Per passar a classe

1. Egipte
Les primeres civilitzacions històriques

2. Religió i creences egípcies

3. Mite de la
creació
deessa de l’aigua

4. Osiris
És el déu de l’ordre, de la
fertilitat i del més enllà.
És representat amb el
ceptre i el flagell.
Se’l representa com un animal poc especificat,
una espècie de gos amb cua corbada i orelles
retallades. Senyor de les terres estèrils, de les
tempestes, déu del mal i la violència.
Seth
Neftis
Isis
Divinitats egípcies

5. Osiris
flagell
ceptre
Divinitats egípcies
Isis
Harpòcrates
Fill d’Isis i
Osiris. De petit
s’anomena
Harpòcrates i
d’adult Horus.
És el déu de
l’ordre, de la
fertilitat i del més
enllà.
És representat
amb el ceptre i el
flagell.
Deessa de l’amor, de la
fecunditat, de l'alegria i de la
feminitat triomfant. Personifica
la màgia, la fidelitat en la parella
i a la gran mare. Simbolitza la
mare perfecta.
Se’l representa com un
animal poc especificat, una
espècie de gos amb cua
corbada i orelles retallades.
Senyor de les terres
estèrils, de les tempestes,
déu del mal i la violència.
Es representa com un
falcó o com un home
amb cap de falcó.
Senyor del Cel. El faraó
era l’Horus vivent en la
terra. Déu de la reialesa.
Seth
Horus

6. El monoteisme a Egipte
Akhenaton, Nefertiti i Tutankamon

7. Monoteisme d’Amenofis IV – Akhenaton
Akhenaton (l’horitzó d’Aton)
canviar les creences d’Egipte i
introduir el monoteisme amb l’adoració a
Àton, el déu Sol.
També va construir una nova capital
coneguda com a
Tell al-Amarna (Al-Amārna).
Va regnar a
l'antic Egipte a
la primera
meitat del segle
XIV aC, vers
1350 a 1335 aC.
Dinastia XVIII.
Akhenaton, Nefertiti i les seves
tres filles protegits per Aton

8. Amenofis IV (Akhenaton)
XVIII DINASTIA
Tut-anj-Aton a
Tutankamon fill
d’Akhenaton i
Kiya (esposa
menor)
Akhenaton, Nefertiti i les seves
tres filles protegits per Aton
Akhenaton i Nefertiti
Nefertiti

9. Momificació
La vida després de la mort

10. Momificació
Era el camí per assolir l’eternitat
i era realitzada pels sacerdots
L'embalsamament d'un cos durava
aproximadament setanta dies
Es netejava
el cos i es
perfumava.
Es feia un tall en un dels costats
del cos per poder extreure'n els
òrgans interns.
Els òrgans interns es
momificaven per separat del cos
i es col·locaven al vas canopi.
Després, un cop buit,
omplien el cos amb
farcellets de natró.
Es cobria el cadàver amb natró, i es
deixava que el suc que degotava del
cadàver caigués en un vas a mesura
que s'assecava el cos.
Quaranta dies després, es treia
el natró del cos; el cos sec i
arrugat es netejava amb
esponges i s'untava amb olis,
ungüents, espècies i resina.
Es farcien les òrbites oculars,
es tapaven els narius amb cera
i es cobrien amb làmines d'or
les ungles dels peus i de les
mans.
S'adornava amb joies d'or i
pedres precioses i
s'embolcallava el cos amb
llargues i estretes tires de lli;
entre les capes de bena es
ficaven amulets màgics
“uixebti ” (el que respon).
1
2
3
4
5
6

11. KA
Un bessó invisible de la persona
que representava la força vital.
Els braços alçats tenien la funció de
protegir el difunt de les forces
malignes.
BA
És l’ànima i es
representa
com un ocell
amb cop de
persona.
Segons les seves creences, quan una
persona moria, el seu BA i el seu KA,
continuaven vivint en íntima relació dins el
cos. El BA mantenia contacte amb la
família i els amics vius del mort. A la nit, el
BA tornava a la mòmia. El KA anava i venia
entre el cos i l'altre món, tot viatjant amb
una barca.
Ba i Ka

