1. Els Temples Grecs Paestum Temples Grecs Xènia Pradas 4t ESO A 2.12.08
2. Els tembles grecs tenien principalment la funció de guardar les estàtues dels déus i d’altres béns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el més sovint a l’exterior del temple, entorn de l’altar. Les seves parts eren: ·Naos o cel·la: la cambra interior on es troba l’estàtua del déu. Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia
4. ·Àditon: una segona cambra que en alguns temples es troba connectada al naos. ·Basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s’anomena estilòbat. Vista de Santa Maria de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l'antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d'època medieval i barroca.
5. ·Peristil: columnata exterior, a tot el voltant o només a la façana (pròstil quan l’ocupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples són tetràstils (quatre columnes), hexàstils (sis), octàstils (vuit)... Les columnes són d’ordre dòric o jònic, mentre que l’ordre corinti n’és una derivació posterior. Planta peristil circular ·Frontó: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada. ·Entaulament és la part de les façanes entre les teulades o frontons d’una banda i les columnes de l’altra: està compost per l’arquitrau, el fris i la cornisa. ·El fris pot ser continu en l’estil jònic o alternant mètopes i tríglifs en el dòric. ·Els frotons i els frisos són esculpits amb relleus que representen escenes mitològiques, sovint relacionades amb el déu al qual es consagra el temple.
6. Fris del Partenó Materials utilitzats Els materials principals de construcció eren la fusta, la tova i la pedra, El més comú i abundant era la pedra calcària. I com a decoració el marbre amb fines vetes verdoses, la diorita, el gneis...
7. Com es podien classificar els temples? Pròstil . Són els temples de quatre columnes a l'entrada que sostenen un portic. Anfipròstil . El pòrtic pròstil davanter es produeix en la façana posterior.
8. Perípter: Situats en espais oberts per ser comptemplats des de molts punts de vista. La columnata embolica els quatre costats del temple. Sis columnes frontals per setze laterals (epoca arcaica) i 2n al frontal +1 (época clásica). Dípter . Temple amb doble peristil.
9. DÍSTIL: Pòrtic amb dues columnes frontals entre les parets TETRÀSTIL; Pòrtic amb quatre columnes frontals
10. HEXÀSTIL: Pòrtic amb sis columnes frontals OCTÀSTIL: Pòrtit amb vuit columnes frontals
11. Classificació dels temples: Ordre dòric. ·L'entaulament té tres parts: Arquitrau (llistó ample totalment llis), Fris (Sobre l'arquitrau), triglifs (rectangles dividits en llistells verticals) i la cornisa (ràfec ample que protegeix de la pluja). · Frontó: Sostral a dues aigües que tanca un espai triangular interior per a les escultures. Entaulament dòric
12. ORDRE DORIC. PARTENÓN · Columna : Manca de base, el fust descansa directament sobre l'estilobat. El fust estava fet a peces formant tambors que s'acoblen mitjançant clavilles de fustas. En l'extrem superior del fust hi ha el collarí, en contacte amb el capitell.
13. · Capitell : El formen l'equí (entre el collarí i l'abac) i l'abac que rep tot el pes de l'entaulament.
14. Ordre jònic. ·El fust, d'una sola peça, tornejat amb canaletes amb les vores romes per evitar la formació d'arestes. Fust
15. · Entaulament: L'arquitrau es divideix en tres faixes. ·El fris superior forma una banda on s'ubica el relleu narratiu. La cornisa que sol estar decorada amb dentells, remata l'entaulament. Entaulament
17. · Columna : Fust d'altura vuit vegades el diàmetre inferior. La base es el plint, un pedestar amb forma de paral·lelepípede. Format per toros i escòcies ·El capitell té un equí amb volutes jóniques que es disposen en diagonal, i es repeteixen al costat perquè resulten visibles. L'equí es decora amb un cordó de perles o una corona d'òvuls. L'àbac és molt estret.
18. Ordre corinti. Es un ordre jònic amb el capitell modificat. No té quí, l'àbac està motlurat amb els costats còncaus i l'adornen verticils de fulles d'acant i unes volutes minúscules en els angles.
