Fotografia per l'Architettura. By the media-network teamDenis Mior
Tecniche di fotografia per l'architettura.
Questa dispensa è parte del corso di Disegno Digitale dell'Università Architettura di Trieste tenuto da Denis Mior.
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2007 • número 90 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Magreb,
opulència i
resistències
Foto: Dídac Salau
2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
No té cap sentit la monarquia,
08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
no té cap sentit que hi hagi reis
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de No cal que ens remuntem a cap
Catalunya (FAPC) història per dir amb claredat i sense
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona embuts que els anarcosindicalistes
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
no tenim rei i que la institució de la
FEDERACIONS COMARCALS
monarquia es troba a anys llum
dels principis d’igualtat, llibertat i
Anoia justícia tal com els defensem en
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 aquest sindicat. Ni tan sols per mo-
cgtanoia@yahoo.es tius cojunturals, com està recla-
Baix Camp/Priorat mant el líder de la UGT estatal, es
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
pot defensar la figura de l’actual rei
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 d’Espanya. Perquè acceptar-lo I tampoc té cap sentit no enten-
Baix Llobregat seria com acceptar el masclisme, dre que la desobediència civil en
Cra. Esplugues, 46 l’homofòbia, la societat de classes, totes les seves formes és la verible
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 la successió de sang, els mèrits de protagonista de tot aquest afer.
“ser fill de”, els privilegis, el milita- I tampoc té cap sentit no dir ni
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat risme, el franquisme, el catolicis- mu davant dels actes de desobe-
Tel. 93 778 04 93 me, l’estatisme i la “unidad indisolu- diència civil més importants viscuts
Baix Penedès ble de la patria”. en aquest país des de la lluita per
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 No té cap sentit que algú, posem la insubmissió.
cgt.baix.penedes@gmail.com que qui fa ara de rei d’Espanya, pel I tampoc té cap sentit oblidar pin-
Barcelonès Nord fet de néixer fill d’algú altre tingui tades com la de Vilamalla que
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es més drets que els qui no ho som. il·lustra aquest editorial, que algú
Tel. i fax 93 383 18 03 No té cap sentit que la seva figu- va penjar a Indymedia i que ens re-
Garraf-Penedès ra no es pugui criticar, no pugui ser corda d’on venim malgrat a alguns
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
objecte de burla -i fins tot d’escarni- els costi reconèixer-s’hi.
Tel. i fax 93 893 42 61 i, el que encara és més greu, no té
Còmic - Ácido Crítico
Maresme cap mena de sentit que per cremar mani l’abdicació en favor del seu fill
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es la fotocòpia d’un retrat seu algú (no cal, si plega que no en vingui
Tel. i fax 93 790 90 34 pugui ser identificat, perseguit, por- cap altre!) i l’esquerreta nostrada
Vallès Oriental tat a l’Audiencia Nacional de Ma- digui que el rei és la garantia màxi-
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com drid (cal que repetim que és un tri- ma que hi hagi democràcia (estat
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 bunal d’excepció hereu dels de dret deuen voler dir, però també
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
tribunals d’excepció franquistes s’equivoquen) i acusin els pirò-
com el Tribunal de Orden Públi- mans d’afavorir el PP amb la seva
Girona
co?), acusat de delictes greus i se crema.
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a l’amenaci amb la presó. No té sentit que vells presidents
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.ca
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
No té cap sentit que a un fotògraf de vells governs ens recordin velles
Ponent que fotografiava l’acte i estava tre- mentides mentre asseguren que
Av. Catalunya, 82è ballant per al seu mitjà, se li dema- l’únic que funciona a l’Estat espa-
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 ni el seu material de treball i se l’o- nyol és la monarquia, vella també.
Camp de Tarragona
bligui a lliurar-lo per tal d’identificar No té cap sentit que l’humor tin-
Rambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragona els responsables de la crema de la gui una ratlla i no es pugui aplicar a
cgttarragona@cgtcatlunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
fotocòpia. tots els ciutadans seguint els ma-
No té cap sentit que la dreta dura teixos paràmetres, tant si tenen la
FEDERACIONS LOCALS
digui que aquest acte de desobe- sang blava com si la tenim roja. No
diència pacífica és un acte de terro- té cap sentit.
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
risme equiparable a posar una I tampoc té cap sentit lloar els
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org bomba o a agredir algú. vells reis, siguin d’on siguin, i blas-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
No té cap sentit que la dreta en- mar l’actual que governa aquestes
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
cara més dura ataqui el rei i li de- terres del món.
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac setembre del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96 Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en
“Érem feliços al nostre país-parc
Sabadell
aquest número: Pep Juárez, Assemblea d’Acomiadats/des de Seat, CSO Can Vies, Josep Alomar,
temàtic, / que, com l’estupidesa,
Unió, 59 Agustín Gómez, Anna Pujol, Santiago Fortuny, Jordi Suñé Morales, Isabel Ferragut, Josep M. Loste
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Romero, Negres Tempestes, Salvem el Gaià, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. no tenia fronteres. / Érem feliços
Tel. i fax 93 745 01 97 escoltant les nostres músiques
Terrassa
Fotografies: Dídac Salau (portada) i Sol. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán
atàviques / i ballant les nostres
Ramon Llull, 130-136
‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtca- danses salvatges”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 talunya.cat Tomeu Martí dins “Paradís Topical
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
all inclusive country”
Pedrissos, 9 bis
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
08211 Castellar del Vallès
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Octubre de 2007
3. REPORTATGE La “transició
A tot el Magreb, neixen alternatives i democràtica
resistències que fugen de l’autoritarisme i marroquina” prepara el
de l’estatalisme dins del sindicalisme nou neocolonialisme
MAGREB
De riba a riba del Mediterrani
Col·lectiu Cataluna En els últims anys, la CGT ha donat suport a lluites sindicals tes independents i d'esquerres... A Tunísia amb l'Associació
o socials diverses i ha establert relacions estables amb as- de Diplomats a l'Atur.
En el marc de les relacions internacionals que desenvolupa sociacions del Magreb, bàsicament del Marroc, però també Des de la CGT s’estan obrint camí en les relacions entre
la Confederació General del Treball amb organitzacions, d'Algèria o Tunísia. A nivell del Marroc amb l'Associació de organitzacions i persones de les dues ribes de la Meditarrà-
col·lectius i associacions de diferents països, tant de l'àmbit Diplomats i Diplomades a l'Atur (ANDCM), amb l'Associació nia, un camí que ens ha de portar a establir relacions i a in-
anarcosindicalista i llibertari com de l'esquerra revolucionà- Marroquina de Drets Humans (AMDH), amb seccions de sin- tercanviar lluites, idees i experiències, un camí que ha de
ria o els moviments contra la globalització capitalista, unes dicats com la UMT, amb associacions vinculades a la Red contribuir a lluitar contra les directrius de la globalització ca-
de les que s'estan desenvolupant de forma més important Dos Orillas, amb l'organització Via Democràtica, amb asso- pitalista i a disminuir les brutals diferències econòmiques
són les que es porten a terme amb el Magreb, sobretot des ciacions amazics. A Argèlia, amb sindicats independents existents entre Europa i el Magreb. Cal que des de les dues
de la CGT d'Andalusia i des de la Secretaria de Relacions In- com el SNAPAP, els amazics de la Cabília vinculats al CMA ribes treballem per construir una Mediterrània més justa i so-
ternacionals de la CGT. (Congrés Mundial Amazic), associacions de dones, periodis- lidària. En això estem...
experiència d'ajuda humanitària di-
recta durant el terratrèmol d'al-Ho-
ceima, cosa que no van fer ni els
governs ni les grans ONG espanyo-
les i internacionals que veien la
seva ajuda paralitzada en l'aeroport
o en les magatzems de la Fundació
Mohamed V, mentre en els pobles
hi faltava de tot. Tres furgonetes de
medicines, aliments i roba de la
CGT i altres col·lectius de la Red
Dos Orillas van ser lliurades direc-
tament en els llogarets (douar) a tra-
vés de Fòrum de Dones d'al-Hocei-
ma.
