Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura

Tema 4. L’Art medieval
4.2. ROMANIC
http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico-
20110701-0935-43/1142847/

Font: Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Granero Cueves

ARQUITECTURA ROMÀNICA
Característiques generals
Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies i
catedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a la
península algunes són nervades, copiant les califals
De mitja
taronja o
cúpula
sobre
trompes
De mitja
taronja o
cúpula de
petxines
11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS
SUSTENTATS:

CÚPULES en els CREUERS sobre TROMPES.
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES.
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes.
Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022.
ARC FAIXÓ (A). Sinònim:
ARC DOBLER o PERPANY

• Cadascun dels arcs disposats a cada costat
d’una nau, que separen la nau central de les
laterals.
• Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau, i
que en suporten la volta.
• Castellà: Arco formero.
ARC FORMER (A)
Catedral Santiago de
Compostel·la (1075-1128).
Terminologia PAU

ARC FORMER (A)
Catedral Santiago de Compostel·la.
Sant Serní de Tolouse. Nau central.
Former
Terminologia PAU

ARC FORMER (A)
Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128).
Terminologia PAU

ARC FORMERET (A)
• Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur.
• Castellà: Arco formero.
Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
Terminologia PAU

9)TIPOLOGIA
EDIFICIS
Arquitectura
religiosa
Arquitectura civil
Altra construcció
ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.
CASTELLS o MURALLES.
TORRES CAMPANAR.

ESGLÉSIA
1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on es
desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en
l’església com a edifici urbà).
2) FUNCIÓ: servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a lloc
de reunió, i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).

3) S’ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).

ESGLÉSIA4) Té una gran UNITAT i VALOR SIMBÒLIC:
* La planta de creu llatina simbolitza a Crist. I la forma de les esglésies romàniques recorda el cos humà i és símbol
del cos místic de la cristiandat.
* La façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana.
* Les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en
aquesta vida.
* El creuer l’àmbit de transició. L’espai central quadrat als evangelistes.
* En el creuer, la base quadrada de la cúpula pertany a l’àmbit terrenal, però la
mitja esfera de la cúpula pertany a l’àmbit diví, és la volta celestial.
* Els pilars són els apòstols i profetes.
* Els murs són els fidels.
* La tènue il·luminació convida al recolliment i l’oració.
* Finalment, les formes circulars de l’absis són l’àmbit celestial, espai reservat
només als sacerdots o bisbe (presbiteri) i separat dels creients.

5) Vocació MONUMENTAL: fins i tot les esglésies petites eren grans per a la població del
poble.

6) PROPORCIÓ, HARMONIA i VOLUMNS GEOMÈTRICS
bàsics: els volums cúbics de cadascun dels trams de les
naus laterals solen ser la unitat bàsica a partir de la qual
es construeix tot el temple.

7) DECORACIÓ. L’exterior del temple solia presentar decoració arquitectònica de
múltiples formes geomètriques (damer, permòdols de rotllo..., etc.).

7) DECORACIÓ EXTERIOR: bolles, baquetons..., etc.).

7) DECORACIÓ EXTERIOR: arcs cecs, faixes o bandes llombardes..., etc.

8) TIPUS
PLANTES
BASILICAL
CREU LLATINA
CENTRALITZADA
(circular o poligonal)

8) TIPUS
PLANTES
Presa de l’art paleocristià i preromànic (que derivaven de
la planta de la basílica romana), és la més utilitzada en les esglésies
parroquials, i consisteix en una nau rectangular principal o central (més
ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos a
cada banda per formar una església d’una, tres o cinc naus) i que acaba
en la capçalera amb l’altar major i l’absis semicircular.
BASILICAL

8) TIPUS
PLANTES
ESGLÉSIA BASILICAL

Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats amb
bisbe, i model més característic del romànic ple: és el resultat d’afegir
una o vàries naus (TRANSSEPTE o transseptes) perpendiculars a l’eix
longitudinal de la basílica just abans d’arribar a la capçalera, formant
una creu llatina (símbol de Crist).
8) TIPUS
PLANTES
CREU LLATINA

PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ:
- Saint Martin de Tours.
- Saint Marcial de Limoges
- Sainte Foy de Conques
- Saint Sernin de Toulouse
- Catedral de Santiago de Compostel·la
8) TIPUS
PLANTES
CREU LLATINA

PLANTA CREU LLATINA: Santiago de Compostel·la.

