1. VISIONS I CANTS JOAN MARAGALL Ingrid Filigrana Naima El Hajjioui
2. ÍNDEX - Espiritualisme I - Espiritualisme II - Espiritualisme III - Espiritualisme IV - Espiritualisme V - Espiritualisme VI - Espiritualisme VII - Espiritualisme VIII - Espiritualisme IX
3. - Espiritualisme X - Individualisme I - Individualisme II - Individualisme III - Materialisme i col·lectivisme I - Eternitat I - Eternitat II - Eternitat III - Eternitat IV
4. Espiritualisme I Passen més anys i més;el capellà no hi és:l’hòstia va sola en l’aire.El mal caçador
5. Espiritualisme II Fra Joan dintre la cova estava fent oració;Riquilda se li presentavestida de temptació.Joan Garí
6. Espiritualisme III Joan Garí ja no és un sant,Joan Garí ja no és un home,que és una fera dels campsque per Montserrat pastora. Joan Garí
7. Espiritualisme IV Sempre més hi ha pensaten Mallorca cristiana;ni els grans amors de Valencia,ni els de Múrcia, ni cap altre,li han fet perdre la memòriade la dolça illa daurada.‹‹Tinc un regne sobre el marcom no el té cap rei d’España››,[...]i va morir mig rient,pensant que se n’hi anava. L’estimada de Don Jaume
8. Espiritualisme V Tota la nit ha vetllat, i quan veu l’alba esclarida alça l’espasa real bo i cridant: Santa Maria! L’estimada de Don Jaume
9. Espiritualisme VI -T’escomet a bona hora el cansament.La teva via s’ha acabat i ets lliured’anar-te’n al repòs eternament.Mes, abans d’adormir-te i reposar-te,cal que et recordis dels teus grans pecats:tots aquells que jo puga perdonar-te,també de Déu seran-te perdonats. La fi d’en Serrallonga
10. Espiritualisme VII Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M'han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol. L’ànima de les flors
11. Espiritualisme VIII Adalaisa, tu que ets tan vividorai que elsullselstensplens de voluntat,i aquestaàvida boca prenedora,i en elsteus aires tanta majestat, ¿comés que ara malparles de la vida,per la que estàs tan fortament armada?No t’escau la mirada esmortuïdasota l’arc de la cella ben poblada. El comte Arnau En la secció III, hi ha una crítica al decadentisme, personificada en l’espiritualisme d’Adalaisa (davant Arnau), que té una actitud aberrant, malsana, repressiva, contraposada a la d’Arnau.
12. Espiritualisme IX Pare, he estat cruel moltes vegades m’he delitat vegent rajar la sang; he vist alçar-se a mi mans ajuntades i segar-se genolls caient al fang. I jo me n’he rigut, perquè em plavia, i, podent perdonar, no he perdonat... [...] -Fill meu! Fill meu! Això és mala malesa; això és un mal esperit que tens al cos: encara en parles amb la vista encesa, en foc d’infern!... La fi d’en Serrallonga
13. Espiritualisme X Moriré resant el credo; mes digueu an el botxí que no em mati fins i a tant que m’hagi sentit a dir: ‹‹Crec en la resurrecció de la carn.›› La fi d’en Serrallonga
14. Individualisme I L'Hòstia s'hi va acostant... El temple es va esquerdant.. El caçador no para. El Mal Caçador En aquest fragment hem de destacar el caràcter individual dels catalans. El caçador reflexa el individualisme, ja que no s’atura davant de res ( es creu autosuficient).
15. Individualisme II El comte Arnau no es lleva, tampoc no se’n va al llit, que corre i corre sempre, i sempre amb més delit. No segueix nord ni via, que va d’ençà i enllà. Arreu on passa, mira: no es cansa de mirar. No hi ha res que el deturi, que corre com el vent: si algun destorb l’afronta, l’abat d’un cop, rient. Perxò va deixant rastre de plors i de renecs; pro els seus grans crits de “juli!” ofeguen clams i precs. El comte Arnau Aquest fragment reflexa el individualisme del Comte Arnau, no obeeix a ningú més que a ell mateix; promou d’independència.