12. Anubis
Representat com un
home amb cap de
xacal. Ajudà a Isis a
fer Osiris la primera
mòmia. És el patró
dels
embalsamadors.
El darrer pas de la momificació consistia en fixar la mòmia dins
d'un TAÜT petit. El tapaven i el col·locaven en un segon taüt
que posteriorment era introduït en un altre taüt més gran. El
conjunt dels tres taüts era col·locat en un taüt de pedra
anomenat SARCÒFAG.
momificació
d’animals

13. La mòmia de Ramsès II, tercer faraó
de la Dinastia XIX.
Regnà 67 anys dels 92 que va viure.
És una de les millors conservades
que han arribat als nostres dies.
Mòmia de Ramsès II

14. Amulets
els budells
els pulmonsl'estómac el fetge
Vasos canopis
Ull Protector d'Horus
Uixebtis
Ankh
Escarabeus
Estris utilitzats per
a l’extracció de les
vísceres en el
procés de
momificació.
Col·lecció d'encanteris
que s'enterrava amb la
mòmia i servien per
ajudar el mort a trobar
la vida eterna.
Llibre dels
morts

15. Si el mort ha mentit, el
cor pesarà més i no
superarà la prova final.
El seu cor serà llançat a
la gran devoradora (cos
d’hipopòtam, cabellera de
lleó i cap de cocodril).
El difunt s’havia de disculpar dels pecats enumerats en
el “Llibre dels Morts” per poder salvar-se.
Thot (cap d’ibis), déu
de l’escriptura i la
saviesa,
apunta el resultat.
judici d’Osiris
Anubis pesa el cor del
difunt davant a la ploma
de la Veritat.
Anubis
acompanya el
difunt.
Horus (cap de falcó)
el porta davant
d’Osiris.
Osiris, déu
dels morts i la
resurrecció
Tribunal diví
Ànima difunt
Ploma de Maat,
deessa. De la
veritat i la justícia.
Papirus d’Hunefer.
British Museum

16. Arquitectura

17. Colossalisme Els edificis són desproporcionats en relació a la
funció que tenen. Els egipcis estaven obsessionats
per la presència de forces sobrenaturals i pel somni
de la supervivència; per això les edificacions
sobrepassen l’escala humana.

18. Arquitectura arquitravada
Sostre perpendicular al suport
Llinda
Suports
Suports

19. Columnes
base
fust
capitell
Columna amb el capitell que estava format pel cap de la deessa
Hathor (deessa de l’amor i patrona dels naixements), sovint
representada amb el cap i les banyes d'una vaca.
Recreació de
les espècies
vegetals
d’Egipte en el
capitell.

21. Arquitectura funerària
Tombes egípcies: Piràmide

22. MAPA DE L’ANTIC EGIPTE
Tombes a la riba
esquerra del riu (posta
de sol).
Temples a la riba dreta
del riu (sortida del Sol).

23. Les parets interiors de
les mastabes estaven
decorades amb relleus
i pintures.
Mastabes
capella o sales
d’ofrenes i
objectes del
difunt
accés
accés
cambra subterrània del sarcòfag
t
Tomba de
forma
piramidal
tallada i
planta
rectangular
A les
mastabes
enterraven,
després
d'embalsamar-los,
personatges
notables,
sacerdots, nobles i
faraons de les
primeres dinasties.

24. accés
cambra subterrània del sarcòfag
pou
Capella o sales
d’ofrenes i objectes
del difunt
Mastaba El-Faraun

25. Mastabes de la necròpolis de Gizeh.

26. Piràmide esglaonada
de Saqqara
A la lll Dinastia, pels volts de l'any 2700 a. C., es
construeix la piràmide esglaonada de Djoser a Saqqara.
Es construeixen superposant diverses mastabes, unes sobre
les altres. Imhotep, l'arquitecte, va superposar 6 graons o
mastabes per construir la piràmide.