8) TIPUS
PLANTES
D’influència bizantina (mausoleus i baptisteris) o del model de la Basílica del Sant
Sepulcre de Jerusalem, difós a Occident per les Croades.
S’utilitza a les esglésies dels ordes militars (templers especialment), i als
baptisteris italians. La majoria d’exemples tenen caràcter funerari:
- Ermita de Santa Maria d’Eunate ( tipus funerària, Navarrra)
- Capella funerària de Torres de Río (Navarra)
- Església templària de la Vera Cruz (Segòvia)
CENTRALITZADA (circular o poligonal)

8) TIPUS
PLANTES
ESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)

8) TIPUS
PLANTES
CENTRALITZADA (circular o poligonal)

Orientada a l’OEST, presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en forma
d’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’arc de triomf romà, però religiós) i
ATROMPETADA.
9) PARTS del TEMPLE
FAÇANA

Les arquivoltes, quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfície
esglaonada, que se decora amb columnes o estàtues sobre els muntants
(jambas). En el centre de la portasa haver una columna o pilar, el
trencallums o mainell (parteluz) .
FAÇANA

9) PARTS del TEMPLE
NAUS
Lloc destinat als fidels, poden ser una, tres o cinc.
Les naus LATERALS, separades de la central per arcs FORMERETS, podien
tenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és el
matroneu paleocristià), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entrava
llum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central,
el TRIFORI.

9) PARTS del TEMPLE
NAU LATERALS

TRIFORITRIBUNA
ARCS FORMERETS
9) PARTS del TEMPLE

- Els PILARS CRUCIFORMES:
- Alternen la base circular i quadrada.
- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de
DESCÀRREGA:
- Arcs de mig punt un poc peraltats i
motllures amb doble motllura
cilíndrica.
- TRIFORI de finestres dobles o geminades,
de dos arcs peraltats, coronades amb arcs
de descàrrega, que comuniquen amb la
TRIBUNA i aboquen llum a la nau central.
ARCS FAIXONS
TRIFORI
ARCS FORMERS PILARS
Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128).
A L’ALÇAT OBSERVAM Terminologia PAU

TRANSSEPTE
NAU TRANSVERSAL
9) PARTS del TEMPLE
CREUER

9) PARTS del TEMPLE TRANSSEPTE
És la nau o conjunt de naus
transversals que creuen les
naus longitudinals just abans
d’arribar a la capçalera,
donant-li al temple forma de
creu llatina.

9) PARTS del TEMPLE
És el punt on es creuen la nau central
de l’església i la nau del transsepte,
és el punt més important del temple,
el més il·luminat, on estan l’altar
major i el presbiteri (espai reservat
per als clergues).
CREUER
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA
3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs

El creuer sol estar coronat per una CÚPULA o CIMBORI (cúpula celestial).
9) PARTS del TEMPLE CREUER I CÚPULA

9) PARTS del TEMPLE CREUER I CIMBORI

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA
La CAPÇALERA és el remat del temple,
amb forma semicircular i en direcció est
(ABSIS).

Desapareix la gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus
laterals envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI.

Aquesta girola solia tenir CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a
l’exterior, tenien forma de petites absis o ABSIDIOLES.

En el primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Exemples:
- Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona).
- Sant Martí de Fròmista (Palència).

9) PARTS del TEMPLE SOTERRANI
Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relíquies.

