PowerPoint de l'activitat

1. El judaisme
La religió del poble elegit i
la primera religió monoteista

2. 1.600 milions de fidels
2.200 milions de fidels
Les tres grans religions monoteistes
16 milions de fidels
6.342.000
a Israel
5.700.000
a Estats
Units
475 000
a França
11.000 catalans són
jueus, però
solament 5.000
practicant

3. Orient Mitjà
Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient

4. Símbol del judaisme.
Canelobre o llum d'oli de set
braços.
Menorah
Menorà
“ Fes també un canelobre
d’or pur cisellat. El peu, la
tija, els poms, els calzes i les
flors, formaran una sola
peça. De la tija central en
sortiran sis branques, tres a
cada costat.....”
Ex 25,31-39

5. La xifra 3 simbolitza plenitud
La trobada dels dos triangles és la unió del cel i la terra, de tot allò espiritual unit amb allò terrenal.
Estrella de David
Sembla que va ser a Praga
en el s. XIV quan la
comunitat jueva va
incorporar–la.

6. La història d’Israel: Abraham
La Torà diu:
El Senyor va dir a Abraham:
- Vés-te’n del teu país, de la teva família i de
casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré.
Et convertiré en un gran poble, et beneiré i
faré gran el teu nom, que serà font de
benedicció.
Gènesi, capítol 12, versicle 1
Patriarca dels hebreus

7. Abraham
Abraham es va endur la seva muller Sara, el seu nebot
Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que
havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país
de Canaan. Van arribar al país de Canaan.
Gn 12, 5
i quan ja feia deu anys que Abraham i Sara residien al
país de Canaan...
El Senyor es va
aparèixer a Abraham i li
digué:
-Donaré aquest país a la
teva descendència.
Gn 12, 7

8. Sara, la muller d'Abraham, no li havia donat cap fill.
Però tenia una esclava egípcia que es deia
Agar. Sara digué a Abraham:
-Mira, el Senyor m'ha privat de tenir
descendència. Pren, doncs, la meva
esclava, i potser gràcies a ella podré tenir
algun fill.
Abraham va acceptar la proposta.…………. Abraham
va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada.
Però quan ella s'adonà que esperava un fill, ja no va
respectar més la seva mestressa. Sara va protestar al
seu marit.
-L'esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé.
Llavors Sara la va tractar tan malament que ella hagué de
fugir.
Abraham, Sara i Agar

9. L'àngel del Senyor la va trobar al desert i li preguntà:
-Agar, esclava de Sara, d'on véns i on vas?
Ella respongué:
-Fujo de la meva mestressa Sara.
L'àngel del Senyor li va manar:
-Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.
I l'àngel del Senyor va afegir:
-Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú
no serà capaç de comptar-la.
Li digué encara:
-Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el
Senyor ha escoltat les teves penes. Serà com un ase
salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra
ell; i viurà allunyat de tots els seus germans.
Gn 16,1-16
Agar
Abraham tenia vuitanta-sis
anys quan Agar li va infantar
Ismael. Però anys més tard
el repudià.

10. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà
embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li
havia anunciat. Abraham va donar el nom d'Isaac al
fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham
va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat.
Gènesi 21,1-5
Isaac
Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac
“Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de
mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a
dir, amb els teus descendents: tots els homes
hauran de ser circumcidats. Circumcidareu el
vostre prepuci, i aquest serà el signe de
l’aliança entre jo i vosaltres”.
Gn 17, 10-11
Prepuci o
porció de pell
que cobreix el
gland
Gland
descobert

11. Agar i Ismael
Un dia, Sara veié que el fill que l'egípcia
Agar havia donat a Abraham jugava amb
el seu fill Isaac, i va dir a Abraham:
-Treu de casa aquesta esclava i el seu fill.
El fill d'aquesta esclava no ha de
compartir l'herència amb el meu fill Isaac.
Aquestes paraules van disgustar molt
Abraham, perquè Ismael també era fill
seu. Però Déu li va dir:
-No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per
la teva esclava. Fes cas del que et diu
Sara, perquè la descendència que portarà
el teu nom serà la d'Isaac. Però del fill de
l'esclava, com que és fill teu, també en
faré un gran poble.
Gn 21,8-21
Tot musulmà considera Ismael l’avantpassat dels ismaïlites (o sigui els àrabs) els qual
diuen ser els autèntics hereus d’Abraham per descendir del primogènit.