27. Vista aèria de la necròpolis de Saqqara.

28. Piràmide de perfil trencat
o d’Snefru a Dashur
Construïda entre el 2575-2551 aC pel faraó Snefru, faraó de la IV dinastia, pare de Keops.
El seu perfil trencat és fruit de les modificacions que es van haver de fer per resoldre les esquerdes
que sorgiren durant la construcció. Es va començar a construir amb una inclinació de 54 graus i es
va canviar la inclinació per una altra de més lleu, de 43. La reducció de l'altura beneficiava
l'estabilitat de l'edifici.
Té una base quadrada de 220 metres de costat i una altura de 104 metres.

29. Piràmides de Gizeh
Micerí
amida 62 m.
Keops és la
més alta amb
146,6 m.
Kefrén té
143,5 m.
d’alçada
Esfinx
També, durant la IV Dinastia, es
construeixen les grans piràmides de Gizeh
(Keops, Kefrén i Micerí), o piràmides
perfectes, aixecades cap al 2500 a.C.

30. El recinte de les piràmides de Gizeh és una de les set meravelles del món antic i l’única que ha
sobreviscut al pas del temps

31. Es calcula que
per construir
la piràmide de
Keops van
caldre 2,5
milions de
carreus de
pedra calcària
cadascun
dels quals
pesa 2,5
tones.
cambra subterrània
o fals sepulcre
cambra de
la reina
entrada
vestíbul
Cambra del faraóLa piràmide de
Keops amida
146,6 metres
d’alçada
Piràmide de Keops
Tota l’estructura era revestida amb una capa de
pedra calcària polida i molt blanca.
Piràmide de Kefrén
Piràmide de Micerí

32. Grups d'homes estiraven amb sogues els blocs de pedra, mentre altres
humitejaven el terreny per reduir el fregament i afavorir-ne
l'arrossegament de les peces.
Es conserven alguns trineus
originals de fusta, utilitzats en la
construcció de les piràmides
egípcies.
Carreu damunt del trineu. La rampa
està reforçada amb fustes.
Com es van transportar els carreus?
Per separar el bloc de pedra de la roca mare s'utilitzaven falques de
fusta, mall de fusta i cisells de coure.
.

33. La Piràmide de Kefrèn és la segona més gran i
l'única que conserva part del seu revestiment de
pedra calcària.
Piràmide de Kefrèn

34. Piràmide de Kefrèn Piràmide de Keops
Piràmides de la
família reial i
mastabes de nobles
Esfinx
Temple
És el primer exemple
d'estàtua monumental
a Egipte
Gran avinguda
Fa 57 m de
llargada,
20 d’alçada i
4 d’amplada
Esfinx

35. Tenia una doble funció: d’una banda, recordar el
faraó, i de l’altra, amb la seva mirada vigilant,
protegir la tomba de possibles atacs.
Amb cos de
lleó i bust
humà fou
esculpida
sobre un
aflorament
natural rocallós
en època de
Kefrèn.

36. CRONOLOGIA: Sorgeixen a l’Imperi Antic (III i IV Dinastia,
2668-2500).
 Substituïdes a l’Imperi Nou per hipogeus (1554-1080).
TIPUS:
 Esglaonades (DJOSER, III Dª, 2650 aC).
 Romboïdals (SNEFRU, IV Dª, 2575-2551 aC).
 Regulars o clàssiques (GIZEH, IV Dª, 2551-2494).
CARACTERÍSTIQUES de les PIRÀMIDES:
 Planta quadrangular.
 Construïdes amb grans carreus de calcària.
 Colossalisme.
SIGNIFICAT:
Edificacions funeràries.
 Grandesa del faraó.
Arquitectura funerària: Piràmide

37. Arquitectura funerària
Tombes egípcies: Hipogeu

38. Hipogeus
Són construccions funeràries
excavades a la roca, lloc de la
sepultura amagat i més difícil de
saquejar.
Durant l'Imperi Nou, les
piràmides varen ser
substituïdes per l'hipogeu.
El trasllat de la capitalitat des
de Memfis a Tebas, rica en
penya-segats, va permetre que
en aquest paratge s'habilités la
triple necròpolis de la Vall dels
Reis, Vall de les Reines i Vall
dels Nobles.