A partir de l'any 2000, comença
tota l'operació (ja preparada ante-
riorment per Hassan II) de la "tran-
sició democràtica marroquina",
acompanyada de la creixent pene-
tració neocolonial, especialment de
la UE, que va convertint el Marroc
en el pati del darrere de la UE al
qual s'exporta el model de desenvo-
lupament andalús (turisme, cons-
trucció, especulació del territori,
agricultura intensiva, indústries
contaminants…) i de transició de-
mocràtica a l'espanyola. Tot això es
concreta en una pluja de subven-
cions amb el títol de "cooperació al
desenvolupament" que va condicio-
nant les relacions entre associa-
cions de l'una i l'altra riba, que co-
mencen a buscar les fonts de
finançament i els partenaires, en-
El treball amb associacions del Marroc i de suport a lluites diverses torn d'un model de relació basat en
la dependència, els interessos eco-
Agustín Gómez (Secretari de amb l'Associació Nacional de Di- la ANDCM que ens ha dut a una manifestació del 16 de maig d'a- nòmics i en la conquesta de par-
Relacions amb el Magreb de CGT) plomats/des en Atur del Marroc solidaritat continuada: edició d'un quest any en record de Mustafa El cel·les de poder. Aquesta realitat va
(ANDCM) que va suposar un des- llibre en castellà amb la història de Hanzaoui, militant de l'ANDCM influir en la Red Dos Orillas en la
E
l punt de partida del treball cobriment per a nosaltres: una asso- l'ANDCM, gires per l'Estat espan- assassinat a la comissaria de Kheni- qual associacions d'ambdues ribes
de CGT en el Magrib van ser ciació amb seccions en més de 100 yol de representants de l'associació, fra en 1993... van perdent interès en un planteja-
ara fa 10 anys les narxes localitats de tot el Marroc, amb un organització conjunta de la Trobada Fins al 2003, la CGT va partici- ment global de cooperació, basat en
contra l'atur i la precarietat que es funcionament autònom, canvis con- Internacional contra l'atur i la pre- par activament en la Red Dos Ori- el suport mutu, l'intercanvi d'expe-
van organitzar al juny de 1997 fins tinus en els llocs de responsabilitat, carietat en el 2006, presència de llas, el que ens ha permès connectar riències en plànol d'igualtat, l'auto-
a Amsterdam. Diferents columnes unint la lluita concreta per aconse- CGT en els congressos i en algunes amb el teixit associatiu del Nord del gestió i l'autonomia, i busquen fo-
van sortir des dels quatre punts car- guir treball amb plantejaments glo- assemblees nacionals, suport eco- Marroc a nivell de tot tipus d'asso- namentalment un espai
dinals d'Europa. Un dels punts de bals de transformació social. nòmic per treure la seva revista, ciacions: dones, barris, ecologistes, subvencionat i lligat a l'institucio-
partida va ser Tànger. Això ens va Tres anys després, la CGT signa- concentració conjunta al juliol de culturals, amazics (berbers).
obligar a creuar l'estret i a contactar va un acord d'agermanament amb 2006 a Tànger, participació en la Aquesta connexió va produir una continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Octubre de 2007 3
4. REPORTATGE
Jornades sobre > ve de la pàgina 3
la construcció nal, amb un model jerarquitzat i
professionalitzat de funcionament.
d'un espai Però CGT ha continuat el seu
treball de relació amb el moviment
sindical de sindical marroquí, malgrat el con-
lluita en trol dels grans sindicats per la bu-
rocràcia sindical, els partits i, en
l'àmbit definitiva, pel poder. Hi ha sindi-
cats i federacions amb gran in-
euromagrebí fluència de l'esquerra sindical amb
la qual comencem a col·laborar:
Secretaria de Relacions
Internacionals de la CGT
solidaritat amb els obrers agríco-
les, amb la UMT de Rabat, amb els
sindicats de les col·lectivitats lo-
L a CGT va organitzar a Màlaga,
durant els dies 28, 29 i 30 de
setembre de 2007, unes “Jornades
cals, concretant les nostres rela-
cions amb el comitè sindical de
l'organització Via Democràtica
de debat internacional sobre la co- amb el qual anem estrenyent llaços
ordinació del sindicalisme de base i i coneixements des de realitats
connexió social en l'àmbit Euroma- concretes i no des de plantejaments
grebí”. Aquesta trobada s'insereix ideològics.
en un treball de contactes i rela- Al mateix temps, es dóna el fe-
cions amb organitzacions sindicals nomen de lluites obreres, que pre-
i socials del Magreb que està des- nen diferents sigles sindicals però
envolupant la CGT des de fa uns que responen a lluites autònomes
anys. de fàbrica, que utilitzen el nom
En els últims temps, s'han pro- d'algun sindicat legal per poder ac- meses al poder central, creant les transmissors de les decisions reals. çana democràtica atorgada per la
duït diverses trobades entre dife- tuar i amb les quals CGT també ha condicions perquè el futur rei del De nou torna el partit Istiqal, UE. La repressió està caient brutal-
rents organitzacions sindicals, tant connectat. El cas concret més clar Marroc, Mohamed V pogués im- màxim representant d'aquesta ide- ment i violant tots els drets humans
en l'àmbit europeu, com en l’Euro- és el de Delphi Tànger, on 500 tre- posar una monarquia absoluta, ba- ologia nacionalista àrab-islàmica, sobre els islamistes radicals, em-
magrebí, o dit també d'altra manera balladors van mantenir una lluita sada en la ideologia àrab-islàmica, guanyador de les eleccions, amb el presonats per milers, sobre la resis-
en l'àmbit mediterrani. Aquestes radical d'un mes pels carrers de que imposà una llengua no parlada corrupte Abbas El Fassi al capda- tència amazic en defensa de la terra
trobades han tingut com a objectiu Tànger i concentrats enfront de (l'àrab clàssic) en el sistema d'en- vant (responsable de l'estafa a i de l'aigua (deu de Ben Smim, es-
oposar-se d'alguna forma a les polí- l'empresa, estant en el sindicat dels senyament i en l'administració 80.000 aturats que va suposar el tudiants del MCA de Meknes i
tiques neoliberals existents. També islamistes del PJD, la UNMT, que (juntament amb el francès) i una cas Annajat, falsa empresa que ofe- Errachidia), sobre les lluites popu-
i paral·lelament a aquestes trobades naturalment els va trair i els va dei- manipulació de l'islam al servei de ria 30.000 llocs de treball i cobrava lars contra la pujada de preus, la
s'ha anat teixint una xarxa de rela- xar sols enfront de la repressió po- Palau, del règim de la monarquia 100 euros per un examen mèdic falta d'equipaments sanitaris i edu-
cions, coneixements, accions soli- licial i als acomiadaments massius alauita. obligatori en una clínica de Casa- catius (repressió a Sefrou, Bouafra,
dàries entre organitzacions de la de l'empresa. La situació actual és terrible- blanca, tot això avalat pel Ministre Tan-Tan, Taroudant…) i sobre
riba nord i sud del Mediterrani, Per comprendre el Marroc, cal ment difícil. Tot fa pensar en una de Treball d'aquell govern, Abbas l'ANDCM, la AMDH (Associació
amb l'objectiu comú d'oposar-se saber que el Marroc actual és el re- ofensiva de Palau contra tot movi- el Fassi). Marroquina de Drets Humans) i
d'alguna forma a les polítiques neo- sultat del colonialisme i de la seva ment de resistència, amb el suport Enfront del Makhzen i la col·la- Via Democràtica (19 presos del 1r
liberals existents. aliança amb el sultà, amb el Makh- incondicional de la UE i dels EUA. boració de la gran majoria dels par- de maig).