12. Déu va posar a prova Abraham:
- Pren Isaac, el teu fill únic. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.
Va lligar el seu fill i agafà el ganivet per degollar-lo. Però l’àngel del Senyor el va cridar:
- No aixequis la mà contra el noi. Ara sé que reverencies Déu.
Gn 22,1-19
Sacrifici d’Isaac

13. Jocob i Esaú
Isaac i Rebeca van tenir dos fills bessons, als que
anomenaren Esaú i Jacob. Isaac tenia predilecció
per Esaú, perquè era un bon caçador i
s'encarregava de portar l'aliment a casa. Jacob era
el preferit de Rebeca, doncs era calmat i amant de
la llar.
Un dia, Esaú estava caçant, mentrestant Jacob va preparà unes llenties delicioses. Esaú va tornar mort
de la gana i el seu germà li digué: “Dóna'm una mica de llenties”. Jacob li contestà: “Pots menjar una
mica del meu plat, si deixes que jo sigui el primogènit en lloc teu”. Esaú va accedir i així va vendre la
seva primogenitura al seu germà per un plat de llenties.

14. Rubèn
Simeó
Leví
Judà
Issacar
Zabuló
Dan
Neftalí
Gad
Aser
Josep
Benjamí
Jacob: patriarca d’Israel
Segons la Santa Bíblia, el patriarca Jacob va tenir
dotze fills que emigraren amb ell cap a Egipte.
Les Dotze Tribus d'Israel
Déu li canvià el nom pel d'Israel

15. Cap al 1700aC es
traslladaren a Egipte
empesos per la
necessitat i atrets per
la riquesa. Allà els
faraons sotmeten el
poble jueu a
l’esclavitud.
La història d’Israel: esclavitud

16. Moisès
Segons l'Èxode, el sacerdot diu al faraó
Ramsès I que les estrelles enuncien el
naixement del que serà el llibertador dels
esclaus hebreus. Ramsès I ordena la matança
de tots els primogènits i Yochabel (mare de
Moisès) posa a Moisès en una cistella i el deixa
surant al Nil.
La filla del faraó que, mentre es banyava al riu,
el troba i decidí adoptar-lo, posant-li de nom
Moisès, que significa “L'he tret de les aigües”.
Així, entrà a formar part de la família reial i fou
educat com un príncep d’Egipte.

17. La història d’Israel: Èxode
Vers el 1250 aC.
abandonaren Egipte i
conduïts per Moisès van
marxar cap a la terra de
Canaan.
Moisès
va rebre dalt
de la muntanya
del Sinaí les
Taules de la Llei,

18. Rubèn
Simeó
Leví
Judà
Issacar
Zabuló
Dan
Neftalí
Gad
Aser
Josep (Tribu d'Efraïm)
Benjamí
Dotze Tribus d'Israel

19. Regne d’Israel:
Saül, David, Salomó
David, un jove pastor de
Betlem, va entrar al servei
del rei Saül. En una
batalla contra els filisteus,
David s’oferí per lluitar
contra el gegant Goliat
(capdavanter del poble
filisteu). Després de
vèncer-lo amb la seva fona
li tallà el cap, convertint-se
en un gran líder jueus.

20. Salomó constructor del primer Temple
Cel·la on es
guardava
l’Arca Lloc d’oració
Magatzem
Pòrtic
Altar
d’holocaust
Piscina de bronze per
els banys rituals
Judici de Salomó
La Torà situa el sacrifici d’Isaac en el Mont Morià i
aquest fou el lloc escollit per a construir el temple
de Jerusalem.

21. Regne de Judà
Format per les tribus
de Benjamí i Judà.
Aquest regne fou
destruït per Babilònia
al segle VI aC.
Regnes de Judà i Israel
A la mort de Salomó Israel es dividiria en dos:
Regne d'Israel
Format per totes les
altres. Aquest regne fou
conquerit per Les tribus
que formaven aquest
regne es dissolgueren
lentament, per això
sovint se les anomena
les 10 tribus perdudes.
Deportació dels hebreus del
Regne de Judà a Babilònia
després de la destrucció del
Temple de Salomó

22. Temple de Jerusalem ampliat per Herodes
Arca de l'Aliança
Temple d’Herodes el Gran
Temple de Jerusalem construït al Mont Morià