39. Necròpolis del Vall dels Reis. Tebes
Per evitar el pillatge, a partir de l’any
2000 aC. els faraons van decidir
excavar les seves tombes als
penya-segats de la Vall dels Reis.
A l’any 1550 aC el primer faraó que
allí va fixar la seva tomba fou
Thutmosis I (XVIII Dinastia).
Les excavacions han permès
localitzar 65 tombes conegudes, a
més d’altres d’inacabades.
La tomba més famosa és la
KV62 i pertany al faraó
Tutankamon.

40. KV62 Tomba de Tutankamon
Tresor amb els
vasos canopis
Cambra funerària
Annex amb
aliments, vi i oli
Avantcambra plena
de tresors
Escala i rampa
d’accés
Tut-anj-Aton (imatge viva de Aton) o Tutankamon
(imatge viva de Amon), fill d’Akhenaton i Kiya
(esposa menor) va ser faraó de la XVIII dinastia. Va
pujar al tron a l'edat dels 9 anys i governar durant
uns 10 anys. Morí vers el 1327 aC.

41. Fet d'or pur sòlid, pesa uns 110
kg i té incrustacions de pedres
semiprecioses
Fet de fusta, coberta amb làmines
d'or i amb incrustacions de vidres
de colors i pedres semiprecioses:
cornalina (vermell), turquesa (blau
clar) i el lapislàtzuli (blau fosc).
Fet de fusta de xiprer
i revestit amb làmines
d'or.
Màscara d'or.
Mòmia de Tutankamon

42. El 4 de novembre de 1922 l'arqueòleg Howard
Carter i Lord Carnarvon descobreixen l’única
tomba intacta de la Vall dels Reis.
Milers d'anys abans, Tutankhamon, un
jove faraó de la XVIII Dinastia, era enterrat en
aquesta petita tomba amb un ric aixovar per
poder fer el viatge a l'eternitat.
El tresor de Tutankamon
Els més de
3000 tresors
trobats
s'exposen
actualment al
Museu Egipci
d'El Caire.

43. Mesura 54 cm d’alçada
i pesa 11 kg. .
Màscara feta d’or de 22 quirats
amb incrustacions de pedres
semiprecioses i el faraó té una
expressió trista però serena.
És considerada com el retrat
més bell d’orfebreria de la
història.
Ureu
cobra, símbol de
protecció
Barba trenada
d’Osiris
signe de la dignitat
reial
Nemes
mocador
ajustat al
front, del
qual pengen
dos plecs als
costats
La màscara de Tutankhamon
Museu Egipci del Caire

44. L'aixovar funerari de Tutankamon

45. CRONOLOGIA: Imperi Nou (Dinastia XVIII, 1554-1080 aC).
CARACTERÍSTIQUES:
 Conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca, al
vessant d’una muntanya.
 Mateixa disposició, en indrets dissimulats, per a
protegir els tresors i cercant evitar el saqueig.
PARTS:
 Accessos.
 Cambres funeràries.
LOCALITZACIÓ:
 El trasllat de la capital de Memfis a Tebes permet la
creació de la triple necròpoli:
• Vall del Reis.
• Vall de les Reines.
• Vall dels Nobles.
EXEMPLE:
 Tomba de Tutankamon.
Arquitectura funerària: Hipogeu