Per diferents motius, a data d'a- zen, el poder feudal tradicional, A pesar del boicot massiu a les tits de tots els colors, l'abstenció ha En aquest terreny, la CGT manté
vui, ens trobem sense un espai que basat en la ideologia àrab-islamis- eleccions realitzades aquest mes de estat defensada per diversos sec- estrets llaços amb l'AMDH, espe-
tingui l'estabilitat necessària per ta. A principis del segle XX, ens setembre (oficialment un 63 % tors: pel moviment amazic, movi- cialment en el Nord) i amb el mo-
desenvolupar una acció contra el trobem amb dos Marrocs clara- d'abstenció, al qual cal afegir un 18 ment de gran base popular però viment amazic lligat a les lluites
neoliberalisme que, no només es ment diferenciats: el 'bled el makh- % de vots nuls i prop d'un milió amb orientacions molt diverses obreres i socials en les seves zones
caracteritzi per unes reivindica- zen', el territori sotmès a l'autoritat d'electors que ni tan sols s'han re- que van des de postures racistes a (mines de Jbel Awam, camperols
cions justes, sinó per una pràctica absoluta del soldà, com príncep gistrat), que pobles sencers han postures de lluita conseqüent per la pobres de Taroudant). La democrà-
sindical autònoma d'institucions, dels creients, pertanyent al món boicotejat les eleccions com Sidi terra i les tradicions llibertàries i cia marroquina és continuïtat del
partits, religions, etc; per un fun- àrab i musulmà. I el 'bled es siba', Ifni, el Makhzen ha venut la imat- col·lectives de les tribus i les seves colonialisme, i està basada en un
cionament de base, participatiu i dissident, rebel, on no hi ha autori- ge d'unes eleccions transparents i confederacions; pels islamistes ra- rei amb poders absoluts, en una
horitzontal; i per una actitud com- tat central, on solament regeixen democràtiques, on han participat dicals del xeic Yasin que va avan- unitat imposada amb la ideologia
bativa que vagi més enllà de decla- les lleis de la pròpia tribu, els terri- tots els partits legals, fins a 33 par- çant a poc a poc en la seva penetra- àrab-islàmic, en un país majorità-
racions formals. toris dels amazics. Però és el colo- tits, fins i tot l'extrema esquerra ció popular i que ha restat riament amazic, i en la manipula-
Pensem que la fase de detecció i nialisme, especialment el francès, (excepte Via Democràtica). Però el importants vots als islamistes mo- ció de la religió islàmica al servei
anàlisi del problema la tenim bas- qui va crear un estat fort, centralit- poble marroquí ha sigut conscient derats del PJD; i els marxistes-leni- del príncep dels creients, el rei. En-
tant avançada. Ja sabem qui és l'e- zat, sotmetent les tribus rebels per que en les eleccions res no es juga: nistes de Via Democràtica, cada front d'això, un poble que resisteix,
nemic i on està. Per això l'objectiu la força o per la corrupció, nome- tot el poder està en mans del rei, a vegada més aïllats i reprimits en a pesar de les traïcions, i que ha
principal d'aquesta trobada de Mà- nant caid i representants de l'admi- palau, on es decideix absolutament una posició difícil pel que fa a l'es- donat l'esquena a la farsa electoral.
laga no era compartir grans exposi- nistració central entre les tribus, tot el que passa en el país. El Parla- querra dominant socialdemòcrata. En aquest costat està la CGT, do-
cions sobre els diferents proble- trencant l'igualitarisme dominant, ment (amb representació de fins a El Makhzen reprimeix, està col- nant tot el suport que pot i enfortint
mes, sinó aconseguir un consens creant dintre d'aquestes elits sot- 20 partits) i el govern són mers pejant tota oposició real, sota la fa- les relacions existents.
per establir uns acords mínims, que
ens permetin desenvolupar accions,
de tal forma que es visualitzi una
resposta clara i organitzada. A
més de xerrades-debat sobre el ne-
oliberalisme en la zona mediterrà-
nia amb ponents de les dues ribes, i
de l'elaboració de conclusions i
propostes, es van realizar tallers
sobre “Polítiques de les transnacio-
nals, precarietat i immigració”;
“Lluita per la Terra i medi am-
bient”; “Drets socials i llibertats”;
“Coordinació sindical en l'àmbit
euromagrebí”; i “Dona i àmbit eu-
romagrebí”.
4 Catalunya. Octubre de 2007
5. REPORTATGE
Per l'alliberament dels Trobada entre
la CGT
d'Andalusia i la
detinguts l’1 de maig al UMT de la zona
de Xaouen
Marroc i els presos polítics (Marroc)
CGT d’Andalusia
Oficina Central de l'AMDH condemnats (9) i sobre les viola-
cions que han caracteritzat aquesta D urant els dies 8, 9, 10 i 11 d'a-
gost, a Xaouen es va celebrar
L
'Associació Marroquina de repressió. la I Trobada entre la CGT d’Anda-
Drets Humans (AMDH) ha Amb la campanya es vol refor- lusia i la Union Marocaine du Tra-
començat la "Campanya çar el paper del INSAD al nivell vail de Chaouen amb el lema "Per
Llibertat" en solidaritat amb els 8 central i regional a través de la cre- la solidaritat dels treballadors de
activistes i sindicalistes detinguts ació d'instàncies locals de solidari- les dues ribes de la Mediterrània".