23. En el any 70 les legions romanes de Tit, cremen el Temple i expulsen el jues.
Ocupació romana de Jerusalem

24. Diàspora
L’Arc de Tit fou construït a
Roma, per commemorar la
conquesta de les legions de Tit
a Jerusalem l’any 70.
Relleu de l’Arc de
Tit on es reprodueix
el moment en el
qual els soldats
s’enduen els
tresors del temple.
En el any 70 les legions
romanes de Tit, cremen el
Temple i expulsen el jues.
Dispersió dels jueus arreu el món

25. Avui sols i resta el mur de contenció, perquè el Temple fou
destruït per les legions de Tit l’any 70.
L’anomenada “Esplanada de les Mesquites” era el lloc on
s’aixecava del temple. Avui dia lloc musulmà de devoció
amb la Mesquita d’al-Aqsa i la Cúpula de la Roca.
Mont Morià
Temple de Jerusalem
A partir del segle VII dC
el territori es va arabitzar
i islamitzar.

26. Esplanada de les Mesquites
A l’Esplanada es troben: la
Mesquita d’al-Aqsa , la Mesquita
de la Cúpula de la Roca,
construïdes ambdues al segle VII.
El Mur de les Lamentacions és el
mur de contenció, l'últim vestigi del
Segon Temple de l'època d'Herodes
el Gran.

27. Segons la Bíblia sobre la gran “Roca” on s’aixeca la
mesquita, Abraham es disposar a sacrificar a Isaac.
Segons l’Alcorà sobre la gran “Roca” Abraham es disposar a
sacrificar a Ismael.
Segons la tradició musulmana, també es diu, que d’aquesta
gran “Roca” Mahoma ascendí al cel.
La Cúpula de la Roca

28. Mur de les Lamentacions

29. Mur de les Lamentacions
Mur Occidental o Mur de les Lamentacions. Jerusalem

30. Mur de les Lamentacions

31. Mur Occidental o Mur de les Lamentacions. Jerusalem
Mur de les Lamentacions

32. En les escletxes de les pedres, les
persones dipositen súpliques a
Jahvé o el penediment per faltes
comeses.
Mur de les Lamentacions

33. A partir del segle VII dC el territori es va
arabitzar i islamitzar, i va passar sota
diversos imperis musulmans,
el darrer, l’otomà.
Conflicte Palestí-Israelià
Al final del segle XIX neix el
moviment Sionista amb intenció de
restablir l’Estat d’Israel.
Moviment creat a finals
del s. XIX per rabins i
pensadors jueus de
l’Europa oriental,
encaminat a
reconstruir a Palestina
una pàtria jueva que
acollís els jueus de tot
el món que ho
volguessin.

34. Quibuts = comunitat col·lectiva que pretenia combinar
el socialisme i el sionisme.
Quibutz Kibbutz
Immigració
jueva i
primeres
colònies.
1918
Al final de la
Primera Guerra
Mundial (1918)
el territori va
quedar en
mans
britàniques.

35. Nazisme
Adolf Hitler va dirigir el
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
des del 1933 fins el 1945.
Pintades indicant el boicot a les botigues jueves l'any 1933
Família amb l’Estrella de David cosida a la roba
Nazi = Nationalsozialismus

36. Shoah Xoà
Extermini o aniquilació de la població jueva per part de l'Alemanya nazi.

37. Gueto
Va ser el gueto
jueu més gran
establert per
l'Alemanya Nazi a
Polònia, en plena
Segona Guerra
Mundial.
Barri on el nazis tenien
confinada la població
jueva. Vivien privats de
qualsevol dret, en
pèssimes condicions,
amb un greu dèficit
alimentari.
Gueto de Varsòvia

38. AUSCHWITZ (POLÒNIA)
MAUTHAUSEN (ÀUSTRIA)
DACHAU (ALEMANYA)
Camps d’extermini
Reduïts a coses,
la mort dels
presoners
passava a
considerar-se
com una simple
operació
higiènica.