46. Arquitectura religiosa
Temples egipcis

47. Obelisc
Els temples s’han definit
com les cases del déu. Era
un lloc on ell habitava, on
se’l mantenia, se’l vestia, se
li donava el coratge perquè
pogués continuar regint tot
el mecanisme de la creació.
Passeig (dromos) amb esfinx
Pati
Sala hipòstila
o de columnes
Piló
Cambra del déu
Temple
Cambra de la barca

48. Temple de Karnak
Riu Nil
Temple de Luxor
Avinguda flanquejada
per esfinxs, de 2,7
quilòmetres de llargada.
Tebes va ser la capital de l’Imperi Mitjà i l’Imperi Nou
d’Egipte. Estava situada a l’actual població de Luxor

49. Karnak: el gran santuari d’Amon
Successius faraons van competir per
aixecar edificis i obeliscs a Karnak per
honrar Amon, déu principal del panteó
egipci.

50. Una gran avinguda flanquejada per esfinxs, de 2,7
quilòmetres de llargada, uneix el Temple de Karnak
amb el Luxor.
Les esfinxs amb cap de moltó complien la funció de
guardians i protectors dels temples.

51. La sala hipòstila de Karnak
està formada per 134
columnes. La nau central té
12 columnes amb capitells
campaniformes. Les naus
laterals, molt estretes,
estaven formades per
capitells lotusformes.

52. Nau central de la sala hipòstila, amb
columnes lotusformes, del Temple
d’Amon a Karnak.

53. El Temple d’Amon-Ra a Luxor

54. Una gran avinguda flanquejada
per esfinxs, de 2,7 quilòmetres
de llargada, uneix el Temple de
Karnak amb el Luxor.

55. A la façana del Temple
de Luxor, davant
d'aquest piló, es
trobaven 2 obeliscs, un
dels quals un va ser
traslladat a la plaça de la
Concòrdia a París l'any
1836, com a regal.
L'altre, d'uns 25 metres
d'altura es troba
actualment en el seu
emplaçament original.
Presidint l’entrada
trobem dues estàtues
sedents de Ramsès II.

56. Arquitectura religiosa
Speos i Semispeos

57. Abu Simbel
Situats a la riba
occidental del Nil, consta
de dos
temples excavats a la
roca, un dedicat a
Ramsès II (XIX dinatia) i
un altre a Nefertari , la
seva primera esposa i la
seva predilecte.
Van ser construïts al
llarg del regnat de
Ramsès II (1304-1237).
El gran va ser
consagrat als déus
Amon, i el petit fou
dedicat a la deessa
Hathor.

59. Fenomen solar
La perfecta orientació
d'Abu Simbel feia que dues
vegades a l'any, i amb una
precisió matemàtica, els
raigs del sol penetressin al
temple fins al santuari,
situat en el més profund,
il·luminant les estàtues de
Amon, Ra i Ramsés II,
deixant la cara del déu Ptah
en penombra, segurament
de forma intencionada, ja
que Path (déu de la foscor
de les ànimes i l'inframon).
Les dates en què aquest
fenomen tenien lloc eren el
21 de febrer, data del
naixement de Ramsès II, i el
21 octubre, data de la seva
coronació.

60. Gràcies a la intervenció de la UNESCO ambdós
foren salvats de les aigües del Nil (1963-1966)
quan, a causa de la construcció de la resclosa
d'Aswan, van ser traslladats en blocs, a uns 60
metres més amunt on foren reconstruïts.
https://www.youtube.com/watch?v=HCDQikYVnCA

61. SEMIESPEOS:
La meitat del temple és a
l’aire lliure i l’altra meitat és
excavada a la roca.
Excavat a la roca sota la muntanya, precedit de
patis amb columnes que mitjançant rampes
s’accedeix a diferents terrasses.
Semiespeo de Hatshepsut a Deir el Bahari
http://egiptologia.org/arte/templos/deir-el-bahari/recinto.htm

62. A l’esquerra els temples funeraris del faraó de
l’imperi Mitjà MENTUHOTEP (XI dinastia) i, a la
dreta, el de la reina i faraona de l’Imperi Nou,
HATSHEPSUT (XVIII dinastia).

