activitat classe

1. La Prehistòria
Els inicis de les manifestacions artístiques i utilitàries

2. PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
L’Art Mobiliari
Venus esteatopígies

3. Art mobiliari
Època prehistòrica
- paleolític superior -
Art diminut format
per petits objectes
transportables.
L’home d’aquell
moment era nòmada i
el feia petits per
poder ser transportat
d’un lloc a un altre.
Finalitat màgica
Eren ídols o fetitxes
que asseguraven una
bona fertilitat o una
bona caça.

4. Venus de Willendorf

5. Venus de Willendorf (Àustria)
Les “Venus” són
estatuetes femenines de
petites dimensions
(de 4 a 22 centímetres)
treballades en pedra,
ivori, os, etc.
ESTEATOPÍGIA
exageració dels caràcters
sexuals femenins
cabell rinxolat
sense
faccions
braços
esquifits
pits prominents
no tenen peus
ventre
gran i
amples
malucs
Escultura
exempta o de
volum rodó
Museu d'Història Natural de Viena
28 000-25 000 aC

6. Museu d'Història Natural de Viena

7. Venus de Savignano (Itàlia)
Venus de Lespugue
(França)
La seva finalitat màgica era
la de donar culte a la
fecunditat.
20000 aC, Musée de l’Homme, París

8. el braç dret aguanta
una banya de bisó,
símbol de la
fecunditat masculina
Esteatopígia (trets
femenins
exageradament
destacats)
el braç esquerre
descansa sobre el
ventre i és molt curt
sense cara
no tenen peus
Venus de Laussel
(França)
relleu esculpit en
una petita
plaqueta de
pedra calcària
24000 aC,
Musée Aquitaine, Bordeus

9. Ceràmica
de 16 cm
Venus de Gavà (Baix
Llobregat)
Ceràmica
de 16 cm.
Representació
antropomorfa femenina
Ulls tenen
forma de sol
Nas estret i estilitzat
Gravat en forma de
pinta representant
un collaret
Mans amb palmells
sobre el ventre
Braços doblegat en angle
recte pels colzes i decorats
amb braçalets
Zona abdominal
voluminosa, com si
estigues embarassada
Pits amb relleu
Descoberta el 1994.
D’època Neolítica, data entre els
anys 4000 i 3750 aC.
Localitzada en el jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà
Espiga

10. PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
L’Art Rupestre

11. Art rupestre
pigments
Combinació triturada de
terres de diferents
tonalitats, carbons
vegetals i elements
orgànics.
aglutinants
Resines, greixos, sang i
moll d’os.
estris
Pinzells fets amb pèls d’animals, els dits, tampons
(esponges o materials impregnats de color), i la tècnica de
bufar través d’una canya.
L’home primitiu feia invocacions i conjurs; ballava al voltan
de les pintures i llançava llances simulant la caça i
reproduint la mort simbòlica dels animals.
Finalitat màgica

12. L’Art Rupestre
Escola Francocantàbrica

13. Cova d’El Castillo
Puente Viesgo. Cantabria
Escola francocantàbrica
En el paleolític, els humans pintaven
les seves extremitats com a senyal de
possessió? O, Va ser un intent de
l'home de fondre amb la natura?.
Segur que no pintaven com a
expressió artística, sinó que ho feien
per guanyar-se els favors de la
divinitat que, en aquesta ocasió, seria
la naturalesa.
Les pintures més antigues d'Europa.
S'hi troben més de 20 empremtes de
mans que, segons les datacions dels
científics, tenen 40.800 anys i que
podrien ser de neandertals.

14. Cova d’El Castillo
Puente Viesgo. Cantabria
Escola francocantàbrica
"Racó dels tectiformes”, 10 quadrilàters pintats en vermell, amb variades compartimentacions inferiors.
Podria tractar-se
d'una mena de
bandera".
¿Bandera? Un
signe de
possessió
territorial o
pertinença a un
grup.

15. Cova de Tito Bustillo
Ribadesella. Astúries
Escola francocantàbrica
"Camerino de les Vulves" hi ha les úniques figures
conegudes de l'art paleolític dedicades al sexe femení, que
se suposa un espai dedicat a la fertilitat de la dona.