39. L’Holocaust

40. David Ben Gurión proclama
l’Estat d’Israel l’any 1948
l’ONU proposar partir
el territori per donar
naixement a un Estat
jueu i un Estat àrab.
Els àrabs ho van rebutjar, el
Regne Unit es va retirar i el 1948
va ser proclamat l’Estat d’Israel.
1947
Proclamació de
l’Estat d’Israel

41. Guerra del Sis Dies
Israel va envair
Cisjordània i Gaza, cosa
que va obrir la porta a la
colonització jueva
d’aquests dos territoris.
1967
Guerra dels Sis Dies

42. Palestina
Una nació sense Estat i
encara avui dia no existeix
un acord sobre els seus
límits geogràfic.

43. "exaltació - aixecament"
Alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el
règim d'Israel.
Primera intifada (1987- 1993)
Segona intifada (2000 – 2005)
Intifada

44. Extensió de 700 quilòmetres i
hauria de seguir la frontera
del 1967.
El juny del 2002 el govern d'Israel va
ordenar la construcció d'un mur de
separació entre Israel i Cisjordània,
amb el propòsit de protegir la
població israeliana dels atacs
terroristes palestins.
20% del Mur està construït
sobre la frontera de 1967.
80% està construït dins del
territori de Cisjordània, en
terres palestines confiscades
per .
Mur de la vergonya

46. Intifada dels ganivets
Des de principis d’octubre de 2015, a Cisjordània una sèrie d’àrabs israelians han
decidit sortir als carrers de ciutats com Jerusalem o Tel Aviv i apunyalar jueus
indiscriminadament.

47. TNK
Tanakh
Les consonants TNK són les
inicials dels noms donats a les
tres parts fonamentals de
l’Antic Testament:
La Torà és la llei jueva.
Nebiim conté els relats sobre
els profetes, alhora que els
llibres històrics de Josuè i
Reis.
Ketubim conté escrits com els
Salms i el llibre de Job.
Torà = Llei
Nebiim = Profetes
Ketubim = Escrits

48. La Torà
la Llei escrita
cinc primers llibres del
Tanakh
L’Èxode
El Levític
El Gènesi
NombresDeuteronomi
relata des de la
creació del món fins
a l’entrada dels
israelites a Egipte.
relata l’esclavitud
dels israelites a
Egipte i la seva
sortida guiada per
Moisès.
és un codi de
conducta,
s’especifiquen les
relacions familiars,
les prescripcions
alimentàries,etc
es relaten els
esdeveniments
que succeïren en
el desert fins a
l’arribada de les
dotze tribus
d’Israel.
acaba amb la mort de Moisès i
és considerat el seu
testament. Recull la història
del poble d’Israel i les lleis
que fonamenten la seva
religió.
La Torà, sempre escrita a mà, és
conservada a manera de rotllos
dins d’un armari especial i és
protegit per un teixit o abric de
la Torà.

49. El Talmud
la Llei oral
És una compilació de
comentaris a la Torà que recull
la tradició oral al seu entorn i
també tracta sobre tots els
aspectes de la vida: cures
mèdiques, qüestions
científiques, filosòfiques,
consells comercial, etc.
Quin va ser l’arbre de la ciència?
Meir sosté que l’arbre del qual va menjar Adam era una
vinya, per tal com res no aliena més l’home que el vi; i
d’Adam està escrit: Begué vi i s’embriagà. Segons R.
Nejemyà era una figuera, perquè de la mateixa manera
que fou la causa del pecat, segons que està escrit: Es
varen cosir fulles de figuera.

50. • Un savi, un doctor i un intèrpret de la Llei i a la vegada un jutge.
• Ensenya la tradició i la doctrina jueva i representa la comunitat davant les autoritats civils d’un país.
• Sovint presideix les cerimònies religioses, però aquestes poden ser realitzades sense la seva presència.
Rabí
“rab” = important

51. La sinagoga
Armari, (arca)
orientat cap a
Jerusalem on
s’hi guarden
els rotlles
manuscrits de
la Torà
Quan es llegeix la
Torà no es pot
tocar el text amb
la mà
Dit de lectura
en forma de
mà d’or
Rotlles manuscrits de la
Torà.
Enrotllats al voltant de
dues vares de fusta i
protegits per l’”abric de
la Torà”
Sinagoga = reunió, assemblea
Generalment de planta rectangular, amb seients en tres dels
seus costats. El quart està orientat cap a Jerusalem.
Tarima (bimà) des de
la qual es llegeixen
les escriptures