63. TIPUS
Temple de pilons (prototip).
Semiespeos i speos.
CREENÇA RELIGIOSA:
 Culte a les divinitats.
PARTS O ESTRUCTURA TEMPLE PILONS:
 EXTERIOR:
 Avinguda d’esfinxs o carners (dromos).
 Obelisc i estàtues del faraó.
 Pilons (trapesoidals) amb banderoles o estendards.
 INTERIOR:
 Pati de columnes (sala hípetra).
 Sales hipòstiles (una o diverses).
 Capella o capelles.
 Sancta Santorum o santuar.
EXEMPLE:
 Temples de Karnak i Luxor.
Speo d’Abu Simbel
Semiespeo de Hatshepsut

64. Escultura

65. posició sedent,
estàtica i plena
de solemnitat
faldilla fins a
mitja cama
barba trenada
d'Osiris lligada
amb unes cintes
Corona de l'Alt Egipte
tors nu
posició dempeus,
estàtica i plena
de solemnitat
Nemes
Flagell
Ceptre
Uraeu
corona de
l'Alt i Baix
Egipte
Nemes

66. Línia d’espatlles i
malucs perpendicular a
l’eix de simetria
Moviment centrípet.
Extremitats aferrades al
cos per evitar trencament.
Hieratisme en
l'expressió del
rostre.
Tendència a la simplificació
geomètrica del modelat del cos.
Si l’escultura és dempeus, el
peu esquerre es presenta
avançat (simbologia). La dona
amb peus junts o avançats,
però, lleugerament per
darrere del peu de l’home.
Simetria axial
Rigidesa en la manera de
doblegar les articulacions
antinaturalisme.
Cànon egipci
Els materials més
normals són el granit, el
basalt i la calcària.
També s'utilitzava la
fusta. Per al faraó
s'utilitzaran els materials
més nobles.
Especialment les de
fusta i les de calcària se
solien policromar i poden
portar incrustacions,
sobretot en els ulls.
Característiques
Escultura d’ambalum

67. 2 punys
10 punys
6 punys
Cànon egipciAl cànon la unitat modular era el puny (l'amplada de
la mà). Altres autors diuen que era la longitud del
dit del mig. Totes dues mesures, si les mirem al
nostre cos, són molt semblants.

68. Imperi Antic

69. Estàtua sedent de Kefrèn
Procedent de Gizeh. Museu egipci. El Caire
2550 – 2480 aC
Frontal i rígida
Talla en diorita
168 cm
Materialitzar el concepte de sobirania en l’antic
Egipte
Simetria axial
Faraó de mida natural,
168 cm, assegut en un
tron
El rei està
seminu amb
faldellí prisat
Horus (falcó)
abraça amb les ales
el cap del faraó
Les mans sobre les
cames, la dreta amb el
puny tancat (símbol de
poder), podia portar un
ceptre. La mà esquerra
és oberta (símbol de
poder i de generositat)
Tron amb cap de
lleons.

70. Tríada Micerina
Museu egipci. El Caire
2686 – 2173 aC
Faldellí
palissat molt
geomètric
Deessa Hathor amb les
banyes de la vaca
sagrada i el sol naixent
(símbol del sorgiment
del sol entre les
muntanyes primigènies)
Alt relleu
Faraó Micerí amb el peu esquerre
avançat, símbol de poder
Corona de l'Alt Egipte
Hieratisme i
majestuositat de
les tres figures
Simetria axial
Cànon egipci
Llei de frontalitat
Kynópolis (una de les
províncies d'Egipte)
no té el seu peu
esquerre avançat,
demostra que és la
figura menys
important de les tres
Vestits molt enganxats
al cos de forma que es
marca tota la geomètrica
anatomia
Moviment centrípet