La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES.
9) PARTS del TEMPLE TEULADA

Monenestirs romànics.
La influència monàstica durà, en ocasions, a què el canonges duguin una vida
comunitària, el que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a
l’església (recordeu: hi ha clergat secular i el regular, reglat, el que seguia una
norma).
MONESTIR

MONESTIR
Al segle X, la reforma de l’orde benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de
Cluny, va suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els
ja existents, que contribuïren a impulsar l’extensió del romànic.
El moviment monàstics té el seu origen en les reaccions del primers eremites
contra el luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI, qui va
organitzar el primers monestirs regits per al seva famosa regla (pobresa,
castedat, obediència, oració i treball, però no la negació total del món).
La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació
agrícola, per donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el
delme, què eren obligats a pagar els camperols.
Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI, els monestirs posseïen la
sisena part de la riquesa d’Europa, el que va provocar el nou moviment
reformador encapçalat per Sant Bernat de Clairvaux, que reaccionà contra
l’esplendor de Cluny i propugnà la renuncia als tributs feudals (REFORMA
CISTERCENCA del segle XI). L’orde de Císter serà capdavantera en la
renovació arquitectònica que durà a la dissolució del Romànic.
HISTÒRIA

MONESTIR
A tenir en compte que el
monestir no és tan sol l’habitatge
d’una comunitat religiosa, sinó
un centre d’explotació agrícola,
una autèntica senyoria
eclesiàstica (el FEU del
clergat).

MONESTIR
Centre CULTURAL I ARTÍSTIC
Centre ECONÒMIC
Centre RELIGIÓS
1) FUNCIONS

MONESTIR Centre RELIGIÓS: lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i
consagrat a Déu.
1) FUNCIONS

MONESTIR
1) FUNCIONS
Centre ECONÒMIC: a més de les activitats econòmiques fetes
pels propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual
l’abat actua com a senyor feudal.

MONESTIR
1) FUNCIONS
Centre CULTURAL I ARTÍSTIC: copien i conserven llibres (els
monjos, al scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els
ornamenten amb miniatures), i els monestirs poden fer d’escola
i/ o centre transmissor del saber.

2) La vida monàstica tenia una
àmplia tradició, però serà la
REFORMA CLUNIACENCA de la
regla de sant Benet (ora et labora),
amb un major rigor en l’aplicació, la
que s’estendrà per tota Europa,
construint monestirs AÏLLATS de
la resta de la població. Els
monestirs són com petites
CIUTATS TANCADES on hi ha tot
allò necessari per a la vida en ells.
MONESTIR

MONESTIR 3) PARTS del MONESTIR
S’estructuren al voltant
d’un CLAUSTRE
quadrat o rectangular,
porticat amb arcs de
mig punt sobre
columnes i sovint amb
capitells historiats i
amb jardí al centre, sent
el lloc més important de
l’edifici (símbol de la vida
en comú, el recolliment i
l’oració).

Al costat del claustre estava l’ESGLÉSIA, i la resta de llocs importants: sala
CAPITULAR, REFECTORI o menjador, BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM,
DORMITORIS

Més allunyats estaven la cuina, els estables, hostalatges per a pelegrins,
apotecaria, forn, ferreria...

5) MONESTIRS IMPORTANTS
* França
- Cluny III (gran complex ciutat del segle XI).
- Santa Magdalena de Vézelay (s. XII).
- Santa Fe de Conques (ss. XI-XII).
* Catalunya
- Santa Maria de Ripoll (s. XI).
- Sant Pere de Rodes (s. XI).
- Sant Martí de Canigó (s. XI).
- Sant Joan de les Abadesses (s. XII).
- Sant Miquel de Cuixà
* Aragó
- San Juan de la Peña (ss. XI-XII).
* Navarra
- San Salvador de Leyre (ss. XI-XII).
* Castella
- Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.
- San Pedro de Arlanza.

5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).

5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran
complex ciutat del segle XI).
És el model clàssic
del monestir romànic,
tot i que segueix les
línies bàsiques de
construccions anteriors
com l’Abadia de Saint
Gall.
RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)

L’Abadia de Cluny, que ja existia, va ser reedificada. El primitiu monestir fundat per Sant
Odiló, l’any 910 a la vall del Grosne (Borgonya), va ser molt modificat entre 1088 i 1130.