el 1r de Maig de 2007 a diverses tat amb els detinguts del 1r de En aquest marc, els participants,
ciutats del Marroc (vegeu “Cata- Maig (ILSAD) A nivell del després de les presentacions, van
lunya” 88). L'AMDH reclama l'a- INSAD, les organitzacions demo- debatre una sèrie de punts. En pri-
lliberament dels 8 detinguts, tots cràtiques directament concernides mer lloc, es va exposar les trajectò-
membres de l'AMDH, i l'allibera- per les detencions i condemnes són ries sindicals de la UMT i la CGT i
ment de tots els presos polítics del cridades a constituir la columna es va debatre sobre la realitat sindi-
Marroc. Aquesta campanya, inicia- Vertebral; es tracta de la AMDH cal a nivell internacional, nacional,
da a principis de setembre, coinci- (Associació Marroquina dels Drets regional i local. També es va expo-
deix amb la Campanya Internacio- Humans), el FMVJ (Fòrum sar el codi de treball marroquí i
nal llançada sobre el mateix tema Marroquí per a la Veritat i la Justí- l’espanyol, realitzant un intercanvi
per Amnesty International. cia), la UMT (Unió Marroquina d'experiències sobre els problemes
del Treball), la CDT (Confederació generals i locals. Es va debatre
Objectius de la Democràtica del Treball), ATTAC, sobre la situació dels treballadors
“Campanya LLIBERTAT": PADS (Partit d'Avantguarda De- en els dos estats en un context ca-
mocràtica i Socialista), PSU (Partit racteritzat per un atac salvatge i
-Emprendre iniciatives per a l'alli- Socialista Unificat), Partit Via De- continuat del capitalisme mundial
berament dels 8 membres detin- mocràtica, ANDCM (Associació sobre els drets i les conquestes dels
guts de l'AMDH a Agadir (2), Ksar Nacional de Diplomats en Atur del treballadors i treballadores.
El Kebir (5) i Béni Mellal (1) que Marroc) i del Comitè de les famí- Després d'haver decidit deixar el
han estat condemnats a penes de 3 lies dels detinguts. camí obert a la col·laboració entre
a 4 anys de presó ferma (a més de S'han creat dos tipus de Petició ambdós sindicats i seguir organit-
les multes) per "Atemptar contra per a recollir signatures, una dirigi- zant trobades que continuin la soli-
els valors sagrats del regne". da al conjunt de ciutadans amb daritat entre ambdues organitza-
-Exigir l'alliberament del Perio- l'objectiu d'arribar a un milió de cions, es van acordar els següents
dista Mustapha Hormat Allah con- mans de tot el món. i regional, i un tercer propòsit que signants, i una altra a les organitza- punts:
demnat a 8 mesos de Presó. D'aquesta manera, la Campanya concerneix Iniciatives de Solidari- cions tant al nivell nacional com 1) El rebuig de la cimera UE/Àfrica
-Prevenir la detenció (en cas de conté un primer propòsit donant tat dels membres i amics de la local. També s'organitzen les visi- que se celebrarà aquest any a Lis-
negativa de la crida en cassació) benefici per a les iniciatives parti- AMDH i organitzacions democrà- tes a tots els detinguts del 1r de boa perquè aquesta cimera no solu-
dels 9 militants de Béni Mellal (la culars de la AMDH, un segon pro- tiques de l'estranger. Maig i el manteniment material cionarà els problemes d'Àfrica; per
immensa majoria membres de la pòsit amb les iniciatives col·lecti- Des de l'AMDH s'ha elaborat un dels detinguts i les seves famílies. contra, reforçarà les èlits domi-
AMDH) condemnats a un any de ves en el marc de la “Instància memoràndum "Llibertat per als En aquest període difícil traves- nants i la continuïtat del neocolo-
presó ferma per haver atemptat Nacional de Solidaritat amb els Detinguts del 1 de Maig" contenint sat pel nostre país, necessitem que nialisme.
contra els Valors sagrats, solidarit- Detinguts del 1 de Maig de 2007" les dades sobre les detencions i els els militants demòcrates marro- 2) Per contra, les nostres relacions
zant-se amb els detinguts del 1r de (INSAD) que actua a nivell central processos, sobre els detinguts (8) i quins a l'exterior, les organitza- estan basades sobre els principis de
maig. cions de defensa dels Drets Hu- la solidaritat, el suport mutu i l'a-
-Demanar l'alliberament de tots mans i les forces democràtiques mistat real entre nosaltres.
els presos polítics d'opinió al Ma- siguin solidàries amb el poble ma- 3) Expressar la nostra solidaritat
rroc. rroquí, les seves forces democràti- amb els detinguts de l’1 de maig a
A l'AMDH li concerneix en pri- ques i les víctimes de la repressió i Ksar-el-Kebir, Agadir i Beni Me-
mer lloc la Campanya “LLIBER- de violacions dels Drets Humans. llal. Exigim als responsables el seu
TAT", per una banda perquè la im- En l'AMDH, pensem que amb la alliberament immediat i sense con-
mensa majoria dels detinguts i nova situació caracteritzada per la dicions. Per a això continuarem en
condemnats (futurs detinguts) són tendència a la regressió a nivell del la campanya nacional i internacio-
membres de l'AMDH, per altra respecte de les llibertats i dels hu- nal fins a aconseguir-ho.
banda perquè les detencions arbi- mans drets, és temps de reprendre 4) Expressar la nostra solidaritat
tràries i els judicis són unes viola- les pràctiques de lluita contra la re- amb els treballadors en vaga de la
cions dels drets humans que direc- pressió. mina de Jerada (Marroc) donant
tament interpel·len a la nostra Més informació al web de suport a les seves reivindicacions.
associació, i al conjunt dels orga- l'AMDH: 5) Manifestar la nostra protesta per
nismes de Defensa dels Drets Hu- http://www.amdh.org.ma/ la repressió de la llibertat de prem-
sa als estats espanyol marroquí (
"El Jueves", "El Watan-al-an", "Ni-
chane", "Tel quel"…). Demanem
Webs de referència per saber-ne més el sobresseïment dels judicis als pe-
riodistes processats.
CGT d'Andalusia: Association Marocaine des Red Asociativa Dos Orillas Crida per les llibertats sindicals 6) L'acord entre nosaltres per a una
http://www.novedadescgt.info/ Droits Humains (AMDH) http://www.redasociativa.org/doso i públiques a Algèria col·laboració en la sindicació dels
http://www.amdh.org.ma/ rillas/index.php http://appelalgerie.africa-web.org/ treballadors i treballadores marro-
Association Nationale des quís a l'Estat espanyol per defensar
Diplomès Chomeurs du Maroc Indymedia Estrecho (inclou Congrés Mundial Amazic La Voie Democratique du Maroc els seus drets.
(ANDCM) Radio Madiaq i Estrecho TV) http://es.wikipedia.org/wiki/Congr http://www.annahjaddimocrati.org Valorem positivament els resul-
http://www.andcm.net/ http://estrecho.indymedia.org/ eso_Mundial_Amazigh /fr/ tats de la trobada.