16. Cova d’Altamira
Santillana del Mar. Santander
Descoberta l’any 1879 per
l’enginyer santanderí
Marcelino Sanz de Sautuola i la
seva filla Maria, a dos
quilòmetres de Santillana del
Mar.
Escola francocantàbrica
Els experts estimen la seva realització
entre entre 15.000 i 12.000 anys aC.

17. Sala de les Pintures
L’animal més reproduït és el bisó.
N’hi ha 19 d’una extraordinària grandària.
Apareixen amb les formes i les actituds més diverses:
en repòs, en moviment, de perfil....
La Cova d’Altamira
té una longitud de
270 m.
Gran Sala dels Policroms

18. Efecte tridimensional
S’aprofiten les
deformacions de la roca per
donar més sensació de
relleu.
Policromia.
Els colors són el negre, obtingut
del carbó i minerals magnèsics,
el groc, el taronja, els rogencs.
Grans dimensions
Naturalisme
Versemblança en la representació de
l’animal i de la seva actitud.

19. A causa del
deteriorament, ocasionat
per l’excés de gas
carbònic a l’aire
provocat per la
respiració dels visitants,
es tanca la Cova al
públic i l’any 2000 s’
inaugurar un facsímil.
“Neocueva” d’Altamira

20. Cova de Lascaux
Departament francès de la Dordonya
.
Escola francocantàbrica
La cova de Lascaux va ser descoberta per una afortunada casualitat
l’any 1940 per quatre nois que voltaven pel bosc de Montignac, a la vall
de Vézère.
El gos que els acompanyava en el seu passeig va desaparèixer de cop i
volta. S’havia precipitat per un forat que conduïa cap a la cova.
Tot i que les pintures i els gravats que hi figuren no han pogut ser datats
amb precisió, els experts estimen la seva realització entre 18.000 i
15.000 a.C.

21. Lascaux. Bestiari de la Sala dels Braus.

22. Lascaux. Cavallet xinès.

23. Lascaux. Home ferit.
Una de les primeres representacions ANTROPOMORFES de l’història de l’art.

24. L’Art Rupestre
Escola del Litoral mediterrani

25. Escola del Litoral mediterrani
Les pintures es
troben localitzades
en baumes o
abrigalls naturals.
Pinten l’home
en actituds molt diverses.
Esquemàtiques i
de petita
grandària
Les petites figures
representades es
redueixen a siluetes
poc realistes.
Tintes planes
Monocromes o bicromàtiques
El roig amb totes les seves diverses
tonalitats i en menor escala, el negre.
Moviment
Escenes plenes de
dinamisme.

26. Roca dels Moros a Cogul
Lleida (Les Garrigues)
Escola del Litoral mediterrani
Són 42 figures pintades, executades a
partir de dues gammes de color
(vermell-castany i negre).
Dansa de la iniciació

27. Dansa de la iniciació
Nou noies entorn d’un noi. Les noies
apareixen nues de cintura en amunt,
totes amb faldilles fins als genolls. Al
centre, el noi, un adolescent
totalment nu i amb un exagerat
penis.

28. Barranc de Valltorta. Abric dels cavalls
Alt Meastrat. Castellò
Escola del Litoral mediterrani
Cacera de cervs (3500-2000 aC). Pols de roca negra i ocre disolts en greix animal.

29. Cova de l’Aranya
Bicortp. Valencia.
Escola del Litoral mediterrani
La recol·lecció de mel.
Escena d'una dona, la dona de Bicorb, pujant per lianes per obtenir mel d'abelles silvestres..

30. NELOLÍTIC (10000-3000 aC)
Les construccions megalítiques

31. Art megalític
Després de tallar la pedra de la pedrera i
arrossegar-la amb trineus per una pista lliscant,
es feia un petit pou a terra i s'empenyia la llosa
per mitjà de palanques.
El terme megalític es compon de dues paraules
d’origen grec; «mégas», que vol dir gran, i
«líthos», que vol dir pedra.