71. És el millor exemple
dels grups
d’estatuària noble.
Apareix en una
mastaba de Saqqara
i pertany a la IV
dinastia.
Príncep Rahotep i la seva esposa Nofret
Museu egipci. El Caire
2613 – 2494 aC
Bloc de pedra calcària policromat
Nofret de pell
clara, va
enrotllada amb
una túnica de lli
blanc (resalta la
perruca negra,
els ulls i el
collar).
S'eliminen detalls
intranscendents
(exemple plecs).
Ulls incrustats de cristall de
roca
Rahotep
Alguns historiadors afirmen que
fou possiblement fill de Snefru, el
sacerdot de Ra i cap de l’exercit
Escultures
sedents
Braç sobre el pit, potser en
relació amb la seva
submissió al faraó, mentre
l'altre té el puny tancat,
segurament en relació amb
el seu poder.
Pell bruna
Talla de pedra calcària
policromada

72. Kaaper o L’alcalde del poble (Sheik-el-Beled )
Trobada a Saqqara. Avui en el Museu egipci. El Caire
2465 – 2323 aC
Tallat en fusta, té restes de
policromia.
Es pensa que potser va estar
cobert de planxes de metall
per l'existència d'orificis en
el seu cos
Rostre de gran
realisme
amb una expressió
amable
Sacerdot i escriba
de certa edat i amb tendència
obesa, la qual cosa reflecteix
la seva còmoda situació
econòmica.
Actitud de caminar, amb la cama
esquerra avançada
Ulls amb
incrustacions
Obra un pèl allunyada de la
idealització i del sublim
distanciament d'altres
escultures egípcies d'aquest
moment
El braç esquerre
subjecta un bastó
de comandament.
Braç dret al costat del
cos

73. L’escriba assegut
Museu del Louvre. París
Talla en pedra calcària
policromada
Incrustacions de
cristall de roca als
ulls i fusta als
mugrons
Trets característics de
l'escultura egípcia clàssica:
La frontalitat (la part
posterior està molt menys
treballada), només trencada
per la diferent posició de les
dues mans; elevats trets de
rigidesa i acusat hieratisme.
Rostre amb expressió de
seguretat, manifesta la tensió de
qui està atent a escriure al dictat
d'una altra persona.

74. Imperi Mitjà

75. Escultures cúbiques
Estàtua cub de
Senenmutp
British Museum. Londres
Imperi nou, dinastia XVIII.
Talla de quarsita
Estan sempre fetes en pedra dura.
Presenta una persona asseguda a
terra de manera que els genolls
arriben a l'altura de les espatlles i
s'agafa les cames amb els braços.
Estan embolicades en un mantell. Se
solen posar inscripcions en al·lusió a
la persona.
L’estàtua cúbica va aparèixer al començament de
l’Imperi Mitjà (c. 2040-1795 a. C.) i va anar
evolucionant al llarg de l’Imperi Nou on va
augmentar la part literària; això la converteix en
una bona font històrica.
Estàtua cub de Hotep
Museu Egipci. El Caire
Imperi Mitjà, dinastia XII. c 1950 aC.
Talla de granit

76. Imperi Nou

77. REVULUCIÓ ESTÈTICA
No és un realisme idealitzat, sinó que
es reflecteix també la lletjor, i per
això es representa al faraó amb les
malformacions físiques relacionades
amb una malaltia que patia.
No volia embellir-se, ni tampoc glorificar la
seva majestat, volia ser retratat tal com era
en la vida real.
Coll allargat
Apareix solemne amb
els seus atributs de
sobirà (ceptre i flagell)
Ventre
voluminós
Malucs amples
Extremitats llargues i
primes
Cap el·lipsoïdalDoble corona
i nemes
Uraeus
Akhenaton i el triomf del naturalisme