Catalunya. Octubre de 2007 5
6. TREBALL-ECONOMIA La lipoatròfia
La feina de l’anarcosindicat no és només muscular, una
resistir sinó també proposar com volem que nova malaltia en
sigui el nostre treball mentre en tinguem ‘edificis malalts’
Repressió i
persecució
sindical contra
Crida a la mobilització
la CGT a Madel
de Centelles
per aturar la crisi
Secció Sindical CGT Madel Air
Technical Difusión SA econòmica de l'Anoia
Col·lectiu Catalunya
E l 26 de juliol es va realitzar una
concentració davant del jutjat
metall, la pell i el gènere de punt.
Des de la CGT es considera que
L
social 14 de Barcelona amb motiu a situació a Inoxfil només cal una mobilització activa de la
de la realització del judici per per- és la punta de l'iceberg del comarca per fer front al tancament
secució sindical a la nostra com- que està passat a la comar- d'empreses, a l'increment de l'atur i
panya Amparo Soriano, secretària ca de l'Anoia en els últims mesos, a la precarietat existent, en un con-
de la Secció Sindical de Confede- el tancament recent Copo-Feher o text cada dia hi ha més gent que té
ració General del Treball a Madel l'ERO de Furas en serien altres dificultats per arribar a finals de
Air Technical Difusión SA, empre- exemples. Una altra de les empre- mes o que no té res per a aguanyar-
sa del metall de la localitat de Cen- ses amb problemes és Funosa, la se la vida. En aquest sentit des de
telles (a la comarca d'Osona). més important del metall a la co- CGT es remarca que moltes em-
Per reclamar els drets dels treba- marca, que planteja la congelació preses fan un abús de la contracta-
lladors i treballadores de la fàbrica, de salaris per al 2007, és a dir un ció a través d'ETT o de les hores
sobretot en matèria de salut laboral, augment zero. extres.
la companya era acorralada tant La situació existent ha provocat També reclamen una connexió
personalment com sindicalment que la Federació Comarcal de l'A- ferroviària de Renfe per a la co-
per part de la Direcció de l'empre- noia de la CGT hagi fet una crida resta de sindicats i al món associa- enmig de la passivitat dels partits marca per facilitar les comunica-
sa. Els delegats d'UGT, que al prin- pública a la mobilització dels tre- tiu de la comarca, davant d'una si- polítics i les institucions, crisi que cions i el transport amb l'àrea de
cipi donaven suport a la nostra balladors i a la implicació de la tuació de crisi que es va agreujant afecta especialment els sectors del Barcelona.
companya, en assabentar-se que
havia denunciat l'empresa, li van
retirar el seu suport.
A la companya se li va imposar
Un nou Expedient de Regulació d'Ocupació a Inoxfil
un canvi de lloc de treball sense (a Igualada) afectarà un total de noranta-tres treballadors
previ avís. Aquest lloc de treball
està aïllat de la resta de la plantilla i Col·lectiu Catalunya de setembre van acceptar el prea- de la seva situació familiar i recla- balladors durant tres setmanes re-
sempre havia estat ocupat per dos cord al qual el Comitè i la direcció maren que no s'aprofiti de la dife- partides entre els mesos de maig,
homes, donat l'esforç físic que cal
realitzar. Tot això va ocasionar a la
nostra companya una greu lesió a
L 'empresa igualadina Inoxfil,
dedicada al fil d'acer inoxida-
ble, va decidir a primers de setem-
de l'empresa havien arribat dimarts
sobre l'ERO. Com que la plantilla
va votar a favor del preacord, des
rència per estalviar diners. A més,
hi ha 18 empleats que, a més de
l'expedient, ja estan afectats per la
juny i juliol a causa d' una davalla-
da de les comandes a l'estiu. Els
problemes van ressorgir l'estiu del
l'esquena i finalment es va veure bre presentar un expedient de regu- de la CGT es va desestimar convo- bossa horària, una mesura per evi- 2006 davant la pressió dels emple-
obligada a agafar la baixa per de- lació d'ocupació (ERO) a causa de car mobilitzacions contra l'ERO. tar la crisi i que consisteix també ats que reivindicaven diverses mi-
pressió a causa de les amenaces i la davallada de la producció, un La suspensió dels contractes es en retallades temporals d'aquest llores laborals. Després de catorze
pressions sofertes per part de l'em- ERO que en principi havia d'afec- duria a terme al llarg de 60 dies a personal. dies de vaga, direcció i treballadors
presa. tar 126 treballadors de la plantilla, partir de l'1 d'octubre. Els 93 afec- L'estiu passat, els empleats d'I- van arribar a un acord, no sense la
Des de la Secció Sindical de d'un total de 172 empleats que té tats es dividirien en dos grups. Se noxfil ja havien protagonitzar ca- intervenció del Departament de
Madel i la Fedració Local de Bar- actualment Inoxfil, i que finalment suspendria de contracte durant 15 torze jornades de vaga per reivindi- Treball.
celona es va iniciar una campanya afectarà 93 persones. Aquest és el dies el primer grup, després 15 dies car millores salarials, que van Inoxfil és a Igualada des de
de solidaritat amb la companya, en segon ERO que pateix l'empresa més el segon, de nou 15 dies el pri- acabar amb una pujada del sou pel 1990, pertany al grup Acerinox, i
defensa de la llibertat sindical i en els darrers tres anys. mer grup i finalment 15 més el torn americà, ja que els treballa- era una de les empreses amb més
contra la repressió que pateix la CCOO i CGT són les dues for- segon. D'aquesta manera, els 93 dors trobaven molt per sota la re- facturació de la comarca de l'A-
CGT a Madel. ces sindicals que conformen el Co- treballadors passarien 30 dies muneració obtinguda dels plusos. noia. El 2002 figurava entre els
Podeu deanar més informació mitè d'Empresa. Pel que fa a CGT, sense treballar. L'empresa comple- L'acord es va aprovar a mitjan ju- grups empresarials més importants
sobre el tema a: va mostrar la seva oposició a l'ERO tarà el 100% del salari. L'expedient liol amb 87 vots a favor i 18 en de Catalunya segons un estudi de
cgtmadel@hotmail.com des del començament. Represen- no afectarà els més grans de 50 contra, després d' una manifestació l'empresa Dun and Bradstreet
tants de la direcció d'Inoxfil i del anys, com tampoc les persones a pacífica de més de 60 treballadors (D&B) i el Centre d'Innovació i
Comitè d’Empresa van realitzar di- les quals els venç el contracte du- dels 134 que estaven cridats a la Desenvolupament Empresarial
El reportatge verses reunions per donar una sor-
tida al tema. Finalment, el 10 de
rant el període de suspensió, a qui
la direcció s'ha compromès a con-
vaga pels carrers d'Igualada i una
negociació fallida al mes de juny.