16. Individualisme III Perquè de la fosca prova ha sortit tan triomfant: -”Fill de la terra, -fill de la terra, comtel’Arnau, ara demana, - ara demana: què no podràs El comte Arnau Arnau, pel seu individualisme exacerbat, és la representació de l’esperit català que es confon amb la voluntat (fixem-nos en la secció VI). És la visió del superhome vitalista i sensual aplicada a l’ésser català.
17. Materialisme i col·lectivisme I La sardana és la dansa més bellade totes les danses que es fan i es desfan;és la mòbil magnífica anellaque amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.Ja es decanta a l'esquerra i vacil.laja volta altra volta a la dreta dubtant,i se'n torna i retorna intranquil.la,com, mal orientada, l'agulla d'imant.Fixa's un punt i es detura com ella.Del contrapunt arrencant-se novella,de nou va voltant.La sardana és la dansa més bellade totes les danses que es fan i es desfan. La sardana Oh bandera catalana!, nostrecort'és ben fidel: volaràscomau galana peldamunt del nostreanhel: per mirar-te sobirana alçaremelsulls al cel. El cant de la senyera En els dos fragments es fa evident que són escrits al servei d’un projecte nacional (ball i bandera) en el que destaca el materialisme. Concretament, en el context descrit, era necessària la creació i l’exaltació d’uns símbols que vehiculessin els sentiments patriòtics de la col·lectivitat.
18. Eternitat I -Viure, viure, viuresempre:no voldria morir mai;ser comroure que s’arrelai obre la copa en l’espai.-Elsrouresriuen i viuen,pro també comptenelsanys. -Dons, vull ser la roca immòbilentre sols i temporals. -La roca viusenseviure,que res la penetra mai. -Doncs, la mar somovedoraque a tot s’obre i dóna pas. -La mar s’està tota sola,i tu vas acompanyat. -Doncs, ser l’aire quan l’inflamala llum del sol immortal. -Pro l’aire ni el sol no estimenni senten l’eternitat. -Doncs: ser home sobre-home,ser la terra palpitant. El Compte Arnau En el poema del comte Arnau trobem l’eternitat amb major grau. on el protagonista manifesta el seu desig d’eternitat. L’eternitat aquí no és un càstig de Déu, sinó un desig humà de superar les pròpies limitacions i aparèixer com un superhome. La seva eternitat es correspondrà a córrer com un cavall de flames, atemorint tothom. En la primera part, l’eternitat és tenir la iniciativa, desafiar, com si fos un ésser amoral.
19. Eternitat II I no tornà... Llaborens esclataven més alts els plors al cel... Ell ja no hi era... Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim... En la mort d’un jove
20. Eternitat III S'esventa el gos lladrant,la llebre fuig botant,i el caçador al darrera."Corres i correràs.Mai més t'aturaràs".Aquesta és la sentència."Doncs, corro i correré.Mai mes m'aturaré.Alegre és la sentencia". El Mal Caçador és obligar a perseguir una llebre per haver interromput l’assistència a una missa amb la participació a una cacera. Aquesta eternitat ens és presentada per la via negativa, com un càstig de Déu al pecat dels homes.
21. Eternitat IV Després del pecattant granell resta boca-terrosa.Riquildaéstimbesavall,Montserrat ésnèt de boira.FraGaríveuelsabimsi les camesli tremolen.Si prova de redreçâ-scau de mans una altra volta. Si prova de redreçâ-scau de mans una altra volta.Joan Garí ja no és un sant,Joan Garí ja no és un home,que és una fera dels campsque per Montserrat pastora. Joan Garí En aquet fragment del poema , Joan Garí és condemnat a terrejar com un animal, per haver violat i matat la filla del comte Guifré, fins que és redimit.
22. Materialisme III Prompte els arbres de maig s’assecaran... la llenya sols destorba; La tirarem al foc de Sant Joan i saltarem per sobre. Cant de maig, cant d’alegria En aquest fragment del poema Cant de maig, cants d’alegria es veu reflectit el materialisme de Maragall. El protagonista canta perquè esta content de que aviat els troncs dels arbres s'assequin perquè pugui fer una foguera per Sant Joan.