78. Disc solar
que representació el déu Aton
MOLT VALOR A LA FAMÍLIA
Un moment ideològic
pacifista on té molta
importància la família, en
moltes ocasions apareixen
jugant i besant les seves
filles.
Estela d’Akhenaton i Nefertiti
Museu Neues de Berlín
1340 aC
Akhenaton està
besant la seva filla
gran Méritaton
« l’estimada d'Aton »
Nefertiti juga amb
Maketaton « protegida d'Aton »
i Anjesenpaatón
« ella viu per Aton »,
qui posteriorment es convertirà
en l'esposa de Tutankamon.
Revolució religiosa
d’Akhenaton modifica
esquemes estètics i de
representació.
Major realisme
(ventre flàccid, malucs
amples, etc).

79. "Bonica és la bellesa d'Amon"
Bust de pedra calcària, policromat, mesura 47
cm d'alt i pesa uns 20 kg.
Trobada per uns arqueòlegs alemanys, l'any
1912, la figura de la reina del Nil, que té 3.400
anys d'antiguitat.
El rostre d’un naturalisme exquisit
Bust deNefertiti
Museu Neues de Berlín
1340 aC
Orella trencada
Ull esquerre en blanc
Policromia bruna
de la seva pell
L’esvelt coll li dóna
un atractiu sensual
meravellós.
Cànon molt
estilitzat
Pòmuls i
barbeta molt
marcats Collar
policromat
Uareus
en la corona blava.
Ull amb
incrustació de
vidre i la
pupil·la unida
amb cera de
color negre

80. L’escultura del faraó
Ramsès II (XIX dinastia).
Tallada en pedra calcària i
té 10 m d'alçada,
originàriament eren 13 m
d'alt, no conserva la part
inferior de les dues cames.
Aquesta escultura es
mostra, estirada a terra, en
el Museu Mit Rahina , és un
museu a l'aire lliure situat a
Memphis; avui en dia
sabem que l'any 1820 havia
de ser transportada a
Londres però per la seva
mida es va decidir que era
millor deixar-la en sòl
egipci.
Colós de Ramsès II
Museu Mit Rahina. Memphis

81. Ramsès II és el tercer faraó de la XIX dinastia d'Egipte, va
governar uns 67 anys, des de 1279 aC. i fins a 1213 aC.
Fou un dels faraons més cèlebres, es creu que és el faraó
esmentat en la història bíblica de Moisès.

82. Colossos de Memnon
1360 aC
Els colossos de Memnon són les úniques restes visibles del temple funerari d'Amenhotep III (Amenofis III).
Les estàtues sedents, d'uns 20 metres d'alçada, presidien l'entrada monumental del temple.

83. Pintura

84. Les parets interiors de les mastabes estaven decorades amb pintures fetes al tremp de
cola (sol ser cola de conill), de goma aràbiga (d’origen vegetal=acàcies) o de rovell d’ou.
Tècnica pictòrica: el tremp

85. Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb capes de morter de
calç. L’última capa ha de ser més fina i formada per pols de marbre, calç apagada i aigua.
Damunt d’aquesta capa, encara humida, fresca, es van aplicant els pigments.
Tècnica pictòrica: el fresc

86. Cànon de perfil
Les figures se’ns
presenten amb la cara de
perfil, els ulls de front, les
espatlles també de front,
la pelvis de tres quarts, i
els braços i les cames de
perfil.

87. Colors plans
S’usa el color amb tonalitats
uniformes, perquè no es feien
gradacions de color ni mitjos
tons.
Importància de la línia
Predomini del dibuix per
damunt del color.
Tipus de color
La pell dels homes era
fosca, mentre que en les
dones era més clara.

88. Perspectiva jeràrquica
La mida tenia relació directa
amb la seva importància
social; així, veiem que el
marit és el personatge més
alt en les escenes familiars,
on les seves dones, fills són
més petits.

89. Absència de perspectiva
No hi havia profunditat sinó juxtaposició de
figures.