(CIDEM) i era la tercera empresa
de l'Anoia en facturació, només
‘Els 210 de SAS’ setembre, la direcció d'Inoxfil i els tractar de nou si té més feina. A Formalitzat el pacte, el comitè de per darrere de Vives Vidal i la Cor-
representants sindicals van arribar més, han aconseguit una millora en vaga d' Inoxfil va valorar de mane- poració Valls. Els representants
ja es pot a un preacord sobre l'expedient de la prima per producció. ra molt positiva l' acord perquè les dels treballadors mostren la seva
visionar a la regulació temporal, que afectaria
finalment 93 persones que es que- Polèmica
millores pactades no només bene-
ficien el personal que es va decla-
preocupació per l'evolució de l'em-
presa. Segons denuncia la CGT el
xarxa darien sense feina durant 30 dies. rar en vaga, sinó que és una millora gran problema d'Inoxfil va ser una
Des del Comitè d'Empresa, els re- Una de les qüestions més polèmi- que afecta tota la plantilla, acords inversió que es va fer fa uns anys,
Els i les qui no va vareu poder presentants de la CGT, no estaven ques de la negociació ha estat el fet que s'estan complint tal com es va es va construir una altra nau amb
veure el reportatge “Els 210 de satisfets amb el preacord, però el que durant els dies que els treballa- pactar en el seu moment. maquinària, augmentant la produc-
SAS” que TV3 va emetre dins de van proposar a la resta de treballa- dors estiguin a l'atur l'empresa Els problemes de la firma dedi- ció, però mai s'ha arribat a la capa-
l’espai “El màster” fa unes setma- dors perquè l'empresa havia deixat aportaria els diners que faltin fins a cada a la fabricació de filferro d'a- citat de producció que té l'empresa.
nes, el podeu visionar a Internet molt clar que era la seva última arribar a la totalitat del sou. Els sin- cer inoxidable no són recents. In- Acerinox, també compta amb una
anant a la següent adreça: oferta. Un total de 46 dels 58 treba- dicats alertaven que l'empresa no oxfil ja va haver de presentar, l'any altra planta a Algecires, on també
http://www.nodo50.org/rebelde- lladors d'Inoxfil que van assistir a aporta la mateixa quantitat econò- 2005, un expedient de suspensió es travessen problemes de caire la-
mule/foro/viewtopic.php?t=3654 l'assemblea general realitzada el 13 mica a tots els treballadors a causa temporal de contractes de 152 tre- boral.
6 Catalunya. Octubre de 2007
7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a Sitel (Barcelona INDISCRETA
Pinotxo,
‘Que s’acabi l’actitud Maragall i l’inici
de curs
prepotent de l’empresa’ Emili Cortsavitarte
E l 12 de setembre, va començar
un nou curs escolar. La propa-
Josep Garganté punt beneficiós pels treballadors. ganda institucional del Departa-
Les principals demandes dels ment d’Educació, d’alguns mitjans
treballadors de Sitel passen per suposadament independents i el si-
-Quan es crea la Secció Sindical conciliar la vida laboral amb la lenci còmplice de certs sindicats
de CGT a Sitel? personal, fins a l'obtenció de dispo- ens transportaren novament al pa-
-Es crea al maig de 2006, al no- sar d'un sou digne, que no arriba ni radís català i progressista:
vembre de 2006 obté per primera as mil euros, passant per moltes al- 1.136.000 alumnes (79.200 nous),
vegada representació en el Comitè tres reclamacions legítimes com la 85.000 docents (6.800 opositors
d'Empresa, en unes eleccions par- de poder respirar entre trucada i aprovats enguany), 44.000 interins
cials on obté dos delegats. trucada. i substituts (10.500 nous) per qual-
El 28 de maig de 2007, obté 7 -Com és la vostra manera de tre- sevol eventualitat, 107 nous cen-
delegats en les eleccions al nou ballar com a Secció (assemblees, tres, extensió de la 6a hora a tots els
Comitè d'Empresa. fulles informatives, denúncies, centres públics de primària de loca-
-Sabem que fa uns mesos la di- etc.) i com ha estat la resposta de litats entre 5.000 i 10.000 habitants
recció de Sitel va acomiadar dos la plantilla? i tres grans objectius: l'impuls de la
companys de CGT. Podeu expli- -Com a representants de CGT, la tercera llengua (anglès), la reim-
car-nos què va succeir? Quina nostra manera de treballar és as- plantació de la immersió lingüísti-
ha estat la resposta sindical i sembleària, la comunicació amb ca i una major autonomia dels cen-
com està el tema actualment? torn es negaven a moure's dels lo- les dues parts. els treballadors és fonamentalment tres educatius.
-Des que al novembre de 2006 van cals que ja gaudien en considerar -Quina és la situació general en mitjançant comunicats informatius Però la realitat és una altra. Les
obtenir representació sindical els els nous més petits. el sector del Telemàrqueting? en què es pretén crear consciència famílies suporten la tornada més
membres de la Secció reclamaven Aquesta habilitació es realitza Quines són les demandes labo- de lluita i de la situació general del cara de l’Estat: 630 euros per alum-
a l'empresa un local on poder exer- en hora i mitja, sense causar dany rals concretes dels treballadors sector. També estem creant una pà- ne en un centre públic i 1.480
cir la labor sindical. algun, ni a cap persona ni a cap de Sitel? gina web i per descomptat a través euros en un centre privat (la majo-
L'empresa els el va negar, per la material, com hi ha fotos que ho -La situació és realment precària. d’email i personalment, encara que ria concertats) La gratuïtat no és un
qual cosa es va denunciar la situa- demostren. Sorprèn la rapidesa Els salaris es troben congelats amb aquesta última opció es veu limita- dels objectius prioritaris del Depar-
ció davant Inspecció de Treball. amb què els companys van moure la complicitat dels atres dos sindi- da pels cinc minuts de descans de tament.
Passades les eleccions del 28 de aquest panell de pladur si es com- cats majoritaris, que malgrat dispo- què disposen els treballadors a Els barracots escolars als centres
maig, en què es van augmentar els para amb la lentitud de l'empresa sar fins i tot d'alliberats no lluiten cada hora com a únic moment que públics han augmentat un 10%
delegats de CGT en el Comitè que en un any no havia lliurat local per millorar les condicions dels tre- poden parlar lliurement. També (802 en total), la qual cosa demos-
d'Empresa, seguien sense local els sindical a CGT. balladors, ni donen suport a cap de s'han organitzat permanències en tra que el Departament no té volun-
membres de la Secció. A l'endemà, els Mossos d'Esqua- les iniciatives que emprèn CGT. el local del Comitè d'Empresa per tat o és incapaç de fer front a l’aug-
L'empresa, a més, incomplia un dra, requerits per l'empresa i em- Lluny d'això, les condemna i els atendre les inquietuds i propostes ment de demanda escolar pública.
