantant
algueresa Franca Masu. Tot i que hi ha poques
mostres de la fonètica algueresa, hi trobareu
marcades algunes característiques d’aquest dialecte.
3. Lo corral de vidre
Així, amb les mans lligades,
ofereix el meu cos a la gent.
Embriaga de vida i cega en el cor
jo m’he tapat los ulls
per no veure més arrès del món.
I he vist qualque cosa de nou.
Cal destacar la terminació Ø de la primera persona
del present d’indicatiu.
Observeu també la vacil·lació en l’ús dels articles
el/els i lo/los.
L’ús d’arcaismes com arrès, en lloc de res, qualque i
ver, en la darrera estrofa, també caracteritzen
l’alguerès.
4. On sés, minyona,
vestida de verd,
amiga d’ahir?
Jo l’he amagada
en una mar de paraules,
de música, rondalles,
mentides i llibres d’escola.
Ella corriva contenta Quant a la fonètica, fixeu-vos en la pronúncia dels
grups -nt i -ng, que mantenen la consonant final.
També cal destacar la pronúncia en [r] del grup dr i la
a un corral de vidre manca d'emmudiment d'alguna r en posició final.
fins que amb el pensament Fixeu-vos en l’ús de la forma plena dels pronoms.
Així mateix, és característic de l’alguerès conjugar
se tinyiva de blanc. l’imperfet amb les terminacions -eva i -iva.
5. Ara que me’n só despullada,
ofereix el meu cos a la gent.
Jo deman si és ver que existeix,
jo amb les mans en terra...
Jo m’he tapat los ulls
per no veure més arrès del món.
I he vist qualque cosa de nou.
Per acabar, observeu les formes del present
d’indicatiu del verb ser jo só i tu sés.
A més, el verb ser s’empra com a auxiliar en lloc del
verb haver.