52. El xabat (shabat)
Els homes i les
dones de la
comunitat es
reuneixen a la
sinagoga, on es
llegeix en públic un
text de la Torà i dels
profetes i el rabí fa
reflexió sobre
aquesta
Es preparen menjars especials. Es
para taula amb tovalles blanques, i
s’hi posa al damunt una copa de vi
i dos pans. L’esposa és la que
encén les espelmes rituals mentre
recita una oració.
“Observa el repòs del dissabte, consagra-me’l,
com t’ha manat el Senyor, el teu Déu. Tens sis
dies per a treballar i fer totes les feines que
calgui, però el dia setè és el dia de repòs, dedicat
al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu,
ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la
teva esclava, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap
dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a
la teva ciutat. Així, el teu esclau i la teva esclava
podran reposar igual que tu. Recorda’t que eres
esclau al país d’Egipte i que el Senyor, el teu
Déu, te’n va fer sortir amb mà forta i braç
poderós: per això, el Senyor, el teu Déu, et mana
de respectar el repòs del dissabte”
Dt 5, 12-15

53. És un diàleg entre la persona i Jahvè.
Hi ha tres pregàries: la del matí, la del migdia i la de la
nit, una abans de cada àpat, i a més, cal orar sempre
abans i després de qualsevol acte joiós.
L’oració jueva

54. La kippà o quipà
kippà
tefil·lin
tàl·lit
Quin són els elements necessaris per orar?
El tàl·lit
Els tefil·lin
Cintes de cuir que
s’enrotllen set vegades al
voltant del braç esquerre
Dit del cor
Cub de cuir amb petits pergamins
on hi ha escrits passatges de la
Torà
Cub de cuir
Cintes de cuir que s’enrotllen
al voltant del cap
Muntatge dels pergamins
on hi ha escrits passatges
de la Torà

55. Ritus de naixement: Brit Milah
És obligatori que tot pare jueu
circumcidi el seu fill. Tot aquell
pare que no se senti capacitat per
portar a terme aquesta cerimònia
pot cedir els honors al Mohel, que
realitzarà en el seu nom la
circumcisió.
En aquest acte el nen passa a ser
pertinença de Jahvè i, per tant, el
compromís de fe amb la comunitat
d’Israel.
“Aquest és el signe de l’aliança que
s’ha de mantenir per sempre entre jo i
vosaltres, és a dir, amb els teus
descendents: tots els homes hauran
de ser circumcidats. Circumcidareu el
vostre prepuci, i aquest serà el signe
de l’aliança entre jo i vosaltres”.
Gn 17, 10-11

56. Ritus d’adolescència: La Bar-mitzvà
Bar-mitzvà = “fill del manament”.
Se celebra el dissabte
següent al dia que el nen
fa tretze anys i representa
la majoria d’edat religiosa.
Si viu a Jerusalem llegeix el text de
la Torà en el Mur de les
Lamentacions.
El nen vesteix per primera vegada
el tàl·lit, es lliga els tefil·lin i llegeix
en públic per primer cop un text de
la Torà.

59. Ritus d’adolescència: La Bat-mitzvà

60. La cerimònia acaba amb la ruptura
d’una copa que trepitja el nuvi.
Abans de la cerimònia el
nuvi signa un document
en el qual queda escrit
l’enllaç de les dues
persones.
Durant la celebració la
parella de nuvis es col·loca
sota un baldequí sostingut
per quatre pals que
simbolitza la futura llar.
Ritus de matrimoni

61. Ritus de mort
Cementiri de Praha.
Hi ha més de cent mil cossos
inhumats i s'hi poden
contemplar més de dotze mil
làpides
Cementiri de Jerusalem
Segons el relat de l’expulsió del Paradís
d’Adam i Eva del llibre del Gènesi, Déu va
dir a l’hom:
“...fins que tornis a la terra d’on vas ser tret:
perquè ets pols i a la pols tornaràs”.

62. Reformistes o liberals
Ortodoxes
Conservador
Corrents actuals del judaisme

63. Kosher - Caixer -: apte, apropiat o permès
Musulmà: Halal
Sacrifici Caixer / Halal (musulma)
La sang ha de ser extreta tanta com sigui possible (Levític 17:10) amb un procés
especial.
Fruites, verdures, llegums
Tos els productes de la terra són permesos (ben rentats per no trobar cucs ni cap
indici de vida animal).
Mamífers
Permesos: els que remuguen i tenen la peülla partida. Les vaques, les ovelles, les
cabres i els cérvols.
Prohibits: fins a un total de 42 espècies prohibides, entre porc, cavall, conill, gos,
lleó, balena, ós, etc.; i també la seva llet i tots els productes que se’n deriven.
Aus
Generalment les de corral són permeses, però no són permeses les rapinyaires i
les carronyeres.
Peixos
Permesos tots aquells que tenen escates i aletes (en general, peixos de superfície),
lluç, salmó, tonyina etc. Mentre que són prohibits el marisc, anguiles, congre, etc.
Prohibició de barrejar la carn i la llet
Segons l’Èxode 23:19 i el Deuteronomi 14:21 està escrit: “No coureu el cabrit en la
llet de la seva mare”. De fet, aquesta norma s’interpreta com la prohibició de cuinar
i/o consumir carn i làctics junts. D’aquí es deriven una sèrie de normes referents
als utensilis i equipaments domèstics (neveres, vaixelles, etc.): és molt habitual
tenir equipaments i utensilis diferents per a productes carnis i per a làctics.

64. Ès “l’inici de l’any”. Se celebra l’1 i
2 de tixrí (mitjans de setembre,
principis d’octubre. És la festa de
cap d’any. S’anuncia el
començament de l’any amb el so
del xofar o shofar (un corn que
rememora l’animal que va sacrificar
el patriarca Abraham en lloc del seu
fill Isaac).
Es menja mel, pomes i fruita per tal
que l’any sigui «bo i dolç».
En aquesta festa es recorda Jahvè
com a creador del món i jutge de
totes les faltes comeses. Són dies
de meditació en els quals les
persones jueves fan una revisió de
l’any que s’ha acabat i prenen
mesures per tal de no tornar a fer
allò que han trobat de negatiu en la
seva actuació.
Roix ha-Xanà

65. Es tradueix per “dia del perdó” i se celebra
set dies després del Roix ha-Xanà, és a dir el
10 de tixrí.
Simbolitza que tot allò de negatiu que una
persona ha fet durant l’any acabat queda
esborrat i comença l’any de manera realment
nova.
És un dia de dejuni en què es demana perdó
a Jahvè per totes les faltes comeses. La
celebració comença també amb el so del
xofar.
Yom Kippur

66. És la “Festa de les llums”.
Aquesta festa celebra el solstici
d’hivern i la victòria del poble
jueu contra l’invasor que volia
destruir la religiositat jueva l’any
165 aC. Dura vuit dies i l’element
típic és la Hanukià (o canelobre
de nou braços) que es posa prop
d’una finestra perquè la gent del
carrer sàpiga que aquella és una
casa jueva. Al llarg dels dies de
festa, el més petit de la casa
encén cada nit, amb l’espelma
que fa nou, una espelma de la
Hanukià.
Hanukkà

67. Baldufa de la Hanukkà
Sevivon
Segons una etimologia popular, aquestes quatre lletres
serien una mena d'acrònim de la frase Nas Gadol Haià Xam,
"Un miracle gran hi va haver allà (a la terra d'Israel)"
Per torn, cada jugador fa girar el sevivon. Si surt la lletra
Nun, no guanya res; amb la lletra He, guanya la meitat de
l'aposta; amb Guímel guanya tot el pot; i amb Xin ha
d'afegir-ne dos al pot de l'aposta. Guanya el jugador que
s'ha quedat amb tot el pot de l'aposta i dels altres jugadors.
Nun Guímel He Xin

68. És com el Carnaval jueu. Es
tradueix per la “festa de les
sorts”. Es recorda
l’alliberament del poble jueu
del domini persa. Durant
aquesta festa és molt
important menjar i beure bé.
Les persones es disfressen i
es posen màscares. Se
celebra el 14 d’Adar (aprox.
el mes de març).
Purim

69. Pasqua jueva o Pèssah
Del 15 al 21 del mes de Nissan
(març/abril). Commemoració de la
sortida d’Egipte. Es fa un dinar molt
solemne «sédèr» en què el pare de
família llegeix la narració de la fugida
d’Egipte. Obligació de menjar el pa
sense llevat «matzà». Tot aliment
fermentat està prohibit. Motes
famílies tenen una vaixella i una
bateria de cuina que només s’usa
aquests dies per complir millor el
precepte.