requeriment d'inspecció de treball prant la força, van trencar el pany tatxa de vàndals i pocavergonyes dels afiliats i treballadors en gene- Una part de la patronal de la pri-
que obligava a donar un local a sense contactar amb cap membre com ha succeït amb els dos com- ral. vada concertada vulnera les nor-
CGT en un termini de deu dies. de la Secció Sindical. Al poc panys acomiadats. -Com estan les relacions amb les mes de matriculació i les oficines
Transcorreguts més de 20 dies des temps, i després d'obrir expedient El Conveni Col·lectiu Estatal de altres forces sindicals? Hi ha úniques de matriculació (que hau-
d'aquest requeriment i veient que contradictori contra Sergio i Ale- Telemàrqueting, actualment en hagut suport en el cas dels aco- rien de vetllar per l’equitat en la
l'empresa no complia amb aquest, xis, l'empresa els acomiada mentre vigor mentre es negocia el pròxim, miadaments? matriculació en centres subvencio-
valorant la situació de repressió el primer estava de vacances paga- és summament ambigu, permetent -Actualment i transcorreguts tot nats amb fons públics) són decora-
sindical i discriminació ja que els des per l'empresa. d'aquesta manera que les empreses just tres mesos des de les eleccions tives. Els centres públics assumei-
altres dos sindicats (CCOO i UGT) Després de diverses mobilitza- interpretin sempre al seu favor les i la creació del Comitè d'Empresa, xen el 82% de l’alumnat immigrant
sí que gaudeixen de local sindical cions, actualment, esperem que normatives i perjudiquin sistemàti- les relacions estan totalment tren- mentre es permeten les pràctiques
des de fa anys, els membres de la l'empresa acudeixi el dia 18 de se- cament el conjunt dels treballa- cades. Respecte als acomiada- selectives xenòfobes de la privada
Secció, Sergio Bilotta i Alexis Es- tembre a la conciliació prevista dors. Respecte al nou Conveni, la ments, com a sindicats no ens han concertada. No obstant, s’incre-
tefanía decideixen habilitar un amb mediadors de la Generalitat situació pinta bastant malament, donat suport, és més, ens han qua- menten les seves subvencions.
local sindical sense causar desper- abans de dur el conflicte al terreny pel posicionament dels altres sindi- lificat de vàndals i pocavergonyes, En molts centres públiques, les
fectes en uns locals que l'empresa judicial, s’acabi la seva actitud in- cats i l'actitud xulesca de la patro- no obstant això a nivell personal, ràtios alumnes/professors a l’aula
ja havia destinat per a ús sindical tolerant i prepotent i readmeti els nal, que amenaça amb deslocalit- molts d'aquests delegats han posat superen al setembre el que esta-
per a les altres dues seccions ante- companys o intenti trobar una so- zació, acomiadaments i ERO cada la seva signatura per demanar la re- bleix la LOE. Al llarg del curs,
riorment esmentades, que al seu lució raonable i satisfactòria per a vegada que s'intenta incloure algun admissió dels companys. aquest excés d’alumnes a l’aula
s’incrementa per l’arribada i esco-
larització de nouvinguts. Aquesta
circumstància repercuteix negati-
En lluita a Sitel per la readmissió de dos companys vament en l’atenció personalitzada.
D'altra banda, el professorat inte-
Col·lectiu Catalunya és l'haver realitzat una acció sindi- (vegeu “Catalunya” 89). aquesta empresa. rí i substitut està sotmès a més mo-
cal en defensa dels drets dels treba- El 21 d'agost uns 40 militants de Recordem que el compte de soli- bilitat geogràfica (de poder treba-
C ontinua la campanya de soli-
daritat amb Sergio i Alexis,
els dos companys de CGT acomia-
lladors i exigir tenir un local sindi-
cal per a la secció sindical de CGT
on atendre als afiliats i treballadors
la CGT es van concentrar davant la
seu de Sitel a Barcelona, situada al
c/Fluvià. El 17 de setembre es va
daritat per col·laborar en la cam-
panya és 2100-0647-90-
0200229088 (indiqueu qui fa
llar en 4 comarques a totes les de
Tarragona, Lleida i Girona o 2 Ser-
veis Territorials en Barcelona) i
dats per l'empresa de telemarque- de la seva empresa. La direcció de realitzar una nova concentració a l'ingrés i el concepte acomiada- més mobilitat funcional (molts pro-
ting Sitel a Barcelona. Un d'ells és Sitel s'ha negat reiteradament a les portes de l'empresa. I la cam- ments Sitel). fessors de secundària es veuran
delegat de CGT al comitè d'empre- complir amb la legalitat i no ha ac- panya continuarà en defensa dels Més informació al web de la sec- obligats per les circumstàncies a fer
sa i l'altre secretari general de la cedit en cap moment a lliurar a la drets sindicals bàsics a Sitel, per la ció sindical de CGT a Sitel: substitucions a primària). Us heu
secció sindical. CGT un local on poder realitzar les readmissió dels companys i contra http://www.cgtbarcelona.org/si- fixat que el nas del conseller Mara-
El motiu d'aquest acomiadament tasques sindicals més bàsiques la repressió que pateix la CGT en telcgtbarcelona/ gall se sembla el de Pinotxo?
Catalunya. Octubre de 2007 7
8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
És necessària
Més vagues a contractes i
una llei de
vaga?
subcontractes de Telefónica
Col·lectiu Catalunya
Pepe Berlanga
Els treballadors de les contractes i
subcontractes de Telefónica van
A mb motiu de recordar-nos, els
mitjans de comunicació
aquest estiu, l'ocupació de les pis-
decidir en assemblea realitzada el
5 de setembre, reprendre la vaga de
les contractes i subcontractes el di-
tes de l'aeroport del Prat del passat jous 27 i el divendres 28 de setem-
any pels treballadors i les treballa- bre.
dores, em va venir a la memòria la Diverses demarcacions més van
quantitat de despropòsits que en decidir sumar-se a aquesta mobilit-
aquest moment van il·lustrar aques- zació, que el passat mes de juliol
ta acció. A la palestra van tornar a (del 20 al 23) es va realitzar una
rajar aquells il·luminats que, periò- primera vaga a Catalunya, espe-
dicament, vénen reclamant la ne- cialment a Barcelona (veure Cata-
cessitat d'una llei de vaga que cana- lunya nº 89). Després de l'estiu i
litzi les que consideren excessives havent deixat la mobilització en
protestes laborals. Casualment, els suspens, els treballadors es van re-
mateixos que davant qualsevol rei- trobar per a analitzar la situació i
vindicació dels treballadors es po- valorar com reprendre la mobilit-
sicionen automàticament en contra zació. Van estar d'acord en la ne-
d'ells. cessitat de continuar amb la vaga.
