Ermita amb uns acabats fantàstics

1. Ermita del Cristo del Llano
Guillem Vilardell
1r D

2. Fixa tècnca
❏Titol: Ermita del Cristo del Llano
❏Autor (lloc i data de neixament): Priego de Córdoba
(ermita) Francisco Javier de Pedrajas(retaula)
❏Cronologia: Temple:1692. Cambril(Capella petita situada
darrere d'un altar, en la qual es venera una imatge):1744
❏Mides: Alçada: 6m Amplada: 4’5m
❏Estil: Barroc Andalús
❏Tipologia: Restauració integral: pintures murals,
enguixats policromats, marbre, retaules, pintures sobre

3. Context històric
Aquesta ermita es va construir
entre finals del segle XVII i
el començament del segle
XVIII.
En aquells temps la societat
estava basada amb el que deia
la religió, o sigui que creien
més les paraules de “Déu” i
no el que deia la ciència.

4. Funció
Principalment la funció
de l’ermita era la
d’emprar-se com a casa
de Déu i qui i volgués,
podia anar-hi a
confesar-se, però en
aquells temps de
guerra, també es feia
servir de refugi per la
gent del poble.

5. DEscripció
La construcció es de pedra llaurada en tota
l’extensió de l’ermita. La severa austeritat, casi
castellana, de l’exterior, contrasta notablement
amb el barroquisme de l’ornament interior.
Al interior, les voltes, de canó amb llunetes entre
arcs de pedra, estan construides amb canya i guix,
subjectes en diferents trams d’encavallades de
fusta. Els murs i voltes estan ensinistrats amb un
estuc de guix i calç sobre el que estan pintades en
motius decoratius barrocs.

6. Descripció
A l'entrada, a la decoració mural del sotacor, es
desenvolupa un programa iconogràfic sobre la salvació.
L'escena principal la constitueix un anagrama de Jesús
i el rètol "del Llano" situat sota el retol, envoltat
d'àngels, palmetes i gerros entre artificis de marbres;
sobre aquesta escena figura un escut amb castell,
possible al·lusió a la vila de banys, i la cara d'un
avi amb els atributs representatius del Temps. En els
laterals apareixen les figures al·legòriques de l'Ànima
en pena i l'Ànima en gràcia, així com dels "novíssims",
és a dir, els últims quatre estats de l'ésser humà: la
Mort, el Judici, l'Infern i la Glòria.

7. Descripció
Per tota la nau s'estén una decoració pictòrica,
marbres, petxines i sanefes de temàtica vegetal. A la
zona central dels diferents trams de la volta es
situen grans teles de format rectangular amb escenes
de la vida de la Mare de Déu, dels quals s'han
conservat l'Anunciació, la Visitació, la Nativitat i
el Descans de la fugida a Egipte. En el tram
corresponent al cor, aquest espai l'ocupa una pintura
mural amb una escena d'àngels músics. En les llunetes
es troben sis teles de menor grandària i format
semicircular d'un apostolat del qual tan sols es
conserven les imatges de Sant Pere, Sant Jaume, Sant
Joan, Sant Andreu, Sant Tomàs i Sant Pau.

8. Descripció
El presbiteri està cobert amb cúpula
de mitja taronja profusament ornada
amb pintures en les quals s'ubiquen
tons amb els evangelistes. La mitja
taronja es compartimenta en vuit
registres separats per estípits, amb
escenes al·legòriques de la Passió, i
es remata amb unes decoracions florals
profusament decorades i policromades.
Les llunetes del creuer acullen
quadres emmarcats amb rocalls amb els
doctors de l'Església: Sant Gregori el
Gran, Sant Jeroni, Sant Agustí i Sant
Ambròs.

9. Descripció
El retaule major, molt restaurat en els anys
seixanta del passat segle XX, presenta en la
seva zona central l'obertura de connexió amb el
cambril barroc. En el cos del retaule es
distribueixen dos teles a cada carrer
flanquejant l'obertura del cambril: al carrer
esquerra, Sant Josep de Calassanç impartint la
Comunió, còpia del quadre de Goya, i Sant Pere
pregant; al carrer de la dreta, Sant Diego
d'Alcalá ajudant a un necessitat i Sant Ferran,
amb el poble de Banys al fons. A la zona de
l'àtic, l'única original del retaule, se situen
unes altres tres teles: Sant Francesc d'Assís,
Santa Teresa amb l'Àngel, i la Trinitat.

10. Descripció
Després de l'altar major es troba el cambril on, sobre
un pedestal de jaspí situat al centre de l'estada, es
mostra la imatge del Crist del Pla. El cambril es
cobreix amb una volta de gallons amb forma mixtilínia
recolzada sobre trompes. No obstant això la seva forma
estructural passa pràcticament desapercebuda per
l'exuberant ornamentació de guixos policromats que es
desenvolupen per tot l'àmbit. S'articula mitjançant
estípites que sorgeixen de petits bustos situats a la
base. Els paraments es decoren amb motius vegetals, de
flors i fruites, rocalles, tiges de vinya, miralls i
aus exòtiques, que vénen a completar el programa
iconogràfic de la volta. La pujada al cambril
s'efectua, a través d'una escala també decorada amb
rics guixos policromats.