32. Menhirs
Monòlits de pedra
col·locats verticalment.
Podien tenir una funció
màgica o simplement
delimitar un territori.
Dolmen = taula de pedra
Construcció utilitzada com a
tombes d'inhumació, format per diverses
lloses disposades en sentit vertical, i una
o vàries que formen la coberta, en sentit
horitzontal.
Alineaments
són menhirs col·locats l’un al costat de l’altre, en filera.
Cromlecs
són menhirs disposats en cercle.
Art megalític

33. Esquema d’un dolmen senzill.
Esquema de dolmen de passadís o corredor
Dolmen = taula de pedra

34. Diu la tradició que aquest dolmen era lloc de trobada de bruixes.
Els pescadors del Maresme creien que les bruixes s’aplegaven al
seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta
bruixesca, i la que no havia fet prou malifetes era penjada de la
pedra superior del dolmen. Perquè els no iniciats no poguessin
veure el sacrifici, desencadenaven una gran ventisca en totes
direccions acompanyada d’una forta tempesta.
Dolmen de la Pedra Gentil.
Vallgorguina (Vallés Oriental)

35. Dolmen de Menga.
Antequera. Màlaga
Es tracta d'una construcció
que té més de 5.500 anys.
El dolmen de Menga pot
considerar-se un sepulcre de
corredor. A la planta del
sepulcre es poden distingir
tres zones: un atri, un corredor
i una gran cambra funerària,
encara que la diferència entre
els dos últims espais està molt
poc marcada. La longitud total
del conjunt arriba als 27,5
metres.

36. Orientats d’oest a est, el conformen uns
4.000 menhirs, repartits en 40 hectàrees de
superfície i 4 km de longitud.
És el monument prehistòric més extens
del món..
Aixecats entre 4500 i el 2500 aC
Alineaments de Carnac
Bretanya francesa

37. Menhir de Locmariaquer
Bretanya francesa
foto-reconstrucció del menhir de Locmariaquer.
Avui dia es presenta dividit en quatre trossos.
Pesava 350 tones i mesurava 20 metres
d'alçada, tot i que, 4 metres d’aquests
estaven amagats sota terra.

38. Cromlec de Stonehenge
Plana de Salisbury. Gran Bretanya
Temple per adorar el
Sol i la Lluna.
Calendari que
permetia de predir
l'arribada de les
estacions (solstici
d’estiu i d’hivern).
Lloc sagrat i lloc de ritus funeraris com ho confirmen
les diverses restes desenterrades en diferents llocs del
recinte.

39. Alguns li van atribuir poders curatius, entre ells el
poder de fer fèrtil qualsevol parella que dormís en
els seus terrenys.
Una persona al peu de la "pedra de
l'altar", mirant cap a la "pedra taló"
podia observar amb gran exactitud el
lloc per on surt el Sol durant el solstici
d'estiu, el 21 de juny.pedra taló
pedra de l'altar
Algunes exòtiques agrupacions
de presumptes bruixes arribaren
a celebrar akelarres a les
rodalies.

40. EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
L’edat de bronze
La cultura Talaiòtica

41. Els Talaiots són els monument megalític de les Balears,
semblant a una torre de vigilància de poca altura o talaia. És
una construcció ciclòpies de planta, generalment, circular o
bé quadrada. Foren torres vigia aïllades o integrades en el
recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva,
l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemament.
El Torellonet vell ésel més gran de les Balears.
Torrollonet vell
Maó. Menorca

42. Naveta des Tudons
Ciutadella. Menorca
Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.
Construccions longitudinals amb façana d’accés plana i absis semicircular. Megàlit de Menorca i
Mallorca de planta rectangular i alçat atalussat (inclinat). Semblant a una nau o vaixell invertit.
S'utilitzava com a monument funerari col·lectiu amb funció d’ossari.

43. Tipus d’aparell regular ciclopi (murs gruixuts formats
per grans blocs de pedra assentats en sec, és a dir,
sense cap tipus d’element cohesionant).
De cambra oval amb pis superior, és a dir, el seu
interior està composat per una doble cambra de
dos pisos, una superposada a l’altra, que estan
cobertes per lloses planes embotides en els
murs, on es col·locaven els cadàvers en posició
fetal (és un sepulcre col·lectiu)
Construcció ciclòpia
.

44. Talatí de dalt
A 4 quilometres de Maó. Menorca
Les Taules són el monument
megalític balear consistent en
una pedra vertical que sosté
en equilibri un altre
d’horitzontal. En molts casos
una tercera pedra es fa servir
de contrafort.
Encara que es desconeix amb
exactitud la seva funció
alguns estudioses pensen que
serviren com altar de
sacrificis humans.
Talatí de Dalt, 1000-500 aC.