Interessadament solen oblidar La qüestió més important era de-
que el dret de vaga és una conques- cidir quines dates triaríen per a la
ta del moviment obrer que recupe- vaga. Per això van decidir deixar bre, van decidir proposar que la mana quedava una mica en l'aire. amb previsió creixent.
rem en plena transició democràtica un marge de temps un temps per a vaga es reprengués el dijous 27 i Per això, es planteja per a dijous i - Augment progressiu i significatiu
després de gairebé quaranta anys poder realitzar rondes d'assemble- divendres 28 de setembre, amb ca- divendres, el 27 i 28. del sou base fins a arribar a nivells
que fos perseguida i prohibida, ca- es per les centrals i centres de tre- ràcter indefinit (és a dir tots els di- Després de la vaga del 20 juliol similars als quals perceben pel ma-
llant que moltes de les conquestes ball, conscients que cal fer un es- jous i divendres, setmanalment, a estem d'acord que en les empreses teix treball els treballadors de Tele-
de què ara gaudim els treballadors i forç d'informació gran i de partir del 27). D'aquesta forma, te- on es va secundar la vaga, les pa- fònica.
les trebaladores són el resultat de discussió democràtica en assem- nien marge per a valorar què havia tronals van expressar el seu interès - Reduir la jornada vigent i regular
l'exercici de la vaga. blea perquè la vaga sigui un èxit. I sortit d'aquesta reunió. a arribar a acords amb els treballa- i compensar els treballs de dissabte
Solen defensar que l'actual regu- també, calia coordinar-se amb di- Sobre l'anterior vaga cal dir que dors. Per tant la mobilització és útil i diumenge amb un altre dia lliure
lació és preconstitucional, el que verses províncies que havien mani- les empreses han descomptat de i la vaga del 27 i 28 és l'oportunitat en compensació, a més del paga-
no deixa de ser cert, però oculten festat la seva disposició a mobilit- vegades, 4 dies de sou a les perso- més propera per a fer canviar les ment de festius. Eliminació de les
que el Reial decret-Llei de 4 de zar-se conjuntament. Aquestes nes que van fer vaga i que tenien nostres condicions de treball, exi- jornades que superen les 40 hores
març de 1977 que la regula va ser províncies serien Almería, A Coru- contracte de dilluns a diumenge. gint sobretot l'augment del salari setmanals o les 1650 anuals.
interpretat per una Sentència del ña, Valladolid, Madrid, Màlaga, Aquest fet ha de denunciar-se, ja base ja que no podem permetre'ns - Que es cotitzin a la seguretat so-
Tribunal Constitucional de 8 d'abril Toledo, València, Alacant i potser que només et poden descomptar estar cotitzant per 900 euros a la cial i que es paguin les hores ex-
de 1981, que en síntesi només ad- altres més. Això representa un salt els 4 dies en cas que existeixi un seguretat social, cobrar la pensió traordinàries.
metia la il·legalitat de la vaga quan importantíssim en la vaga. S'ha calendari de torns publicat on s'a- de jubilació i la baixa per malaltia - Compliment efectiu de la legisla-
es convoqui per raons polítiques encès la metxa i l'exemple de Bar- nunciï quins festius tindràs. Com o accident entorn a aquesta quanti- ció vigent en matèria de salut labo-
sense motivació laboral, quan tracti celona, i el de Liteyca a A Coruña això no existeix gairebé en cap em- tat. Si estem de baixa, tenim dret a ral, amb aplicació de la normativa
d'alterar els pactes en un Conveni on han mantingut 16 dies de vaga presa, animen a qui li hagi passat seguir menjant i pagant els nostres acordada en l'empresa principal
Col·lectiu o quan contravingui el indefinida, cundeix en altres parts que es posi en contacte amb ells habitatges. Telefònica. Pla de formació tècnica
disposat en el decret llei de vaga; de l'Estat. per a denunciar. Per això, modifi- Les reivindicacions de la vaga i en salut laboral.
igualment, l'abundant jurisprudèn- Per tot això, i degut al fet que la quen el format de vaga perquè no són: Més info: contractesisubcontrac-
cia generada des de llavors ha anat reunió de CCOO i UGT amb la Pa- es produeixin nous casos i per a - Contractes fixos, tenint en comp- tes@yahoo.es
configurant un marc que fa inne- tronal del Metall es va anunciar per tenir més capacitat de control te que el treball realitzat per les www.teleafonica.net
cessària de nou la seva regulació. a la setmana del 17 al 24 de setem- sobre la vaga, ja que el cap de set- contractes és permanent i fins i tot http://teleafonica.blogspot.com/
Ara bé, el que pretenen de debò
és imposar uns serveis mínims abu-
sius que minimitzin l'exercici del
dret democràtic i constitucional a la
OPINIÓ: Seat: continuen pendents de reingrés 138 acomiadats i
vaga, així com que l'empresari acomiadades. La lluita continua. Solidaritat!
pugui afeblir els seus efectes, tor-
nant de nou a oblidar pel camí la si- Assemblea d'acomiadats/es de panys i companyes pendents de ha realitzat noves revisions mèdi- miadats i les acomiadades necessi-
tuació de desigualtat en què ens Seat reingressar ho farien a partir del ques als acomiadats pendents de tem la vostra solidaritat per a des-
trobem els treballadors enfront dels mes de juliol, però aquestes pro- reingrés. A més, hi ha 12 com- bloquejar aquesta situació i acon-
empresaris
En tot cas, els sindicats som els
primers interessats que la ciutada-
L a situació dels acomiadats
pendents de reingressar és
cada vegada pitjor. Cada dia que
meses se les va emportar el vent, i
a dia d'avui tenim constància que
tampoc reingressaran a principis
panys que havent realitzat la revi-
sió mèdica, alguns fa prop d'un
any, i ser declarats aptes pels ser-
seguir la readmissió de tots els
acomiadats i acomiadades que en
el seu moment van manifestar la
nia participi de les nostres justes re- passa se'ns va esgotant el període de setembre. veis mèdics, no reben cap notícia seva voluntat de tornar a treballar
clamacions, que entengui que l'e- de prestació d'atur, i veiem com D'altra banda, és conegut que la sobre si tornaran o no finalment a en Seat. Cal exigir a Seat el rein-
xercici d'aquest dret arriba quan s'acosta el final del 2007 sense que direcció de Seat ha continuat realit- treballar en Seat. grés de tots els acomiadats, també
totes les vies de negociació s'han la promesa de reingrés que van fer zant nous contractes en lloc de Sens dubte, l'absència de criteris cal recordar als dirigents sindicals
esgotat. Evidentment, que parlin els signants de l'acord d'acomiada- reingresar als acomiadats pen- objectius i transparents en la rein- signants de l'acord d'acomiada-
sobre les convocatòries realitzades ments es compleixi. dents, sense que els dirigents sindi- corporació dels acomiadats, així ments les promeses que van fer de
per estaments corporatius i que El ritme de reingressos va ser cals signants de l'acord d'acomia- com l'absència d'un calendari de reingrés de tots els acomiadats/es,
abusen de la seva situació privile- paralitzat per la direcció de l'em- daments s'hi hagin oposat o, si més reingressos i d'una data límit, ha cal exigir que compleixin la seva
giada, en qualsevol cas, l'únic esce- presa després d'arribar al recent no, protestat. Però Seat no només facilitat els objectius de la direcció paraula i que pressionin a l'empre-
nari possible és que siguem els ma- acord de prejubilacions. Les cúpu- no ha contractat els acomiadats de Seat de paralitzar els reingres- sa, i si no, que denunciïn l'acord si
teixos sindicats qui autorregulem les sindicals signants d'UGT i pendents de reingresar des de fa sos des de fa diversos mesos. consideren que Seat ho incom-
l'exercici del dret a la vaga. CCOO van anunciar que els com- més de quatre mesos, tampoc no Companys i companyes, els aco- pleix.
8 Catalunya. Octubre de 2007