Es va bastir una nova església (coneguda entre els historiadors de l’art com CLUNY III) de
grans dimensions, amb cinc naus, d’altura decreixent, doble transsepte i una gran
girola; s’hi podien aplegar milers de pelegrins i fidels, i les cerimònies es feien amb gran
solemnitat. L’exterior es caracteritzava per l’elevat número de torres, vuit en total.

PLANTA I SECCIÓ DEL MONESTIR DE CLUNY

MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran

Aquest símbol del poder temporal i de la riquesa
de l’Església, va ser saquejat i destruït durant la
Revolució francesa i només queden restes poc
significatives, i una de les torres del transsepte,
l’anomenat Campanar de l’aigua beneïda.

Tot i que a Cluny III no apareixen solucions originals, la seva edificació va influir en
L’Església de la Charité-sur-Loire i la Catedral d’Autun, que seguiran el seu model; per la
disposició de la capçalera, resta emparentada també, amb les grans esglésies de la
peregrinació com Saint Sernin de Toulouse i la Catedral de Santiago de Compostel·la.

RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)

Campanar de l’aigua beneïda.

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)

Sant Pere de Rodes (segle XI)5) MONESTIRS IMPORTANTS

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)

5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)

San Salvador de Leyre (segles XI-XII)5) MONESTIRS IMPORTANTS

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
Santo Domingo de Silos (segle XI),
monestir benedictí a Burgos, curiós el
pòrtic lateral.

5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)

Santo Domingo de Silos (segle XI)

Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren
humils i de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats.
3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA
3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria
CASTELL
La torre del
homenatge  se
situava en el pati
d’armes. De 3 o 4
pisos era on vivia el
senyor amb la seva
família.
Merlets 
servien de
protecció als
arquers que
defensaven el
castell.
Masmorres  se
situaven en el més
profund dels
soterranis, eren
presons lúgubres,
humides i obscures.

CASTELL La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i
fortaleses, que eren, a la vegada, habitatge del senyor i refugi del
poble.
Fossat 
rodejava el
castell i en cas
de perill
s’omplia
d’aigua.
Pati d’honor o
d’armes  era el
nucli i estava
envoltat per les
principals
dependències:
capella, cuina i
despenses.
Pont llevadís 
s’aixecava
mitjançant
cadenes quan es
volia aïllar
l’edifici, donava
accés a l’única
entrada i gran
porta de la
muralla.
Passeig de ronda
 passeig que
recorria tot la
muralla des d’on
els sentinelles
vigilaven els
possibles perills.

No existeix tipologia única, alguns són, tan sols, una sòlida torre
de planta quadrangular, els anomenats DONJON en la
terminologia francesa, altres es formen per addició i es rodegen
per unes murades com el Castell de Loarre a Osca.
CASTELL
CASTELL DE LOARRE (S. XI). OSCA

CASTELL De ciutat emmurallades queden restes a les murades d’Àvila i les
d’Aigües Tortes, a França.
I, en molt bon
estat, els banys
de Girona de
finals de segle
XII, organitzats al
voltant d’una sala
quadrada, al
centre de la qual
hi ha una piscina
octogonal
rodejada d’arcs
sobre columnes i
coberta per
cúpula.
Es conserven restes de la façana d’un hospital,
del segle XII, a Tarragona.
MURADES ÀVILA (SEGLE XI)

CASTELL Fora de les ciutats, trobem els camins i els ponts de pedra, que no
han d’envejar res als romans.
Exemples són
el d’Avignon,
Besalú o el
Puente de la
Reina (a la
part navarresa
de Camí de
Sant Jaume).
PONT DE
BESALÚ (S.
Xi)

4.- BIBLIOGRAFIA
 E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237
 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 http://www.slideshare.net/landa
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html
 Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
 Assumpció Granero. www.slideshare.net
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura
Govern Illes Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.
Palma (2002)
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.com
 www.artehistoria.jcyl.es
 http://es.wikipedia.org
 Wikimedia Commons
 www.enciclopedia.cat
 ciencias.sociales2006.googlepages.com

Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura

Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Viewers also liked

Viewers also liked (12)

Similar to Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura

Similar to Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura (20)

More from Pilar Alvarez

More from Pilar Alvarez (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (6)

Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura