Revista Catalunya, profile picture
Uploaded byRevista Catalunya
446 views

Revista Catalunya 67 setembre 2005

Revista Catalunya 67 Setembre 2005 CGT Catalu

Embed presentation

Download to read offline
Catalunya ◗ Setembre 2005 • número 67 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org ‘Només tens ‘Nomes Muntatge: Carles Gené Text: Enric Casasses “Petita escena nocturna” l’ànima il·legal’
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Guanyar el futur Químiques (FECIQ) gafem el manifest de l’onze lluny del nou talant espanyol que A • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya de setembre d’enguany de ens ven una suposada forma de (FEC) • Federació d’Administració Pública de la CGT per fer aquesta edi- participació dins un federalisme Catalunya (FAPC) torial, que diu que: mal entès en mans de les elits polí- Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona tiques i empresarials; lluny també Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 “És 11 de setembre, diada de les del tripartit de les formes i pocs catalanes, milions de persones continguts, que segueix privatit- FEDERACIONS COMARCALS que sobrevivim i som explotades: zant, especulant, criminalitzant... Anoia treballadores, aturades, pensionis- com tot govern al servei de l’esta- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada tes, precaritzades, pageses, tisme i el capital; i lluny del sectaris- Tel. i fax 93 804 29 85 menystingudes per les estadísti- me present tant en els qui atorguen Baix Camp/Priorat ques oficials, immigrades, detingu- patents de catalanitat com en els Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net des, preses, discriminades, empo- que posen en entredit la vàlua re- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 brides, perseguides per la nostra volucionària de les catalanes. Baix Llobregat acció sindical, política, social, pel Perquè el poble català som lla- Cra. Esplugues, 46 nostre color de pell, perquè no vor de la transformació social, junt 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tenim papers, perquè okupem. a tants d’altres pobles, i no ens cal Baix Penedès Som tot això i molt més, però no quatre barres monàrquiques ni Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell som víctimes, ni botxins. No tenim contes de reis i espases. Ens cal Tel. i fax 977 66 09 32 Estat ni tampoc el volem. No tenim unitat, superar prejudicis, fugir de Barcelonès Nord Alfons XII, 109 capital, ni armes químiques ni mit- l’autoodi però també del fonamen- 08912 Badalona jans de comunicació de masses, talisme, obrir els ulls a la diversitat cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 però tenim una cultura o moltes ètnica i cultural que és ja la nostra Garraf-Penedès cultures que es fan també als ca- pròpia, no perdre ni un segon en Lepant, 23, baixos sals, centres socials okupats, ate- personatges signamanifestos que 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 neus, seccions sindicals i cases, només cerquen protagonisme, par- Maresme entossudides en no desapaó capi- lar amb les persones, espais i Plaça Cuba, 18, 2n talista, sense llengua, sense nom, col·lectius que ens envolten, treba- 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 sense rumb. llar-hi colze a colze per l’emancipa- Vallès Oriental Tenim moltes cares i procedèn- Perquè el futur és dels pobles. ón en què ens autoorganitzem lliu- ció personal, social i nacional; cada Gaietà Vinzia, 15-17, baixos cies. Tenim un o molts projectes Un demà en què les llengües no si- rement, per pobles, barris i afini- organització des del seu àmbit -la 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 anticapitalistes. Tenim el passat de guin minoritzades, en què les cultu- tats. L’altre-món-és-possible serà CGT als llocs de treball, als conve- poble combatiu i llibertari, amb res siguin respectades, en què les conformat de països com el nostre nis col·lectius, a les assemblees de FEDERACIONS INTERCOMARCALS grans idees i projectes en què em- persones facin casa seva en el o no serà. treballadores, a les reunions díim- mirallar-nos, de la mà de Salvador racó del planeta que vulguin, en Des de l’anarcosindicalisme ca- migrades, a les denúncies, a les Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Seguí, Isabel Vilà, Joan Peiró i tan- què la subsistència no passi per talà cerquem aquest futur, lluny de vagues i aturades- la resta de 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es tes d’altres. Tenim un present des- treball precari, abusiu i estressant constitucions europees que ens col·lectius en els seus espais de Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 dibuixat, de lògica estatista, mer- amb què diferenciar-nos les unes imposen capitalisme i militarisme lluita, confluint en una riuada de Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 cantilista i individual. Però sobretot de les altres, un demà sense impe- com l’essència d’un nou supraestat gent decidida a deixar de ser pas- 25002 Lleida - lleida@cgt.es tenim un futur. rialisme ni drets de conquesta, un al servei dels poders econòmics; sat, per ser futur”. Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Homo homini lupus est ■ Txema Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí Colom, 3-5 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Xavi, Jose, Pau, Josep, Carlus, Mireia, Josep, Patrícia, tancat el dissabte 20 d’agost del 2005. Castellar del Vallès Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest número: Ricard Vilaregut, Ass. Antirepressiva de Pedrissos, 9 bis Ponent, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Toni Strubell, Plataforma Popular contra el Pla 08211 Castellar del Vallès cgt_castellar@terra.es Caufec, Ecologistes en Acció, XELL, David Fernández, Antonina Rodrigo, CSO La Gàbia, Nieves Tel. i fax 93 714 21 21 Alonso, M. G. “El Sevilla”, Contrainfos, Francesc Poblet, Carlos Navarro, federacions i seccions sin- “No capten tes orelles dicals de CGT. Fotografies: J. M. Aranda, Carles Gené (muntatge portada), Dídac Salau, Mireia Sallent el reny injust, Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Bordonada, Gabriel Serra, Josep Puigdollers i Indymedia Barcelona. Il·lustració: Txema. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: l’ordre abusiva” Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: (tot el Olesa de Montserrat que volgueu publicar a la revista feu-nos-ho arribar a aquesta adreça) catalunyacgt@cgt.es i (cro- Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa “Ase”, de Pere Quart, Tel. 93 778 04 93 nologia) cronocata@cgt.es No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins de “Bestiari” 2 Catalunya. Setembre de 2005
REPORTATGE L’important per als La repressió contra els moviments socials, repressaliats i voltants quan aquests incideixen en el seu voltant, és no perdre de vista és una estratègia per desmuntar-los el moment i els fets REPRESSIÓ El cas de Torà com a exemple Text: Assemblea Antirepressiva de Ponent; fotos: Dídac Salau Q uan arriba un cop repressiu és gran el trasbals que pre- tén provocar i provoca a nivell personal i col·lectiu i/o so- cial. És fa molt difícil entendre i ex- plicar el que genera en la persona, en els familiars, en l’entorn més proper i, fins i tot, en el més llunyà. Moltes de les coses que succeeixen en aquell moment i durant els mesos i anys posteriors, a vegades, tenen una connexió directa amb la repressió. Quan arriba un cop repressiu provoca una “ferida” que deixa en la persona i en el seu entorn un resi- du permanent del qual no se n’ha de deixar de parlar. Aquest reportatge vol parlar de la repressió i mostrar, a través dels anomenats “fets de Torà”, les simi- lituds i/o diferències amb altres cops repressius i la seva cara proba- blement més desconeguda. És un recull de les experiències de diver- ses persones que van viure el cas de Torà de diferents maneres. Els indicis De vegades hi ha indicis de l’arri- bada d’un possible cop repressiu, l’onada repressiva posterior. Un nentins més havien estat detinguts de Torà, amb uns 1.200 habitants, ments han de deixar pas a les reac- que acostuma a donar-se, en mo- membre d’una organització antire- el 12 d’octubre del 2001 després de es podia aplicar a un jove la Llei cions i les accions de solidaritat”. ments en què persones i col·lectius pressiva apunta que “saps quines la manifestació a Barcelona, van Antiterrorista (LAT). Una llei d’ex- Al poble de Torà “Està tothom s’estan organitzant entre ells o quan són les causes i les probabilitats po- ser durament criminalitzats per la cepció que permet violar amb im- espantat. Ahir a la nit -dimecres 2 s’està duent a terme una bona tasca lítiques que et succeeixi com a grup premsa acusats de participar en un punitat la integritat psíquica i física d’abril- semblava com si hagués política. Segons un membre dels i coneixes les seves conseqüències, imaginari “comando Torà” i el ju- de les persones detingudes com a entrat l’exèrcit a prendre el poble. col·lectius de la zona: “Darrere de però tens una predisposició innata a liol del 2005 absolts dels delictes conseqüència de la incomunicació i Han declarat l’estat de setge!” co- Torà hi havia un pla estructurat per pensar que mai no et passarà”. que se’ls imputaven. aïllament absolut a què són sotme- mentava una veïna. El pare d’en desestabilitzar tot un col·lectiu de “En una trobada amb en Jordi va ses durant cinc dies. A més, aquest Jordi manifestà “vam sentir por, persones de diferents llocs i grups, tornar a comentar que diversos cot- La desaparició i el règim d’incomunicació nega els sense saber què fer, on anar i sobre- que a poc a poc, s’havien organitzat xes amb agents de paisans l’havien desconcert de la drets bàsics de les persones detin- tot sense saber on era durant 18 i havien decidit criticar la societat estat seguint... no vaig adonar-me gudes com l’elecció d’advocat o el hores perquè els Mossos deien que des de les seves arrels feixistes”. de la gravetat dels fets que s’anun- detenció desenvolupament normal de l’exer- no sabien res i el tenien a la seva Cal tenir clar que “La repressió és ciaven. Així va ser com a l’endemà Davant la desaparició, moltes per- cici de la defensa durant la declara- comissaria”. un instrument de l’Estat (de dret o mateix em vaig assabentar que sones del poble van estar buscant- ció. La Llei Antiterrorista comporta El carrer és un batibull “El clima no) que s’utilitza per apaivagar havia ‘desaparegut’...” explica una lo “els seus pares, familiars, amics i la declaració davant dels jutges de de tensió no està sols determinat pel col·lectius i/o grups de persones ac- jove de la zona. Entre el gener i fe- també els bombers, el van buscar l’Audiencia Nacional (hereva di- que pot succeir a les persones detin- tives per un canvi social, se’ns des- brer del 2003, en Jordi, un dels de- durant tota la nit per la carretera recta del Tribunal de Orden Público gudes, sinó per la sensació de con- legitima i se’ns agredeix”. tinguts de Torà, havia denunciat se- perquè pensaven que havia tingut franquista) ubicada a Madrid. trol absolut... sobre la gent solidà- S’havien donat en poc temps al- guiments. L’1 d’abril, quan tornava un accident. Fins i tot, vam trucar Un cop conegut el motiu de la ria” explica un membre dels tres casos: Gràcia, València... de la seva feina, va ser detingut “ja els Mossos però no vam obtenir cap desaparició, la premsa se’n fa ressò col·lectius de la zona. I afegeix “La Abans de les detencions, la premsa ho havia estat un altre cop i més o resposta”. Durant els primers mo- i les persones comencen a organit- ràbia i la impotència crec que són es feia ressò de danys realitzats en menys saps els passos que seguiran ments d’incertesa, els familiars pa- zar-se per respondre davant del que els dos sentiments que més s’apro- la zona de Lleida des del 1997. S’a- els policies. A més, ja començaven tien un doble desconcert: no enten- està succeint. “A nivell personal, pen al que vam viure; a part, des- naven recopilant accions, difonent a ser habituals els seguiments i per dre el que estava succeint i no els primers moments són com si prés reaparegué la paranoia, que ja la seva realització i imputant-les a això aquell dia no em vaig alterar poder trobar ningú que els expli- fossis un espectador inert que con- hi era present, però amb les deten- un suposat escamot, iniciant així la massa, però sabia que no era un dia qués per què. templa un accident a gran velocitat criminalització que acompanyaria normal” explica en Jordi. Ell i 7 po- Res no feia pensar que a la vila malintencionat”, després “els senti- continua a la pàgina 4 > Catalunya. Setembre de 2005 3
REPORTATGE > ve de la pàgina 3 ritme de treball afluixa una mica i es comença a poder analitzar tot el cions va tenir un “boom”; cosa to- que ha passat i a actuar més serena- talment normal dins d’un cas de re- ment. La solidaritat continua arreu: pressió política”. La paranoia crea- “l’important és intentar que surtin da porta a rumors que s’escampen d’allà i fer pressió a diferents ni- per si sols. Després de la detenció vells -tot i que alguns no ens agra- d’en Jordi “... es comentava que als din o no els vulguem utilitzar; però expedients policíacs hi havia els sempre s’han de tenir en compte- noms de moltes persones de l’en- suport al carrer, nivell legal, mitjans torn, que hi hauria més detencions, de comunicació, contactes polítics, fins i tot es deien noms concrets i es gent propera a institucions judi- parlava de com avisar-los perquè cials...” estiguessin preparats...”. La premsa hi contribuïa: “Els agents tenien La posada en llibertat previst ahir registrar més domicilis de Lleida” i “Fonts consultades per El 9 de juny són posats en llibertat, Segre van explicar que mossos i sota fiança, i rebuts a Torà gairebé policies buscaven almenys tres per- com uns herois “Tenia ganes d' sones més a Lleida i Barcelona...” estar moltes hores amb la meva (diari “Segre”, 3 d’abril). Dos joves companya i veure tots els com- més del poble de Torà van ser detin- panys de col·lectius amb qui tenia guts posteriorment. gran amistat”, “veure el meu poble, a veure si havia canviat alguna L’aïllament i les cosa, semblava que hagués passat tortures una eternitat” diu un dels joves de L’APUNT Torà. “El que més em va agradar va L’aïllament de la Llei Antiterrorista ser veure el poble ple de pancartes es viu amb: sensació de control ab- Presentació de la Coordinadora contra la Tortura reclamant la llibertat. Em vaig sen- solut sobre la persona, desconcert, tir molt acollit i potser massa, com indefensió, soledat... “les primeres El 20 de juny es va fer a Barcelona de Barcelona, l’Associació represaliades com d’organismes un triomfador” i “El que menys, la hores bé, ja que tens energia i notes la presentació de la Coordinadora Memòria Contra la Tortura, Acció internacionals, associacions hu- falsedat d’algunes persones”. En que podràs guanyar aquells mons- contra la Tortura amb la presèn- dels Cristians per l’Abolició de la manitàries o col·legis professio- Jordi creia que “se seguiria amb la tres, però cinc dies...” diu en Jordi, cia dels diferents col·lectius que Tortura, Alerta Solidària i les Co- nals, no s’ha pogut eradicar plataforma fins al final... és el que “no passen les hores, no saps quina la componen. ordinadores Antirepressives de aquesta pràctica aberrant. És em van dir el dia de la rebuda a hora és i no et deixen dormir, et fan Al Principat, fins ara, s’hi han Gràcia i Sants. més, sembla que dia a dia es con- Torà”. xantatge amb el menjar”. Aquesta sumat l’Observatori del Sistema En la presentació de la coordi- solida. Des de 1977, als Països D’altra banda, les persones dels situació “Et genera sentiments Penal de la Universitat de Barce- nadora es va fer públic l’informe Catalans es poden comptabilitzar col·lectius solidaris tenien sensa- d’impotència, de saber que estàs lona, l’Associació Catalana pels sobre tortures de l’any 2004, que més de 250 detencions sota la cions diferents: “sents tranquil·litat, absolutament sol... poden fer amb Drets Humans, la Comissió de documenta com, tot i les reitera- Llei antiterrorista; totes les de- però has d’estar atent al que ha de tu el que vulguin amb un cent per Defensa del Col·legi d’Advocats des denúncies, tant de persones núncies s’han arxivat. venir”, manifesta un company, i cent d’impunitat”. “alegria i una sensació d’alleugeri- Davant les situacions creades du- des, els cops amb objectes que no oblidar que és una detenció amb Maria a la Unitat de Cures Intensi- ment... ganes de veure’l però tam- rant l’aïllament, la persona busca deixen marca... arribant al punt de motius polítics i que cal actuar en ves, pogués tornar cap a casa pel poc de voler-lo atabalar” comenta eines que l’ajudin a suportar la si- l’ús d’amfetamines, com en el cas aquest sentit, amb més objectivitat, seu estat de salut el 8 d’abril. Així una altra. tuació. En Jordi recorda “Penso que de Torà. sense deixar-se emportar pels ner- va ser com es van poder treure els La posada en llibertat amb cà- podré aguantar i sortiré en llibertat, vis o les frustracions”. informes mèdics que demostren el rrecs va lligada, però, a la desmobi- em parlo a mi mateix, molt sovint, Al carrer: de l’impuls a D’altra banda, “La premsa és un subministrament d’amfetamines i a lització: “es veia venir, no és que ja que no pots xerrar amb ningú de l’organització dels fronts més complicats perquè la vegada “no van impedir que tin- volguéssim que es quedessin a la confiança”. “Penso quin serà el saps que la majoria estan en mans guéssim cert temps de parlar amb presó però sabíem que quan sorti- pròxim gest, la pròxima pregunta o Mentrestant, els dies al carrer te- del poder, a favor dels Mossos ell perquè veiés que no estava sol i rien tot s’acabaria, la gent pensaria el pròxim insult del policia, quan nien un ritme frenètic, l’estratègia d’Esquadra i que col·laboren amb que calia pensar fredament com co- que ja estava... passaria el temps i feien el que havia pensat jo, em de desgast funcionava a la perfec- la criminalització”. “Els primers mençar a treballar per asserenar els ells estarien igual però sense el su- sentia com superior, ja que havia ció, la gent més propera i els dies es va acordar no treure un car- ànims”. port ni l’interès de la gent. Nosal- premeditat el que farien...”. D’al- col·lectius crítics de la zona només tell que acusava a la premsa local, tres demanàvem llibertat sense cà- tres eines utilitzades per persones estaven pensant, treballant i actuant que deia: “”Segre” i “La Mañana” L’empresonament rrecs” detingudes són: pensar en la gent per fer front al cop repressiu. apunten, Garzón dispara!” Malgrat Durant dos anys hi ha hagut un que s’estima, adonar-se que el que Quan els sentiments deixen lloc això, els enfrontaments amb ells no El dia següent, el 9 d’abril, els estira i arronsa a l’hora de poder fer diuen és mentida, mantenir-se actiu la reflexió i es converteixen en ac- es van poder evitar, sobretot amb el Mossos d’Esquadra se l’emporten a una defensa política del cas, hi ha sabent el que faran, tenir clar que tuacions, més o menys organitza- diari “Segre” i el periodista Eduard l’Audiencia Nacional (Madrid) se- diferents criteris entre les tres per- són pocs dies i que el temps juga en des, per fer front a la situació “...hi Bayona”. El 6 d’abril va treure un guits per cotxes de familiars i sones detingudes respecte a la ma- contra seu, saber què es pot fer en havia convocada una marxa de su- titular dient “Joves de l’onada inde- amics. Davant la seva negativa a nera d’actuar, fet que ja es manifes- els diferents moments, ... port als presos i preses a Lleida, s’- pendentista i antisistema importen declarar sense la presència del seu tava des del principi. En Jordi Tot i les diferents mecanismes de havia d’anar fins a la presó i es va la kale borroka basca i provoquen a advocat, és ingressat en presó pre- explica que “amb els altres dos no defensa, una detenció sota la LAT aprofitar per fer-la per Torà”. Una Lleida una vintena d’atemptats en 6 ventiva a Soto del Real. hi ha cap tipus de comunicació, ja “no té res a veure amb una detenció veïna de la zona explica: “Aquest anys” o digué mentides com que Els familiars, “en estar a 650 km que ells no volen que res ni ningú ordinària... per molts cops que et fet despertà moltes consciències, “Mossos d’Esquadra i policia van de casa, era molt difícil que cada es mogui per demanar la llibertat detinguessin amb aïllament mai t’hi semblava que sortia gent de sota les intervenir explosius i armes d’ela- dissabte anessin a Madrid, moltes dels tres i jo sí”. Això ha comportat acostumaries”. Els diferents cossos pedres, cada dia érem més gent al boració casolana” i va criminalitzar hores de viatge, moltes despeses un greu problema, comenta una policíacs, coneixedors de la seva carrer, com si molts s’anessin ado- brutalment amb “la seva intenció econòmiques i per 45 minuts per companya, ja que “les coses no es superioritat davant la indefensió de nant que aquest sistema té més de era atemorir. Terroritzar qui no pen- veure’t a través d’un vidre i parlant poden aturar, es necessita agafar un la persona en aïllament, fan ús d’es- dramàtic que de democràtic”. sava com la mà que va calar foc”. amb un telèfon”. Es topen amb la altre ritme, però les campanyes han tratègies de tortura psicològica com La solidaritat intenta organitzar- Per descuit, potser pel fet de ser dispersió, un dels quatre punts en de seguir en la mesura del possible, burles, fer creure que ho saben tot se cobrint diferents fronts: el suport la primera intervenció dels Mossos què se centren les reivindicacions i seguir vol dir que segurament les de la detinguda, que la gent la als familiars, el tema legal, les ac- en matèria antiterrorista (encara de les persones empresonades a persones implicades no poden, però menysprea, amenaces sobre la fa- cions i mobilitzacions i, també, la que amb la col·laboració del cap de l’Estat espanyol, els altres tres són la resta sí que s’ha d’organitzar”. mília i/o a la teva companya, inven- premsa. “Primer de tot establir un la brigada d’informació de la Poli- la llibertat per les persones amb cions d’altres detencions i de testi- punt d’informació i dividir el tre- cia Nacional conegut per les seves malalties incurables, les que porten El residu de la repressió monis falsos... o d’altres tortures ball per aconseguir-la segons proxi- actuacions prèvies a Gràcia o, pos- més de 20 anys empresonades i la fi físiques com xantatges amb el men- mitat i segons informadors. Cal teriors, amb els joves de l’Hospita- del règim especial d’aïllament Més de dos anys després, el cas se- jar, dormir, hores de peu... o anant saber què està passant, on i com per let), van permetre que el detingut, FIES. gueix igual que quan els joves de més enllà amb la bossa, els electro- saber afrontar-ho. És important no ingressat a l’Hospital de Santa Durant l’empresonament, el Torà van ser posats en llibertat amb 4 Catalunya. Setembre de 2005
REPORTATGE Quatre anys de segrest de Laura Riera Contra-Infos + S.A.T. E l dia 24 d’agost del 2001, Laura Riera va ser segrestada; ara ja fa gairebé quatre anys que la tenen allunyada dels seus familiars, amigues i companyes dintre les di- ferents presons de l’Estat espanyol (Alcalá-Meco, Soto del Real, Val- demoro, Badajoz, Múrcia...). Com moltes altres persones preses, Laura ha estat separada del seu en- torn, en presons allunyades de la seva llar en alguns moments a més de 600 km, en un règim d’aïlla- ment que ha perdurat tot el temps que porta presa, dispersada i tras- lladada contínuament amb tots els problemes que comporta per a ella, família i companyes. Laura va ser acusada per pre- sumta col·laboració amb ETA i en un primer judici va ser condemna- da a nou anys de presó, sentència a la quals es va interposar un recurs. càrrecs. La clau del cas era investi- fiança, soledat, incomunicació, l’enemic intern, la intimidació de xen de realitzar qualsevol activitat En un segon judici, on es jutjava gar les tortures patides a la comis- malsons, inseguretat, preocupació les persones i la implantació de la que posi en dubte l’actual sistema els fets pels quals eren acusats, saria i demostrar que li havien estat per la situació de la persona, neces- impunitat per aconseguir transfor- d’organització social imperant”. Laura Riera i Zigor Larredonda subministrades amfetamines, però sitat de la gent i de la solidaritat, mar la població en una massa Un altre company dels col·lectius van ser absolts. Tot i que en el la querella per tortures ha estat ar- distància per no posar en perill la amorfa. Una companya pensa que socials de la zona expressa que “va segon judici quedaven ensorrats els xivada per la jutgessa Maria gent i distància de la gent per no el que volen és “Cansar-nos, fer- haver-hi un canvi radical, d’arrel; arguments per a mantenir el seu Gemma Luengo i ara s’està a l’es- veure-s’hi relacionada,... nos tenir por, acumular marrons, les diferències que ja existien i que empresonament, aquest va conti- pera de la resolució del recurs a Una mostra d’això es troba voler tenir una vida més més o més es camuflaven amb el nuar com a conseqüència de la pri- l’Audiència Provincial. “La gent també a Torà: “Amb tota la gent tranquil·la, pensar que no serveix bon rotllo, van acabar sent princi- mera sentència (encara que aques- creu que ja s’ha acabat, o que s’a- que anava de festa i compartia de res tota l’energia que hi posem” pals per tal que cada persona indi- ta, més que mai, no s’aguantava cabarà bé. La gent no et pregunta local, ja no em xerren”. A més, a i segueix “després, a nivell col·lec- vidualment decidís el que havia de per enlloc). com està el tema, ni com estàs tu, nivell judicial, “tarden molt temps tiu, es generen una sèrie de rols fer, quin tipus de lluita buscar. En- Fa poques setmanes es va comu- ni res” manifesta el detingut. i tu no pots planejar com serà la que crec que no són bons: protago- cara conservo i conservem la sen- nicar que el recurs al primer judici La repressió va més enllà de qui teva vida, ja que qualsevol dia et nismes, falta de discussions i de- sació d’indefensió, de perill”. no havia estat acceptat i que mante- la pateix, la gent no sap com com- pot canviar” i “cada cop la gent se bats tranquils i productius, agressi- Després del cop repressiu es fa nien els nou anys demanats. portar-se, hi ha por de parlar-ne o n’oblida més, però jo cada dia, en vitat, desconfiances, cansament, inevitable i és necessari pensar i re- Aquesta sentència demostra el no se sap com fer-ho, s’aconse- un moment o altre, hi penso”. Una molt cansament,...” flexionar sobre el que ha passat. caràcter polític del tribunal de gueix difondre el sentiment de pe- de les persones que segueix treba- Segons una veïna de la zona “Crec que la repressió no se l’ha de l’Audiencia Nacional destinat a rill i la gent se sent amenaçada. A llant en el cas manifesta “...el seu “Una vegada van sortir, tot tornà a combatre específicament, com si aplicar la més salvatge repressió tot això hi contribueix la pressió i pare i la seva mare cada cop que la normalitat, si més no per a fos una institució, ja que la consi- contra totes les dissidències que culpabilització dels grups, conver- han d’anar a jutjats reviuen de nou aquells, que poc conscients del que dero més com un instrument; però posen en qüestionament o en "pe- tint la víctima o víctimes en culpa- tot el que va succeir... estan can- encara els queda per passar, aban- reconec la necessitat actual de rill" el sistema, fet que fa que no bles. sats, preocupats,...”. donaren tots els esforços dedicats grups específics, dedicats per a la ens sorprengui que després de gai- Passat el temps, el cop repressiu El mateix residu també queda a i... com si res no hagués passat. preparació de casos de detenció i rebé 4 anys d’empresonament de deixa un residu en la persona, la fa- nivell social i/o col·lectiu provo- Així s’aconsegueix un els objec- saber organitzar-se i coordinar-se, Laura Riera i 4 anys i 7 mesos d’en mília i l’entorn més proper que es cant trencament del teixit col·lectiu tius de les detencions, que molts si algú ha viscut una detenció sap a Zigor Larredonda, no se’ls recone- tradueix en impotència, descon- i solidari, aconseguint el control de dels joves actius i il·lusionats dei- què em vull referir”. La prolifera- gui la seva llibertat davant la falta ció d’organitzacions antirepressi- de proves i contradiccions en què ves ha permès en l’actualitat inicia- es troben. tives conjuntes com el Tomb Davant d’aquesta situació dis- Antirepressiu, reflexions i accions sabte dia 23 de juliol es va realitzar de resposta coordinades entre les una acció de suport a les preses en persones i les zones repressaliades. el centre de la vila de Terrassa per També cal tenir en compte, expres- recordar al nostre poble el temps sa una companya, que “aquest que porta allunyada Laura de tots tipus de col·lectius, de vegades són nosaltres, sense oblidar les altres sentits com a externs... és impor- persones preses. Voldríem acabar tant una formació antirepressiva de fent un record a les persones preses tots i totes, no només de la gent de que resten lluny de casa, dispersa- col·lectius antirepressius... és bo des i torturades i que, més que mai, fer tallers que vagin des de la for- necessiten urgentment el suport de mació bàsica fins a una altra de tots i totes. Per això animem a fer més complexa, també parlar, com- mostres de solidaritat amb la nostra partir experiències, per crear com- companya que el 24 d’agost va fer plicitats,... i per saber-nos organit- 4 anys de segrest, així com amb zar si ens toca”. tota la resta de companyes i com- Una companya comenta “Ara panys represaliats: Zigor, Diego, s’està posant en marxa la nova Juanra, Lola, els de Torà, les com- campanya de suport al jove de Torà panyes del 12 d’octubre, els com- i les mostres de solidaritat amb el panys del 4 d’octubre, als anarquis- cas segueixen arribant d’arreu”. tes empresonats, etc. Catalunya. Setembre de 2005 5
TREBALL-ECONOMIA Volen reestructurar El Govern tripartit està demostrant, la producció a Seat a qui encara en tingués cap dubte, que els i voltants a costa seus amos continuen sent les multinacionals de qui hi treballa CGT ja supera El Govern d’”esquerres” se salta les seves pròpies normes els mil delegats i delegades E n aquests moments, la CGT sí que pot dir que té més de Treball autoritza 222 1.000 delegades i delegats a Cata- lunya. Oficialment, amb data 31 de març del 2005, la xifra exacta era de 1.004 i en aquests moments su- acomiadaments a Gearbox perem els 1.035. Sense necessitat de ser una mà- Col·lectiu Catalunya, Carlos quina electoral, i malgrat les difi- Navarro i SS de CGT a Gearbox cultats que representi ser i estar E amb la CGT en moltes empreses i l Departament de Treball i sectors, la progressió és real, lenta Indústria va donar, el pas- però imparable. sat 12 d’agost, l’acord a l’acomiadament de 222 treballado- Bloqueig als res i treballadors, al voltant d’una cinquena part de la plantilla de busos conduïts l’empresa Gearbox, la filial de Seat per empreses que fabrica caixes de canvi situada al Prat de Llobregat. externes a TMB La resolució considera que la re- tallada s’ajusta “a les causes orga- T reballadors de Transports Me- tropolitans de Barcelona (TMB) van impedir, la matinada nitzatives, econòmiques i de pro- ducció”, pel que la companyia podrà pagar només la indemnitza- del 17 de juliol, que sortissin els ció mínima de 20 dies de sou per autobusos de TMB conduïts per any treballat. La Conselleria es va xofers del grup Avant que havien basar en un informe de la Inspec- de cobrir les llançadores amb ció que considerava que els aco- motiu de les obres en Ferrocarrils miadaments eren una mesura per conté un munt de mesures de flexi- arribar a un preacord amb CCOO i guitat de Gearbox i cobrant 700 de la Generalitat (FCG) durant superar el descens de producció de bilitat la justificació de les quals va UGT. Aquests sindicats defensa- euros». Amb aquest sistema, «eli- l’estiu. l’empresa. Per a això, la Conselle- ser, precisament, evitar ERO i aco- ven el preacord i la CGT va dema- mines un lloc de treball. Estan cre- Els manifestants, convocats pel ria es va saltar els informes contra- miadaments. L'Informe Contradic- nar el vot en contra perquè “no ga- ant l’ambient favorable per retallar Comitè d’Empresa, van bloquejar dictoris dels tres sindicats del Co- tori incloïa els informes de comp- rantia el futur de la fàbrica ni les plantilla a Seat». la sortida dels autobusos de la Cot- mitè. La Secció Sindical de CGT tes de Seat SA dels últims anys, condicions laborals de les persones Des del moment de presentació xera de Ponent a les quatre de la va registrar un Informe Contradic- com a argument inapel·lable en recol·locades a Seat”. El resultat de l’ERO, la plantilla de Gearbox matinada en el primer dia d’aques- tori elaborat pels Gabinets d’Estu- contra que un grup d’empreses que del referèndum, que es va celebrar s’ha mobilitzat. Així, el 15 de juliol ta operació, amb què TMB pretenia dis i Jurídic Confederals de CGT, el 2004 va registrar 144 milions el 4 de juliol, va ser 483 vots a van seguir la vaga parcial convoca- cobrir els trams afectats per les en el qual es rebatien clarament les d’euros de beneficis (24.000 mi- favor del preacord proposat per da per UGT i CCOO, amb el su- obres en el Metro de Barcelona i causes econòmiques i productives lions de les antigues pessetes) sigui CCOO, UGT i l’empresa, 489 en port de CGT. El 21 de juliol, l’atu- els Ferrocarrils amb els seus auto- que al·legava l’empresa, es demos- autoritzada pel Departament de contra com proposava la CGT, 60 rada va ser del vuitanta per cent en busos conduïts per conductors de trava que l’única causa de la situa- Treball a un acomiadament col·lec- vots blancs i 3 nuls. la convocatòria en solitari de CGT les companyies privades Avant i ció de Gearbox és l’estratègia de tiu de 222 persones per causes Segons José M. García, de la de dos hores per torn, així com una Farbus. produccions del grup VW, s’exigia econòmiques. CGT a Gearbox, aquest cas ha manifestació en què van participar que Seat compleixi les seves obli- L’autorització per part de la Ge- estat «un laboratori d’experiments 300 treballadors i treballadores, Autema nega la gacions vigents amb la plantilla de neralitat permetrà a Seat passar als per a Seat. Els que s’incorporin a que va sortir de les portes de Gear- llibertat sindical Gearbox i que ambdues complei- xin els compromisos de l’actual acomiadaments després de tres mesos de negociació amb els sindi- Seat substituiran treballadors amb més de 60 anys, però com a auxi- box al polígon Pratenc i va acabar a les portes de les oficines de la L ’autopista Autema, conces- sionària de la Generalitat de Catalunya, i que pertany al Grup XVII Conveni Col·lectiu, que cats durant els quals l’empresa va liars, sense la categoria ni l’anti- Seat a la Zona Franca. Ferrovial a través de Cintra, no re- coneix la representació legal de les OPINIÓ: Contra els quaranta-sis acomiadaments a Seat treballadores i els treballadors. El passat 19 de juliol, es va in- Diego Rejón i Carlos Navarro tocol del Comitè Intercentres sobre pas dels anys arruïnar la salut de destrucció de persones pel fet d’a- tentar conciliar aquesta situació da- vant del Tribunal Laboral de Cata- lunya, al que la representació L a CGT, com a sindicat present en el Comitè Intercentres de Seat, mostrem el nostre més abso- la Prevenció de la Incapacitat Tem- poral”, no sembla coherent. Ens porta a la conclusió que en cap mo- molts dels seus treballadors, són les mateixes que busquen la mane- ra de desfer-se d’ells quan ja no els nar a treballar, són els mateixos que intenten desprendre’s d’ells amb total impunitat. empresarial d’Autema es va negar. lut rebuig als mètodes utilitzats per ment els preocupa ni la salut, ni en són útils o rendibles, passant els La CGT està contra mesures No obstant, la Secció Sindical de la l’empresa per encobrir un Expe- quines condicions es desenvolupa treballadors i les treballadores a ser d’aquest tipus que noméspretenen CGT a Autema s’ha posat en con- dient de Regulació d’Ocupació en el treball a l’empresa. el dany col·lateral de les empreses i és una disminució encoberta de tacte amb la directora de Recursos acomiadar a 46 treballadors a fi- Tampoc han volgut entrar en el el mal necessari perquè els benefi- plantilla i que en cap moment pro- Humans de Cintra per tal que els nals de juliol pels mateixos motius fons del problema, en l’organitza- cis econòmics augmentin. posa mesures correctores de les ve- doni una contesta que en el mo- i el mateix dia, aplicant-los l’article cióel treball, que es fa mirant la La precarietat, la competitivitat, ritables causes de les baixes labo- ment de tancar aquest “Catalunya” 54.2. de l’Estatut dels Treballa- productivitat i els beneficis en de- els ritmes de treball infernals, etc. rals. Exigim la immediata encara no han rebut. És només una dors. triment de la salut de les persones. estan enfrontats a la conservació readmissió dels acomiadats i el de- mostra més del despotisme amb Amagar una reducció de planti- Les empreses que menys com- d’una salut acceptable en el que senvolupament d’una cultura de què actua el capital, sense oblidar lla amb l’excusa del grau d’absen- pleixen la Llei de Prevenció i que seria la vida laboral d’un treballa- prevenció en matèries de salut la- les amenaces i coaccions que estan tisme, encara que en la carta d’aco- reiteradament es fan el sord davant dor o d’una treballadora i el que no boral com la millor manera de bai- rebent per part de l’empresa els afi- miadament es fa constar “baix les recomanacions dels experts en es pot permetre és que els mateixos xar l’absentisme protegint la salut liats i afiliades de la Secció Sindi- rendiment” per part d’una empresa matèria de prevenció de la salut que tenen en les seves mans posar de les treballadors i dels treballa- cal de la CGT. que duu 4 anys incomplint el “Pro- que a més han aconseguit amb el remei a aquesta xacra, com és la dors. 6 Catalunya. Setembre de 2005
TREBALL-ECONOMIA Entrevista a Antonio Aranda i Emiliano Jiménez, de la CGT a SAS-Abrera PLAÇA PÚBLICA La reforma “El 22 de setembre, volem de la foto Joan Layret tota la CGT a Barcelona” U n cop més els sindicats ofi- cials i la patronal tornen a fer el paripé de la reforma laboral. El discursos són reiteratius: l’abarati- Text: Josep Garganté ment de l’acomiadament i la cons- Foto: Gabriel Serra tatació de les altes xifres de tempo- ralitat. Aquest cop sembla que -Com s’ha portat a terme el tre- interessa sobretot fer-se la foto del ball de la Secció Sindical de CGT pacte social, ara a finals de setem- a SAS? bre, perquè no es digui! Els contin- -Com tot col·lectiu compost per guts d’aquesta “minireforma” són persones hem tingut els nostres ara per ara foscos, però poden sor- moments bons i els dolents, en- prendre, i no de forma grata, en certs i errors, però mirant les coses qualsevol dels continguts genèrics amb la perspectiva que dóna el anunciats: reforma laboral, nego- temps podem estar contents de la ciació col·lectiva, seguretat social i nostra activitat. Nosaltres sempre acord marc... destaquem la publicació periòdica L’acomiadament és la fita prime- i continuada des de fa set anys del ra dels empresaris: el seu objectiu butlletí “El Abrevadero”. és arribar a l’acomiadament lliure També podem estar contents del que ja es practica de forma massiva grau de credibilitat entre els nos- a EUA. La dada és inqüestionable: tres companys, ja que hem sabut Espanya és l’Estat que més refor- mantenir-nos al marge de “guerri- mes ha fet en els darrers 23 anys lles” sindicals molt típiques dels d’“internalitzar” les produccions Per desgràcia, l’empresa compta antidisturbis i set membres del Co- per abaratir l’acomiadament. En majoritaris i hem aconseguit un es- dels proveïdors que va treure de les amb la fastigosa col·laboració de mitè d’Empresa van ser acomia- aquests moments, el globus sonda trany equilibri entre els nostres seves instal·lacions a principis dels les federacions metal·lúrgiques de dats. deixat anar per la patronal és el de principis irrenunciables i una pos- 90. Amb això, pretenen tenir un CCOO i UGT que han aprofitat la -Com està la qüestió dels 7 aco- retallar els 45 dies per any d’in- sible acció conjunta amb altres major control sobre nosaltres i aba- conjuntura per a recol·locar, amb el miadats i el judici que es portarà demnització per acomiadament im- seccions sindicals. ratir costos logístics, tot això a carnet a la boca, treballadores i tre- a terme al setembre? procedent a 33, com ja existeix en Com a conseqüència global, l’empara de la perversa i cada dia balladors víctimes de ERO signats -Els companys, 3 de CGT i 4 de els contractes indefinits de foment hem aconseguit tenir unes condi- més flexible legislació laboral. per ells fa pocs mesos. Alhora, han CCOO, van ser acomiadats el 22 de l’ocupació. No és gaire difícil cions salarials i socials i un marc Les vagues, convocades per la discriminat els companys de SAS de juny i l’empresa no té cap inten- veure quin sector de treballadors i d’acords interns i organització sin- majoria del Comitè d’Empresa for- “no desitjats” per Seat donada les ció de readmetre’ls. El judici en el treballadores pot ser el més afectat dical molt per sobre de l’habitual mada per CGT i CCOO i ratifica- seves minusvalideses, la seva si- qual es demana la readmissió dels per aquesta mesura: aquells que ja en el sector, en la comarca i en des per l’assemblea de treballa- tuació familiar o la seva trajectòria tres companys de la CGT tindrà tenen una certa antiguitat i, per l’entramat de proveïdors d’auto- dors, van ser seguides per la gran sindical, en el que suposa una clara lloc el pròxim 22 de setembre a les tant, més necessitat de protecció. moció. I en això ha tingut un paper majoria de la plantilla, un 80%. El i salvatge neteja ideològica. 11 hores al jutjat número 4 situat Fruit també de les anteriors refor- important el nostre caràcter assem- motiu principal del conflicte és la Com a últim fet important que en Ronda Sant Pere, 41, de Barce- mes laborals és el que ara es vol bleari: els nostres companys saben negativa de la direcció de SAS a defineix l’actitud d’aquests indivi- lona. Abans, el dia 9 a les 10 hores combatre: més de la meitat dels que no prenem decisions impor- traslladar uns 50 companys segons dus destaca la creació d’una gesto- en el jutjat número 24, situat en joves tenen contractes temporals. tants pel nostre compte. l’establert en l’esmentat acord. ra que ha substituït la “rebel” Sec- Ronda Sant Pere, 52, se celebrarà Si s’equipara legalment els con- -Quin és el detonant o detonants Aquests treballadors estan sent ció Sindical de CCOO que no el judici en el qual estem deman- tractes temporals als indefinits, els de les últimes vagues i la respos- substituïts per contractacions tem- acceptava les imposicions de la dats per SAS acusant-nos de con- empresaris ja han fet la tria! ta de la plantilla. porals i en unes condicions socials seva federació. vocatòria il·legal de vaga. Els costos laborals és una altra -El detonant de les últimes vagues i salarials molt inferiors a les que En resum, som víctimes d’una Esperem el màxim suport de tota de les reivindicacions permanents és l’incompliment flagrant de l’a- tenim pactades a SAS i que tenien deslocalització a 2 km de distància, la CGT en les concentracions per a de la patronal que pot afectar, per cord signat el 29 de novembre de garantides els companys amb dret els que separen Abrera de Marto- aquests dos dies en la porta dels exemple, les cotitzacions a la Segu- 2004, que regulava el trasllat d’una al trasllat. Per tant, SAS pretén rell. jutjats. A més, volem agrair la soli- retat Social. Tot el que suposi de les línies de muntatge a l’inte- aprofitar un simple trasllat a unes Les vagues dels dies 3 i 19 de daritat tant de la nostra federació menys ingressos a la Tresoreria rior de les instal·lacions de Seat, on noves instal·lacions per precaritzar maig i 2 de juny van ser la resposta com de tota l’organització i espe- comporta menys drets socials per a s’ha començat a fabricar el nou tota una plantilla i enviar a l’atur a aquesta agressió patronal, i per cialment la gran demostració que les classes treballadores. Obrir una model del Seat León. Això s’em- els companys no traslladats quan aquest intent de preservar els nos- vàrem donar en la manifestació del negociació permanent sobre les marca en la nova estratègia de Seat es deixi de fabricar el model León. tres drets vam ser reprimits pels 27 de juliol a Abrera. contribucions de les empreses a la Seguretat Social és quelcom que hauria de rebutjar qualsevol orga- ‘Greu atac a tota la classe obrera’ a SAS-Abrera nització sindical. Una dada és molt significativa: el benefici empresa- Col·lectiu Catalunya i Carlos vocats a la vaga) els que van acce- Llei, utilitzant per a això als antia- tament i a la qual van participar rial va créixer un 8’8% el primer Navarro dir a l’interior de l’edifici, L’em- valots de la Policia i la Guardia més de 200 afiliats i afiliades de la trimestre d’aquest any, mentre les presa els va posar en producció, Civil, fins que es va presentar un CGT. Des de CGT es va exigir la famílies incrementen els seus deu- C om a resposta a les diverses aturades portades a terme per la plantilla de SAS-Abrera els dies canviant-los el seu lloc de treball habitual i fomentant l’esquirolatge, ja que van ocupar el lloc de gent inspector de Treball de guàrdia, da- vant el qual van haver de permetre l’entrada a l’empresa tant de l’ins- immediata readmissió dels com- panys David Medina, Òscar Ruano i Kim Vila, els acomiadaments del tes en un 20% en el mateix període. Finalment, sobre la negociació col·lectiva encara ens estem recu- 19 i 20 de Maig i el 2 de Juny, que estava en vaga. El mateix va pector com dels membres del Co- quals són considerats pels anarco- perant de la proposta que havia fet l’empresa va acomiadar set mem- passar amb els encarregats del torn mitè de Vaga, acompanyats de la sindicalistes “un greu atac a tota la la patronal en l’època de l’Aznar bres del Comitè de Vaga (3 de de nit a qui l'empresa “va invitar” Guardia Civil. classe obrera”. dels “comptadors a zero”. Els con- CGT i 4 de CCOO) de SAS-Abre- que es quedessin a fer hores durant El 27 de juliol, CGT va convo- Finalment, cal destacar la con- venis col·lectius quan perden ra. el dia de vaga, no sortint de la fà- car una manifestació a Abrera con- tundent acta d'Inspecció de Treball vigència no es prorroguen! La vaga va ser total i els treballa- brica en 24 hores. Alhora, l’empre- tra la repressió sindical i per la re- feta pública a mitjans de juliol, en En conclusió: l’actual model de dors i les treballadores de produc- sa no va permetre l’entrada a les admissió dels 7 acomiadats, que Inspecció de Treball expedien- negociació col·lectiva és absoluta- ció no van anar a treballar i van ser seves dependències dels membres manifestació que va anar des de les ta SAS-Abrera per vulneració del ment defensiu per als interessos els d’Oficines (que no estaven con- del Comitè de Vaga incomplint la portes de l’empresa fins a l’Ajun- dret de vaga. dels treballadors i les treballadores. Catalunya. Setembre de 2005 7
TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Sobre la Llei Per la millora de la concursal (2) Timanfaya recollida d’escombraries C ontinuem parlant d’això que s’anomena Llei concursal... Col·lectiu Catalunya l’inrevés, com també està compor- tant que el servei no s’està realit- E Una altra notable actuació sobre la ls treballadors de l’empresa zant de la manera més òptima pos- qual intervindran els magistrats Urbaser, concessionària de sible i la recollida selectiva no es mercantils són els crèdits salarials, la neteja i recollida de bros- pot realitzar en les condicions que encara que mantenint l’actual siste- sa de Vilassar de Mar (al Mares- nosaltres voldríem tal i com es me- ma que els considera crèdits super- me), van signar un preacord del reix la població de Vilassar de Mar. privilegiats quan es tracti del salari Conveni Col·lectiu el dia 23 de Les treballadores i els treballadors dels últims 30 dies, com a privilegi juny. Les seves reivindicacions pensen que “l’Ajuntament hauria especial els que recaiguin sobre els eren la retirada de la proposta de de municipalitzar el servei i inver- objectes elaborats pels treballadors l’empresa d’acomiadar vuit com- tir així els diners públics en millo- i altres de privilegio general la resta panys i la signatura d’un sol con- rar la neteja de la nostra ciutat i no de crèdits salarials, així com les in- veni per a tots els treballadors i les a engreixar la butxaca d’Urbaser. demnitzacions per extinció dels treballadores de l’empresa, perquè Davant d’això, les i els represen- contractes. en l’actualitat n’hi ha dos: un per tants dels treballadors i les treballa- El procediment concursal obliga als treballadors de la neteja viària i dores havien convocat una vaga in- que els crèdits salarials s’integrin l’altre per als de brossa domicilià- definida que no havia d’afectar el conjuntament amb la totalitat dels ria, amb diferents salaris, jornada, membres de la plantila, “Als accio- ble. L’increment de la càrrega de servei ja que aquesta s’havia de re- deutes que tingui l’empresari, raó condicions socials... nistes d’Urbaser no els importa treball amb la fusió de la recollida alitzar a partir de les 4.15 hores i per la qual no hi haurà execució per Aquestes reivindicacions van ser gens la neteja de Vilassar de Mar i comercial i domèstica, l’increment s’havia d’acabar a les 9 del matí. separat tal com s’efectuava fins rebutjades per la direcció d'Urba- només hi veuen un negoci més, per de les zones per recollir (de tres Aquesta, però no era la primera ara. ser, malgrat que l’empresa obté seguir incrementant any rere any zones a quatre), la mala planifica- mobilització que tenia lloc a l’em- Conseqüentment, en els casos milions de beneficis cada any, que llurs beneficis”. Des de la im- ció i organització de l’empresa (la presa, ja que el 21 de juny, ja ha- d’estar afectats per un procés con- podrien anar a les arques de l’A- plantació de la nova organització ineficàcia del servei de neteja de vien fet una vaga i una manifesta- cursal i si es fes una modificació juntament si aquest servei fos mu- dels serveis de recollida de RSU contenidors), tot això ha originat la ció. El dia 23 de juny, van substancial de condicions de tre- nicipal, tal com reclamen les i els del passat 4 de juliol, a Vilassar desconfiança de l’empresa amb els convocar una concentració a la ball, no es permet al treballador o la membres de la plantilla. Segons els s’ha creat una situació insosteni- treballadors i les treballadores i a plaça de l’Ajuntament. treballadora l’extinció de la seva relació laboral, obligant a l’accep- tació d’aquestes modificacions i a romandre a l’empresa un any més, Repressió contra els miners de Sallent i inici de negociacions ja que en cas contrari seria una ex- tinció per iniciativa pròpia i no ge- Carlos Navarro convocant les vagues, per forçar ment, el conseller delegat de l’em- neraria ni dret a indemnització ni a arribar a acords que garantissin la presa, Joao Carelo va acceptar atur; pel contrari, el personal d’alta direcció, en el cas d’extinció i sus- pensió del contracte de treball, po- E l passat 21 de juny, el Comitè d’Empresa d’Iberpotash va convocar una tanda de vagues a les viabilitat de la mina, que s’acabes- sin els acomiadaments, i que la Co- marca del Bages continués tenint rebre una delegació del comitè d’empresa, en una reunió en què es va comprometre a obrir una mesa dran extingir-lo i percebre la in- mines de Sallent. Les vagues de 24 futur. de negociació que inclogui la read- demnització prevista en la hores estaven convocades pels dies missió dels acomiadats. La direc- legislació per acomiadament 21, 24, 27 i 30 de juny, i 3, 4 i 10 de Manifestació ció va oferir també negociar sepa- col·lectiu, encara que el jutge mer- juliol, per tots els sindicats presents radament mesures que garanteixin cantil podrà suavitzar la indemnit- en el Comitè d’Empresa (CGT, A les dos quarts de deu del matí la viabilitat del negoci i altres per zació. UGT, CCOO i USOC). Les vagues van realitzar una manifestació des lluitar contra l’elevat índex d’ab- Si la conseqüència és un trasllat volien fer front a l’acomiadament de la rotonda a l’entrada de Sallent, sentisme laboral. col·lectiu que suposi mobilitat ge- de 6 treballadors que s’afegien a 8 Grups Parlamentaris del Govern, on els treballadors acomiadats ha- El Secretariat Permanent del Co- ogràfica, s’aplicarà el mateix règim d’anteriors, el que feia un total de per explicar-los la situació de falta vien muntat el campament, per di- mitè Confederal de la CGT de Ca- que l’establert per a les modifica- 14 acomiadaments, i veient que en d’un projecte de viabilitat de l’em- rigir-se en cotxe fins a les oficines talunya va mostrar en un comuni- cions substancials de condiciones cap moment s’havia produït per presa i les mesures repressives de l’empresa a Súria. cat públic la seva repulsa a les laborals, sempre que la mobilitat part de l’empresa cap gest de bona contra els seus treballadors que es- Allí, els treballadors van ser víc- agressions dels Mossos. sigui dintre de la mateixa província voluntat sinó que continuava amb taven generant un clima de crispa- times d’una brutal càrrega dels El 23 de juny va tenir lloc una a menys de 60 km del centre d’ori- una prepotència total. ció. Si bé el tracte va ser correcte, Mossos d’Esquadra quan un cente- reunió a la Conselleria de Treball gen i no se superi el 25% de la jor- No era la primera mobilització el compromís d’intercedir davant nar d’ells es dirigien a les oficines entre els treballadors d’Iberpotash, nada diària. de la plantilla d’Iberpotash, ja que de l’empresa per trobar vies de dià- de l’empresa a Súria per exigir una l’Administració i l’empresa. En En el cas de l’acomiadament fins ara han realitzat algunes mani- leg i evitar que el conflicte pren- reunió amb els directius. A conse- aquesta reunió es va arribar a un col·lectiu per causes econòmiques, festacions a Súria, Manresa i Bar- gués un caire diferent del de la ne- qüència de la repressió policial, sis principi d’acord per obrir un pro- tècniques, productives i/o organit- celona (vegeu “Catalunya” 65), gociació no havia donat fruits o no treballadors van resultar ferits. cés de negociació, postura que va zatives, que fins ara s’iniciava amb han mantingut reunions amb els s’hi havia posat amb suficient in- Després de l’enfrontament, els tre- tenir el suport de la plantilla, fixant un procés de consultes entre em- estaments públics i polítics tant del sistència, i davant del carreró sense balladors van decidir esperar que un termini de tres mesos per acon- presa i els representants dels treba- Consell Comarcal del Bages, com sortida en què es trobaven van de- algun representant d'Iberpotash ac- seguir acords significatius sobre la lladors i les treballadores per sol·li- al Parlament de Catalunya amb els cidir promoure la mobilització cedís a reunir-se amb ells. Final- viabilitat de les mines. citar posteriorment l’autorització de l’expedient a l’autoritat laboral, passa en l’actualitat a ser com- La planta de Braun a Esplugues, objectiu de la deslocalització petència del jutge mercantil, i les parts negociadores estaran forma- Col·lectiu Catalunya pretenia finalitzar l’auditoria sobre cions que tindria en l’ocupació”. tuació. L’empresa vol introduir des per l’administració concursal i els costos de les seves plantes eu- Des dels sindicats presents en canvis profunds en la planta ‘'Es- els representants legals dels treba- lladors, fixant-se un període de consultes de 15 dies a empreses de L a Direcció de Gillette (pro- pietària de Braun) va decidir a principis de juliol posposar fins al ropees a la fi de juny i comunicar a continuació quines es tancaven o readaptaven, però fonts de Braun l’empresa, CGT, CCOO i UGT, es considera que simplement es pos- posava el problema uns mesos. Els plugues, amb sistemes productius i de gestió nous que rebaixin els costos. Esplugues podria perdre al- menys de 50 treballadors i 30 dies quart trimestre de l’any la decisió van assenyalar que la companyia sindicats havien convocat una vaga guna de les línies de producció a per a més de 50 treballadors, resol- sobre el futur de la planta que necessitava més temps per realitzar de dues hores per al 7 de juliol que favor d’un tercer país amb costos vent l’expedient el jutge en cinc Braun té a Esplugues de Llobregat, l’auditoria “per la complexitat de finalment van desconvocar tot es- laborals més baixos o el tancament dies. on treballen 800 persones. Braun l’anàlisi i les importants implica- perant com es desenvolupava la si- definitiu de la instal·lació. 8 Catalunya. Setembre de 2005
TREBALL-ECONOMIA Parcs i Jardins de CGT Heineken, un model per seguir d’anarco- Barcelona, en lluita sindicalisme Secretaria de Formació de la Text: Secció Sindical de CGT a CGT del País Valencià i Múrcia treballadors van interrompre el Ple Parcs i Jardins. Foto: Gabi Serra Municipal quan hi intervenia la tercera tinent d’alcalde Imma L a Secció Sindical de Heineken T al com hem anat informant Mayol al crit de "No, no, no a la (antiga Cerveses El Águila) és en els últims números del privatització, l’esquerra ‘pija’ una de les més emblemàtiques dins “Catalunya”, els treballa- també privatitza” fins que foren del Sindicat d’Oficis Diversos de la dors i treballadores de l’Institut desallotjats del Ple per la Guàrdia Federació Local de València. Municipal de Parcs i Jardins de Urbana. Prèviament, el dia 14, s’- El seu camí es va iniciar com a Barcelona continuen la seva lluita havia fet una roda de premsa en reacció davant de l’injust acomia- contra la privatització del servei. què hi van participar els sindicats dament d’un company fix disconti- En els darrers mesos, aquestes mo- CGT, CCOO, UGT i USO, així nu, i la falta de reacció de les orga- bilitzacions han crescut en nom- com representants de la Federació nitzacions sindicals amb bre. d’Associacions de Veïns de Barce- representació en aquell moment, el -23 de juny: concentració davant lona, que van manifestar la seva que va provocar l’organització l’Ajuntament de Barcelona mentre oposició als plans de l’Ajuntament d’un grup de treballadors per a es reunia el Consell d’Administra- de Barcelona de canviar la gestió donar resposta una mesura tan ar- ció de l’Institut Municipal de Parcs de l’Institut Municipal de Parcs i bitrària, i que va acabar amb la pre- i Jardins per aprovar el canvi d’es- Jardins. sentació de candidatura en les elec- tatuts de l’entitat i la seva transfor- -10 d’agost: mentre un nombrós cions de l’any 94 davall les sigles mació en una entitat pública em- grup de treballadors i treballadores de CGT presarial. La concentració anava es concentrava davant les oficines Durant els següents vuit anys, la acompanyada d’un concert de per- Universitat de Barcelona fins a la plantilla, complementada amb una de Parcs i Jardins al carrer de Ta- Secció Sindical de CGT a Heine- cussions diverses a base de tam- porta de l’Ajuntament. El segui- assemblea de treballadors i treba- rragona, dos treballadors es van ken s’ha caracteritzat pel seu per- bors i bidons. ment fou del 90%. lladores, una xoriçada a la plaça penjar amb material d’escalada de manent i inflexible reivindicació -30 de junt: jornada de vaga, amb -15 de juliol: una altra jornada de Sant Jaume i una manifestació pels la façana de l’edifici durant una davant de l’empresa, un exemple manifestació des de plaça de la vaga, seguida de nou pel 90% de la carrers de Barcelona. Un grup de hora. d’això en són les més de 500 de- núncies a Inspecció de Treball, totes guanyades. Èxit de la vaga a Roca contra la venda de la divisió de calefacció I estes lluites han donat el seu fruit, així s’ha aconseguit recuperar Col·lectiu Catalunya i Carlos 100% en ambdues factories, tot i Per la seva banda, les organitza- enfrontar als delegats de CCOO i la indemnització per cessament de Navarro que no es tenen dades sobre el se- cions Comissions Obreres ila Unió UGT. temporada per a treballadors fixos guiment per part dels comercials General de Treballadors van fer La venda de la Divisió de Cale- discontinus que Heineken havia re- L a CGT i el COP van convocar, el 29 de juny passat, a la vaga els treballadors i treballadores de la donada la seva dispersió per tot el territori de l’Estat. La CGT i el COP van convocar una convocatòria des de les seves federacions a tots els treballadors i treballadores de l’empresa, sense facció de la Corporació Empresa- rial Roca obeeix a una estratègia de retirada de capital en sòl de tirat, s’han consolidat interpreta- cions més beneficioses dels acords de salaris, i l’èxit de què estan més Secció de Calefacció de les fàbri- aquesta vaga després d’haver rea- convocar assemblees on es po- l’Estat espanyol, de la qual aquesta orgullós és haver aconseguit que ques del grup Roca a Gavà, Alcalá litzat assemblees en els diversos guessin expressar i hi poguessin n’és la primera fase. s’haja consolidat el lloc de 96 dels de Henares i també els comercials centres de treball amb els afectats decidir, el que va crear situacions La venda afecta un total de 423 treballadors que en 1993 eren dis- del grup de tot l’Estat espanyol. per la venda de les seccions de ca- de tensió en la factoria de Gavà ja treballadores i treballadors en cen- continus i a data de hui són indefi- L’activitat que es desenvolupa és la lefacció, on van ser els mateixos que molts treballadors i treballado- tres de Gavà-Viladecans, Barcelo- nits. fabricació d’emissors d’acer (ra- treballadors i treballadores afecta- res que no eren de la secció de ca- na, Castellbisbal i Alcalá de Hena- L’any 2002, van haver d’enfron- diadors i panells) i calderes. des qui va proposar quina forma de lefacció no estaven informats que res (Madrid), i també als tar-se també a la discriminació sin- L’aturada en la secció va ser del mobilització preferien. hi havia vaga convocada i es van comercials de tot l’Estat. dical, perquè l’empresa va reduir el nombre de treballadors en el cens del col·legi electoral d’especialis- Protesta Vaga indefinida estatal a Telefònica tes, minorant les possibilitats de CGT en benefici d’altres seccions a l’estació CGT Telefònica alització del treball. Per això les reivindicacions de la sindicals, com a resultat es va re- de Portbou L’increment de la pressió en el vaga eren les recollides a les con- duir el nombre de representants del U na vaga d’una hora tots els divendres i per torn de treball treball, els augments de funcions i el deteriorament de les condicions sultes als treballadors i les treballa- dores en les diferents demarca- Comitè d’Empresa de tretze de dis- set, dels quals CGT en va obtindre L a plantilla de l’estació ferro- viària de Portbou van protes- tar, el 5 de juliol, reclamant la re- a partir de l'1 de juliol va afectar les àrees d’Operació i Manteni- ment (Servei d’Avaries) depen- laborals han anat generat un crei- xent malestar entre la plantilla d’Operació i Manteniment (O+M). cions provincials: - Compliment i aplicació de les di- rectrius del Comitè Central de Se- dos. La impugnació de les eleccions va concloure amb un laude, reco- habilitació i l’obertura d’un pas dents de la Direcció General d'In- La gota que va fer vessar el got de guretat i Salut sobre treballs que neixent els drets de CGT, com re- que connecta la zona de mercade- fraestructures de Telefònica. la indignació dels treballadors va han de realitzar-se acompanyats. sultat del qual es van convocar ries i la de passatgers. L’accés - ser la modificació d’una norma - Acabar amb l’ús abusiu de la pro- eleccions parcials per a cobrir als tancat després d’una inspecció de Per què aquesta vaga? sobre treballs que han de realitzar- longació d’una hora en la jornada quatre delegats que faltaven, no Treball- és el marcat al pla d’e- se acompanyats davant del risc que laboral previst en Conveni. obstant, CGT no hi va concórrer i mergències com a sortida d’eva- Des de 1992 Telefónica d'Espanya suposa treballar en alçada en soli- - Millora dels equips de treball, va presentar recurs demanant que cuació. Actualment, han de tra- ha destruït mes de 45.000 llocs de tari per a la nostra seguretat. eines i recanvis dels treballadors i es repetiren en la seua totalitat i es vessar les vies fèrries per treball dins d’aquesta empresa, a Aquesta càrrega mental i la les treballadores per al desenvolu- retrotragueren les actuacions a traslladar-se d’un punt a l’altre de través de distints plans de reducció pressió per aconseguir objectius de pament del treball. Renovació de líany 2002; també s’ha guanyat est l’estació. de plantilla. Actualment, hi ha treball està provocant un augment la flota de vehicles. recurs Es va organitzar una concentra- 30.000 treballadors i treballadores en els nivells d’estrès i ansietat, - Condicionament immediat i Per fi, després de dos anys de ció convocada per la Confedera- a l’empresa. comportant un major risc d’acci- manteniment de les centrals telefò- lluites jurídiques, el passat 25 de ció General del Treball i el Sindi- Aquesta reducció tan brutal de dentalitat. niques, que amb motiu del seu juliol van poder validar el seu tre- cat Ferroviari. Els treballadors plantilla ha anat incrementant la Tot això redunda en una contí- abandonament suposen un aug- ball davant de les urnes, encara que van parar durant mitja hora i es va càrrega de treball en cada un dels nua reducció en la qualitat d’aten- ment sensible dels riscos d’acci- el sabor final ha sigut agredolç, situar davant un dels trens a les departaments, de tal forma que en ció de les avaries, tant del servei dent laboral i provoquen serioses perquè no van arribar al cinquè de- vies reclamant a la companyia que l’actualitat està afectant la salut i a telefònic com en ADSL, Imagenio, dificultats per al desenvolupament legat tan sols per cinc vots. Però la reobri el pas. la seguretat de la plantilla en la re- dades, etc. del treball. propera hi arribaran. Catalunya. Setembre de 2005 9
TREBALL-ECONOMIA Malestar entre els bombers de les químiques Renfe-Op. vol acomiadar el de Tarragona E ls 34 bombers dels polígons químics nord i sud de Tarrago- 13 per cent de la plantilla na van mostrar a mitjan juliol el seu SFF-CGT tenir com objectiu fonamental els de 443 treballadores i treballadors, ternalitzats amb terceres empreses malestar per les condicions labo- gestors de l’entitat pública empre- seguiria Proximitats amb 330 per- i una de les preocupacions de CGT U rals a què estan sotmesos i perquè GT i el sindicat corporati- sarial. Els anarcosindicalistes de- sones, Regionals amb 213, Grans és que la falta de personal per fer consideraven que se’ls exigeix, per vista Semaf van signar, el fensen que lluny de disminuir, la Línies amb 207, Mercaderies amb correctament la reparació d’ele- part de l’empresa Lainsa de la qual 28 de juliol passat, un nou plantilla de les entitats públiques 177, la Corporació central amb ments de seguretat dels vehicles depenen, exercir treballs no rela- expedient d’acomiadament empresarials Renfe-Operadora i 127 i Alta Velocitat amb 34. ferroviaris pot repercutir en una cionats directament amb les seves col·lectiu a Renfe-Operadora, que Adif haurien d’incrementar-se “per Aquestes pretensions de reduc- pèrdua de la seguretat en la Circu- funcions. suposa la destrucció de 2.000 llocs garantir l’interès públic, la satis- ció de personal xoquen frontal- lació. El protocol al qual estan sotme- de treball fins a l’any 2009, la qual facció de les necessitats socials i la ment amb la falta de plantilla que Un altre aspecte per considerar sos els defineix com a membres cosa suposa el 13% d’una plantilla seguretat dels usuaris”. CGT plan- s’evidencia amb el milió d’hores és que la reducció del parc de loco- d’una empresa de manteniment i total de 15.068 treballadores i tre- teja un procés de rejoveniment de extraordinàries realitzades l’any motores de Mercaderies en 159 ajuda contra incendis, el que no balladors. La Direcció de l’empre- plantilla mitjançant la contractació 2005 en les UN que componen vehicles, juntament amb la reduc- casa amb el paper determinant que sa pretén justificar aquest Expe- de nous treballadors i treballado- l’actual Renfe-Operadora i la mul- ció del parc de vagons comportarà juguen, ja que es tracta d’equips de dient de Regulació d’Ocupació res, ja que en l’actualitat, Renfe- titud de treballs que s’han externa- l’abandonament premeditat i injus- primera intervenció quan es pro- adduint que respon a una obligació Operadora té el menor nivell de litzat cap a empreses privades per tificat de tràfics de mercaderies dueix una emergència. imposada per les Directives Co- plantilla per quilòmetre de via i falta de personal propi de l’empre- que ara realitza Renfe-Operadora Així mateix, la plantilla reclama munitàries i per la Llei del Sector més alt índex de productivitat per sa per realitzar-los. en benefici de les empreses priva- des de fa temps la seva equiparació Ferroviari, com a mesura per adap- treballador de tota Europa. Paradoxalment, els tallers de la des que s’estan constituint i que amb els Bombers de la Generalitat, tar-se al nou escenari. L’acomiadament proposat que UN de Manteniment Integral de han sol·licitat llicència per operar una reivindicació que no han acon- Segons la CGT, “darrere de es planteja per a quatre anys Trens (MIT) que es dedica al man- (Comsa Rail, Continental Rail, De- seguit a pesar d’ocupar un paper l'ERO només poden amagar-se in- (2005-09) preveu una reducció per teniment, remodelació i fabricació trén, Transfesa), cedint quota de fonamental en unes indústries amb teressos que no tenen res a veure Unitats de Negoci on els tallers de de vehicles ferroviaris, és la qual mercat a aquestes empreses priva- un elevat grau de risc. amb la viabilitat de l’empresa ni Manteniment Integral de Trens se- més reduirà la plantilla mentre que des per facilitar la seva viabilitat amb l’interès públic que diuen rien els més afectats amb un total també és la que més treballs té ex- econòmica. La lluita millora les condicions CONSTRUÏM ALTERNATIVES? (4) dels carters de Sabadell I és viable financerament la Renda Bàsica dels iguals? D esprés de tres mesos de rei- vindicacions, els carters i car- teres de l’oficina principal de Saba- Trini Busqueta, membre de Baladre lloc. Per exemple, en el cas d’Ex- tremadura i Andalusia, es parteix PIB necessari. Així, per exemple, per harmonització fiscal i de les dell (districtes I i II) van obtenir de reconduir els recursos que es quotes de la Seguretat Social s’a- una important victòria. Aquests tre- balladors desenvolupaven el seu treball en un espai totalment insufi- I aquesta és la pregunta del milió! I d’on sortiran els diners, es pre- gunten la majoria de persones quan destinen al Plan de Empleo Rural (PER) cap a la RB. I es demostra que això és possible: que amb els conseguiria un 7,2% del PIB (te- nint en compte que la recaptació fiscal de l’Estat espanyol és de 7 a cient de 70 m2 des de feia sis anys. senten a parlar de la Renda Bàsica diners que es destinen al PER més 8 punts per sota de la mitjana euro- Després de diverses assemblees dels iguals (RBis)? un 1% i escaig més del PIB de les pea i que, actualment, la major part convocades des del juny i d’ac- I la resposta és ben senzilla: comunitats d’Andalusia i Extrema- dels recursos recaptats via impos- cions com concentracions al carrer, doncs d’allà on són. La RBis és un dura es pot atorgar una RB a tota la tos provenen de les persones físi- denúncies als mitjans, repartiment mecanisme de redistribució de la població d’aquestes dues comuni- ques -un 79%- i no de les empreses de fulls i una convocatòria per part renda, no cal crear més riquesa per tats. ni de les successions, patrimonis, de la CGT d’aturades parcials des poder implantar la RBis, només es El cas de l’estudi de Catalunya donacions...). Del control de l’eva- de l’11 de juliol, la Jefatura Provin- tracta de repartir-la amb uns crite- és diferent. Es parteix de la riquesa sió fiscal i de l’economia submer- cial de Correus va decidir traslladar ris més ètics i justos entre tota la nacional (PIB) per veure d’on en gida es podria recaptar un 7,2% del el districte II al Pavelló Postal, amb població d’un territori. pot sortir el 50% que es necessita PIB i de gravar el patrimoni i les la qual cosa van millorar notable- I també afegim que no ha de ser per donar una RB a cada una de les herències es podria acumular un ment les condicions de treball. tasca dels moviments socials que més de sis milions de persones que 1,2% del PIB. Finalment, en el cas treballem per la transformació so- habitem Catalunya. I el que es fa de Catalunya, també es contempla El calendari de cial demostrar que aquesta propos- ta de RBis és viable financerament. per aconseguir aquesta quantitat és, per una banda, reassignar al- la imposició de noves figures tri- butàries, com pot ser un impost la Biblioteca Nosaltres volem dedicar els nos- tres esforços i energies a plantejar guns dels recursos públics. Per exemple, des de la despesa pública sobre els pisos buits, ecotaxes o l’impost Tobin. Encara que també Central de Reus propostes i alternatives de vida i no es trauria un 4,9% del PIB (algunes s’assenyala que, sense totes aques- a pensar models economètrics i a lunya”. I amb la mateixa intenció, partides que es proposa retocar tes noves figures impositives, ja L a Secció Sindical de la CGT de l’Ajuntament de Reus va presentar una denúncia a Inspecció operar amb variables macroeconò- miques que demostrin que la RBis és possible financerament. D’això al desembre del 2004, es publica l’estudi de diversos autors i autores “Vivir donde quieras: del PER a la són: el que reben les empreses i fa- mílies en concepte d’ajudes suposa el 2,4% del PIB o el que reben les s’assoleix el 50% del PIB, que és la quantitat que es destinaria com a RB. de Treball de Tarragona el 4 d’abril en saben, i molt, els i les economis- Renta Básica en el medio rural de esglésies i ONG puja fins al 0,2% En definitiva, que els diners hi contra l’Ajuntament de Reus en re- tes ortodoxos. Extremadura”. Finalment, al juny del PIB...). Pel que fa a la reassig- són, el que passa és que estan en lació al calendari laboral i quadre De totes maneres, no ens ha del 2005, també ha sortit publicat nació de recursos públics des de la mans de molt poca gent. L’estudi horari de la Biblioteca Central de tocat cap altre remei que posar no- l’estudi “Vivir donde quieras: del reestructuració de l’Estat del Be- d’implantació de la RB a Catalu- Reus, com a contestació al decret saltres fil a l’agulla i presentar un PER a la Renta Básica en el medio nestar aportaria un 11,1% del PIB, nya demostra que és viable donar efectuat per aquest, en el qual se’ls model de RBis per un territori i de- rural de Andalucía”, també obra de provinent, per exemple, de les par- una RB de 540 euros mensuals a imposava un horari sense parlar ni mostrar que és primer que tot de- diversos autors i autores. tides per a les polítiques socials, cada una de les persones que vivim pactar. El passat 1 de juliol, la Ins- sitjable i després possible i viable I el que volem ressaltar de tots per a les polítiques laborals o del a Catalunya. pecció de Treball va enviar un re- en termes econòmics. aquests estudis és que en cada te- Fons Social Europeu. També hi En definitiva, que la força de la queriment a l’Ajuntament per tal I això és el que va fer José Igle- rritori concret poden haver-hi fonts hauria fonts de finançament de raó la tenim i està demostrada, ara que reguli el quadre d’horari i el sias l’any 2002, a l’empara de la de finançament de la RBis dife- l’absorció de nous recursos, la ma- només ens cal assolir la raó de la calendari laboral abans del 31 de Fundació Jaume Bofill, en el seu rents, segons la realitat social i joria provinents del sistema fiscal. força necessària per exigir una RB desembre. estudi “La Renda Bàsica a Cata- econòmica que hi hagi en cada Aquests aportarien un 16,2% del igual per a tothom. 10 Catalunya. Setembre de 2005
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes > AMB 200 SINDICATS Quinzè Congrés Estatal de la CGT Lluites i realitats en la a València 2a trobada de Moncortés Redacció El XV Congrés Estatal de la Confedera- ció General del Treball va finalitzar el 3 de juliol a les 14h. Eladio Villanueva, que repeteix com a secretari general, va remarcar en el seu discurs de cloenda el treball realitzat pels 200 sindicats participants i va agrair la presència i ad- hesió d’una quinzena d’organitzacions provinents d’altres estats com Algèria, Suècia, França o Itàlia. Els debats que es van mantenir al llarg del Congrés celebrat a València entre el 30 de juny i el 3 de juliol, van permetre acordar les línies principals d’actuació per als pròxims quatre anys. En aquest sentit, les distintes comis- sions van elaborar la síntesi de les dis- cussions que es resumeixen en: - La confluència de l’acció social i sindi- cal. - El compromís de frenar la implantació de la nova reforma laboral. - La denúncia pública i judicial de les conseqüències de les negociacions col·lectives protagonitzades per CC.OO. i UGT que en massa ocasions es salda amb suculents beneficis per als agents socials firmants. - La lluita contra la sinistralitat i les ma- lalties laborals que es Text: Secretaria d’Acció Social des en el tema. Ja després de (Berga), Suportponent (Lleida), “La creació del Pirineu o la llegenda de cobren una mitjana de 6.000 vides dià- de CGT Ponent; fotos: Esther sopar va projectar-se el curtmetrat- Burxa” (Sants – BCN), Elsud.org l’estany de Montcortés. ries en tot el planeta.. Sancho i Jordi Martí ge “El oro de las Californias” (en la (Girona), “Lo Gargall Fer” (Pallars), L’endemà vam continuar la feina - La necessitat d’acabar amb la preca- realització del qual ha participat i també la revista que ara llegiu, el amb una xerrada sobre la repres- rietat social i laboral, que afecta princi- l passat mes de juliol es van CGT) i l’última pel·lícula d’en Kos- “Catalunya”. Aquesta trobada va sió a Catalunya, en què van expo- palment a jóvens, dones, discapacitats E dur a terme les segones Jor- nades d’Acció Social de la CGT de Catalunya organitzades turica. L’endemà dissabte fou el dia més intens quant a activitats ja que servir per posar en comú temes com la difusió, els mètodes de tre- ball o la temàtica informativa, alho- sar-se diferents casos de repressió que s’han donat últimament al nos- tre país, de l’Hospitalet a Torà i de i immigrants. - La intervenció del sindicat per a com- batre la discriminació social, laboral i per la CGT de Ponent i el Comitè el dia s’encetava amb una taula ro- ra que van plantejar-se els proble- Figueres a Terrassa, així com la política que pateixen els immigrants. Confederal de Catalunya. Les jor- dona sobre les lluites en defensa mes que apareixen en tractar feina feta pel “Tomb antirepressiu”, - La defensa dels serveis públics i del nades van tenir lloc al poble de del territori. Manolo Tomàs (de la temes de caire social des d’una òp- que arreu de les comarques, barris medi ambient. Montcortés (al Pallars Sobirà) PDE) i Pep Riera (exUP), entre al- tica independent i no subordinada i ciutats, ha fet sentir la veu dels - El desenvolupament dels drets socials entre el 8 i el 10 de juliol i hi van tres, van aportar els seus punts de al pensament que emana del que hem patit la persecució policial en el marc d’una societat laica com a participar unes 150 persones d’ar- vista sobre la defensa de la terra i poder. o judicial per dur endavant la trans- garantia de pluralitat i tolerància. reu del país. d’alternatives als actuals models A més, el dissabte va fer-se formació social o reclamar justícia. - I la reconstrucció de l’internacionalis- Les jornades van seguir la línia de desenvolupament. Particular- també la trobada de les secretaries I com a comiat, el dinar popular me com a voluntat de construir un mo- encetada l’any passat, és a dir, es- ment interessant foren les aporta- d’Acció Social de la CGT de Cata- va servir per felicitar-nos un any viment sindical i social internacional . devenir un punt de trobada per al cions de l’Assumpta Codinachs, lunya, per tal de posar-nos al dia més per l’èxit d’aquestes jornades Quant a la composició del Secretariat debat, discussió i formació entre membre de Vall Fosca Activa, i que de què es fa arreu de les federa- que volem que esdevinguin un Permanent de CGT, renovat al 50 per les companyes i companys del sin- va exposar els problemes que per cions del sindicat i coordinar es- punt de trobada per a totes les per- cent, els nous responsables són: José dicat així com d’altres col·lectius i a les terres pallareses representa forços en campanyes i accions. sones que aspirem a canviar allò M. Muñoz Póliz, Organització i Jurídica; moviments socials de Catalunya. l’especulació immobiliària que Al vespre, va arribar l’hora més que no ens agrada tal com és. Des Rafael Maestre Marín, Formació; José Els actes van començar diven- amenaça d’exportar al Pirineu el lúdica. Una ruta pels voltants de d’aquestes línies ja només ens A. Pulido, Salut Laboral; José A. Carre- dres a la tarda amb una xerrada model urbanístic de les costes ca- l’estany de Montcortés va servir queda animar a tots aquells com- tero, Acció Social; Sira del Río, Dona; sobre la pedagogia llibertària al talanes. per conèixer les diferents plantes panys i companyes que encara no José Á. Jiménez, Comunicació; Àngel segle XX a càrrec d’Emili Cortavi- A la tarda, una segona taula ro- medicinals que existeixen al nostre han vingut a Montcortés perquè el Secretaria de Relacions Internacionals; tarte, que va tenir lloc al Comú de dona ens va posar al dia de la feina voltant i que avui pràcticament proper mes de juliol participin d’a- Ángel Luis García Fernández, Acció Particulars de la Pobla de Segur i informativa que es fa des dels mit- ningú no coneix, i ja entrada la nit, quest projecte col·lectiu que se- Sindical; i José A. Sánchez Zapater, Se- que va comptar amb una afluència jans alternatius al nostre país. Hi vam conèixer un seguit de contes guirà endavant mentre hi hagi cretaria d’Administració i Finances. important de persones interessa- van participar “El Pèsol Negre” pallaresos que ens parlaven de la coses a dir. Catalunya. Setembre de 2005 11
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Primeres Jornades Campanya contra de la Xarxa Coca-Cola a les d’Educació Lliure Illes Balears Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info Foto: J. M. Aranda FINS AL 15 D’AGOST FINAL DEL FÒRUM SOCIAL de la Garriga organitzada per La Garriga sobre la situació actual del cas del noi de la regidora Carreras (anteriorment Barcelona amb motiu del judici per l’a- comiadament de 7 treballadors. ▼ Mediterrània, amb la realització d’una manifestació a Barcelona que aplegà Societat Civil, amb actes diversos fins al dia 26. CONCENTRACIÓ davant de la presó Model de Barcelona en solidaritat amb assassinat Pedro Álvarez. LA XARXA D'ENLLAÇ amb Palestina, destinada a Ciutat Vella). (CI) comiadament de set companys. A BARCELONA, presentació de la DESALLOTJAMENT d’una casa ocu- pada al barri del Clot de Barcelona. El passat 22 de juliol, es va celebrar a DIJOUS 16 DE JUNY unes 4.000 persones. les tres persones empresonades a la la Plataforma Aturem la Guerra i Boicot DIJOUS 14 DE JULIOL Coordinadora contra la Tortura. Palma de Mallorca una concentració ELS TREBALLADORS d'ACC Spain, FINALITZA LA 1A MOSTRA del Llibre DISSABTE 25 DE JUNY manifestació del 25 de juny. (CI) Preventiu denuncien les fortes multes AGRESSIÓ I ROBATORI contra l'Ate- FINALITZA A SANT CUGAT del DIJOUS 28 DE JULIOL contra la multinacional Coca-Cola, con- abans Unidad Hermética, van realitzar Anarquista BCN 05, celebrada a l’Ate- MANIFESTACIÓ a Barcelona contra la (3000 euros per persona) que s’han neu Popular de l'Eixample. (CI) Vallès la vintena Universitat de la Pau. SURT EN LLIBERTAT la única perso- vocada en 48 hores abans per correu una vaga de 5 hores per torn de treball, neu Llibertari del Besòs. (CI) repressió contra els anarquistes a Ità- DIJOUS 30 DE JUNY rebut per haver distribuït unes octave- na que encara estava empresonada electrònic pel Grup de Treball i Solidari- a més de manifestar-se a Barcelona. lia, amb una enorme pressió policial, CERCAVILA contra el maltractament tes contra la política de Sharon al partit DIVENDRES 15 DE JULIOL DIJOUS 21 JULIOL pels incidents de la manifestació del 28 tat amb el Poble Colombià, constituït INICI DEL FÒRUM SOCIAL de la Me- DILLUNS 20 DE JUNY va aplegar unes 300 persones, finalit- institucional als menors a la plaça de Barça-Maccabi de Tel Aviv al febrer. CONCENTRACIÓ-MANIFESTACIÓ a LA CGT va convocar en solitari una de juny. (IU) dia 20 de juliol. diterrània, a la Fira de Barcelona. PRESENTACIÓ de la Coordinadora zant amb càrregues que varen produir l’Àngel de Barcelona, amb la participa- SURTEN EN LLIBERTAT dos de les Barcelona dels treballadors de Parcs i vaga contra l'ERO a Gearbox, així com NOVA OCUPACIÓ al barri del Clot de La convocatòria tingué una certa re- contra la Tortura a Barcelona, presen- diversos ferits i contusionats i 7 perso- ció d’unes 70 persones. (CI) persones detingudes a la manifestació Jardins contra la privatització. una manifestació a la que van partici- Barcelona. Dissabte 30 de juliol va ser percussió mediàtica (al “Diari de Bale- DIVENDRES 17 DE JUNY tant l’informe sobre tortures de l’any nes detingudes (cinc de les quals amb MANIFESTACIÓ pel centre de la ciutat anarquista del 25 de juny. Encara hi ha VAGA DELS TREBALLADORS de par 300 treballadors, que va sortir de desallotjada pels Mossos d’Esquadra. ars”) i, sobretot, s’hi van repartir 400 fu- 500 TREBALLADORS en una bidona- 2004. (CI) procediments d'expulsió oberts), de les dels treballadors de Parcs i Jardins de empresonat un noi italià. (CI) Gearbox del Prat per demanar la retira- les portes de Gearbox al polígon Pra- El mateix dia van ser desallotjades lles invitant al boicot a la multinacional, Del 8 al 10 de juliol es van celebrar a da-concentració a la porta de l’Ajunta- quals van alliberar a quatre i a les al- Barcelona contra la privatització del da de l'ERO. tenc i va acabar a les portes de les ofi- dues cases ocupades del carrer de entre els clients de les terrasses dels Barcelona les primeres jornades de la ment de Barcelona contra la privatitza- DIMARTS 21 DE JUNY tres tres les van empresonar acusades servei. 2ES JORNADES Recuperació de la cines de la Seat a la Zona Franca. Calassanç de Sabadell. (CI) bars de la plaça d’Espanya. Xell (Xarxa d’educació lliure), al CEIP N- ció de Parcs i Jardins. ELS TREBALLADORS de l’empresa de delictes de desordres públics, XERRADA al local de la CGT de Bar- Memòria - Maquis 2005. Al saló d’ac- S'INICIA A LA MASIA de la Guineueta 1 de Pràctiques, al carrer Melcior de Urbaser, concessionària de la neteja i danys i atemptat. (CI) celona sobre la lluita dels escombriai- tes de l’Ajuntament de Balaguer. de Barcelona una trobada zapatista a DIVENDRES 29 DE JULIOL Palau, al barri de Sants de Barcelona. recollida de brossa de Vilassar de Mar, res de Sabadell. "QUÈ ESTÀ PASSANT A CHIA- nivell europeu, fins al dia 24. ACTES amb motiu del 1r aniversari del Trobada Zapatista Segons la Xell, “el sistema educatiu inicien una vaga i es manifesten per DIUMENGE 26 DE JUNY PAS?" xerrada informativa al Casal MANIFESTACIÓ de 300 persones a CSO La Gàbia de Lleida. actual s’estructura en base a una sèrie exigir a l’empresa el desblocatge de la FINALITZA LA VII FIRA per Chiapas, DIVENDRES 1 DE JULIOL Els Joves de Badalona, a càrrec d'Iña- l'Eixample de Barcelona, en protesta CONCENTRACIÓ a l’Ajuntament Europea a Barcelona d’inèrcies poques vegades qüestiona- negociació del conveni col·lectiu. celebrada a la Garriga. Es reafirma la S’INICIA UNA VAGA indefinida estatal ki García. per l’agressió patida per l’Ateneu Po- d'Esplugues contra el Pla Caufec. (IU) http://chiapas.pangea.org des: els exàmens, els premis i càstigs, CONCENTRACIÓ en suport a la famí- solidaritat amb Chiapas i el moviment a Telefònica convocada per CGT i al- MEMBRES DEL CSO La Gàbia de pular de l'Eixample. Es desallotja la DESALLOTJADES TRES CASES els deures, les assignatures, el control i lia de Juanma Alfaro, mort en cir- zapatista mexicà després dels últims tres sindicats a les àrees d'Operació i 25 PERSONES es manifesten a una Lleida, en perill de desallotjament, lliu- casa dels agressors. (CI) ocupades a Badalona (les del carrer la imposició de l’adult/a sobre l’infant, cumstàncies encara no aclarides, da- comunicats i moviments de l’EZLN. Manteniment contra les reduccions de benzinera de Repsol-YPF de Barcelo- ren un dossier al responsable d’Urba- de la Creu). (CI) Els dies 22, 23 i 24 de juliol va tenir lloc la massificació i homogeneïtzació, l’es- vant de l’Ajuntament de Sabadell. (CI) plantilla. na disfressats com a treballadors de nisme de La Paeria. DIVENDRES 22 DE JULIOL a la Masia de la Guineueta de Barcelo- clavitud dels llibres de text, la rigidesa S’INICIA una tanda de vagues dels mi- DILLUNS 27 DE JUNY "LESBIANA? encantada, és un plaer!" l’empresa i repartint octavetes. (CI) JORNADA sobre el Conflicte Palesti- DISSABTE 30 DE JULIOL na una trobada zapatista a nivell euro- dels espais i els temps, l’agrupament ners d'Iberpotash de Sallent contra di- CONCENTRACIÓ davant dels jutjats Presentació de les conclusions de la DISSABTE 16 JULIOL na-Israel al CSO Lo Pati de les More- MEMBRES DEL COL·LECTIU Sal- peu organitzada pel Col·lectiu de Soli- per criteris d’edats, ...Tot un seguit d’es- versos acomiadaments produïts. Bru- de Barcelona, per demanar la llibertat trobada de lesbianes de Catalunya a DIVENDRES 8 DE JULIOL res (Lleida), activitats i concert. vem l’Empordà aixequen les barreres daritat amb la Rebel·lió Zapatista, on es tructures i pràctiques que no respecten tal repressió dels Mossos d'Esquadra de les persones que encara romanien Barcelona. COMENÇA A MONTCORTÉS del Pa- CONCLUSIÓ de les jornades Repen- del peatge de la sortida de l'Escala du- va parlar de la xarxa de col·lectius, de el desenvolupament natural de l’infant i contra els treballadors que intentaven detingudes per la manifestació anar- llars la II Acampada d'Acció Social de sar Barcelona, al Forat de la Vergonya, rant 10 minuts, demanant la gratuïtat les activitats que realitzen, del treball de que provoquen una gran angoixa en entregar un escrit a l'empresa a Súria. quista del passat 25 de juny. Surten en DISSABTE 2 DE JULIOL la CGT de Catalunya, amb activitats amb concert i sopar popular. (CI) de les autopistes i la no construcció de coordinació i, especialment, sobre la VI pares, mares i professionals de l’educa- TRES-CENTS MÚSICS es manifesten llibertat (amb càrrecs) dues persones. "2N TALLER DE PROPOSTES CON- fins al dia 10. MARXA D'HOMENATGE als Maquis. més infraestructures. (CI) Declaració de l’EZLN i la situació que es ció. pel centre de Barcelona (en el dia de la LA POLICIA entra a les bases militars TRA LA VIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIA" COMENCEN LES JORNADES de la Homenatge a Joan Vilella, Josep Puer- viu actualment a Chiapas. Aquest és Davant d’aquesta realitat, però, sem- CERCAVILA a Nou Barris contra la música), vestits de negre i tocant la abandonades (i ocupades des de feia a l’Ateneu Rosa de Foc de Barcelona. Xarxa d'Educació Lliure. tas i Josep Bertobillo, a la carretera DIJOUS 4 D’AGOST part del comunicat elaborat per les per- pre hi ha hagut, i continuen havent-hi, instal·lació d’una gran superfície co- Marxa Fúnebre de Chopin en favor de dos mesos i mig) de Biniancolla (Maó), ES REALITZEN les Terceres Jornades INTENT DE DESALLOTJAMENT vella de Vilada. Concert a Berga. DESALLOTJAMENT (al tercer intent) sones i col·lectius participants: experiències alternatives fonamenta- mercial al barri. Al matí, unes 20 perso- la música en viu. (CI) i dóna l'ordre de desallotjar en cinc contra la Tortura, a Gràcia, Barcelona. d’una casa ocupada (Can Creus) a CONCENTRACIÓ a Palma de Mallor- d’una nau de les indústries Ricson a “Ja són 12 anys, de vostès i de nosal- des sobre una concepció diferent de nes van provar de protestar al seu inte- dies. (CI) FESTA DE SAN AGAPITO BIS: con- Gallecs (Mollet). (CI) ca contra la Coca-Cola, convocada pel Can Ricart, històric espai industrial del tres, que camina aquesta xarxa. Com en l’ésser humà i de la relació educativa”. rior, però van ser desallotjades. (CI) DIMECRES 22 DE JUNY vocada per l’Associació d'Afectats dels Grup de Treball i Solidaritat amb el barri de Poblenou de Barcelona en pe- tots els contes llargs hi ha hagut i hi ha RODA DE PREMSA de denúncia con- LA BRIGADA DE TERRASSA a Chia- DIMARTS 28 DE JUNY habitatges del carrer d'en Comte i la DISSABTE 9 DE JULIOL MANIFESTACIÓ per la llibertat de les Poble Colombià. rill de desallotjament. (CI) cares noves, canvis, desafiaments i ale- Les Jornades tra el Pla Caufec davant de la seu de pas realitza una acció de protesta da- DIA DE L’ALLIBERAMENT GAI, Lès- plaça del Pallol de Tarragona. EL CSOA L'ESTELLA reneix com a persones empresonades en manifes- gries. Molt hem après i, afortunada- Sacresa (promotora immobiliària). (CI) vant la seu del BBVA de la ciutat de- bic, Bisexual i Transexual, primera ma- MANIFESTACIÓ per l’alliberament Can Tramuntana, un any després del tacions anarquistes a Barcelona. (CI) DISSABTE 23 DE JULIOL DISSABTE 6 D’AGOST ment, molt ens hem equivocat. Per això El principal objectiu d’aquestes prime- CASSOLADA DE PROTESTA a l’hora nunciant la cancel·lació de diversos nifestació a Reus, amb sortida a la gai, lèsbic i transsexual a la plaça Uni- desallotjament patit a Mataró s’ocupa V PIRAGUADA POPULAR en defen- ACTE RECORDATORI de l’inici de la CONCENTRACIÓ a Berga de 400 aquí estem, aquí seguim. Ens sentim in- res jornades de la Xell era proporcionar de l’entrepà a l’empresa Gearbox del comptes de suport als zapatistes. plaça de la Llibertat. versitat de Barcelona, amb festa poste- un altre centre social. (CI) sa de l'Ebre entre Xerta i Tortosa. batalla de l'Ebre a la fosa comuna del persones que denuncien coaccions i terpel·lats per la seva paraula i la seva un espai d’interaccions entre les perso- Prat de Llobregat. Aturades espontà- NOVA OCUPACIÓ a Molins de Rei CONCENTRACIÓ davant la Delega- rior. (CI) MARXA D'HOMENATGE als Maquis. 2ES JORNADES Recuperació de la cementiri vell d’Albinyana (Tarragona). agressions contra els amics i familiars sisena Declaració, en ella també ens nes interessades en aquest tipus d’edu- nies durant tot el dia.a. (l’immoble conegut anteriorment com ció del Govern a Palma de Mallorca 170 IDENTIFICACIONS en només Passada d’un vídeo sobre Ramon Vila Memòria - Maquis 2005. Diversos MANIFESTACIÓ ANARQUISTA a de Josep Maria Isanta. parlen del món i de la nostra realitat cació. En conseqüència, es va intentar OCUPACIÓ del cinema Euterpe de Mobles Elefante), amb la intenció de contra les agressions feixistes i xenò- dos dies a Sabadell, per part del nou Capdevila "Caracremada" a Navarcles actes a la Casa Refugi Minairons de Barcelona, en solidaritat amb el noi ita- (Europa). Una realitat que després d’un defugir de les grans xerrades, optant Sabadell, després de vuit anys d’aban- muntar bucs d’assaig per a grups de fobes produïdes a la ciutat. Grup Especial de Prevenció i Reacció i posterior debat. Baro (Pallars Sobirà). lià detingut a la manifestació del 25 de DIUMENGE 7 D’AGOST procés de lluites molt intens contra la per un enfocament més participatiu i donament. (CI) música. El mateix dia va ser desallotjat CONCENTRACIÓ davant de la presó format per diversos cossos policials. juny i amb els repressaliats a Itàlia i PARAULES PER LA PAU a la plaça guerra, contra la precarietat, dels mi- dinàmic a través de grups i taules de el CSO Els Errants de la Llagosta. (CI) de Wad-Ras en solidaritat amb les tres MARXA D'HOMENATGE als Maquis. DIUMENGE 10 DE JULIOL DIUMENGE 17 JULIOL Barcelona. 300 persones. (CI) de la Font de Tarragona. Actuació de grants pels seus drets, de les dones, debat. DISSABTE 18 DE JUNY persones empresonades a la manifes- "L'últim viatge de Quico Sabaté." Ex- ES CLOU la II Acampada d’Acció So- TREBALLADORS de TMB van impe- ACCIÓ DE SUPORT als presos al Pau Gomis. per la recuperació de la memòria, per la Però també es va creure interessant CONCLUSIÓ DE LES JORNADES DIJOUS 23 DE JUNY tació del 25 de juny. (CI) cursió guiada al Mas Clarà (Gironès). cial de la CGT de Catalunya, celebra- dir que sortissin els autobusos con- centre de Terrassa, just en el quart ani- humanitat contra el neoliberalisme, co- donar a conèixer les experiències ac- sobre alliberament nacional i movi- CONCENTRACIÓ de treballadors en da a Montcortés. duïts per xofers del grup Avant que ha- versari de la detenció i empresona- DIMECRES 10 D’AGOST mença a fer-se noves preguntes i a bus- tuals d’educació lliure. Per això, es van ments socials organitzades pel centre vaga d'Urbaser davant l’Ajuntament de DIMECRES 29 DE JUNY DIMARTS 5 DE JULIOL COMENCEN els camps de treball a la vien de cobrir les llançadores amb ment de la companya Laura Riera. (CI) 2 MEMBRES del Comitè d'’Empresa car nous camins, com vostès. convidar una vintena d’escoles de tot social la Màquia de Girona. Vilassar de Mar. RODA DE PREMSA a la Federació masia okupada de Can Masdeu (Bar- motiu de les obres en Ferrocarrils de la de Parcs i Jardins de Barcelona es (...) Catalunya i la resta de l’Estat, així com FESTA D’INAUGURACIÓ de la Casa CONCENTRACIÓ contra la privatitza- catalana d'ONG per al desenvolupa- celona). Generalitat (FCG) durant l’estiu. DIUMENGE 24 JULIOL pengen de la façana de les oficines de I ara què? Doncs a seguir. Hem revi- altres projectes que s’estan creant ac- de l'Aigua a Tortosa on se celebrà el ció davant l’Ajuntament de Barcelona ment a Barcelona, presentant la cam- MANIFESTACIÓ antitaurina a Tarra- 2ES JORNADES Recuperació de la 2.500 PERSONES es manifesten a l’institut contra la privatització. talitzat la xarxa zapatista europea en la tualment. primer aniversari de la modificació del de treballadors de Parcs i Jardins. panya "Qui deu a qui?". Al vespre es gona. Memòria - Maquis 2005. Diversos Barcelona perquè el govern del Marroc trobada. Ens hem compromès en el I recuperar el passat, tota una llarga PHN, organitzada per la Plataforma en FESTA AL CENTRE SOCIAL Ocupat realitzà un partit de futbol reivindicatiu actes davant de l’Ajuntament de Sort. posi fi a la repressió contra el Sàhara. DIUMENGE 14 D’AGOST procés al qual vostès ens han convidat, tradició d’educació lliure i autoges- Defensa de l'Ebre. L’Òpera de l'Hospitalet per l'autogestió al mig de la plaça de la Catedral de DILLUNS 11 DE JULIOL CONCENTRACIÓ a la Plaça Rius i un procés que fem nostre. Per a això tionària al nostre entorn. I aprofundir en “DEFENSEM L'OKUPACIÓ, estenem de Ràdio Bronka. (CI) Barcelona. SUSPÈS EL JUDICI contra Kan Mus- DIMARTS 19 DE JULIOL DIMARTS 26 DE JULIOL Taulet de Gràcia (Barcelona), mitja tornarem als nostres llocs i comença- els principis d’aquest tipus d’educació, les resistències”: trobada organitzada "POBLE NOU NO ESTÀ EN sol (casa ocupada a la Serra de Coll- ES DESALLOTGEN dues cases al S’ATURA UN PRESUMPTE intent hora abans de l'inici del pregó de les rem a preguntar i a discutir sobre el en els seus referents conceptuals, des per l’Assemblea d'Okupes de Barcelo- VENDA!": protestes per part d'un grup DIMECRES 6 DE JULIOL serola). (CI) barri de Vallcarca de Barcelona, d'enderrocament previ desallotjament festes, contra la prohibició de les Fes- repte que s’obre i tornarem a veure’ns de les aportacions de múltiples discipli- na entre centres socials, habitatges de veïns durant la inauguració d’una XERRADA al local de la CGT de Bar- XERRADA-DEBAT informatiu sobre la vuit ocupants foren detinguts, fitxats i de dues cases ocupades de Sabadell. tes Alternatives. (CI) aviat per compartir allò escoltat i co- nes. I sobretot continuar construint ocupats i diversos col·lectius. (CI) "Oficina de la Vivenda" per part de l’al- celona sobre el Valle de los Caídos i la nova situació a Chiapas, a les Cotxe- DIMECRES 13 DE JULIOL posteriorment deixats en llibertat. (CI) CONCENTRACIÓ a l’estació de metro mençar a donar-li forma a això que xarxa. CINC MIL PERSONES a Barcelona calde de Barcelona Clos. (CI) memòria històrica. res de Sants de Barcelona. (CI) PASSI D’UN VÍDEO sobre el Forat de DIMECRES 27 JULIOL de Fontana (Gràcia) en l’aniversari de vostès anomenen trobada intergalàcti- Més informació a la pàgina web de la pels drets de gais i lesbianes. VAGA A ROCA DE GAVÀ convocada la Vergona a l’Ateneu Popular de Sa- DIMECRES 20 JULIOL 200 TREBALLADORS DE SAS es l’assassinat d’un jove durant les festes ca, o sigui que torna la taquicàrdia. Grà- XELL: www.educaciolliure.org DIVENDRES 24 DE JUNY per CGT i COP contra la venda de la DIJOUS 7 DE JULIOL rrià. Es dona la circumstància que 200 TREBALLADORS de SAS-Abre- manifesten per Abrera convocats per de l’any passat; amb 400 persones. cies pel "jaleo" en el qual ens han ficat”. DIUMENGE 19 DE JUNY COMENÇA VII FIRA per Chiapas a la divisió de calefacció de l’empresa. ACTE INFORMATIU al CSO Can Vies aquest Ateneu està patint les polítiques ra es concentren davant els jutjats de la CGT contra la repressió sindical i l’a- (CI) 12 Catalunya. Setembre de 2005 Catalunya. Setembre de 2005 13
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENCARA ES PODEN ADQUIRIR BONS PER COMPRAR L’AUTOBÚS > CONVOCATÒRIES VIII Congrés de la CGT de Catalunya La campanya de suport a Zanon, prop de la fita Federació Local de Barcelona de la CGT Venda de Bons En tres mesos de campanya hem a ja alguns mesos que es va arribat, entre el realment ingressat Tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de de- sembre de 2005, al Centre Martí i Pol (av. Barcelona), de Sant Joan Despí. F iniciar des de la Federació Local de la CGT de Barcelo- na, a proposta del Sindicat de en compte i els compromisos ad- quirits per diferents sindicats, fede- racions, etc. a cobrir més del 50% D’acord amb els estatuts de la CGT Transports, la campanya “Un auto- de l’objectiu marcat. Esperem que de Catalunya (Article 4t del Reglament bús per als obrers de Zanon”. després de l’impuls que ha pres la de Congressos), la Plenària del Comitè El propòsit de la campanya des campanya en el nostre Congrés, la Confederal del passat 21 de juliol va del seu inici ha estat el de difondre quantitat plantejada de 20.000 aprovar l’ordre del dia definitiu: informació entre els treballadors i euros sigui finalment aconseguida. 1.- Obertura del Congrés. les treballadores de l’Estat sobre el Per a això demanem el compromís 2.- Formació de la mesa Congrés i procés que s’està vivint a l’Argenti- de tota l’afiliació. comissions. na en relació a l’autogestió obrera Si la teva Secció Sindical o Sin- a/ Mesa del Congrés, b/ Comissió de les fàbriques recuperades. L’al- dicat no ha comprat bons d’ajut en- Revisora de Credencials, c/ Comis- tre objectiu de la campanya és de- cara hi és a temps. Es poden sió Revisora de Comptes, d/ Comis- mostrar la solidaritat real del nostre demar, trucant al company Merca- sió d’Escrutini, e/ Comissions de sindicat i dels amics que estan der, al telèfon 676 705 062 i ingres- Ponències. col·laborant en la campanya amb sant la vostra aportació econòmica 3.- Discussió i en el seu cas aprovació la compra d’un autobús per als al número de compte 2100-0547- dels informes de gestió del SP. obrers i les obreres de Zanon, que 51-0200199554. 4.- Estratègies d’actuació socials i sin- els ha de servir per desplaçar-se a dicals. i des de la fàbrica ocupada. tió obrera argentina. Fa unes set- Galícia, Madrid, Andalusia… a més Viatge a Argentina 5.- Projecte formatiu de la CGT. La campanya està basada en la manes els nostres companys ar- han pogut fer escapades, convi- Des de la campanya en suport al 6.- Estatuts. venda de bons solidaris, per valor gentins, després de la festa de co- dats per organitzacions dels estats companys de Zanon tenim el 7.- Organització interna: Protocol treba- d’un euro, amb els quals es pretén miat que els van organitzar els de destinació, a Suècia, Itàlia i propòsit de comprar l’autobús a la lladors i treballadores. Base de dades. recaptar 20.000 euros que s’han companys de CGT de Badia/Bar- França. mateixa Argentina, segurament a Finances. Etc. d’invertir en la compra del vehicle. berà, han hagut de tornar a Neu- A Barcelona, s’han celebrat Buenos Aires, i conduir-lo fins a 8.-Elecció del Secretariat Permanent, Aquest autobús, que es pretén quén. Amb la seva marxa i també actes en diversos locals de la ciu- Neuquén. Pensem que seria una de la Comissió de Garanties, de la Co- lliurar en el pròxim mes d’octubre, de cara a la celebració del XV Con- tat, començant pel celebrat en la gran oportunitat per a qualsevol missió Econòmica i del responsables o aniversari de l’ocupació de la fàbri- grés Confederal de CGT, hem cre- nostra seu de Via Laietana on es companya o company de la CGT responsables del “Catalunya”. ca de ceràmiques, ha de servir per gut necessari fer un primer balanç va presentar la campanya i es va per conèixer més a fons l’experièn- 9.- Clausura del Congrés. cobrir la necessitats de transport de la campanya. Hem fet arribar a projectar la pel·lícula “FASINPAT cia que estant duent a terme que actualment tenen els com- tots els companys i companyes (Fabricas sin patrón)”, acte al qual aquests treballadors i treballado- panys de Zanon per desplaçar-se que ens ho han demanat l’estat de hi van assistir unes 100 persones. res. Jornades des de la fàbrica ocupada a la ciu- comptes. Si algú no l’ha rebut i el També s’han organitzat actes Animem tothom que vulgui unir- Precongressuals de tat de Neuquén, ciutat on habiten la vol conèixer només cal que enviï que han comptat amb el suport de se a la persona o persones de la majoria de treballadors i treballado- un correu electrònic a jgargan- companys de Barcelona a la UAB, campanya que viatgin a Argentina la Federació Local res de Ceràmiques Zanon. te@hotmail.com. Cornellà, Barberà del Vallès, Cas- a anar-hi tots plegats. Si hi esteu de CGT de Barcelona En el temps que es porta des telló, Gandia, València i Sallent, en interessats o interessades poseu- que es va iniciar la campanya s’ha Actes informatius aquesta població minera vam con- vos en contacte amb el telèfon que Convocada per la Secretaria de Forma- comptat, entre altres, amb el suport En combinació amb altres organit- tar amb el suport de membres del abans comentàvem. Per últim ció de la Federació Local de Barcelona. de la Secretaria Internacional de zacions, Cristian i Jorge han pogut confederal català de CGT. volem agrair a tothom que ha Dimarts 20 de setembre, 17.30h, “El CGT i amb la presència de Cristian acudir, per separat, per evitar des- A aquests actes cal sumar altres donat suport a aquesta iniciativa, projecte anarcosindicalista de la CGT i Jorge, treballadors de Zanon que peses i arribar a més llocs, a nom- organitzats pels sindicats locals a seguirem informant de com ha de Catalunya” han pogut estar amb nosaltres per brosos racons de l’Estat: Saragos- Girona, Igualada, Tarragona i Ma- estat l’experiència amb els treballa- Dimarts 27 de setembre, 17.30h, “Mino- difondre l’experiència de autoges- sa, Pamplona, Bilbao, Oviedo, taró. dors i treballadors de Zanon. ries i grups de pressió a la CGT de Ca- talunya” A la Sala Costa i Font, Via Laietana, 18, Parelles lingüístiques a la CGT de Catalunya Tots els 9a planta, Barcelona. Secretaria de Formació del federacions territorials o de rama mencen al setembre. convenis Campanya a ‘El SP de la CGT de Catalunya que vulguin organitzar-ho, Per això, si des d’alguna fede- a Internet Triangle’ contra el només cal que us poseu en con- ració local organitzeu un grup de La Generalitat de Catalunya ha Per tal de potenciar el coneixe- tacte amb el Comitè Confederal persones interessades a fer un obert un nou servei que permet fatxa Jiménez ment de la llengua catalana i el de la CGT de Catalunya i dema- curs de nivell bàsic de llengua consultar en línia tots els conve- Losantos seu ús, la CGT de Catalunya ha neu per la Cristina. catalana, el CPNL ens facilitaria nis col·lectius que regulen les organitzat un sistema de parelles el personal tècnic necessari que condicions laborals a Catalunya. El setmanari “El Triangle” ha iniciat una lingüístiques. Es tracta d’una Cursos de català impartiria els cursos als locals de El web, que s’actualitza cada recollida de firmes entre els seus lec- proposta que posa en contacte D’altra banda, cal recordar que hi la CGT de la localitat correspo- dia, permet accedir al text com- tors i seguidors amb l’objectiu que la una persona catalanoparlant ha un conveni marc signat amb nent. En el cas que no arribeu a plet delsconvenis en html o pdf, i propietat de la cadena d’emissores amb una altra que no coneix la el Consorci per a la Normalitza- organitzar un grup també podeu a una fitxa tècnica amb informa- COPE faci fora Federico Jiménez Lo- llengua o no la domina massa bé ció Lingüística (CPNL) de la Ge- realitzar el curs, de manera indi- ció bàsica sobrecada acord. santos de la seva programació, entre a nivell de parlant. Dues hores neralitat de Catalunya, el qual vidual, adreçant-vos als CPNL L'enllaç amb el web és: altres raons, per "estendre un clima so- durant dos dies a la setmana, les estableix promoure l’ús social del que hi ha arreu de Catalunya. http://www.gencat.net/treballiin- cial guerracivilista arreu de l'Estat". Du- dues persones queden per xe- català amb l’aplicació d’accions Totes aquestes accions les dustria/relacions_laborals/conve- rant els pròxims mesos, el setmanari rrar en català. Aquesta freqüèn- formatives per als membres de la heu d’anar informant a la Cristi- nis/index.html inclou una pàgina amb una carta per cia es pot ampliar o reduir se- nostra organització. És a dir, tots na, del Secretariat Permanent La consulta es pot fer per mitjà ser signada per qui vulgui i retornada a gons convingui. Les persones aquells afiliats/des que vulguin del Comitè Confederal de Cata- de la cerca especialitzada o pel la redacció. Per informació, comer- que vulguin utilitzar el servei i les adquirir coneixements de català, lunya, persona interlocutora nom de l’empresa, així com per cial@eltriangle.info i tel. 93 458 64 10. que es vulguin oferir com a vo- tenen una nova oportunitat de entre el CPNL i la CGT de Cata- sector i subsector (adreçats a luntàries per xerrar, així com les fer-ho amb els cursos que co- lunya. qualsevol usuari). 14 Catalunya. Setembre de 2005
SENSE FRONTERES La repressió contra el poble saharauí Un cop més, els drets humans passen a una segona importància davant dels interessos continua i l’Estat econòmics de les empreses multinacionals espanyol, ni cas “És urgent aixecar la veu solidària amb els treballadors i els pobles Amb 30 anys ja saharauí i el colombià, i amb tots els qui sofreixen ocupació i opressió” n'hi ha prou: justícia i Colòmbia i Sàhara, llibertat per als saharauís monedes de canvi E Col·lectiu Catalunya ntre finals de maig i finals de juny, els saharauis de l’Aaiun i altres ciutats del Sàhara ocupat pel Text: Pep Juárez, orge Bush, encara que per Marroc van organitzar diverses secretari general de CGT a això Zapatero, Morati- manifestacions i actes de protesta Balears Il·lustració: Matiz nos i companyia hagin de per reivindicar la independència i desdejunar calàpots cada demanar la fi de l'ocupació marro- dia. quina, mobilitzacions que van ser D esprés de la reti- Les anades i vingudes de brutalment reprimides per les for- rada de les tro- Bono al despatx de ces de seguretat del Marroc. El re- pes espanyoles Rumsfled sembla que han sultat va ser de desenes de saha- de l’Iraq, les decisions en començat a donar els seus rauís ferits i detinguts. política exterior del Go- fruits: el sinistre secretari Dintre de l'espiral repressiva por- vern del PSOE s’han de Defensa americà ha tada a terme per les forces de segu- orientat cap a la ràpida re- donat llum verda per a la retat del Marroc també cal destacar composició de les rela- venda a Espanya dels les detencions d'importants líders cions amb l’administra- mortífers míssils Toma- saharauís com Ali Salem Tamek o ció nord-americana. En hawk, armes de destruc- Aminatu Haidar, així com la prohi- aquesta obstinació, al ció massiva intensament bició de visitar els territoris del Sà- paper subaltern en el utilitzades contra la po- hara a diverses delegacions catala- marc de l’OTAN, reafir- blació iraquiana, i carís- nes, espanyoles i europees. mat pel nou executiu, i a sims artefactes d’alta tec- Davant els greus esdeveniments la continuïtat de les bases nologia que, fins ara, que tenen per escenari els territoris militars nord-americanes solament estaven a dispo- ocupats del Sàhara Occidental i la en territori espanyol, s’a- sició, a part del propi repressió brutal i indiscriminada fegeixen decisions, en exèrcit nord-americà, del contra la població civil saharauí in- matèria de política exte- fidel aliat britànic. (Da- defensa, que només reivindica en rior, que reafirmen una vant aquest fet, il·lustratiu manifestacions pacífiques el res- relació de submissió de dels “mèrits” realitzats, pecte del dret d'autodeterminació i l’Estat espanyol respecte demanam: per a defensar- la llibertat d'expressió i manifesta- a la Casa Blanca i al nos, de qui?, quant costen ció, així com el rebuig de 30 anys Pentàgon. Moratinos, aquestes màquines de d'ocupació militar marroquina, de igual que el seu company matar?, quantes necessi- violació dels drets humans i de l'es- Bono, s’aplica a greixar tats socials es poden co- poli de les seves riqueses naturals, les frontisses lumbars de brir amb aquestes i altres des de la Coordinadora Estatal la política exterior espa- despeses militars?) Men- d'Associacions d'Amistat i Solida- nyola. trestant, Moratinos se- ritat amb el Poble Saharaui s'exi- La primera missió de guirà treballant fins a geix: relacions exteriors del go- aconseguir l’anhelada vern de Zapatero va ser al foto de Zapatero amb 1. Que cessi qualsevol ajuda per Marroc, per rendir acatament a de les pròpies resolucions de exclusió social, i de sistemàtica de- Bush, en el despatx oval. Per a part del Govern espanyol i la Unió Mohamed VI, fidel aliat d’occi- l’ONU, s’oblida del compromís predació econòmica i ecològica del això, el seu ministeri converteix les Europea al Marroc, mentre existei- dent i guardià dels seus interessos. moral, ètic i polític de l’Estat es- país. En un context d’assassinats, polítiques sobre Sàhara i Colòmbia xi aquesta greu situació de violació Aquell significatiu gest va suposar, panyol amb la població del Sàhara. segrests i extorsions, la intenció de en monedes de canvi, en pro de la dels Drets Humans i no es respec- a més de la complicitat econòmica Un altre “brillant servei”, en la Uribe d’amnistiar als paramilitars reconciliació. tin i apliquin les resolucions de i política amb un sistema feudal i mateixa línia, és el cas colombià. ho converteix, senzillament, en La qüestió és si la ciutadania l'ONU i de la UA per a la celebra- corrupte, tota una punyalada per Álvaro Uribe Vélez, president de còmplice i avalista dels crims d’a- consentirà que el Govern de Zapa- ció "urgent" del referèndum d'auto- l’esquena a les legítimes aspira- Colòmbia, ha girat visita recent- quests. tero, encara que sigui amb altres determinació. cions del poble saharaui. El règim ment a Madrid, i el Govern i la mo- Segons ha declarat Condoleezza formes i tarannàs, torni a servir a 2. Que s'alliberin tots els presos po- alauita ha fet més dura darrerament narquia espanyola s’han engalanat Rice, el president colombià és el l’administració Bush, com una lítics, cessin les tortures i s'anul·lin la política d’ocupació, amb la re- per a proporcionar-li el millor regal principal amic de Bush a Amèrica peça més del seu engranatge, com els judicis contra ciutadans saha- pressió de les manifestacions, que Uribe podria esperar: l’execu- Llatina. Ho és en la mesura que ja ho va fer Aznar. A més dels con- rauis, s'aixequi l'estat de setge im- l’empresonament i tortures de mi- tiu espanyol avalarà la seva políti- converteix Colòmbia en porta flictes de l’Iraq, Afganistan i Pales- posat en els territoris ocupats i es litants independentistes saharauis, i ca davant la Unió Europea, on són d’entrada de la política del ALCA tina, amb les seves terribles conse- permeti el lliure accés i circulació la prohibició de l’entrada de dele- abundants les reticències davant la (Acord de Lliure Comerç de les qüències presents i futures per a tot al territori. gacions d’observadors estrangers sistemàtica violació dels drets hu- Amèriques, projecte ianqui de neo- el món, entre les desenes de con- 3. Que el Govern espanyol assu- en la zona ocupada. Actuacions mans a Colòmbia (per exemple, colonització comercial de tota flictes bèl·lics actuals, no hem d’o- meixi la responsabilitat històrica i que s’afegeixen al permanent sa- entre les desenes de milers de vícti- Amèrica Llatina) i de l’anomenat blidar que Colòmbia i Sàhara, pels deute moral que té amb el Poble botatge polític marroquí al procés mes civils, des de 1985 han estat “pla Colòmbia” (darrerament “Pla motius exposats, també estan en Saharaui -tantes vegades traïts i de consulta sobre l’autodetermina- assassinats 4.000 sindicalistes, dels Patriota”), o ocupació militar com- l’ull de l’huracà. oblidats-, i pressioni al Govern ció de l’antiga colònia espanyola, quals 400 en els últims cinc anys). plementària a l’econòmica. Per És urgent, doncs, aixecar la veu marroquí perquè cessi aquesta bru- afavorit per l’ONU. Però el Go- El conflicte armat de Colòmbia, tant, l’aval espanyol a Uribe és, ciutadana, solidària amb els treba- tal repressió i possibiliti la celebra- vern espanyol sembla estar absent que ja dura diverses dècades, en- sense embuts, un altre excel·lent lladors i els pobles saharauí i el co- ció del referèndum d'autodetermi- d’aquesta realitat, i contra la vo- fonsa les seves arrels en gravíssims servei als projectes comercials, po- lombià, i amb tots els qui sofreixen nació, abandonant l'ambigüitat del luntat majoritària de la ciutadania i problemes d’injustícia, pobresa i lítics i militars del Govern de Ge- ocupació i opressió. seu discurs actual. Catalunya. Setembre de 2005 15
SOCIAL La lluita contra el Pla Caufec a El Pla d’Energia torna a apuntar directament al cap i al cor d’aquella gent que va confiar que amb el Esplugues, des de tripartit alguna cosa canviaria. I serà que no. fa catorze anys BALA PERDUDA Un dels projectes especulatius més grans de Catalunya (1) L’Exèrcit no és una ONG 14 anys en lluita aturant O Adolfo Montoliu (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) brim aquesta petita finestra celebrant la frase de Rajoy, el Pla Caufec a Esplugues arrel de l’accident de l’helicòpter militar espanyol a Afganistan. Plataforma Popular contra el Pla ca el juliol05, resultant favorable al “L’exèrcit espanyol no és una Caufec (www.noalplacaufec.net poder polític i econòmic. – paremoselcaufec@rusc.net) ONG i estem a Afganistan en mis- Aquest projecte va de la mà sió de guerra”. Efectivament, Sr. d'actituds corruptes, una sentència L Rajoy, té vostè tota la raó. Els nos- ’Ajuntament d’Esplugues que anul·lés el projecte hagués tres “heroics” soldats (no s’ha per- impulsa des de 1991 un posat en problemes penals a l'equip dut l’ocasió de refregar-nos la vella dels projectes urbanístics de govern per prevaricació. Però el i mentidera dita que no hi ha res més especulatius de la història de Tribunal tira 14 anys de lluita pel més honorable que dinyar-la per la Catalunya. Amb l’excusa de sote- terra en un text atípic d'onze fulls pàtria) no havien anat a Afganistan rrar unes línies elèctriques es justi- sense cap comentari a les proves a construir carreteres, hospitals ni fica una actuació plena d’irregula- aportades contra les irregularitats escoles, com tampoc ho havien fet ritats. D’un cop s’augmenta un del projecte urbanístic. La sentèn- per actuar com a forces d’interposi- 780% els m2 a construir establerts cia desestima tots els fonaments de ció entre dos bàndols enfrontats, pel Pla General Metropolità dret amb la mateixa fórmula: no hi sinó que estaven donant suport a (PGM) de 1976 possibilitant la ha suficients proves per demostrar l’estratègia ianqui de “lluita contra destrucció d’un gran espai natural les irregularitats. el terror” i, així de pas, deixar clar al peu de Collserola. Respecte a la zona verda muni- qui mana en aquella regió del món L’elèctrica Fecsa i la inversio- cipal cedida amb la urbanització de i qui ha de treure profit dels seus re- nista francesa Cauval formen Cau- Ciutat Diagonal que el consistori cursos naturals o dels seus particu- fec i inicien el projecte. Sacresa i soterrament (7.000 MM PTA) res- Per altra banda, aquests barris incorpora al projecte, el TSJC diu lars interessos geoestratègics. ACS, que el compren una vegada pecte l’establert per un pèrit inde- tenen dèficits importants de tot que “la prueba practicada no es su- Ara bé, el que ja no cola és fer- aprovat per la Generalitat, esperen pendent 13 anys després (1.1130 tipus d’equipaments, que s’han ficiente para acreditar lo alegado”. nos creure que els seus adversaris ara amb ansietat les 600 vivendes MM PTA). d’afegir a les necessitats dels habi- Cal dir que les proves són el con- del PSOE no ho sabien. El que ens d'alt standing i de luxe, les dues to- A inicis dels 90, la Generalitat i tatges nous. El primer pla elimina- veni que signa l'ajuntament amb indigna i ens esparvera és que rres bessones amb el seu parc em- l'ajuntament acorden amb Caufec va 100.000 m2 d’equipaments que els promotors de la urbanització i vostè ens vulgui fer passar per idio- presarial, l’hotel i el megacentre la modificació del PGM. El sote- el PGM establia pel sector. La se- els plànols i la descripció dels te- tes com si ens haguéssim empassat comercial. rrament multiplicava per vuit els gona versió afegeix alguns equipa- rrenys que coincideixen exacta- la bola que Zapatero és Bambi i Després de 14 anys entre admi- 30.000 m2 que es permetia edificar ments de gestió privada per inten- ment amb els plànols del pla Cau- que els seus exèrcits són de vellut. nistracions, comissions d'urbanis- anteriorment. El govern de Pujol tar maquillar el projecte. fec. Doncs no són suficients... ja Qui més qui menys ja sap que la me i tribunals, el juliol05 es publi- aconseguia a canvi que Fecsa in- A part de situar-se en la zona que l'ajuntament (que no ha pro- motivació de la nostra estada a Af- ca la sentència del vertís en el projecte faraònic del d'influència del parc de Collserola, porcionat tots els documents dels ganistan no difereix substancial- contenciós-administratiu que les moment: el parc d'atraccions Por- actuant de coixí de transició entre que s'han requerit en el procés) ment de la que va impulsar el PP a Associacions Veïnals (AAVV) in- taventura, llavors en crisi pels ro- les zones enterament naturals i les nega aquest fet. enviar les tropes a Iraq. L’única i terposaren el juny01 contra la pri- batoris de l'empresari Javier de la urbanes, el projecte té una manca No cal explicar els sentiments tèrbola diferència la dóna el fet que mera versió del projecte. El Tribu- Rosa. L'ajuntament d'Esplugues d'espais lliures des de les primeres que ha despertat aquesta sentència l’ocupació actual està emparada nal Superior de Justícia de amb Antoni Pérez -PSOE- al cap- versions. Per complir els requisits (...), especialment respecte a la per un mandat de l’ONU (que no, Catalunya (TSJC) ha menyspreat davant (dimitit per prevaricació el legals, l'ajuntament inclou 110.000 confiança en l'administració de ai!, el comandament, que aquest és les proves que qüestionen la legali- 1998) acordà amb Caufec uns con- m2 de zona verda municipal que justícia i les influències que l'en- exclusivitat del quarter general de tat del pla Caufec per donar pas a venis econòmics i urbanístics. significa el 80% del total de verd volten. l’OTAN a Europa, o sigui, dels Es- l'imminent inici d'obres que ci- El 2001, Sacresa, l'empresa de la urbà del projecte. Aquests terrenys Però, la justícia d'aquesta lluita tats Units). Zapatero s’aferra a mentaria una mica més el principal família Sanahuja (lligada a l'alumi- van ser cedits el 1990 fruit d'una es seguirà defensant fins a esgotar aquest matís per singularitzar la pulmó de Barcelona. nosi del Turó de la Peira i altres altra urbanització i l'ajuntament, tots els passos legals possibles (les seva política exterior sense haver Com s'ha dit sempre, i si no destrosses) compra el projecte i que avui dia encara nega la seva ti- opcions són el Tribunal Suprem a de pagar el peatge d’un seriós en- queda més remei, molta gent es s'associa a la família Lara (que des- tularitat, tornarà a rebre'ls i cobrarà Madrid i continuar amb els dos frontament amb Estats Units. De posarà davant de les màquines per prés desapareix) i ACS del presi- dues vegades les mateixes zones contenciosos encara oberts) i se se- fet, estem convençuts que això aturar aquesta barbaritat. Per aturar dent del Real Madrid C.F. El pla verdes. guirà denunciant la desproporció últim no li ha passat mai pel cap, i el ciment i l'especulació ja que en- rep un nou impuls i l'ajuntament Contribuirà també a la política del projecte, les seves irregularitats per si algun dubte hi hagués, la cara hi som a temps. l'assumeix plenament després d'un d'exili forçat que immobiliàries i i als seus promotors i els seus be- manca d’una consciència realment conveni pel qual la promotora in- ajuntament porten a terme des de neficiaris. pacifista i antimilitarista a la nostra El projecte gressa a les arques municipals fins fa anys i que expulsa al jovent Per tot això, es demana màxima societat i l’esvaïment (no per previ- a un total de 1.000 MM ptes per les d'Esplugues pel desorbitat preu de atenció a l'inici d'obres que pot ser sible menys dolorós) dels darrers El pla Caufec consta de 40 hectàre- diferents aprovacions. la vivenda. Les cases unifamiliars imminent i a les convocatòries que crits del “No a la guerra” li ho han es entre els barris de Finestrelles al es vendrien per 1 MM ptes/m2. s'aniran succeint. Com s'ha dit pú- posat en safata de plata. peu de Collserola i Can Vidalet. Dèficits del projecte blicament, si no hi ha més remei, Mentrestant, estranyes han estat Per allà passen les línies d'alta ten- El pla Caufec als aturarem les obres amb el nostre les veus que s’han alçat aquest dies sió que, des d'Ascó i Vandellòs, Aquesta macroconcentració d’ofi- tribunals cos. per denunciar aquesta invasió, la creuen la zona sud de Collserola i cines, vivendes, hotels i comerços La lluita contra el pla Caufec no pantomima dels condols i funerals van a parar a la subestació elèctrica produiria un col·lapse de trànsit en Com l’ajuntament i la Generalitat para fins que el projecte respongui “d’estat” plens d’uniformes caquis de L'Hospitalet Nord per abastir al un nus estratègic d’entrada i sorti- impulsen i avalen el projecte, la a les necessitats i demandes de la i estanqueres s’ha tornat a repetir, i 85% de Barcelona i Baix Llobre- da de Barcelona amb un moviment Coordinadora d’AV ha interposat població d'Esplugues i no a les del per acabar-ho d’adobar, encara al- gat. Fecsa veu un gran negoci amb diari de més de 35.000 persones. tres contenciosos-administratius trist gerent de l'ajuntament i del seu guns es creuen que els autèntics he- el soterrament: vol ser compensat a També afectaria greument el petit i (juny2001-nov2004 i feb2005) per equip de govern. Animem a la de- rois són els membres de la resistèn- través d'un projecte urbanístic per mitjà comerç i els malmesos mer- aturar el pla Caufec al TSJC. La sobediència popular i a preparar cia iraquiana. cobrir els costos. Inflen el cost de cats locals. primera sentència ja s'ha fet públi- accions descentralitzades. 16 Catalunya. Setembre de 2005
DEBAT ECOLOGISTA No al Pla de l’Energia a A Catalunya també necessitem Catalunya (2006 - 2015) energia eòlica Miguel Muñiz, Aquí, també un altre model energètic és possible Ecologistes en Acció de Catalunya Miguel Muñiz, Ecologistes en Acció de Catalunya N o existeix cap sistema net de produir energia, però conside- rant el cicle de vida d’un aerogene- rador (de la fabricació al desballes- A l març d’enguany es pre- tament, passant pels impactes sentava el Pla de l’Ener- d’instal·lació i funcionament) l’e- gia a Catalunya (2006 - nergia eòlica és, desprès de la mi- 2015) (PEC), un document que no nihidràulica, l’energia més neta de plantejava cap canvi de fons res- totes les renovables. De les no re- pecte a l’anterior Pla de l’any novables, ni en parlem. 2000, el Pla de l’energia a Catalun- Catalunya es una de las comuni- ya a l’horitzó del 2010; aprovat pel tats de l’Estat amb un consum elèc- darrer govern de CiU. tric més elevat, és urgent impulsar Dues crítiques complementàries una nova cultura de l’energia, la es destacarien de totes les que es transició des de l’actual model poden realitzar al PEC: la submis- energètic insostenible sió absoluta al principi de “cober- (petroli+gas+nuclears) a un altre tura de la demanda”, dogma que sostenible ja ha començat. s’assumeix sense qüestionar el sig- Però ha d’haver vent. Els aeroge- nificat de la demanda, i sense valo- neradors han de funcionar el rar l’impacte dels medis per cobrir- màxim d’hores anuals si volem que la; i el seu caràcter inútil: l’any frenin l’impacte ambiental de les 1999 el govern del Partit Popular tecnologies brutes que es fan servir havia tancat la “liberalització” de avui, reduint, per exemple, hores la producció i comercialització de funcionament de les centrals tèr- d’energia, el que significava que la miques. Les dades mostren que tan política de planificació vinculant sols en un 9% del territori de Cata- quedava abandonada, essent subs- lunya es donen velocitats mitjanes tituïda per la “planificació indicati- anuals superiors a 5 metros por va”, es a dir, plans genèrics que abans de que la destrucció es gene- 2006 – 2015 es podria estalviar objectiu en un sistema de genera- segon (aproximadament 4.400 deixen a les companyies la darrera ralitzi, però les grans empreses no més d’un 14% de l’energia que ció sostenible. hores anuals de funcionament); la paraula. “Plans” com el PEC són s’aparten del dogma del creixe- gastem en calefacció, el 31% del A Catalunya, com a totes les so- majoria d’aquest territori es con- tan sols un exercici de reflexió en ment, la competitivitat i els benefi- gas natural, i el 36% de l’electrici- cietats riques, necessitem un centra a les comarques del Sud de veu alta i un mecanisme de trans- cis immediats. És aquí on el poder tat respecte a les dades de consum model que redueixi al mínim els Tarragona, a les de la zona costane- ferència de diners cap al sector pri- polític no pot romandre al marge. del 2003. La mitjana d’estalvi al impactes que causem a altres, i a ra del Pre-pirineus. vat. En un procés de desregulació Però, en comptes de legislar de llarg dels 10 anys de la proposta, nosaltres mateixos, per la nostra Actualment, una mitjana del dirigit des de la Unió Europea; manera contundent en el camp dels sense haver pogut realitzar una manera irracional de consumir. 23% del territori català (un 33% de quin sentit té, doncs, tot l’enrenou preus, l’obligatorietat de l’estalvi i comptabilitat exhaustiva ni haver Aconseguir aquest model és las comarques de l’Ebre, un 28% que ha provocat pel PEC? l’eficiència i la promoció de les arribat a tots els detalls és, inicial- possible, però no serà fàcil. Exis- de Tarragona, i un 14% de Girona) Resulta que l’evidència dels im- energies renovables, va i redacta el ment, d’un 16% del consum d’e- teixen els coneixements i les tec- està catalogat com a zona d’exclu- pactes socials i mediambientals PEC. nergia final. nologies necessàries, però caldrà sió d’aprofitament eòlic; però a la que el model energètic està provo- Per això, tres de les entitats eco- També plantegem el tancament tenir voluntat, valor i imaginació resta s’ha vigilar molt l’equilibri cant s’ha fet aclaparadora. Allò logistes que portem anys treballant esglaonat de les centrals nuclears i per enfrontar-se a molts interessos entre l’aprofitament del vent i la que, a la dècada dels 80, eren temes d’energia Catalunya: Green- la cobertura temporal de serveis i a moltes inèrcies econòmiques i protecció a la biodiversitat terrestre només profecies catastròfiques de peace, EUROSOLAR i Ecologis- energètics (calor i electricitat) amb socials. Un model energètic soste- i marina, revisant i modificant cada quatre ecologistes tocats del bolet tes en Acció, vam decidir actuar sistemes de microcogeneració dis- nible requereix transformacions: projecte, si cal, i extremant les me- són ara notícies habituals als mit- conjuntament, realitzar una crítica tribuïda (motors de gas, microtur- en la consciència i la percepció de sures correctores. jans de comunicació. Malgrat que en profunditat al PEC i, anant més bines, etc.), ja que es pot subminis- l’energia, en la manera de satisfer Per sort, la situació d’alarma so- bona part del que està passant es si- enllà, respondre al desafiament trar puntualment calor i electricitat les nostres necessitats, en el paisat- cial que va provocar la indiferència lencia, Txernòbil continua matant llençat des del Govern de que no hi de manera descentralitzada amb ge i en el territori. No bastarà amb dels governs de CiU, que van arri- 20 anys desprès d’haver esclatat, el havia una altra política energètica una eficiència elèctrica del 42% i situar-se en una fàcil postura con- bar a acumular 113 projectes de canvi climàtic és una realitat irre- possible; en aquest camí comptem una eficiència tèrmica del 45%. servacionista, o una visió urbana parcs eòlics sense ordenar el sector, versible, i cal guanyar temps; les amb el suport i les aportacions de Tot això aniria en paral·lel a l’a- de la Natura tan idealitzada com comença a ser superada. També es alteracions i els fenòmens meteo- més de 30 entitats del teixit asso- profitament creixent de les ener- fictícia. comença a conèixer l’abast real rològics destructius incrementen la ciatiu de Catalunya, que hi partici- gies renovables; una avaluació del Els impactes que provoca el dels seus impactes ambientals (su- seva freqüència; creix el nombre pen activament. potencial de Catalunya en l’horitzó model energètic actual són molt perant despropòsits com l’impacte d’allò que les Nacions Unides ano- Perquè existeixen alternatives al de l’any 2050, feta amb tècniques greus, però de difícil percepció; acústic o la mortalitat massiva mena “refugiats ambientals”, i PEC; es pot treballar, produir i de Sistemes d’Informació Geogrà- aconseguir un model energètic sos- d’aus) i les possibilitats de corre- creix també el nombre de víctimes tenir un bon nivell de benestar can- fica, i restringint la implantació en tenible significarà, entre moltes al- gir-los, i es valora el paper que ju- de la contaminació a les grans ciu- viant el model energètic actual per funció de la biodiversitat, mostra la tres coses, fer visibles els impactes garà en un model territorial més tats, a on ja viu la majoria de la po- un distribuït, molt més segur i molt gran quantitat de recursos que es de la producció, la distribució i el equilibrat. blació del món; la degradació dels més net, i el treball que hem fet ho podrien aprofitar. Hem calculat un consum d’energia, assumir-los i El suport al “Manifest pel desen- ecosistemes per l’abocament de re- demostra. límit del 2.264% per sobre de la minimitzar-los, canviar els actuals volupament de l’energia eòlica” sidus radioactius, sòlids, líquids i Inicialment, plantegem 80 pro- demanda d’energia elèctrica, o un impactes globals incontrolats per per part de grups ecologistes, sindi- gasosos és cada cop més evident; i postes d’actuacions en estalvi i efi- 543% per sobre de la demanda impactes locals controlats... Una cats, consells comarcals, ajunta- així podríem seguir. ciència, per reduir el consum final total d’energia, de l’any 2003. Al- nova cultura de l’energia és tot ments, etc., i l’activitat d’associa- L’abisme entre el que caldria fer d’energia dels sectors primari, in- gunes energies, com la solar, o això, i molt més. cions com l’Acció Veïnal per i els interessos de les companyies dustrial, transport, domèstic i ser- l’eòlica, podrien assolir un sostre I en aquesta feina estem, i per l’Energia Eòlica, són els primers energètiques és enorme; és neces- veis. Tot i que tenim dificultats per de generació superior al consum això hem demanat la retirada del passos per a que Catalunya comen- sari canviar el model energètic, i hi la manca de dades, els nostres càl- actual d’energia elèctrica i total, PEC, encara que sabem que no ens ci a aprofitar el més elemental dels ha un límit de temps per fer-ho culs indiquen que en el període encara que aquest no és el nostre faran cap cas. seus recursos renovables. Catalunya. Setembre de 2005 17
OPINIÓ Davant el G8: a dalt i a baix Text i foto: carlusjove@yahoo.es, que caritat per a l’Àfrica. del Sindicat d’Ensenyament de CGT Aquesta divisió no és del tot nova. Ja després de Gènova la di- L es protestes contra el G8 el recció d’ATTAC va criminalitzar passat mes de juliol a Escò- els militants del Black Bloc per les cia reuniren de nou milers seves tàctiques i poc després, al d’activistes anticapitalistes que de- Fòrum Social Europeu de París, va nunciaren les polítiques aplicades mostrar el seu disgust per la partici- pel grup de països liderat per Geor- pació de grups de l’esquerra antica- ge W. Bush i Tony Blair. Durant pitalista. Si bé és cert que hem de prop d’una setmana, hi hagueren poder debatre sobre les estratègies a protestes diàries, l’última de les seguir, és del tot inadmissible que quals tingué lloc a escassos 500 es criminalitzi part del moviment metres de l’hotel Gelaneagles, on per les seves tàctiques. Aquesta ma- es reunien els vuit caps d’estat. teixa actitud és visible en els Co- L’atenció mediàtica es va centrar mitès Internacionals dels Fòrums principalment en la manifestació Socials, on la socialdemocràcia i Make Poverty History (Fem de la les grans ONG tenen un paper pri- pobresa història) i els concerts de mordial com a conseqüència dels Live8, festival internacional orga- seus elevats mitjans econòmics, nitzat per l’artista pop Bob Geldof. que els permeten enviar delegats a Ambdós actes comptaven amb el tota reunió que se celebri. Existeix, suport de grans ONG com Inter- History no es permeté parlar a nifestacions, conducta que la prem- manifestants i joves de la ciutat, per tant, un moviment que es vol mon-Oxfam i vàries entitats carita- membres de la Stop the War Coali- sa titllà d’irresponsable. A mida que Midge Ure, un dels organitzadors construir des de dalt i un que vol tives cristianes, així com del tion, principal plataforma mobilit- passaren els dies, però, la para- de Live8, declarava a la premsa que fer-ho des de baix. Existeix un mo- ‘mainstream’ polític britànic. El zadora contra al guerra d’Iraq, ja fernàlia del Live8 va acabar silen- “els anarquistes se n’haurien d’anar viment que vol pressionar les insti- mateix Geldof va aparèixer amb que segons els organitzadors barre- ciant les mateixes protestes que a casa”, mentre que Ewan Hunter, tucions vigents i un que vol cons- Blair a la televisió afirmant que el jar el tema de la pobresa i la guerra semblava animar, per convertir-se de Make Poverty History afirmà truir nous models de societat. primer ministre britànic era “un no ajudava a la campanya. En cada cop més en una espècie de que “aquesta gent està desviant l’a- Aquesta divisió, que acabarà campió per a l’Àfrica”. canvi, però, a l’escenari hi vam culte a les persones de Geldof i els tenció del bon funcionament de la conduint el moviment cap a una di- El que vam poder observar els poder veure un cardenal britànic seu camarada Bono, d’U2, que fins campanya i no hi ha lloc per a ells recció o una altra, tan sols és rever- activistes que ens vam desplaçar a parlant de la bona fe de la institució i tot s’arribaren a reunir amb Bush aquí”. És a dir, tant els organitza- sible si els moviments socials reals, Escòcia fou l’intent d’aquestes que representa i de la seva celestial per demanar-li, suposem, que dors de Live8 com de Make Po- els de base, creen xarxes locals i in- grans ONG i dels organitzadors de voluntat d’acabar amb la pobresa. “s’enrotllés”. verty History es van presentar da- ternacionals fortes on el sectarisme Live8 de capitalitzar les protestes i Els concerts de Live8 mantin- Aquest elevat protagonisme, vant dels mitjans com el sector i els prejudicis polítics siguin dei- minimitzar-ne el radicalisme el gueren un to similar. Uns dies però, no fou accidental. El dia des- responsable del moviment, distan- xats de banda per a poder tirar en- màxim possible. A l’escenari prin- abans de que es celebressin, Geldof prés d’uns seguit d’incidents al cen- ciant-se clarament dels milers d’ac- davant el nostre moviment, és a dir, cipal dels actes de Make Poverty va animar que la gent anés a les ma- tre d’Edimburg protagonitzats per tivistes que volíem alguna cosa més el de tothom. La Transició vista per un testimoni impertinent lles i se’n segueixen explicant, forma govern per fer la transició o es va inventar l’eurocomunisme perquè veiessin la seva disposició transferència i posa al capdavant al canvi. Als intel·lectuals els va dir M. G. “El Sevilla” evitar que alguna part tingui idees del Ministeri d’Interior un altre que no hi havia res millor que la D e vegades llegeixo i escolto comentaris de lloança pel que fa a la nostra Transició, que jo més republicanes i li espatllin el negoci que va muntar sobre “piles de cadà- vers”, tal com era el seu esport fa- senyor que també pertanyia a les velles glòries del passat, suposo que s’estan adonant de la subtilesa monarquia per desenvolupar el seu intel·lecte. Després es van inventar una aviat anomenaria transferència per- vorit. Total, que m’agafen a aquest com s’estaven fent les coses perquè Constitució que en els seus articles què al meu parer no ha existit cap “bon senyor” anomenat rei, que es tot quedés igual. Aquest senyor les 56 i 57 ens deixen entreveure el canvi d’idea com suggereix el pri- veu que tampoc té molts escrúpols, primeres mesures que va prendre subtil cop d’estat que s’havia per- mer nom sinó un traspàs de poders per fer-se càrrec d’una herència tan van ser ablanir una mica els ànims petrat amb el beneplàcit dels colpe- com es desprèn del segon. Per sagnant, i li diuen: “veurà, el seu dels obrers, que havien pensat que jats. Altres articles, que no merei- donar més consistència a la meva treball consisteix a posar cara d’ho- per fi havien aconseguit la llibertat xen la pena d’esmentar, diuen: idea sobre el canvi exposaré uns me senzill, que no li costa massa, i que els va ser arrabassada per la “que tot espanyol té dret a un sou punts que faran palès que en ella es- disfressar-se, ara i adés, de guerrer força, enviant les forces policials digne per satisfer les seves necessi- tava i està present l’ombra del dic- bel·licós, tot i que no li quedi tan bé que els fessin provar el bastó, dei- tats i les de la seva família, i a un tador. el paper. Però algun sacrifici caldrà han pagat ells, es desinfecta i a xant alguns cadàvers en el camí habitatge digne”, entre uns trenta En primer lloc, els comanda- fer per justificar els milers de mi- viure del conte, no sigui que s’em- d’obrers, clar!, com havia de ser. metres quadrats per fomentar l’a- ments de l’exèrcit i policials -com- lions que s’ embutxacarà! I una pipin i ens espatllin el negoci, enca- Quan van veure que el terreny ja mor entre ells, perquè ja se sap que panys de malifetes d’aquest perso- altra cosa que haurà de fer, i que tal ra que això no sol passar però algu- estava abonat perquè donessin els “el frec fa l'afecte”, i tampoc fa natge- van seguir i continuen vegada li sigui més molesta, és sor- na vegada passa. Però bé, tampoc fruits, el senyor president crida a la falta presumir d’ostentació. Aquí ocupant els mateixos càrrecs que tir a saludar el poble en algunes cal preocupar-se molt perquè Moncloa els dirigents polítics, sin- teniu al senyor príncep que és hereu van ocupar, aterrint amb els seus ocasions”. manem als seus propis companys, dicals i intel·lectuals anomenats de tota la nació i es conforma amb mètodes tal com havia estat sem- “Què és el poble?”, va preguntar que ja els tenim ensenyats, es maten d’esquerres, els va plantar que per una “caseta” de res que només ha pre, sota l’amenaça que tornés a re- el senyor rei. El poble és això que entre ells i ja tenim uns altres evitar conflictes calia oblidar el costat uns dos mil milions de les petir-se el passat. No hi va haver vostè anomena plebs, xurma o po- quants decennis assegurats sense passat, per tal que tot continués antigues pessetes, això sí que és un jutges ni polítics que fossin capaços pulatxo. “Aquesta gent que he d’a- haver de tacar-nos les mans. Des- igual els sindicats serien subven- bell gest d’humilitat. De la resta de de demanar-los comptes sobre els cariciar, em xuclen les mans i fan prés, quan el senyor Rei ja li havia cionats, els seus dirigents no hau- la Constitució ni tan sols fa falta crims comesos en la dictadura, tot i mala olor?”. Sí, però hem de tenir- agafat el gust al comandament, diu; rien de preocupar-se per buscar tre- parlar perquè està plena de drets que sí que ho fan amb els d’altres los contents perquè són els que li “formem un govern per fer el canvi ball, que això ho deixava per als com els abans esmentats que mai països, és a dir, que tracten de nete- paguen milers de milions de sou; li i si pot ser que tot segueixi igual”, i desgraciats obrers que confiaven en no tindrem i que només serveixen jar la casa aliena deixant la “merda” compren iots perquè es diverteixi; posa al capdavant un senyor presi- ells. Als polítics els va legalitzar de burla a la intel·ligència. a la seva. paguen noces fabuloses als seus dent, que, per cert, pertanyia al go- amb la condició que oblidessin el Un escriptor de l’antic Règim -i En segon lloc, per demostrar que fills; li fan cases de somni perquè vern de la dictadura -com havia de passat per assegurar-se el futur. A per descomptat d’aquest també-, ja fins a després de mort continua ma- puguin viure sols, mentre els seus ser- perquè les coses quedessin ben un d’ells que era molt aficionat a mort i premi Nobel de literatura, va nant, ens imposa un rei amb co- s’eternitzen en les seves. Vostè, lligades. Aquest senyor president, les perruques li van regalar una de dir d’ella; “el seu text és trist, avo- mandament suprem en l’exèrcit per quan arribi al seu palau, que també de qui tot el món explicava merave- nova i es va posar tan content que rrit i innecessàriament hortera”. 18 Catalunya. Setembre de 2005
OPINIÓ No al A Montserrat Tura, ni desallotjament del CSO La demagògia ni impunitat Gàbia a Lleida CSO La Gàbia David Fernández, Fer-s’ho mirar Ateneu La Torna Ho dic perquè podien haver sortit per a la reflexió -necessària- sobre la percepció per grups socials de les policies en general. Interessant a Santa Coloma, perquè es paguen fiances a ‘mossos’ imputats per operacions triangulars de tràfic de J a ha passat un any des que vam decidir-nos a okupar una casa a la sortida de Lleida, un edifici que E m va sorprendre, ben tris- com vostè. Destralers. Però en debat que vostè va abocar a les es- drogues, perquè han de passar dos ha esdevingut punt de trobada dels tament i fins a l’astora- comptes de a cop de tics crimina- combraries amb la recurrent crimi- morts perquè s’implementi un pro- moviments socials de la ciutat. ment, que a la seva compa- litzadors -com vostè- a cop d’ob- nalització d’un discurs fabricat a tocol per reduir persones amb ma- Vam fer-ho quan ens vam assegu- reixença sobre l’assassinat del jove vietats i fets provats. I li podien mida pel PP: la culpa sempre és lalties mentals o perquè en comp- rar que la finca estava en desús i en Josep Maria Isanta convertís -en haver etzibat tranquil·lament que dels altres. tes d’esclarir uns fets es dedica a estat d’abandonament absolut des un tres i no res- els amics i com- els Mossos ja porten quatre osques És clar que per mi aquests no carregar contra els agredits, culpa- de feia més de cinc anys. panys de la víctima en botxins; tin- de quatre morts en detencions o són fets aïllats, però sí reduïts, en bilitzant-los. Més enllà de tot això, La necessitat d’espais no institu- gués la barra d’insinuar directa- “reduccions” (per cert, ben lluny un col·lectiu policíac de més de voldríem saber quina és la resposta cionalitzats on desenvolupar el ment que l’estrany de tot plegat és de la “perillositat social”: dos ma- 7.000 agents. Li atorgo prèviament institucional quan passen aquestes nostre esperit crític i formar-nos que hi hagi set espais llibertaris i lalts mentals, un immigrant immo- la minimització. Però el que sí que coses. I per què és tan decebedora. socialment i culturalment és el independentistes a Berga; i apla- lat per l’esquena d’un tret al clatell és norma i costum -quan hi ha un I posat a parlar de decepcions, és motiu principal de l’okupació. Al qués el mínim esperit d’autocrítica i un turista occidental i accidental); funcionari públic de per mig- és re- ben decebedor que el pla contra la mateix temps, satisfer el dret, reco- sobre l’actuació dels Mossos, refu- que té 15 Mossos imputats per duir els fets, negar-los, minimitzar- precarietat, la pobresa i el desarre- negut constitucionalment, que giant-se cínicament en antigues fo- triangular operacions de tràfic de los. Impunitzar-los fins a l’indult. lament social de la nostra societat tenim tots i totes a un habitatge tografies de mobilitzacions contra drogues a Lloret (i a sobre, la Ge- Només un exemple, consellera. A desigual i injusta -que és on s’arre- digne. els Mossos per les batus- la la mort d’Isanta- sigui I ens vam posar en marxa. Era el ses indiscriminades contra construir 3.000 places juliol del 2004 i ens vam enfrontar (els consumidors de) la més de presons fins als a l’abandonament al qual l’Empre- droga. No pas contra els 2010. Felicitats. Això no sa Municipal d’Urbanisme (EMU) qui hi trafiquen i se n’enri- és res més que condemnar havia condemnat la casa, transfor- queixen. per avançat aquells als qui mant-la i rehabilitant-la per donar- Sap greu que reïfiqui i la pobresa i la marginació li l’ús que n’estem fent: habitatge i reinventi la mort d’Isanta ha expulsat ja (abans) del centre social obert a tothom. El re- com un problema de radi- circuit de la vida digna. I sultat és àmpliament satisfactori. calisme polític. Sobta i re- no és política social ni so- Hem convertit una casa deshabita- volta. No només perquè és cialista. És el laisser faire da en una casa nova, oberta a la fals, sinó perquè no escla- penitenciari i la lògica ac- cultura i a la formació intel·lectual. reix res; s’instal·la en la tuarial del conservadoris- En definitiva, hem donat utilitat so- cerimònia de la confusió i, me més reaccionari. cial a un immoble, quan anterior- malauradament, perquè Seguir empresonant i ment no n’hi havia. El que hi havia no estem -avui- en millor castigant la pobresa com a abans de la nostra arribada era un posició que ahir per evitar rutina. Com a rutina, desvalor social promogut pels pro- que torni a passar. La ins- també, culpar els altres. pietaris legals, l’EMU. Dit d’una trumentalització política, Com a rutina, criminalit- altra manera, estem protegint un bé la propaganda partidària i zar el dissident encara jurídic quan el titular d’aquest bé una manipulació barroera més. I com a rutina, la jurídic no l’estava protegint sinó i reiterada més que enfu- mentida rutinària. desprotegint. rismar, dol. Perquè hi ha Malgrat tot, nosaltres Actualment, l’EMU ha presentat un jove mort pel mig. Fet i també tenim rutina i reti- una denúncia contra nosaltres per fet, em vaig decidir a es- na. Per seguir veient i de- tal que vingui la Policia i desallotgi criure-li aquesta carta nunciant el que vivim i el la casa, tot i que sabem que no po- quan diumenge passat que veiem. Per acabar, li dran urbanitzar la zona. El cas es vaig llegir el publirepor- deixo les paraules categò- troba en la fase d’instrucció i supo- tatge que li va fer l’Albert riques de Monseñor Ro- sem que properament ens faran de- Montagut a “El Periódi- mero, que no era ni lliber- clarar. En principi, quan hi hagi co”, on gosava barrejar tari ni independentista ni l’ordre de desallotjament, esperem impunement dissidència berguedà: “La justicia es un avís que ens ho comuniqui, però política, drogodependències i de- como la serpiente, sólo muerde a tenint en compte les experiències linqüència. I aquesta equació neralitat n’ha pagat les fiances); l’entrevista vostè afirma que la los descalzos”. anteriors a Lleida, amb desallotja- anihiladora em va fer recordar l’è- que Amnistia Internacional ja va seva voluntat és neutralitzar la im- I no cal que li digui que els Mos- ments sorpresa, la sensació que poca daurada dels Valdecasas, pare denunciar fa anys i panys el tracte punitat... Vostè no creu que és im- sos sempre porten botes. tenim ara mateix és i filla. rebut pels immigrants a les Terres punitat ‘strictu sensu’ que el De- d’intranquil·litat. Després, la resposta dels “radi- de Lleida; que està en investigació partament de Justícia arxivi la PD. Té pendent de respondre Pensem que una experiència cals”, per dir-ho així, ha estat la judicial perquè un jove de Torà va investigació per les lesions i agres- una pregunta parlamentària que com el CSO La Gàbia hauria de ser més acurada. En primer terme, per- donar positiu per ingestió d’amfe- sions a 26 interns de Quatre Ca- ens afecta, referent a un autocar una reivindicació de la societat, au- què són els primers que, des de la tamines després d’estar incomuni- mins? És a dir, que reconeguin les organitzat des de Gràcia i Te- toanomenada democràtica i plural. coherència, han rebutjat l’enduri- cat sota la legislació antiterrorista tortures però arxivin les denúncies rrassa que va ser retingut pels Si més no hauria de ser respectada ment -encara més- del codi penal en mans dels Mossos; que res es perquè no s’ha pogut trobar els Mossos a les Borges Blanques per un Ajuntament tripartit que diu com a solució i han ubicat el rere- mou i es queda tot impune quan culpables? Vostè creu que ens durant dues hores al pur estil ser d’esquerres i que fa bandera de fons de l’assassinat en una violèn- enxampen a Seguretat Ciutadana podem creure que a la presó de “antiterrorista” (escorcolls, la cultura i la participació. Per això cia acultural d’una societat que ex- posant micros il·legals a cases oku- Quatre Camins, farcida de càme- identificació, tots contra l’auto- hem iniciat un seguit de mobilitza- clou, aïlla i precaritza. I que ens pades a Girona. O que, a Roses - res, ningú no en sap res? No es car sense poder parlar entre no- cions de protesta, per exigir a preocupa i mobilitza. I, en segon també- es constatin judicialment això impunitat? Ja ho va dir Galea- saltres). L’autocar assistia a una l’EMU que retiri la denúncia i s’a- terme, perquè van donar la cara per “tortures” i no se sàpiga qui les va no, que la impunitat és la recom- manifestació legal, comunicada i turi el procés que portaria al desa- respondre al reguitzell de mitges consumar perquè cap dels 15 Mos- pensa que s’atorga al terrorisme... pacífica. L’únic que esperem és llotjament. A aquesta campanya de mentides de la seva comparei- sos, omertà corporativa, va voler quan és d’Estat. que no surti dient que “el proble- denúncia s’hi han sumat diverses xença. Punt per punt i fil per randa, determinar qui era la bèstia que tre- Voldríem saber algunes coses. ma real” és que a Gràcia hi ha... persones procedents dels movi- sense escarafalls, sense cridòries, pitjava drets fonamentals. Més enllà de per què un mosso dis- quatre espais independentistes i ments socials de Lleida i molts sense recórrer al “... i tu més!”. Aquests serien prou elements para al clatell a un ciutadà magrebí 20 cases okupades. col·lectius hi estan donant suport. Catalunya. Setembre de 2005 19
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAINFORMACIÓ Burxa que burxaràs... Dinamita de cervell Meritxell Sánchez-Amat (“La Burxa”) L’exposició “L’esplendor de l’entorn del concepte de la occidental, a través de la seva Ja fa més de 7 anys que “La Burxa” la ruïna” proposa un recorre- ruïna arquitectònica i la seva representació en la pintura, el apareix cada mes als barris de Sants, gut al llarg de tres segles a evolució en el pensament gravat i el cinema. Hostafrancs i la Bordeta i a part dels ba- rris veïns de l’Esquerra de l’Eixample, les Corts, Poble Sec i la Zona Franca. EXPOSICIÓ A LA PEDRERA FINS AL 30 D’OCTUBRE La nostra publicació va néixer el març La ruïna contemporània de 1998, després d’un hivern calent al barri. Tres cases okupades havien estat desallotjades, dues més estaven ame- naçades i les protestes al carrer havien estat durament reprimides per la poli- cia. No obstant, en llegir els diaris, en Patrícia Carles escoltar la ràdio i en veure la tele, enlloc d’un reflex dels fets s’hi trobava una través d’una acurada i im- versió esbiaixada segons els interes- sos del poder polític i econòmic. Això va motivar que gent dels moviments so- A pressionant selecció pictòri- ca, el recorregut de l’exposi- ció ens mostra com la ruïna va cials del barri, relacionats bàsicament passar de ser el símbol de la de- amb els centres socials okupats, deci- cadència del món pagà i un ingre- dissin crear un mitjà de comunicació dient de la pintura paisatgística al propi per fer arribar al veïnat del barri la llarg del segle XVII i la primera mei- seva realitat. tat del XVIII a ser vista, amb la “La Burxa” va néixer com un butlletí Il·lustració, com la resta i el vestigi contrainformatiu en mida foli, de quatre d’un període històric determinat i pàgines, del qual se’n feien uns cente- concret, amb la qual cosa assistim nars d’exemplars. Actualment, se’n fan al naixement de l’arqueologia. Així, 5.000, amb portada i contraportada a després d’un recorregut que color, de 12 pàgines i en format de diari. abraça des del Renaixement fins al Entre els qui hi col·laborem i hi hem segle XIX bastit principalment a col·laborat, mai no hi ha hagut profes- través d’una selecció pictòrica ca- Hubert Hubert, El colosseu. c. 1762-1770. Museu Estatal deL’Ermitage. Sant Petesburg. sionals, ha funcionat l’autoaprenentat- rregada de l’aurèola que Walter símbol d’un passat gloriós, sinó sobre la fragilitat del món contem- audiovisual que mostra imatges de ge i la transmissió de coneixements Benjamin havia vist en les obres com a símbol d’un present vergon- porani. Una fragilitat quotidiana, re- la ruïna contemporània a partir entre nosaltres quant a redacció, ma- d’art creades abans de l’era de la yós, ja que al segle XX la ruïna i la corrent al llarg de la història, però d’una llarga filmografia que quetació, fotografia i la resta de tas- reproductibilitat tècnica, el discurs violència apareixen fortament vin- que en els darrers temps ha pres comprèn des del neorealisme italià ques. de l’exposició fa un gir i, a través culades i les ruïnes esdevenen el una dimensió no considerada fins al cinema fantàstic més recent. Ens organitzem de manera assem- d’una sala desangelada i colpidora terrible testimoni del poder destruc- abans. És una fragilitat cultural, Horari: de dilluns a diumenge, de bleària, sense que mai hi hagi hagut i amb el suport audiovisual, assis- tor de l’ésser humà. En aquest energètica, econòmica i demogràfi- 10 a 20h. cap direcció, discutint i repartint les no- tim a veure la ruïna no ja com a sentit, la ruïna ens fa reflexionar ca. L’exposició es tanca amb un Entrada gratuïta. tícies en reunions setmanals al C.S.A Can Vies. Des del principi, “La Burxa” la vam Barcelona serà l’escenari del primer festival de cinema polític concebre en català i amb un objectiu clar: ser un mitjà del barri i per al barri. Col·lectiu Catalunya Francès i l’FNAC. francesos que es podran veure a de ficció que en mostren l’estat Per això ha estat sempre gratuïta i per El programa inclourà una com- l’Institut Francès. del món. això hem intentat tenir cura (a vegades el 28 de setembre al 2 d’octu- petició internacional de llargme- El cicle inclourà 14 films, clàs- El jurat del certamen (integrat per amb més èxit que d’altres) de la presen- tació, del llenguatge i de la temàtica. D bre Barcelona acollirà el pri- mer festival de cinema polític, l’ú- tratges de ficció de tema directa- ment polític o bé que l’utilitzen sics i contemporanis, datats entre el 1936 i el 2004, i inclourà tre- directors, escriptors, productors, actors, crítics...) atorgarà el dia de Arran de la refundació, que va tenir lloc nica mostra d’aquest tipus que com a punt de vista a l’hora de fer balls de directors com Renoir, Go- la cloenda el Premi Festival de Ci- el 2001, “La Burxa” va fer un gir i vam s’organitza en àmbit internacio- anàlisi social. També hi haurà pro- dard, Rohmer o Tavernier. Una nema Polític 2005 al Millor Film. apostar per la comunicació popular, en- nal. Els escenaris del festival gramades una sèrie d’activitats altra activitat serà el cicle d’”Imat- Aquest festival convidarà cada tesa com donar veu a qui no en té, seran el Centre de Cultura Con- paral·leles fora de competició ges del món”, que comprèn pel·lí- any un país, que en aquesta pri- construir xarxes d’informació horitzon- temporània (CCCB), l’Institut com ara un cicle de films polítics cules, documentals, films socials i mera edició és França. tals i treballar per aconseguir un canvi social. En aquest procés, vam voler obrir-nos a altres realitats del barri i Dones sindicalistes vam entrar en contacte amb gent d’enti- tats de fora del medi okupa. Així, “La Amèlia Jover Velasco (Cullera (València), 1910 - París, 1997) Burxa” s’ha convertit en l’altaveu de bona part del teixit associatiu del barri. Antonina Rodrigo hi escriu: “De la nostra revolució, en Amèlia treballa al camp i ensenya a En els últims mesos, hem tingut l’ale- sorgirà l’espurna que provocarà l’in- llegir a les criatures sense escola. gria de veure néixer un portal d’internet, ot i que la llei prohibia el treball cendi de la Revolució Internacional, El 1962 tornen a França. A París es BarriSants.org, arran de la iniciativa d’una colla de joves. Junts, treballem T infantil, Amèlia treballa d’apre- nenta en diversos oficis. Quan se’n que és l’única que pot salvar Es- panya”. El 1939 la detenen al port realitza el seu gran somni: després de la jornada laboral a la firma Pie- per seguir construint canals de comuni- va a viure a València, es posa en d’Alacant i l'empresonen. La traslla- rre Cardin estudia en horari nocturn cació entre els col·lectius i persones contacte amb la lluita sindical i amb den al convent de Santa Clara, ha- i forma part de l’Agrupació Confe- que lluiten al nostre entorn perquè el persones detingudes per haver par- bilitat com a presó. Com que està deral de París. “La dama espanyo- món en què vivim sigui més just i més ticipat en la vaga de1932. Treballa embarassada, la porten a l’Hospital la” s’integra a la vida de l’extraradi lliure. Tota col·laboració és benvingu- de mecanògrafa a l’Ajuntament de Provincial de València, on neix la parisenc. Un dia a la setmana Amè- da! València i de cuinera. S’afilia al sin- seva primera filla. Amb l’ajut de lia convida la mainada del barri a dicat de Gastronomia de la CNT de membres de la seva organització, berenar a casa. Manté fins al final la laburxa@laburxa.org València i funda la secció femenina prepara la fuga. Arriba a França, militància al “partit universal” dels CSA Can Vies d’aquesta branca. És membre de cretària general del Comitè Regio- però aleshores la internen al camp Drets Humans indiscriminats. Jocs Florals 42, les Joventuts Llibertàries i d’un grup nal de les JJ.LL. Els seus com- de concentració d’Argelès i després 08014 Sants de la FAI. El 1936 la nomenen se- panys, reacis a reconèixer els mè- al de Bram. Finalment arriba a Text publicat al Calendari de barrisants.org cretària de la secció político-social rits de les dones, respecten les Tunis, on es reuneix amb el seu dones sindicalistes 2005 editat de les JJ.LL. i, el 1938, és la se- seves intervencions. A “Senderos”, company. Allà tindrà dos fills més. per l’Institut Català de la Dona 20 Catalunya. Setembre de 2005
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A PATXI PÉREZ, PIONER BASC DE LA INSUBMISSIÓ Di ‘La insubmissió no La Ciutat Invisible: nou projecte autogestionari a ha tingut continuïtat’ Barcelona Mireia Monfort (La Burxa) Text i foto: Toni Strubell profunditat sinó producte dels fets. Tenim una societat totalment cò- xmilitant de la CGT a Girona, moda, que no vol grans sotracs, i E ha novel·lat a “Alma insumi- sa” (Editorial Likiniano) la història del moviment antimilitarista on òbviament hi sobra ETA. L’es- querra independentista no evolu- ciona cap a una lluita més cohe- basc que arrenca amb la visita de rent. Reagan a Madrid (1987), passa -Tornant al llibre, quins temes hi per Bòsnia i culmina amb la sus- desenvolupes ? La Ciutat Invisible obria les seves por- pensió del servei militar obligatori -El tema de la violència hi és cen- tes el passat 11 de juny com un espai tral, però també el tema del marge on conflueixen diversos projectes, amb -Què us ha portat a publicar un evolutiu que tenim com a espècie l’ànim de fer visibles les lluites i les re- llibre sobre la insubmissió? per evolucionar. Crec que els lacions que avui resten ocultes pel -Crec que es mereixia una reflexió homes no som així perquè sí, sinó poder. novel·lada tota aquella època que pel model de societat. Si volem, En aquest local, situat al barri de va marcar tanta gent i que va acon- podem canviar. Jo d’aquesta ne- Sants, al carrer Riego, 35, comparteixen seguir fites sonades. He intentat fu- cessitat en dic “biolluita”. Però la fi- local una llibreria crítica associativa, un sionar les experiències i personat- nalitat i el mitjà han d’anar de la punt de venda de roba urbana amb dis- ges reals amb la teoria i la ficció. A mà.... senys propis, una distribuïdora de ma- part de l’argument en si, el contin- missió? ceptivitat va ser enorme. Això sí, -La guerra dels Balcans hi té un terial per a punts de venda i autogestió gut ideològic, pràcticament d’as- -Malauradament jo diria que s’ha teníem tensions amb l’esquerra paper destacat... de col·lectius i un taller de serigrafia, saig, hi té un paper important. A convertit en una mena d’enganxina ‘abertzale’ que recelava de la nos- -Els Balcans van demostrar, fa així com un centre de documentació i algú fins i tot li ha estranyat que hi que alguna gent porta per quedar tra lluita. Nosaltres l’enteníem total- quatre dies, fins a quin extrem un espai de recerca sobre formes de hagués inclòs una bibliografia. bé, sense que reverteixi després ment diferent, inclús amb cert sen- podem arribar en aquesta societat vida urbanes, precarització, espai pú- -Algun jove despistat d’avui po- en la seva actuació. Hauria de ser tit de l’humor. Ens vam haver de occidental “avançada” en què blic i migracions, entre altres temes. dria pensar que “insubmissió” un acte de desobediència civil guanyar el respecte de la societat vivim. També inclou una zona "Media" amb és el que fa un alcalde del PP conscient i avui això es porta més en general. Hi ha una falta de garanties molt tota mena d’infraestructures per a la co- quan es nega a casar homose- aviat poc. La insubmissió es va -Però inclús els ‘abertzales’ van gran perquè en qualsevol moment municació. Aquest vol ser un projecte xuals... materialitzar en la campanya con- acabar parlant d’insubmissió... es podria repetir. cooperatiu i autogestionari que, a més -Un cop més aquells que defensen tra el servei militar, però un cop -Sí, és curiós. Al principi ens repu- Els Balcans mostren que abans de la recerca d’alternatives al treball aquest sistema injust s’apropien vam guanyar, es va desmobilitzar. diaven perquè no coincidíem amb els governs actuaven militarment i precari assalariat, impulsi les pràcti- d’idees que emergeixen de la Ara compte!, de fet, la “mili” no es la seva ideologia i després se l’han avui “humanitàriament”, amb un re- ques de la política autònoma. il.lusió de persones compromeses va absoldre, sinó que tècnicament feta pròpia, no perquè l’acceptin sultat imperialista quasi igual, però La Ciutat Invisible neix a partir de la per transformar aquesta societat, s’ha “suspès”... des de la base ideològica, sinó per més maquillat. dissolució de l’Associació Cultural per buidar-les de contingut i mani- -Com vau iniciar la insubmissió la praxi del dia a dia. I es van aca- -Com es pot trobar el teu llibre Arran, que l'1 de juliol tancava les seves pular l’opinió pública. Com es a finals dels anys 80? bar apropiant del concepte. als Països Catalans? portes en el local del carrer Premià, 20. poden dir “insubmissos” aquells -Érem molt joves. Nosaltres vam -Com veus el moment actual del -El llibre, de l’Editorial Likiniano El- La Ciutat Invisible, carrer Riego, 35, retrògrades que propugnen l’abso- muntar la primera onada de protes- procés de pau? kartea es pot demanar a pedi- 08014 Barcelona; telèfon 93 298 99 47; i luta submissió al status quo? ta antimilitarista d’estudiants de -Lamento que no s’estigui generant dos@ddt-liki.org o a través de l’E- correu electrònic: -Què representa avui la insub- l’Estat a l’Institut d’Errenteria. La re- un procés de pau des del debat en ditorial Virus. laciutatinvisible@moviments.net ’La batalla del Ramón y Cajal’, un llibre en defensa de la sanitat pública 6è Concurs de Fotografia Memorial Nieves Alonso (Reus) plantilla, el que es tradueix en un lladores de la neteja del RC, que Vicenç Bagan increment de la càrrega de treball només van obtenir suport sindical L’experiència de la lluita mantin- i de l’explotació per al col·lectiu de per part de CGT, tant dintre com Després de l’èxit aconseguit en les dar- guda pels treballadors i les treba- neteges. fora de l’hospital, des d’uns “va- reres edicions del Concurs de Fotogra- lladores de l’Hospital Ramón y Enfront de l’agressió salvatge lors compartits de defensa de la fia Vicenç Bagan, es convoca per sise- Cajal (Madrid) serveix als autors de les contractes de neteja, amb Sanitat Pública, i d’un sindicalis- na vegada aquest certamen que pretén d’aquest llibre publicat per la nova la connivència de les direccions me autònom, participatiu, assem- ser una eina per afavorir el coneixe- editorial Kehaceres per introduir- dels hospitals i dels polítics del bleari i compromès amb els drets ment, l’acceptació i la utilització de la nos en els secrets de la batalla PP, es contraposa la força del sin- socials”. És, així mateix, una mira- bicicleta com a mitjà de transport vàlid i que s’està donant per la privatit- dicalisme assembleari, fet des de da autocrítica de la forma de fer eficient a la ciutat, així com estimular zació de la Sanitat Pública. El lli- baix i pels de baix, implicant altres sindicalisme i una reflexió sobre l’intercanvi d’experiències entre els ci- bre no es queda en un pamflet col·lectius integrats en el Movi- com reprendre la iniciativa sindi- clistes urbans. També és un homenatge sindical i ens explica d’una mane- ment Antiglobalització i estenent- cal enfront del corporativisme i el a un company que combinava el gust ra senzilla i directa, però al mateix la a tots els àmbits socials als sindicalisme groc. Com assajar per la fotografia amb el seu compromís temps de forma contundent, la teja el gran negoci que suposa quals arriben. Perquè la defensa noves formes de lluita i organitza- a favor de la bicicleta, militant de la CGT defensa de les condicions de vida per a les contractes i concessions de la Sanitat Pública ens toca a ció. Com fer que qui pateix les d’Arts Gràfiques i del CEL, el Col·lectiu i treball i, sobretot, de la dignitat privades en el negoci de la priva- totes i tots: metges, ATS, auxi- nostres mobilitzacions no siguin Ecologista Llibertari. El tema d’enguany del col”lectiu de neteja del Ramón titzaciÛ de la sanitat p˙blica, con- liars, resta de personal sanitari, els qui han de ser els nostres és “La bicicleta, un transport a la ciu- y Cajal. tractes que sÛn autËntiques mul- però també malalts i els seus fa- aliats com a usuaris de la Sanitat tat”. El concurs l’organitzen Amics de la A la denúncia, sense embuts, tinacionals que practiquen el miliars, visitants i usuaris, que po- Pública. Bici i Missatgers Trèvol. Trobareu més la política privatizadora del PP, de neoliberalisme polÌtic mÈs salvat- tencialment som totes i tots. Benvinguda l’editorial Kehace- informació a les webs dels organitza- la Sanitat Pública a la Comunitat ge, rendibilitzant al m‡xim els re- El llibre critica el col·laboracio- res i la col”lecció “Des de abajo”, dors o contactant amb els organitza- Autònoma de Madrid, en les cursos i abaratint costos amb la nisme dels sindicats majoritaris que s’inicia amb aquest volum. dors a l’adreça trevol@trevol.com i als seves diverses formes, co- reducciÛ díocupacions on Ès (CCOO-UGT) amb les gerències Tant de bo que aquest espai ser- tel. 93 498 80 07 o 93 498 80 70. El perío- mençant pels serveis de neteja i possible, i si no Ès possible assu- dels hospitals i de les contractes veixi de fòrum de debat on con- de de participació acabarà el dimarts 13 estenent-se de forma successiva mint cada vegada mÈs quantitat posicionant-se en contra dels in- flueixin lluites socials al marge de de setembre de 2005. a la resta de col·lectius, ens plan- de funcions sense augmentar la teressos dels treballadors i treba- corporativismes. Catalunya. Setembre de 2005 21
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EL CANTAUTOR DE XÀTIVA HA PUBLICAT EL SEU PRIMER DISC “BARRICADES > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC DE PAPER” A LA DISCOGRÀFICA INDEPENDENT PROPAGANDA PEL FET Feliu Ventura, com el rent Text i foto: Jordi Martí Font reixen una mica més el panorama dels interrogants que ens podríem “No entenc una altra forma de fer en no saber d’on ve aquest xic cançó que la que parla pels qui ni cap a on va, amb un esplendo- no tenen veu, mitjans ni força rós mostrari d’aquesta música po- per seguir lluitant” pular catalana de què gaudim ara després d’anys de sequera absolu- BLACK.BAUDELAIRE empre arribo tard als llocs ta: Xavi Sarrià d’Obrint Pas, Miquel “CUIDADO” “Somos los negros S però quan hi arribo… quan hi arribo em miro el que hi ha, ho valoro i si m’arravata, ales- Gil, Muriel i Vanessa de Carraixet, Carol Duran de La Carrau... Aquest jove de Xàtiva ha des- hores, és fantàstic. I Feliu Ventura brossat definitivament el camí del del sistema” ho ha fet. Cantautor amb actitud cantautor desacomplexat, comba- combativa i embolcall poètic, el tiu i sense manies estètiques que Carlos Undergroove creador de Xàtiva el vaig sentir fa semblava que se’ns negava en les (undergroove @ mixmail.com) mesos i potser fins i tot anys. I no li darreres dècades als Països Cata- Kasba Music ataca de nou!!! Des del vaig fer cas. lans. Per Feliu Ventura, la defensa mateix cor del Raval barceloní ens mos- Per casualitats de la feina, va fer del territori davant de l’especulació tren una vegada més l’esperit mestís cap a les meves mans un exem- provocada per la “globalització de d’aquesta ciutat de Barcelona!!! Però plar del seu primer cd, “Barricades la injustícia”, “salvar a pams el aquesta vegada les paraules prenen de paper”, primer cd perquè abans propi territori”, és també bàsica en tota la importància, paraules en clau ja havia tret una maqueta que ara el camí de la dignitat. Per Feliu hip-hop, hip-hop mestís, mestissatge ja és introbable. Sentint-lo vaig co- Ventura, l’emoció que provoca esti- internacionalista, Senegal, França, Ma- mençar a escoltar-lo i em va co- mar no respon a normes preesta- rroc i Catalunya, tot un mÛn d’experièn- mençar a caure la bena dels ulls blertes per a qui vol dictar com cies i cultures, compte!!! Així és el nou (…i de les orelles), hi va contribuir hem de viure i ens diu insistent- disc de Black.Baudelaire, un grup jove i l’Helena Morén en un article en viu el d4e Porrera a l’hora de veure en la defensa de la vida davant de ment que les xiquetes amb els xi- en constant evolució però amb compo- què parlava de la seva presentació què val la pena i què no. I a la Fira l’economia. Per Feliu Ventura, la quets i els xiquets amb les xiquetes nents curtits en mil i un escenaris; entre a Barcelona i, sobretot, la lectura hi va cantar estremint l’escàs pú- “Poesia” és “patrona de la vida” i no ...i prou. Per Feliu Ventura, “cons- ells Stephane Laidet, antic membre de atenta i reiterada d’uns textos que, blic present, amb una guitarra s’està de dir quina poesia, la de truiran el món els pobles lliures”. Color Humano, i Badakar Gaye, natural malgrat la meva primera impressió, magnífica del multiinstrumentista, l’Estellés, per exemple; ja era hora, Per Feliu Ventura, “mentre qui es- de Senegal, els quals van ficar la llavor s’aguantaven –i de quina manera- i productor i amic Borja Penalba, un hi afegeixo jo, que el posem a on li criga la història siga només el per a la creació de Black.Baudelaire eren plens de profunditat, poesia i dels guitarres més solvents de l’ac- toca al més gran dels grans menja- poder alçarem en la memòria barri- juntament amb Nico Boudou i Franck compromís. Així que fa uns pocs tual panorama musical dels Països dors de pebrots fregits! Però no cades de paper”... i t’asseguro, Fiedler, exColor Humano, i Kyzer, dj ma- mesos, quan es va apropar a can- Catalans. només de la poesia del Vicent An- Feliu, que hi serem, a les barrica- rroquí de l’escena raggamuffin france- tar pel Camp de Tarragona, vam Feliu Ventura canta a la vida drés viu el cantautor, perquè canta des, al carrer, tant si són de pedra sa que al 2004 va ser substituït per Dj anar a veure’l a Vila-seca, a la IV plena i lliure: ‘No voldria aquesta també Miquel Duran, autor del com de paper. Perquè malgrat tot Weas, de l’escena hip-hop suïssa, i es Fira de Música al Carrer, i això ja vida meua sense llibertat sencera i poema “Lliberat” que Ventura recita “açò no es Ramalah ni eres ma- va afegir a la banda Lune de l’escena va ser definitiu. Venia de triomfar al sense tu’ diu a “Dessota els àl- magníficament e la cançó del ma- putxe, ciutat de les ciències, ciutat francosenegalesa. costat de Lluís Llach, sempre tan bers”, mentre ens crida a la lluita teix títol. Les col·laboracions acla- de la pols”. “Cuidado” ens passeja entre la poe- sia de carrer i els contes africans nave- gant sobre bases hip-hop amb influËncies diverses com el blues, el La discogràfica independent Comú fa tres propostes Concert jungle o la música africana i aportant molta música orgànica a banda dels musicals anticapitalistes des del País Valencià multicultural ‘scratxes’ i les bases programades. MallorcaMón Amb líriques profundes, socials i expe- Col·lectiu Catalunya Ja fa algun temps que venia pre- riències de la vida, demanen a crits una parant-se aquest disc de la for- l passat 25 de juliol va tenir igualtat per a tots i totes i una lluita constant pels nostres drets. Un disc per MÚSICA PER UN GUATEKE ANTICAPITALISTA: 12 ANYS mació castellonenca. La seua música d’arrel jamaicana i d’in- E lloc a Ciutat de Mallorca el concert multicultural Mallorca- cantar i reflexionar, per escoltar i ac- DE COMÚ fluència jazzística, ja és ben co- Món amb el lema "Català llen- tuar, per veure el nostre futur davant i Finalment surt el promès CD re- neguda per les comarques cas- gua per conviure", un concert deixar de somiar. copilatori de la Comú. Una mena tellonenques a través del llarg organitzat conjuntament per A banda dels músics mencionats, la de reconeixement a totes les seguit de concerts realitzats als Joves de Mallorca per la Llen- riquesa de “Cuidado” ve en part dona- bandes que han treballat amb darrers anys, la majoria d’ells gua (JML), l’Obra Cultural Bale- da per les col·laboracions que donen Comú en aquests 12 anys de tra- fets en suport de diferents ar (OCB) i diverses associa- forma a aquest treball. Diversos com- jectòria editorial i contrainformati- proposta d’avanç cap a la nor- col·lectius socials de base: Casal cions d’immigrants amb ponents del col·lectiu barceloní multi- va. Contratempo, Inòpia, Allora- malització de la música contem- Popular de Castelló, Festes al- l’objectiu de donar a conèixer disciplinar 08001 aporten una gran ri- laiglesia, Kelvinator, porània en català. Les seues lle- ternatives de Borriol, Ateneu Lli- als nouvinguts les principals quesa instrumental afegint guitarres, Nolimetangere, Agraviats, Priso- tres entre allò polític i allò bertari de Castelló, Aplec dels manifestacions culturals catala- baixos i bateries. Marina, cantant d’O- ners Of War, Ki Sap, Batzak, personal, la seua música contun- Ports, L’Avanç, Maulets, Graüll nes i aplegar gent de qualsevu- jos de Brujo, Cachaface, veu a Che Su- Ghetto, X Fanekaes, Necesidad dent, farcida de matisos, i la Roig, etc. Un total de 10 temes, lla procedència per reivindicar la daka i diverses veus més converteixen de Luchar, Mankaos, Djvu, Herb, seua qualitat resulta realment en català i anglès, conformen interculturalitat des de l’òptica “Cuidado” en un treball més mestís si Zenka, Gargamboig i La Karras- sorprenent quan veus que aquest disc; cançons, des de les de la cohesió social. cap i sobretot més ric en la part vocal, ka. Un total de 18 temes. aquest és només el seu primer veus d’Irene i Borja. Cal destacar El concert va comptar amb integrant el castellà, el wolof, el francès, GRUP: INÒPIA; CD: “LATENT” disc. Les referències sonores ca- una interessant versió de Nina les actuacions d’Al-Mayurqa, l’àrab i l’anglès. Tot un món dins d’a- Inòpia, amb el seu camí discret, minen entre bandes com Faith Simone a mode de reconeixe- Els Pets i el cantant senegalès quest treball, un món que crida per sor- potser siga una de les propostes No More, Soundgarden, Radio- ment d’aquesta veu comprome- Youssou N’Dour, una cercavila tir endavant, per veure la llum i obrir en català més arriscades eixides head o Pi-LT, tot i que a la seua sa amb els Black Panthers. d’elements festius tradicionals, i fronteres! des del País Valencià. Evitant cosmovisió discogràfica caben parlaments com el de Madiop Baba, el black.baudelaire, un ‘griot’ caure en els estereotips o el foc- des de l’Ovidi Montllor o Pi de la Més informació a districo- Diagne, un sindicalista sene- urbà que no utilitza les paraules com a klorisme que sovint caracteritzen Serra fins a Fugazi o The Cure. mu@hotmail.com i galès de la CGT que instà els armes sinó com a remeis. “Cuidado”!!! a moltes bandes del “rotllo” de GRUP: CONTRATEMPO; CD: http://districomu.homelinux.n compatriotes a fer una Mallorca per ací, Inòpia resulta tota una “BRJ SKA SOUNDS” et intercultural de tots i totes. 22 Catalunya. Setembre de 2005
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN “Inicis d’un en el seu context històric tant na- cional com local. El llibre compta, Toni Strubell ha escrit una obra mu- sical lúcida, emocionada i ne- na en els ambients anarquistes des de les darreries del segle XIX. sindicalista així, amb una extensa primera part cessària. Una obra que tracta d’I- La trama principal es desenvolupa llibertari” que va de 1905 a 1914 i una sego- sabel Vilà, primera dona els anys vint a Barcelona, just na que completa el període. Cada sindicalista de Catalunya, que abans de la dictadura de Primo de una d’aquestes parts inclou les fundà diversos sindicats de l’AIT, Rivera. Una ciutat submergida en pertinents situacions en el context que patí l’exili a Occitània i que fi- els enfrontaments entre obrers i de Badalona i en el de Catalunya, nalment tornà a Catalunya per en- patrons, entre l’Únic (el sindicat sense obviar el marc estatal i inter- senyar en una escola laica on hi anarquista, la CNT) i el Lliure (el nacional. El llibre adquireix així una treballà, gran part del temps sense sindicat patronal). La novel·la rela- rellevància, com he dit al principi, cobrar, fins a la seva el 1896. ta la vida d’una nissaga de l’alta no només d’història local sinó que- Una obra lúcida on l’autor des- burgesia catalana, amb el recurs ‘La pesadilla de esdevé una imprescindible guia per la vida d’aquest persontage i criu en diferents capítols episodis de la vida d’Isabel Vilà des dels 15 de diversos ‘flash back’ sempre ben contextualitzats. Darwin’ pel sindicalisme revolucionari i lli- anys i que aprofita per fer una des- bertari que es desenvolupà en cripció de la societat d’aleshores Josep Estivill aquests anys al nostre país. Els amb les colònies obreres, la seva autors recreen la història amb de- explotació, les lluites dels sindicats, Sabíeu que al voltant del llac Victòria tall i s’estan de donar massa opi- les guerres colonials i la duresa de (que té una superfície dos cops més nions personals que molts cops l’ú- l’exili. gran que Catalunya) durant segles hi nic que fan és espatllar els llibres Una obra emocionada on Toni havia un ecosistema molt sofisticat JORDI ALBADALEJO I JOAN d’història. Strubell traspua en cada pàgina amb centenars d’espècies animals i un ZAMBRANA Per cert, l’Annex final amb un respecte per la persona i l’obra d’I- sistema econòmic i social de gent que Edicions Fet a Mà llistat exhaustiu dels articles publi- sabel Vilà i fa de cada paraula un vivia de la seva explotació sostenible, (fet_a_ma@yahoo.com) cat per Peiró durant aquest període homenatge humil on, amb admira- però que fa uns cinquanta anys s’hi van requereix una obra complementà- ció, fa pal·lesa la fermesa i la ne- abocar uns quants exemplars de nero, Jordi Martí Font ria que algú desenfeinat podria fer cessària força per fer que ella, una un peix molt agressiu que ha anat des- com és l’accés a aquests articles dona en els finals del segle XIX, truint l’estabilitat de moltes altres espè- En la recomposició de la història per part del gran públic. És una fei- dugués a terme la lluita per la cies fins a provocar-los la desaparició? del moviment llibertari català i de nada però valdria la pena. transformació social mitjançant el La pesca d’aquest peix, però, molt l’explicacio de les vides de les per- sindicat i l’educació. preuat al primer món, s’ha triplicat, i sones que el van fer possible, I finalment, aquesta és una obra Per les seves pàgines podrem així, grans avions l’exporten cap als aquest llibre, obra de Joan Zam- necessària per recuperar la memò- desfilar per llocs com el centre es- països occidentals en el marc d’un mer- brana i Jordi Albadalejo, omple un ria històrica, per no oblidar aquells piritista i esperantista Luz y Pro- cat cada cop més globalitzat (i més in- espai que des de la història local episodis que les classes dominants greso, la casa de barrets Ca l’An- just). ens ajuda a la reconstrucció de la i els seus escrivents volen deixar geleta, per cafès com el Aquest és el punt de partida de “La visió que tenim sobre la nostra caure en l’oblit, per recordar-nos Gambrinus o l’Oro del Rhin, tastar pesadilla de Darwin”, el documental de història nacional. contínuament l’exemple de perso- les begudes i cançons del moment. l’any, dirigit per Hubert Sauper. S’hi de- És una vergonya que Peiró no nes que com l’Isabel, van lluitar Importants fets històrics formen nuncien les desigualtats salvatges d’a- sigui conegut per l’actual classe tota la seva vida per un món millor part de la trama, l’assalt al “Cu- quest comerç basat en els sants princi- obrera catalana tant com ho és per a tothom, que portaven un món Cut”, el desastre d’Annual o l’as- pis del liberalisme i el lliure comerç que Cruyff o Companys. I és una ver- nou en els seus cors. L’autor cita sassinat del Noi del Sucre. I les aboquen molts països a la misèria. És gonya perquè la seva alçada com una frase, paradigma de l’anterior: persones: escriptors, polítics, mi- increïble -comenta Sauper- que allí on a personatge històric és immensa. “Com és possible que el poble co- nyones, militars, coristes, pinxos i una matèria primera és descoberta, els Tot i així, el seu coneixement és negui i admiri les vides de Cambó barjaules, empresaris i obrers, tots habitants de les comunitats locals poc i difícil ja que els llibres que d’Ors i Maura, i desconegui del tot tenen la seva gran o petita part de moren en la misèria, els seus fills es n’apleguen els articles són molt di- la de gent com l’Isabel Vilà?”. protagonisme. converteixen en soldats i les seves fi- fícils de trobar en edicions dels Així, a través de la vida dels per- lles en minyones o prostitutes. anys setanta i de biografia comple- ta no n’hi ha cap al mercat. Per “Isabel ‘cinc “Rosa de foc” sonatges, se’ns ofereix una com- pleta imatge d’una ciutat i uns Escoltar i veure una vegada i una altra les mateixes històries em posa ma- això ens hem de felicitar que hores’” JOAN AGUT temps, de la vida quotidiana, dels lalt. Després de centenars d’anys d’es- aquest llibre ens n’aporti una bona TONI STRUBELL I TRUETA Editorial Proa problemes i dels anhels d’aquella clavitud i colonialisme a Àfrica, la glo- part, aquella que es produeix a Ba- Llibres del món i de la bolla gent, i tot això dins del quasi angoi- balització dels mercats africans és la dalona de 1905 a 1920, els anys Abril 2005-07-19 Francesc Poblet xant rerefons d’una ciutat amb -per tercera i més terrible forma d’humiliació de formació. Són aquests uns anys l’adolescent protagonista- “moltes per a la gent d’aquest continent. L’ar- intensament viscuts per Peiró que Pau Juvillà “Rosa de foc” pren el títol de com portes obertes que van directa- rogància dels països rics cap al Tercer Albadalejo i Zambrana enquadren s’anomenava la ciutat de Barcelo- ment a l’infern”. món (que representen 3/4 parts de la hu- manitat) està creant immensos perills futurs per a totes i tots? Sí, perquè la Revistes pesca i l’exportació del nero, en mans d’indústries privades, al marge de les comunitats tradicionals, aboca milers de persones a la desestructuració so- cial i la misèria. Paradoxes de la vida: països com Uganda, Tanzània i Kenya exporten peix als països rics quan bona part dels seus ciutadans pateixen greus desnutricions. Irònicament, el docu- mental mostra l’arribada de sacs de fari- na i arròs procedents de l’ajuda interna- cional. Robatori i beneficència, dues paraules que solen anar plegades. El malson de Darwin a què fa referèn- cia el títol és el malson de l’evolucionis- me que fa que unes espècies desplacin les altres. Una teoria que s’il·lustra exemplarment amb la pesca del nero al LIBRE PENSAMIENTO LA TRONADA LO GARGALL FER POLEMICA llac Victòria però que, de fet, és el ma- Revista de reflexió i debat de la Publicació Llibertària de la comarca Publicació alternativa trimestral de Revista llibertària d'informació, crítica teix malson del domini dels pobles rics CGT. Núm. 48 Dossier "De la CNT del Vallès Oriental. Gratuïta. Format les comarques del Pallars Jussà que i de pensament. Apartat 21005, sobre els pobres. L’opulència dels uns i de 1978 al 2005 de la CGT”. periòdic. torna a sortir de fa poc. 08080, BCN. www.polemica.org / po- la misèria dels altres. Suscripciones@rojoynegro.info revistalatronada@yahoo.es logargallfer@yahoo.com lemica@polemica.org Catalunya. Setembre de 2005 23
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JUANJO I CARME, PARE I MARE DE PEDRO ÁLVAREZ > LES PARAULES SÓN PUNYS ‘Van detenir un dels Igualtat seus i el van deixar anar’ Jordi Martí Font, Priorat (jordimartif69@mesvilaweb.com) La possibilitat extrema de ser, de viure i de ser iguals resulta pròpia d’un mal- son totalitari i totalitarista. Mai els és- Enguany, fa tretze anys, Pedro va ser assassinat d’un tret al cap sers humans no hem estat iguals i es- pero que mai ho haguem de ser per caprici de ningú. De la mateixa forma, la “igualtat d’oportunitats” que el libe- > LA FRASE... ralisme mostra orgullosament com a marca de la casa em repugna des del moment que el que diu i el lloc a on es dirigeix és, precisament, cap a la desi- gualtat dels mínims desitjables per a totes les persones del món. Uns mí- nims que crec que sí que han de ser iguals, tot i que els mínims de què jo parlo no són “mínims” mínims, i segu- rament els ultres del liberalisme -i els no ultres també- pensaran que els meus mínims són molt més que els seus màxims. La llista dels drets que han de possi- bilitar la igualtat que jo defenso, basa- da no en les oportunitats sinó en els “El fet de recordar mitjans de supervivència -que ells pot- aquest cas és ser qualificarien de conseqüència de perquè no es la bona administració de les primigè- torni a repetir” nies possibilitats- de què crec que s’han de dotar-se totes les persones Aquest any, la campanya per demanar justícia al cas de Pedro ha començat a les festes de Gràcia i durarà fins al novembre per poder participar de la vida social plenament són l’habitatge, la sanitat, Ricard Vilaregut Saez tot ha quedat sense resoldre. ció, pràcticament ens van fer fora a tasca? l’alimentació, el transport, el vestit i la Foto gran: Mireia Bordonada Des de el any 1995 la família in- cosses. -Doncs entre nosaltres (la família) i cultura. Aquests són els mínims ne- sisteix en la necessitat de poder in- -Vosaltres anàveu a presentar els amics del Pedro a través d’una cessaris que hem de garantir entre l desembre d’aquest any farà tervenir en la pràctica de tota una denúncia? plataforma hem organitzat aques- totes i tots per a una vida social digna i E 13 anys que el jove de tan sols 20 anys Pedro Álvarez, després d’una discussió de trànsit sèrie de proves que, sistemàtica- ment, li son denegades, inclús en el Tribunal Constitucional. El -Nosaltres no hem denunciat ningú, no tenim ningú per denun- ciar. A nosaltres ens van despertar tes campanyes de denúncia que continuaran fins que es faci justí- cia. A més, molta gent de Barcelo- basada en la igualtat també com a norma. Per això, cal abolir els privile- gis, sí, entre ells l’herència, i la possibi- en què van participar la seva núvia 28.09.2000 la Secció Novena de la a la matinada dient-nos que teníem na, l’Hospitalet i de la Verneda litat de l’explotació dels uns pels al- i dues persones més, va morir d’un audiència Provincial de Barcelona el nostre fill a l’hospital amb un tret (barri natal de la família Álvarez) tres, així com la producció organitzada tret al cap en un carrer de l’Hospi- decideix, per segon cop, arxivar el al cap. El que volem, precisament, ens han donat suport i han col·la- de coses innecessàries que ara ens talet de Llobregat. Aquella nit, quan cas. La seva familia no s’ha cansat és que s’investigui el cas per saber borat a donar a conèixer aquest omplen les cases i la vida. Coses que Pedro acompanyava a la seva mai de denunciar el cas realitzant qui va matar el nostre fill. cas. són fruit de la necessitat d’esdevenir núvia Yolanda a casa, un cotxe continuament xerrades a diferents -Però vosaltres sabeu qui és... -Perquè ahir va ser el seu fill part del mercat, compradors, produc- Opel Vectra blanc, gairebé atrope- espais i reprenent cada any, con- -Sabem el nom que la premsa va però demà podrem ser qualse- tors en aquest cas, d’un mercat que ja lla Yolanda. El conductor es baixa i juntament amb els amics d’en publicar (el que la mateixa policia vol... ha arribat al sostre en la producció de agredeix a la núvia, Pedro va a de- Pedro, dels volts de setembre a de- va detenir) però ni l’hem vist ni -Evidentment, el fet de recordar les necessitats bàsiques que apuntava fensar-la i, segons més tard, jeia al sembre, la campanya per exigir tenim proves contra ell. El qui ha aquest cas és perquè no es torni a més amunt. Aquest sostre, però, com terra assassinat d’un tret al cap. justícia. d’investigar és la policia o el jutge repetir. S’ha de tenir clar que hi una a conseqüència de l’objectiu d’igualtat L’assassí va pujar al cotxe, on l’es- Ara, Juanjo Álvarez, el pare de però ningú no ho fa. persona perillosa i armada que que jo pregono, no ha fet possible que perava la seva dona, i es dóna a la Pedro, s’enfronta a una denúncia -Vosaltres sospiteu que la poli- està lliure i voltant pel carrer. I qui un gruix important de població tingui fugida. per “desacatament” i a una petició cia encobreix l’assassí? et diu que si en el primer assassi- accés als mínims que jo apunto... i Poques hores després, fou de- del fiscal de dos anys de presó i -Home, l’evidència ens diu que sí. nat ha quedat impune no ho torni a això no pot ser. No podem continuar tingut un sospitós que resultà ser dures sancions econòmiques per Van detenir una persona que era provar una altra vegada. acumulant foteses. un policia de paisà adscrit –ironies criticar la decisió judicial. dels seus i la van deixar anar al cap -Els han intentat pressionar per- El camí cap a la igualtat real, que mai de la vida- a la Brigada de Segure- Els pares del jove assassinat, en de set dies. què deixen les campanyes? no limitarà les diferències individuals tat Ciutadana. El detingut tenia un Juan José i la Carmen, ens expli- A més, diuen que no existeixen -Doncs sí, ens han punxat contí- però alhora no les pujarà a l’altar de cotxe de la mateixa marca i color, quen tot aquest procés i ens situen les proves que podien demostrar la nuament el telèfon i jo mateix l’individualisme extrem que patim ara, l’edat i les característiques físiques en un cas que no és únic però que implicació del detingut, quan ells (parla el pare) estic imputat amb és llarg i complex i passa per una eco- coincideixen, freqüentava la zona i comta amb una característica que són els que les han de buscar. No càrrecs d’un delicte d’injúries i nomia que passi a mans dels produc- tenia una intensa vida nocturna. sí que el fa destacable: El pare i la em crec que no trobessin ni proves d’obstrucció a la justícia, encara tors-consumidors basada no en el Tot i la detenció feta per la mateixa mare de l’assassinat, Pedro, no ni tan sols empremtes al lloc dels que això no em preocupa massa. creixement i en la superproducció ex- policia, l’agressor sortí en llibertat s’han conformat amb la versió poli- fets. -Aquest any, la campanya per trema com ara sinó en cobrir els objec- al cap de set dies amb l’argument cial i han continuat denunciant qui -I els polítics que en diuen de tot demanar justícia al cas del vos- tius socials de dignitat i dedicar una jurídic de falta de proves conclo- va mar el seu fill. això? tre fill comença més aviat oi? part a intercanviar amb la resta de pro- ents, una jutgessa de l’Hospitalet -Vam intentar parlar, sense acon- -Sí, normalment la campanya co- ductors, reduint les possibilitats d’es- va arxivar la causa sense cap tipus -Aquest any es compleix el 13 seguir-ho, amb polítics com en mença pels volts del mes de se- peculació i d’enriquiment extrem que d’investigació i, sorprenentment, aniversari de la mort del seu fill. Pujol, en Maragall i l’exconsellera tembre i acaba amb una manifes- les necessitats mÌnimes produeixen quan amics i familiars de Pedro Ha rebut cap explicació per part Cuenca. Tots s’han escaquejat o tació a mitjans desembre però ara entre els que una part de la socie- van presentar un recurs a l’Audièn- de la policia? desentès del problema. Només en aquesta any ja s’ha fet algun acte tat anomena “triomfadors” o “rics”, el cia Provincial de Barcelona per exi- -En tots aquests anys no hem Jordi Portabella, d’Esquerra Repu- durant les festes del barri de Grà- que equival a dir-nos la resta “fracas- gir la reobertura del cas, la jutges- rebut cap resposta ni de la policia blicana, ens va escoltar preguntant cia. sats” i “rucs”. La igualtat econòmica la sa de l’Hospitalet va ser ni de ningú a la mort del nostre fill. pel nostre cas al Parlament de Ca- Existeix una coordinadora de su- construirem reapropiant-nos de la pro- traslladada casualment a la secció Ans al contrari, vam rebre un tracte talunya. port a la família de Pedro Álvarez ducció i creant-ne d’alternativa, per de l’Audiència on s’havia de decidir molt dolent per part del jutjat i la co- -Vostès fa 13 anys que a través amb un mail que és el pedroalva- exemple a través de cooperatives. La sobre la reobertura. Evidentment, a missaria de l’Hospitalet de Llobre- de campanyes constantment rezp@yahoo.es i un número de societat llibertària serà igualitària i per l’Audiència es va tornar a arxivar el gat. Després de l’enterrament, van recordant aquesta injustícia. compte corrent a ‘la Caixa’, al 2100 tant socialista. cas. No hi hagué més detinguts i quan vam anar a demanar informa- Qui els ha ajudat en aquesta 2823 77 0100307264
Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 La situació de l’economia de l’Estat espanyol a l’any 2004 Informe del Seminari TAIFA, número 1. 2005 Foto: Josep Puigdollers ÍNDEX a.- Presentacions 2. L'economia espanyola Beneficis 2.5. La macroeconomia 2.1. Qui, com i per quant es treballa La dinàmica productiva 2.6. Benestar material de la població b.- La situació de Ocupació Producció i viabilitat ecològica l'economia de l’Estat Salaris 2.3. La distribució de la renda 3. El model de desenvolupament l'any 2004 2.2. On es treballa: el sistema 2.4. Els serveis socials productiu Educació 1. En el context de l'economia Nombre d'empreses Sanitat 4. L'avaluació de TAIFA mundial Ocupació Pensions Propietat Habitatge c.- Glossari CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (I). Setembre del 2005
Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 PRESENTACIONS Presentació del Col·lectiu Catalunya La situació de l’economia de l’Estat Amb la publicació d’aquest informe econòmic en les pàgines de la revista “Catalunya”, les i els membres del Col·lectiu Catalunya fem realitat una de les nostres intencions com a col·lectiu editor que no és altra que posar en mans de la classe obrera les informacions necessàries per entendre espanyol en l’any 2004 el context econòmic en què som explotades per tal de, després d’una presa de consciència col·lec- tiva i un camí marcat per l’assemblearisme,l’ho- ritzontalitat i la participació, esdevenir ames i amos del nostre propi esdevenir, sense interme- diaris i també sense explotació. I no falta tant. Presentació de Taifa El Seminari TAIFA(1) ha decidit iniciar la realitza- ció d’uns Informes amb l’objectiu de presentar as- pectes de la nostra economia i la nostra societat de forma breu, senzilla i comprensible per a les persones que no tinguin una formació tècnica en economia, però vulguin entendre la societat i l’e- conomia en la qual viuen. La nostra idea és simplificar molt les exposicions, però basant-nos en informacions rigoroses i el més sòlides possibles. De manera que, encara que en cadascun d’aquests escrits no es demostri tot allò que es diu, el que diguem estigui basat i protegit per dades i documentació àmplia i rigorosa. Iniciem els nostres Informes tractant de reflectir la situació de l’economia de l’Estat espanyol a l'hi- vern de 2004, és a dir al començament de 2005. És un punt d’arrencada com qualsevol altre, però du- rant 2004 s’han produït alguns esdeveniments a les locomotores de l’economia mundial que poden servir de fites per a fixar períodes: a Estats Units, a finals d’any, hi ha hagut unes eleccions presiden- cials, que encara que guanyades pel president an- terior, no deixen de marcar un nou període en l’e- conomia més poderosa del món; a la Unió Foto: Josep Puigdollers Europea, al maig van ingressar-hi deu països nous, es va elegir un nou Parlament, es va redactar un Tractat-Constitució i a finals d’any s’ha establert una nova Comissió. El començament d’un nou període es fa encara més palès a l’Estat espanyol. Especialment perquè al març de 2004, va haver-hi un canvi de govern després de vuit anys que aquest estigués en mans del Partit Popular. Suficient també per a conside- rar que comença una nova etapa. 1. EN EL CONTEXT DE L’ECONOMIA Per això comencem tractant de presentar com és la situació de l’economia espanyola en el marc de MUNDIAL Àfrica Mitjà Orient i Nord Altres d’Àfrica. 4% subsahariana. l’economia mundial, a finals de 2004, el que pro- economies En el 2004, l’economia mundial està travessant 3% porciona la situació de l’economia al comença- avançades. 8% ment del 2005. Es tracta de marcar les tendències un període en certa manera estrany, definit per d’evolució, no tant els detalls de cada aspecte. la continuïtat i aprofundiment del neoliberalis- Per això utilitzarem tant dades sobre l’Estat es- me, i durant el qual, s’està creixent entorn del Amèrica llatina. 8% panyol com sobre Catalunya, sempre que ens aju- Japó. 7% 5% com mitjana (el que és una taxa bastant ac- din a expressar la situació i les tendències generals en ambdues. Partint d’aquesta “foto fixa” anirem ceptable) però al mateix temps es troba amb presentant en Informes successius aspectes dis- molts problemes. tints de la nostra economia amb l’esperança que ens ajudin a entendre-la millor. A fi de facilitar la En els països rics, les economies dels quals Xina. 13% seva comprensió, al final del mateix s’inclou un Glossari que recull els principals conceptes tècnics exerceixen de motor de l’economia mundial, que emprem. ens trobem que: L’avaluació d’una economia depèn molt del lloc on * A Estats Units (EEUU), l’economia més po- es situï qui l’avalua. No és el mateix una avaluació Àsia de la marxa de l’economia espanyola feta des de derosa del món, encara que té un creixement de UE. 19% països en la perspectiva dels empresaris o dels bancs, que la la seva activitat econòmica bastant satisfactori, desenvo- que es fa des de l’òptica dels treballadors. Les amb un creixement del PIB del 3% de mitjana lupament. nostres anàlisis de l’economia es situen en aques- 11% entre 1980-2000 i del 4’3% en el 2004, experi- ta última posició, la dels treballadors i les classes populars. menta dos forts dèficits que estan entre els ma- jors de la seva història: el dèficit fiscal (4’2% Altres països en Aquests Informes estan concebuts per a ser usats del PIB) i el dèficit extern (per sobre del 5%) desenvolupament. com a instruments de formació i d’anàlisi per a en- 7% que li poden generar problemes econòmics tendre la nostra economia i la nostra societat. Van dirigits a tots aquells que participen o vulguin par- greus al país. L’ocupació que genera és bastant EUA. 20% ticipar en la construcció d’altra societat més justa precària i els salaris estan per sota dels de les i harmònica. És inevitable que la seva lectura re- generacions anteriors, trobant-se, a més, el país quereixi un cert esforç, però esperem que els pos- Gràfic 1: Repartiment del PIB mundial en paritat de poder de compra. sotmès a la bogeria guerrera de la seva adminis- sibles lectors estiguin amatents al mateix. Dades del 2003. tració. CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (II). Setembre del 2005
Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 * La Unió Europea (UE) està estancada, (creixe- de França de 25.300 euros(3). Dins la UE de 15 2.1. Qui, com i per quant es treballa gint la “flexibilització de la mà d'obra” i la legis- ment del 2,1% entre 1980-2000; i del 2’6% en estats, l’Estat espanyol està en el grup dels països lació de l’Estat ha anat dirigida a facilitar l'e- 2004) i els seus països més rics estan creixent pobres, però és la més rica d'aquest grup, per da- Ocupació xistència de contractes “més flexibles”, és a dir molt poc en els últims anys(2). Presenta una taxa vant de Portugal i Grècia. En la UE de 25 l’Estat de tipus temporal i en precari. En conseqüència d’atur molt alta per a ser una de les zones més ri- espanyol està per damunt també de tots els nous L’any 2004, a l’Estat espanyol, la població que els contractes en precari han augmentat molt, ques del món. membres. L'entrada d'aquests països ha fet que vol i pot treballar - la població activa – és de provocant que la proporció de treballadors que Espanya passi a una situació intermèdia entre tots 19.300.000(4) persones, i la taxa d'activitat se tenen contractes estables disminueixi substan- * Japó surt molt lentament de gairebé una dècada els països. Un mer efecte estadístic fa que l’Estat situa en el 56%, una de les més baixes de la UE. cialment. La taxa de temporalitat dels contractes d’estancament. Pràcticament no creix en la dèca- espanyol ja no estigui entre els països més pobres La taxa d'ocupació és del 50,1% i la taxa d'atur en l’Estat està a l’entorn del 30%, el que situa da dels noranta, encara que ho fa a un 4,4% el de la UE, sense que per això el nostre nivell de del 10,5% de la població activa, sent la més alta l’Estat espanyol al capdavant de la UE pel que fa 2004 vida intern hagi canviat per res. de la UE-15; dins de la UE-25 només Polònia, a ocupació precària, amb un percentatge molt Eslovàquia i Lituània presenten unes taxes d'atur major que el de la majoria dels altres països de la Durant un període de 2004, octubre i novembre, Catalunya és una regió rica dintre de l’Estat es- superiors a l'espanyola(5). UE, la mitjana de la qual de contractes de durada va augmentar el preu del petroli, el que semblava panyol. Abans estava entre les primeres de la 17 determinada (temporals) és del 12,03%. Segons posar en perill el creixement mundial, però comunitats autònomes, però ara està la sisena, ja L'atur sofreix moltes diferències regionals: men- un estudi global sobre les Perspectives d'Ocupa- aquest preu ha tornat a baixar i ara oscil·la per que recentment li han passat per davant altres tre comunitats com Navarra i Aragó es troben ció de l'OCDE, l’Estat espanyol és el país amb sota dels nivells de novembre, per la qual cosa no com Navarra o La Rioja. pràcticament en plena ocupació, a Andalusia, l'a- més ocupació precària de l'OCDE. pot ser el causant del fre al creixement. Els preus tur arriba fins al 18,6%. A Catalunya l’atur d’altres matèries primeres, com els aliments bà- Com es produeix, com es distribueix i qui i com oscil·la a l’entorn del 6-7%. D'aquests desocupats Hi ha 2.800.000 persones que cotitzen a la Segu- sics estan pujant. es beneficia d'aquesta renda és el que anem a només el 62,5% percep el subsidi d'atur. retat Social com a treballadors autònoms. Entre veure a continuació. els quals n’hi ha molts que són assalariats als Creix molt l’activitat econòmica en els gegants No tots els treballadors tenen el mateix tipus d'o- quals se'ls “anima” a convertir-se en autònoms si asiàtics – Xina 9,5 i l’Índia 9% -, encara que sem- cupació. Encara que la majoria (entre el 60-70%) volen tenir treball. Els treballadors a temps par- bla que està disminuint una mica el 2004. És un tenen ocupacions regulars i permanents, molts al- cial són 1.465.800, i bona part d'ells voldrien tre- creixement amb una gran desigualtat. Per exem- tres tenen ocupacions molt precàries (temporals, ballar la jornada completa. Aquesta modalitat ple a Xina, si els ingressos mitjos de la població a ocasionals, a temps parcial...) contractual s'utilitza freqüentment per a flexibilit- Xangai són de 100 i a Pequín de 67,8, la mitjana zar el mercat de treball o, de manera fraudulenta, de tot el país és de 27,8 i en la província de Des dels anys vuitanta les empreses han anat exi- per a reduir les cotitzacions a la Seguretat Social. Guangxi i Guizhou de 15,3 i 9,3 respectivament. A més, el baix nivell salarial del nostre país supo- Gairebé la meitat de la població viu amb menys sa que un treballador a temps parcial difícilment de dos dòlars al dia. A l’Índia, la població que viu pugui obtenir ingressos suficients per a mantenir- amb menys de dos dòlars al dia és del 79,9%. se només amb aquesta ocupació. Aquests països creixen però com la seva població activa és molt major que la qual pot absorbir amb Les estadístiques consideren ocupada a qualsevol la seva activitat, els salaris i les condicions de tre- persona que hagi treballat una hora la setmana ball de la majoria de la població no milloren anterior a la realització de l'enquesta de Població molt. Activa (EPA), la qual cosa vol dir que hi ha mol- tes persones que treballant molt poc, insuficient Brasil també està creixent bastant però com que per a guanyar-se la vida, apareixen com ocupa- és el lloc del món on la riquesa i la renda estan des. Per exemple, el nombre total d'ocupats se- pitjor repartides, una gran part de la seva pobla- gons la EPA és de 17.240.400 però l'equivalent si ció no es beneficia del seu creixement. La resta treballessin a jornada completa és de 15.774.600. de països d’Amèrica Llatina (Xile, Bolívia, És a dir, l'equivalent a 1.465.800 ocupacions (el Equador,...) o milloren un poc, o continuen com 8,5%) són inferiors a una jornada. Un 24% dels sempre. El creixement a Amèrica Llatina del pe- 14.076.500 assalariats (no s'inclouen ni els em- ríode 1980-2003 ha estat del 2,4%, i del 4’6% en presaris ni els treballadors autònoms), 2.843.700 2004. Sembla que altre país amb problemes, Ar- persones, treballen en l'Administració i serveis gentina, inicia una lenta reconstrucció però sense socials. A tenir en compte quan es diu que cal pri- que millori gaire el tema de l'atur. vatitzar els serveis socials. Els països empobrits de l'Àsia no emergent, Àfri- Dels contractes en precari i a temps parcial, una ca i gairebé tota Amèrica Llatina, segueixen sent major proporció són els de les dones, els joves, pobres, creixen molt poc i el nivell de vida dels Homes Mitjana Dones < 20 anys persones sense qualificació i immigrants. No seus habitants segueix sent enormement precari. només aquests grups presenten taxes d’atur molt Gràfic 2: Algunes taxes d’atur. més altes que la mitjana (dones el 14,4% enfront del 7,9% dels homes, però amb majors diferèn- cies segons edats doncs les de menys de 20 anys tenen taxes superiors al 20%). Les dones cobren 2. L'ECONOMIA DE L’ESTAT ESPANYOL de mitjana un 30% menys que els seus companys (367 _ menys al mes) i constitueixen el 65% de L’Estat espanyol té gairebé 43 milions d'habi- les persones sense ocupació durant més de dos tants. La seva economia està situada entre els 50 anys seguits. Respecte als joves, 70% dels treba- països més rics del món, si bé dins d’aquests lladors menors de 30 anys tenen contractes tem- ocupa un lloc modest. Segons l'Índex de Desen- porals, enfront del 12% de la UE. Al comença- volupament Humà de les Nacions Unides està en ment dels anys noranta es calculava que dos el lloc 19 del món. El seu PIB per càpita estava terços dels immigrants procedents del Tercer en 2003 al voltant dels 20.000 dòlars (canvia una Món treballaven en l'economia submergida. “Per mica segons les diverses fonts), sent la mitjana a aclarir la relació de la societat espanyola amb la dels països de l'OCDE (països rics) de 23.000 dò- immigració és necessari que Espanya accepti lars i la mitjana dels països pobres de 3.850. En lluitar contra la seva pròpia economia infor- euros es pot considerar també que la renda per mal”(6) càpita mitja està entorn de 20.000 euros (encara que la relació dòlar/euro canvia amb la cotització Als treballadors amb contracte de treball de qual- variable d'ambdós). La UE15, que és una de les Homes Dones Mitjana Hostaleria Bancs i sevol tipus cal afegir les persones que treballen tres regions més riques del món, tenia en 2003 caixes en l'economia submergida, és a dir, treballadors una renda per càpita mitja de 24.300 euros, i la sense contracte, que no apareixen en les estadísti- Gràfic 3: Salaris bruts mitjanes anuals segons sexe i sector. d'UE25 21.400, sent la d'Alemanya de 27.000 i la ques. Per la seva pròpia naturalesa no es coneix el CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (III). Setembre del 2005
Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 seu nombre i les poques dades que existeixen El salari mig brut mensual en la manufactura en tracte de durada temporal van tenir, el 2002, un de la remuneració total; el que fa molt més difícil presenten enormes discrepàncies. S'estima que 2001 era de 1.807 _ al mes, una mica per sobre salari mig inferior en un 40% al dels contractes conèixer el que cobren en realitat. l'economia submergida pot suposar entre un 10 i del salari mig. Els convenis fins a setembre de indefinits i el nivell de salari mig anual en la jor- 20% de l'ocupació total en l’Estat espanyol. Són 2004 han pactat de mitjana un augment del 2,9%, nada a temps parcial va ser inferior en més d'un Els costos salarials a l’Estat espanyol, com en molt nombrosos en el treball domèstic, en l'agri- inferior a l’augment del 3,4% pactat el 2003 i in- 50% al salari mig total. tots els països rics excepte a Japó, han anat dismi- cultura, entre els immigrants... La situació d'a- ferior també a la taxa d'inflació. El que suposa nuint, passant de 100 en 1974 a 91,2 en 1985 i a quests treballadors és generalment molt pitjor que el salari real no creix. Sovint la substitució Per l’altre costat tenim els alts salaris dels gestors 80,7 en 1995. En aquest últim any els costos sala- que les dels treballadors amb contracte doncs al d'un treballador de 60 anys es fa amb un jove co- de les grans empreses que arriben a xifres rials a la UE estaven al voltant de 88,6 i als EUA estar fora de la legislació no hi ha cap control brant la meitat del salari. d'escàndol: Alguns directius de bancs i empreses a 97,6. Els costos laborals mensuals el 2001 es si- sobre ells, ni sobre els salaris que se'ls paguen, ni percebin entre 2 i 6 milions d’euros com retribu- tuaven en 1.867,4 _, molt per sota de la mitjana sobre el període per al qual treballen, ni sobre les Els treballadors ‘legals’ que menys guanyen per ció al seu treball. Com exemple es pot prendre la de la UE-15 (3.139,13 _) i fins i tot de la UE-25 seves condicions de treball. jornada completa són aquells que cobren només retribució mitja d’un conseller d’un banc espan- (2.753,9 _). Al 2003 els costos laborals s'han re- el Salari Mínim Interprofessional que és al 2004 yol que oscil·la entre 63 i 1.861 vegades el salari duït en un 0,5%. Malgrat tot, se segueix acusant La immigració és un fenomen creixent que té un de 490,8 _ i s'ha programat que sigui de 513 _ al mínim. Així mateix, recollim el cas del Banc als salaris de ser massa alts i ‘no competitius’. impacte rellevant en el mercat laboral espanyol. 2005 (al voltant del 36% del salari mig i, fins i Santander que va indemnitzar ‘per acomiada- Segons un estudi recent el nombre d'estrangers tot, per sota del percentatge de Grècia i Portugal, ment’ a dos dels seus executius amb 43,7 milions La jornada laboral mitjana d'aquest any és de legals va créixer a un ritme del 3% anual entre quan la UE recomana que sigui almenys el d’euros un l’any 2001 i 108 milions d’euros l’al- 1.757,2 hores anuals, dues hores més que l’any 1967 i 1980, del 12% entre 1980 i 1996 i del 22% 60%)(7). Però, a més, ara cal tenir en compte que tre al 2002. No sabem les rebudes per altres exe- anterior. Encara que suposa molt poc increment, anual des de 1996 fins a 2002. Però cal tenir en hi ha molts treballadors que no treballen jornades cutius, però estaran a nivells semblants? Cal con- mostra una inquietant tendència a l’augment de la compte que fins als noranta la immigració era completes, pel que han de sobreviure amb salaris siderar, també, que molts executius reben una jornada laboral. Només la República Txeca, pràcticament inexistent a Espanya. Les estadísti- inferiors a aquestes quantitats. La precarietat en part de la seva remuneració en accions de les em- Polònia, Grècia i Eslovàquia estan per sobre d'a- ques sobre immigració a Espanya són inexactes i la forma de contractació sol anar acompanyada preses (stock options) o altres incentius variables questa xifra quant a hores treballades. La UE té contradictòries i l'estimació del nombre de resi- de precarietat salarial: els treballadors amb con- que s’estima poden estar situats entre el 30-50% en estudi aprovar una Directiva que autoritzi dents il·legals vària molt segons la font. Encara l'ampliació de la jornada de treball “sempre que així, la comunitat estrangera resident a Espanya el treballador hi estigui d'acord”. Pot el treballa- és inferior que la resta de països de la UE (només dor no estar d'acord quan les xifres d'atur són les Portugal i Grècia tenen menys immigrants). que són? Els treballadors immigrants s'ocupen majoritària- No han oblidar-se els més de mil morts en acci- ment en 4 sectors: construcció, restauració, agri- dents laborals al llarg del 2004, dels quals el cultura i servei domèstic. Aquí ens estem referint major percentatge correspon a treballadors tem- a treballadors registrats, mentre que en aquests 4 porals o d'empreses subcontractades, i un nombre sectors l'ocupació il·legal és molt important. No molt alt d'altres accidents encara que no suposin cal oblidar que les condicions laborals –contrac- la mort del treballador. tes, salaris, jornades- dels immigrants són pitjors que els de la població autòctona. 2.2. On es treballa: El sistema productiu Salaris Nombre d’empreses Existeixen importants diferències salarials entre els treballadors, depenent de la seva qualificació i A l’Estat espanyol es computen 2.942.000 em- de les condicions de la seva ocupació. Al món, i preses(8). Com en els altres països industrialit- en particular als Estats Units, es tendeix cada ve- zats, la indústria va perdent pes - el 2004 només gada més cap a una composició dels treballadors suposava el 18% de l'ocupació i el 17% del valor consistent en un nombre relativament reduït Japó EUA UE afegit - i ja és minoritària en el nombre d'empre- d'ells amb altes qualificacions i alts salaris i, el ses. Més del 50% d'elles es dediquen als serveis. grup majoritari al que se li requereix cada vegada Si a aquestes s’hi sumen les empreses dedicades menys qualificació (encara que puguin tenir-la) Gràfic 4: Evolució de l’índex de despeses salarials. al comerç, el sector serveis, agrupa al 78% de les amb salaris que disminueixen en termes relatius. mateixes. El ventall salarial s'ha obert moltíssim, és a dir, la Però aquest nombre d'empreses està inflat esta- diferència entre els salaris més alts i més baixos dísticament. Del nombre total, la meitat no té cap ha augmentat molt. Segons l'economista Krug- assalariat, és a dir no són empreses pròpiament man, a Estats Units l’any 1970, el màxim respon- aquestes, sinó artesans i treballadors autònoms sable d'una empresa cobrava 40 vegades el salari (entre el 17-18% del total de treballadors són mig d'un treballador; en l'any 2000 cobrava 1000 autònoms). vegades el d'aquell. En els últims vint anys la renda en EUA ha crescut el 30% però per a les fa- Durant 2003 el nombre de petites empreses (u o mílies de classe mitja la seva renda només ha dos treballadors) ha augmentat en un 8%. Les pujat un 10%. Probablement haurà pujat menys empreses de més de 10 treballadors només són el en els més pobres. La mateixa tendència es pot 10% del total; les de més de 20 només el 2,6% observar a la UE. (78.593 empreses en 2003). Només hi ha 78 em- preses amb més de 5.000 treballadors. En el capi- A l’Estat espanyol el salari mig en 2002 fou de talisme actual són aquestes les empreses més im- 19.802,45 _ bruts a l'any (1.414,46 _ al mes en 14 portants, de capital privat, grans, societats pagues), encara que hi ha grans diferències entre anònimes, i en molts casos amb una part impor- treballadors. El salari mig dels homes va arribar a tant de capital estranger. D'aquestes, més de la 22.196,16 _ bruts a l'any, mentre que el de les meitat es dediquen a negociar amb béns que res- dones ser només de 15.767,56 _. L'activitat ponen a la demanda interna i no a l'exterior: co- econòmica amb major salari mig anual es troba a merç al detall (grans superfícies comercials), la intermediació financera (bancs i caixes) on va bancs i companyies d'assegurances, activitats de arribar els 37.000 _, i l'inferior a l’hostaleria que col·locació de personal, sanitàries o de neteja. no va superar els 13.200. Al 2003-2004 els in- Estat UE-15 UE-25 Operen en sectors amb una estructura oligopolís- gressos anuals mitjans de cinc mil famílies en- espanyol tica. questades era de 28.400 euros, 35,7% menys que les famílies el titular de les quals té el seu propi Gràfic 5: Despeses salarials, mitjanes mensuals a l’Estat i a la UE. negoci. continua a la pàgina V CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (IV). Setembre del 2005

More Related Content

PDF
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 100
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 109 setembre 2009
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 90 - Octubre 2007 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
byRevista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
Catalunya 100
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
byRevista Catalunya
 

What's hot

PDF
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya- Papers-139
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 68 octubre 2005
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 99 j
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 73 Març 2006
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 93 - gener 2008
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 106
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 87 Juny 2007
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 107 juny 2009
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
byRevista Catalunya
 
Catalunya- Papers-139
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 68 octubre 2005
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 99 j
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
byRevista Catalunya
 
Catalunya 75 Maig 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 106
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 81 Desembre 2006 CGT
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
byRevista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
Catalunya 107 juny 2009
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
byRevista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya 67 setembre 2005

PDF
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 139 maig 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 80 Desembre 2006
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 98
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 77 Juliol-agost 2006
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 97 Maig 2008
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 95 - marc 2008
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 84 Març 2007
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 72 Febrer 2006
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
byCgtmanresa Bages
 
PDF
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya 78 Setembre 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
byRevista Catalunya
 
Catalunya 80 Desembre 2006
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 98
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
byRevista Catalunya
 
Catalunya 77 Juliol-agost 2006
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 95 - marc 2008
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 84 Març 2007
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 72 Febrer 2006
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
byCgtmanresa Bages
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
byRevista Catalunya
 
Catalunya 78 Setembre 2006 - sindicat cgt
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
byRevista Catalunya
 

More from Revista Catalunya

PDF
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Els comites de defensa de la CNT
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya 140 Juny 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya- Papers nª 146 CGT
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya nº 150 Maig 2013
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya nº 187
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya nº 186 Octubre 2016
byRevista Catalunya
 
PDF
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya nº 178 Gener 2016
byRevista Catalunya
 
PDF
Catalunya nº 185 Setembre 2016
byRevista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
byRevista Catalunya
 
Els comites de defensa de la CNT
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
byRevista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
byRevista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
byRevista Catalunya
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
byRevista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
byRevista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
byRevista Catalunya
 
Catalunya nº 187
byRevista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
byRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
byRevista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
byRevista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
byRevista Catalunya
 

Revista Catalunya 67 setembre 2005

  • 1.
    Catalunya ◗ Setembre 2005• número 67 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org ‘Només tens ‘Nomes Muntatge: Carles Gené Text: Enric Casasses “Petita escena nocturna” l’ànima il·legal’
  • 2.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Guanyar el futur Químiques (FECIQ) gafem el manifest de l’onze lluny del nou talant espanyol que A • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya de setembre d’enguany de ens ven una suposada forma de (FEC) • Federació d’Administració Pública de la CGT per fer aquesta edi- participació dins un federalisme Catalunya (FAPC) torial, que diu que: mal entès en mans de les elits polí- Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona tiques i empresarials; lluny també Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 “És 11 de setembre, diada de les del tripartit de les formes i pocs catalanes, milions de persones continguts, que segueix privatit- FEDERACIONS COMARCALS que sobrevivim i som explotades: zant, especulant, criminalitzant... Anoia treballadores, aturades, pensionis- com tot govern al servei de l’esta- Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada tes, precaritzades, pageses, tisme i el capital; i lluny del sectaris- Tel. i fax 93 804 29 85 menystingudes per les estadísti- me present tant en els qui atorguen Baix Camp/Priorat ques oficials, immigrades, detingu- patents de catalanitat com en els Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net des, preses, discriminades, empo- que posen en entredit la vàlua re- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 brides, perseguides per la nostra volucionària de les catalanes. Baix Llobregat acció sindical, política, social, pel Perquè el poble català som lla- Cra. Esplugues, 46 nostre color de pell, perquè no vor de la transformació social, junt 08940 Cornellà - baixll@eresmas.com Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tenim papers, perquè okupem. a tants d’altres pobles, i no ens cal Baix Penedès Som tot això i molt més, però no quatre barres monàrquiques ni Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell som víctimes, ni botxins. No tenim contes de reis i espases. Ens cal Tel. i fax 977 66 09 32 Estat ni tampoc el volem. No tenim unitat, superar prejudicis, fugir de Barcelonès Nord Alfons XII, 109 capital, ni armes químiques ni mit- l’autoodi però també del fonamen- 08912 Badalona jans de comunicació de masses, talisme, obrir els ulls a la diversitat cgt_bn@wanadoo.es Tel. i fax 93 383 18 03 però tenim una cultura o moltes ètnica i cultural que és ja la nostra Garraf-Penedès cultures que es fan també als ca- pròpia, no perdre ni un segon en Lepant, 23, baixos sals, centres socials okupats, ate- personatges signamanifestos que 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Tel. i fax 93 893 42 61 neus, seccions sindicals i cases, només cerquen protagonisme, par- Maresme entossudides en no desapaó capi- lar amb les persones, espais i Plaça Cuba, 18, 2n talista, sense llengua, sense nom, col·lectius que ens envolten, treba- 08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com Tel. i fax 93 790 90 34 sense rumb. llar-hi colze a colze per l’emancipa- Vallès Oriental Tenim moltes cares i procedèn- Perquè el futur és dels pobles. ón en què ens autoorganitzem lliu- ció personal, social i nacional; cada Gaietà Vinzia, 15-17, baixos cies. Tenim un o molts projectes Un demà en què les llengües no si- rement, per pobles, barris i afini- organització des del seu àmbit -la 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 anticapitalistes. Tenim el passat de guin minoritzades, en què les cultu- tats. L’altre-món-és-possible serà CGT als llocs de treball, als conve- poble combatiu i llibertari, amb res siguin respectades, en què les conformat de països com el nostre nis col·lectius, a les assemblees de FEDERACIONS INTERCOMARCALS grans idees i projectes en què em- persones facin casa seva en el o no serà. treballadores, a les reunions díim- mirallar-nos, de la mà de Salvador racó del planeta que vulguin, en Des de l’anarcosindicalisme ca- migrades, a les denúncies, a les Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a Seguí, Isabel Vilà, Joan Peiró i tan- què la subsistència no passi per talà cerquem aquest futur, lluny de vagues i aturades- la resta de 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es tes d’altres. Tenim un present des- treball precari, abusiu i estressant constitucions europees que ens col·lectius en els seus espais de Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 dibuixat, de lògica estatista, mer- amb què diferenciar-nos les unes imposen capitalisme i militarisme lluita, confluint en una riuada de Ponent Av. Catalunya, 8è , 2 cantilista i individual. Però sobretot de les altres, un demà sense impe- com l’essència d’un nou supraestat gent decidida a deixar de ser pas- 25002 Lleida - lleida@cgt.es tenim un futur. rialisme ni drets de conquesta, un al servei dels poders econòmics; sat, per ser futur”. Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es Homo homini lupus est ■ Txema Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí Colom, 3-5 08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Xavi, Jose, Pau, Josep, Carlus, Mireia, Josep, Patrícia, tancat el dissabte 20 d’agost del 2005. Castellar del Vallès Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest número: Ricard Vilaregut, Ass. Antirepressiva de Pedrissos, 9 bis Ponent, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Toni Strubell, Plataforma Popular contra el Pla 08211 Castellar del Vallès cgt_castellar@terra.es Caufec, Ecologistes en Acció, XELL, David Fernández, Antonina Rodrigo, CSO La Gàbia, Nieves Tel. i fax 93 714 21 21 Alonso, M. G. “El Sevilla”, Contrainfos, Francesc Poblet, Carlos Navarro, federacions i seccions sin- “No capten tes orelles dicals de CGT. Fotografies: J. M. Aranda, Carles Gené (muntatge portada), Dídac Salau, Mireia Sallent el reny injust, Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es Bordonada, Gabriel Serra, Josep Puigdollers i Indymedia Barcelona. Il·lustració: Txema. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: l’ordre abusiva” Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: (tot el Olesa de Montserrat que volgueu publicar a la revista feu-nos-ho arribar a aquesta adreça) catalunyacgt@cgt.es i (cro- Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa “Ase”, de Pere Quart, Tel. 93 778 04 93 nologia) cronocata@cgt.es No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins de “Bestiari” 2 Catalunya. Setembre de 2005
  • 3.
    REPORTATGE L’important per als La repressió contra els moviments socials, repressaliats i voltants quan aquests incideixen en el seu voltant, és no perdre de vista és una estratègia per desmuntar-los el moment i els fets REPRESSIÓ El cas de Torà com a exemple Text: Assemblea Antirepressiva de Ponent; fotos: Dídac Salau Q uan arriba un cop repressiu és gran el trasbals que pre- tén provocar i provoca a nivell personal i col·lectiu i/o so- cial. És fa molt difícil entendre i ex- plicar el que genera en la persona, en els familiars, en l’entorn més proper i, fins i tot, en el més llunyà. Moltes de les coses que succeeixen en aquell moment i durant els mesos i anys posteriors, a vegades, tenen una connexió directa amb la repressió. Quan arriba un cop repressiu provoca una “ferida” que deixa en la persona i en el seu entorn un resi- du permanent del qual no se n’ha de deixar de parlar. Aquest reportatge vol parlar de la repressió i mostrar, a través dels anomenats “fets de Torà”, les simi- lituds i/o diferències amb altres cops repressius i la seva cara proba- blement més desconeguda. És un recull de les experiències de diver- ses persones que van viure el cas de Torà de diferents maneres. Els indicis De vegades hi ha indicis de l’arri- bada d’un possible cop repressiu, l’onada repressiva posterior. Un nentins més havien estat detinguts de Torà, amb uns 1.200 habitants, ments han de deixar pas a les reac- que acostuma a donar-se, en mo- membre d’una organització antire- el 12 d’octubre del 2001 després de es podia aplicar a un jove la Llei cions i les accions de solidaritat”. ments en què persones i col·lectius pressiva apunta que “saps quines la manifestació a Barcelona, van Antiterrorista (LAT). Una llei d’ex- Al poble de Torà “Està tothom s’estan organitzant entre ells o quan són les causes i les probabilitats po- ser durament criminalitzats per la cepció que permet violar amb im- espantat. Ahir a la nit -dimecres 2 s’està duent a terme una bona tasca lítiques que et succeeixi com a grup premsa acusats de participar en un punitat la integritat psíquica i física d’abril- semblava com si hagués política. Segons un membre dels i coneixes les seves conseqüències, imaginari “comando Torà” i el ju- de les persones detingudes com a entrat l’exèrcit a prendre el poble. col·lectius de la zona: “Darrere de però tens una predisposició innata a liol del 2005 absolts dels delictes conseqüència de la incomunicació i Han declarat l’estat de setge!” co- Torà hi havia un pla estructurat per pensar que mai no et passarà”. que se’ls imputaven. aïllament absolut a què són sotme- mentava una veïna. El pare d’en desestabilitzar tot un col·lectiu de “En una trobada amb en Jordi va ses durant cinc dies. A més, aquest Jordi manifestà “vam sentir por, persones de diferents llocs i grups, tornar a comentar que diversos cot- La desaparició i el règim d’incomunicació nega els sense saber què fer, on anar i sobre- que a poc a poc, s’havien organitzat xes amb agents de paisans l’havien desconcert de la drets bàsics de les persones detin- tot sense saber on era durant 18 i havien decidit criticar la societat estat seguint... no vaig adonar-me gudes com l’elecció d’advocat o el hores perquè els Mossos deien que des de les seves arrels feixistes”. de la gravetat dels fets que s’anun- detenció desenvolupament normal de l’exer- no sabien res i el tenien a la seva Cal tenir clar que “La repressió és ciaven. Així va ser com a l’endemà Davant la desaparició, moltes per- cici de la defensa durant la declara- comissaria”. un instrument de l’Estat (de dret o mateix em vaig assabentar que sones del poble van estar buscant- ció. La Llei Antiterrorista comporta El carrer és un batibull “El clima no) que s’utilitza per apaivagar havia ‘desaparegut’...” explica una lo “els seus pares, familiars, amics i la declaració davant dels jutges de de tensió no està sols determinat pel col·lectius i/o grups de persones ac- jove de la zona. Entre el gener i fe- també els bombers, el van buscar l’Audiencia Nacional (hereva di- que pot succeir a les persones detin- tives per un canvi social, se’ns des- brer del 2003, en Jordi, un dels de- durant tota la nit per la carretera recta del Tribunal de Orden Público gudes, sinó per la sensació de con- legitima i se’ns agredeix”. tinguts de Torà, havia denunciat se- perquè pensaven que havia tingut franquista) ubicada a Madrid. trol absolut... sobre la gent solidà- S’havien donat en poc temps al- guiments. L’1 d’abril, quan tornava un accident. Fins i tot, vam trucar Un cop conegut el motiu de la ria” explica un membre dels tres casos: Gràcia, València... de la seva feina, va ser detingut “ja els Mossos però no vam obtenir cap desaparició, la premsa se’n fa ressò col·lectius de la zona. I afegeix “La Abans de les detencions, la premsa ho havia estat un altre cop i més o resposta”. Durant els primers mo- i les persones comencen a organit- ràbia i la impotència crec que són es feia ressò de danys realitzats en menys saps els passos que seguiran ments d’incertesa, els familiars pa- zar-se per respondre davant del que els dos sentiments que més s’apro- la zona de Lleida des del 1997. S’a- els policies. A més, ja començaven tien un doble desconcert: no enten- està succeint. “A nivell personal, pen al que vam viure; a part, des- naven recopilant accions, difonent a ser habituals els seguiments i per dre el que estava succeint i no els primers moments són com si prés reaparegué la paranoia, que ja la seva realització i imputant-les a això aquell dia no em vaig alterar poder trobar ningú que els expli- fossis un espectador inert que con- hi era present, però amb les deten- un suposat escamot, iniciant així la massa, però sabia que no era un dia qués per què. templa un accident a gran velocitat criminalització que acompanyaria normal” explica en Jordi. Ell i 7 po- Res no feia pensar que a la vila malintencionat”, després “els senti- continua a la pàgina 4 > Catalunya. Setembre de 2005 3
  • 4.
    REPORTATGE > ve de la pàgina 3 ritme de treball afluixa una mica i es comença a poder analitzar tot el cions va tenir un “boom”; cosa to- que ha passat i a actuar més serena- talment normal dins d’un cas de re- ment. La solidaritat continua arreu: pressió política”. La paranoia crea- “l’important és intentar que surtin da porta a rumors que s’escampen d’allà i fer pressió a diferents ni- per si sols. Després de la detenció vells -tot i que alguns no ens agra- d’en Jordi “... es comentava que als din o no els vulguem utilitzar; però expedients policíacs hi havia els sempre s’han de tenir en compte- noms de moltes persones de l’en- suport al carrer, nivell legal, mitjans torn, que hi hauria més detencions, de comunicació, contactes polítics, fins i tot es deien noms concrets i es gent propera a institucions judi- parlava de com avisar-los perquè cials...” estiguessin preparats...”. La premsa hi contribuïa: “Els agents tenien La posada en llibertat previst ahir registrar més domicilis de Lleida” i “Fonts consultades per El 9 de juny són posats en llibertat, Segre van explicar que mossos i sota fiança, i rebuts a Torà gairebé policies buscaven almenys tres per- com uns herois “Tenia ganes d' sones més a Lleida i Barcelona...” estar moltes hores amb la meva (diari “Segre”, 3 d’abril). Dos joves companya i veure tots els com- més del poble de Torà van ser detin- panys de col·lectius amb qui tenia guts posteriorment. gran amistat”, “veure el meu poble, a veure si havia canviat alguna L’aïllament i les cosa, semblava que hagués passat tortures una eternitat” diu un dels joves de L’APUNT Torà. “El que més em va agradar va L’aïllament de la Llei Antiterrorista ser veure el poble ple de pancartes es viu amb: sensació de control ab- Presentació de la Coordinadora contra la Tortura reclamant la llibertat. Em vaig sen- solut sobre la persona, desconcert, tir molt acollit i potser massa, com indefensió, soledat... “les primeres El 20 de juny es va fer a Barcelona de Barcelona, l’Associació represaliades com d’organismes un triomfador” i “El que menys, la hores bé, ja que tens energia i notes la presentació de la Coordinadora Memòria Contra la Tortura, Acció internacionals, associacions hu- falsedat d’algunes persones”. En que podràs guanyar aquells mons- contra la Tortura amb la presèn- dels Cristians per l’Abolició de la manitàries o col·legis professio- Jordi creia que “se seguiria amb la tres, però cinc dies...” diu en Jordi, cia dels diferents col·lectius que Tortura, Alerta Solidària i les Co- nals, no s’ha pogut eradicar plataforma fins al final... és el que “no passen les hores, no saps quina la componen. ordinadores Antirepressives de aquesta pràctica aberrant. És em van dir el dia de la rebuda a hora és i no et deixen dormir, et fan Al Principat, fins ara, s’hi han Gràcia i Sants. més, sembla que dia a dia es con- Torà”. xantatge amb el menjar”. Aquesta sumat l’Observatori del Sistema En la presentació de la coordi- solida. Des de 1977, als Països D’altra banda, les persones dels situació “Et genera sentiments Penal de la Universitat de Barce- nadora es va fer públic l’informe Catalans es poden comptabilitzar col·lectius solidaris tenien sensa- d’impotència, de saber que estàs lona, l’Associació Catalana pels sobre tortures de l’any 2004, que més de 250 detencions sota la cions diferents: “sents tranquil·litat, absolutament sol... poden fer amb Drets Humans, la Comissió de documenta com, tot i les reitera- Llei antiterrorista; totes les de- però has d’estar atent al que ha de tu el que vulguin amb un cent per Defensa del Col·legi d’Advocats des denúncies, tant de persones núncies s’han arxivat. venir”, manifesta un company, i cent d’impunitat”. “alegria i una sensació d’alleugeri- Davant les situacions creades du- des, els cops amb objectes que no oblidar que és una detenció amb Maria a la Unitat de Cures Intensi- ment... ganes de veure’l però tam- rant l’aïllament, la persona busca deixen marca... arribant al punt de motius polítics i que cal actuar en ves, pogués tornar cap a casa pel poc de voler-lo atabalar” comenta eines que l’ajudin a suportar la si- l’ús d’amfetamines, com en el cas aquest sentit, amb més objectivitat, seu estat de salut el 8 d’abril. Així una altra. tuació. En Jordi recorda “Penso que de Torà. sense deixar-se emportar pels ner- va ser com es van poder treure els La posada en llibertat amb cà- podré aguantar i sortiré en llibertat, vis o les frustracions”. informes mèdics que demostren el rrecs va lligada, però, a la desmobi- em parlo a mi mateix, molt sovint, Al carrer: de l’impuls a D’altra banda, “La premsa és un subministrament d’amfetamines i a lització: “es veia venir, no és que ja que no pots xerrar amb ningú de l’organització dels fronts més complicats perquè la vegada “no van impedir que tin- volguéssim que es quedessin a la confiança”. “Penso quin serà el saps que la majoria estan en mans guéssim cert temps de parlar amb presó però sabíem que quan sorti- pròxim gest, la pròxima pregunta o Mentrestant, els dies al carrer te- del poder, a favor dels Mossos ell perquè veiés que no estava sol i rien tot s’acabaria, la gent pensaria el pròxim insult del policia, quan nien un ritme frenètic, l’estratègia d’Esquadra i que col·laboren amb que calia pensar fredament com co- que ja estava... passaria el temps i feien el que havia pensat jo, em de desgast funcionava a la perfec- la criminalització”. “Els primers mençar a treballar per asserenar els ells estarien igual però sense el su- sentia com superior, ja que havia ció, la gent més propera i els dies es va acordar no treure un car- ànims”. port ni l’interès de la gent. Nosal- premeditat el que farien...”. D’al- col·lectius crítics de la zona només tell que acusava a la premsa local, tres demanàvem llibertat sense cà- tres eines utilitzades per persones estaven pensant, treballant i actuant que deia: “”Segre” i “La Mañana” L’empresonament rrecs” detingudes són: pensar en la gent per fer front al cop repressiu. apunten, Garzón dispara!” Malgrat Durant dos anys hi ha hagut un que s’estima, adonar-se que el que Quan els sentiments deixen lloc això, els enfrontaments amb ells no El dia següent, el 9 d’abril, els estira i arronsa a l’hora de poder fer diuen és mentida, mantenir-se actiu la reflexió i es converteixen en ac- es van poder evitar, sobretot amb el Mossos d’Esquadra se l’emporten a una defensa política del cas, hi ha sabent el que faran, tenir clar que tuacions, més o menys organitza- diari “Segre” i el periodista Eduard l’Audiencia Nacional (Madrid) se- diferents criteris entre les tres per- són pocs dies i que el temps juga en des, per fer front a la situació “...hi Bayona”. El 6 d’abril va treure un guits per cotxes de familiars i sones detingudes respecte a la ma- contra seu, saber què es pot fer en havia convocada una marxa de su- titular dient “Joves de l’onada inde- amics. Davant la seva negativa a nera d’actuar, fet que ja es manifes- els diferents moments, ... port als presos i preses a Lleida, s’- pendentista i antisistema importen declarar sense la presència del seu tava des del principi. En Jordi Tot i les diferents mecanismes de havia d’anar fins a la presó i es va la kale borroka basca i provoquen a advocat, és ingressat en presó pre- explica que “amb els altres dos no defensa, una detenció sota la LAT aprofitar per fer-la per Torà”. Una Lleida una vintena d’atemptats en 6 ventiva a Soto del Real. hi ha cap tipus de comunicació, ja “no té res a veure amb una detenció veïna de la zona explica: “Aquest anys” o digué mentides com que Els familiars, “en estar a 650 km que ells no volen que res ni ningú ordinària... per molts cops que et fet despertà moltes consciències, “Mossos d’Esquadra i policia van de casa, era molt difícil que cada es mogui per demanar la llibertat detinguessin amb aïllament mai t’hi semblava que sortia gent de sota les intervenir explosius i armes d’ela- dissabte anessin a Madrid, moltes dels tres i jo sí”. Això ha comportat acostumaries”. Els diferents cossos pedres, cada dia érem més gent al boració casolana” i va criminalitzar hores de viatge, moltes despeses un greu problema, comenta una policíacs, coneixedors de la seva carrer, com si molts s’anessin ado- brutalment amb “la seva intenció econòmiques i per 45 minuts per companya, ja que “les coses no es superioritat davant la indefensió de nant que aquest sistema té més de era atemorir. Terroritzar qui no pen- veure’t a través d’un vidre i parlant poden aturar, es necessita agafar un la persona en aïllament, fan ús d’es- dramàtic que de democràtic”. sava com la mà que va calar foc”. amb un telèfon”. Es topen amb la altre ritme, però les campanyes han tratègies de tortura psicològica com La solidaritat intenta organitzar- Per descuit, potser pel fet de ser dispersió, un dels quatre punts en de seguir en la mesura del possible, burles, fer creure que ho saben tot se cobrint diferents fronts: el suport la primera intervenció dels Mossos què se centren les reivindicacions i seguir vol dir que segurament les de la detinguda, que la gent la als familiars, el tema legal, les ac- en matèria antiterrorista (encara de les persones empresonades a persones implicades no poden, però menysprea, amenaces sobre la fa- cions i mobilitzacions i, també, la que amb la col·laboració del cap de l’Estat espanyol, els altres tres són la resta sí que s’ha d’organitzar”. mília i/o a la teva companya, inven- premsa. “Primer de tot establir un la brigada d’informació de la Poli- la llibertat per les persones amb cions d’altres detencions i de testi- punt d’informació i dividir el tre- cia Nacional conegut per les seves malalties incurables, les que porten El residu de la repressió monis falsos... o d’altres tortures ball per aconseguir-la segons proxi- actuacions prèvies a Gràcia o, pos- més de 20 anys empresonades i la fi físiques com xantatges amb el men- mitat i segons informadors. Cal teriors, amb els joves de l’Hospita- del règim especial d’aïllament Més de dos anys després, el cas se- jar, dormir, hores de peu... o anant saber què està passant, on i com per let), van permetre que el detingut, FIES. gueix igual que quan els joves de més enllà amb la bossa, els electro- saber afrontar-ho. És important no ingressat a l’Hospital de Santa Durant l’empresonament, el Torà van ser posats en llibertat amb 4 Catalunya. Setembre de 2005
  • 5.
    REPORTATGE Quatre anys de segrest de Laura Riera Contra-Infos + S.A.T. E l dia 24 d’agost del 2001, Laura Riera va ser segrestada; ara ja fa gairebé quatre anys que la tenen allunyada dels seus familiars, amigues i companyes dintre les di- ferents presons de l’Estat espanyol (Alcalá-Meco, Soto del Real, Val- demoro, Badajoz, Múrcia...). Com moltes altres persones preses, Laura ha estat separada del seu en- torn, en presons allunyades de la seva llar en alguns moments a més de 600 km, en un règim d’aïlla- ment que ha perdurat tot el temps que porta presa, dispersada i tras- lladada contínuament amb tots els problemes que comporta per a ella, família i companyes. Laura va ser acusada per pre- sumta col·laboració amb ETA i en un primer judici va ser condemna- da a nou anys de presó, sentència a la quals es va interposar un recurs. càrrecs. La clau del cas era investi- fiança, soledat, incomunicació, l’enemic intern, la intimidació de xen de realitzar qualsevol activitat En un segon judici, on es jutjava gar les tortures patides a la comis- malsons, inseguretat, preocupació les persones i la implantació de la que posi en dubte l’actual sistema els fets pels quals eren acusats, saria i demostrar que li havien estat per la situació de la persona, neces- impunitat per aconseguir transfor- d’organització social imperant”. Laura Riera i Zigor Larredonda subministrades amfetamines, però sitat de la gent i de la solidaritat, mar la població en una massa Un altre company dels col·lectius van ser absolts. Tot i que en el la querella per tortures ha estat ar- distància per no posar en perill la amorfa. Una companya pensa que socials de la zona expressa que “va segon judici quedaven ensorrats els xivada per la jutgessa Maria gent i distància de la gent per no el que volen és “Cansar-nos, fer- haver-hi un canvi radical, d’arrel; arguments per a mantenir el seu Gemma Luengo i ara s’està a l’es- veure-s’hi relacionada,... nos tenir por, acumular marrons, les diferències que ja existien i que empresonament, aquest va conti- pera de la resolució del recurs a Una mostra d’això es troba voler tenir una vida més més o més es camuflaven amb el nuar com a conseqüència de la pri- l’Audiència Provincial. “La gent també a Torà: “Amb tota la gent tranquil·la, pensar que no serveix bon rotllo, van acabar sent princi- mera sentència (encara que aques- creu que ja s’ha acabat, o que s’a- que anava de festa i compartia de res tota l’energia que hi posem” pals per tal que cada persona indi- ta, més que mai, no s’aguantava cabarà bé. La gent no et pregunta local, ja no em xerren”. A més, a i segueix “després, a nivell col·lec- vidualment decidís el que havia de per enlloc). com està el tema, ni com estàs tu, nivell judicial, “tarden molt temps tiu, es generen una sèrie de rols fer, quin tipus de lluita buscar. En- Fa poques setmanes es va comu- ni res” manifesta el detingut. i tu no pots planejar com serà la que crec que no són bons: protago- cara conservo i conservem la sen- nicar que el recurs al primer judici La repressió va més enllà de qui teva vida, ja que qualsevol dia et nismes, falta de discussions i de- sació d’indefensió, de perill”. no havia estat acceptat i que mante- la pateix, la gent no sap com com- pot canviar” i “cada cop la gent se bats tranquils i productius, agressi- Després del cop repressiu es fa nien els nou anys demanats. portar-se, hi ha por de parlar-ne o n’oblida més, però jo cada dia, en vitat, desconfiances, cansament, inevitable i és necessari pensar i re- Aquesta sentència demostra el no se sap com fer-ho, s’aconse- un moment o altre, hi penso”. Una molt cansament,...” flexionar sobre el que ha passat. caràcter polític del tribunal de gueix difondre el sentiment de pe- de les persones que segueix treba- Segons una veïna de la zona “Crec que la repressió no se l’ha de l’Audiencia Nacional destinat a rill i la gent se sent amenaçada. A llant en el cas manifesta “...el seu “Una vegada van sortir, tot tornà a combatre específicament, com si aplicar la més salvatge repressió tot això hi contribueix la pressió i pare i la seva mare cada cop que la normalitat, si més no per a fos una institució, ja que la consi- contra totes les dissidències que culpabilització dels grups, conver- han d’anar a jutjats reviuen de nou aquells, que poc conscients del que dero més com un instrument; però posen en qüestionament o en "pe- tint la víctima o víctimes en culpa- tot el que va succeir... estan can- encara els queda per passar, aban- reconec la necessitat actual de rill" el sistema, fet que fa que no bles. sats, preocupats,...”. donaren tots els esforços dedicats grups específics, dedicats per a la ens sorprengui que després de gai- Passat el temps, el cop repressiu El mateix residu també queda a i... com si res no hagués passat. preparació de casos de detenció i rebé 4 anys d’empresonament de deixa un residu en la persona, la fa- nivell social i/o col·lectiu provo- Així s’aconsegueix un els objec- saber organitzar-se i coordinar-se, Laura Riera i 4 anys i 7 mesos d’en mília i l’entorn més proper que es cant trencament del teixit col·lectiu tius de les detencions, que molts si algú ha viscut una detenció sap a Zigor Larredonda, no se’ls recone- tradueix en impotència, descon- i solidari, aconseguint el control de dels joves actius i il·lusionats dei- què em vull referir”. La prolifera- gui la seva llibertat davant la falta ció d’organitzacions antirepressi- de proves i contradiccions en què ves ha permès en l’actualitat inicia- es troben. tives conjuntes com el Tomb Davant d’aquesta situació dis- Antirepressiu, reflexions i accions sabte dia 23 de juliol es va realitzar de resposta coordinades entre les una acció de suport a les preses en persones i les zones repressaliades. el centre de la vila de Terrassa per També cal tenir en compte, expres- recordar al nostre poble el temps sa una companya, que “aquest que porta allunyada Laura de tots tipus de col·lectius, de vegades són nosaltres, sense oblidar les altres sentits com a externs... és impor- persones preses. Voldríem acabar tant una formació antirepressiva de fent un record a les persones preses tots i totes, no només de la gent de que resten lluny de casa, dispersa- col·lectius antirepressius... és bo des i torturades i que, més que mai, fer tallers que vagin des de la for- necessiten urgentment el suport de mació bàsica fins a una altra de tots i totes. Per això animem a fer més complexa, també parlar, com- mostres de solidaritat amb la nostra partir experiències, per crear com- companya que el 24 d’agost va fer plicitats,... i per saber-nos organit- 4 anys de segrest, així com amb zar si ens toca”. tota la resta de companyes i com- Una companya comenta “Ara panys represaliats: Zigor, Diego, s’està posant en marxa la nova Juanra, Lola, els de Torà, les com- campanya de suport al jove de Torà panyes del 12 d’octubre, els com- i les mostres de solidaritat amb el panys del 4 d’octubre, als anarquis- cas segueixen arribant d’arreu”. tes empresonats, etc. Catalunya. Setembre de 2005 5
  • 6.
    TREBALL-ECONOMIA Volen reestructurar El Govern tripartit està demostrant, la producció a Seat a qui encara en tingués cap dubte, que els i voltants a costa seus amos continuen sent les multinacionals de qui hi treballa CGT ja supera El Govern d’”esquerres” se salta les seves pròpies normes els mil delegats i delegades E n aquests moments, la CGT sí que pot dir que té més de Treball autoritza 222 1.000 delegades i delegats a Cata- lunya. Oficialment, amb data 31 de març del 2005, la xifra exacta era de 1.004 i en aquests moments su- acomiadaments a Gearbox perem els 1.035. Sense necessitat de ser una mà- Col·lectiu Catalunya, Carlos quina electoral, i malgrat les difi- Navarro i SS de CGT a Gearbox cultats que representi ser i estar E amb la CGT en moltes empreses i l Departament de Treball i sectors, la progressió és real, lenta Indústria va donar, el pas- però imparable. sat 12 d’agost, l’acord a l’acomiadament de 222 treballado- Bloqueig als res i treballadors, al voltant d’una cinquena part de la plantilla de busos conduïts l’empresa Gearbox, la filial de Seat per empreses que fabrica caixes de canvi situada al Prat de Llobregat. externes a TMB La resolució considera que la re- tallada s’ajusta “a les causes orga- T reballadors de Transports Me- tropolitans de Barcelona (TMB) van impedir, la matinada nitzatives, econòmiques i de pro- ducció”, pel que la companyia podrà pagar només la indemnitza- del 17 de juliol, que sortissin els ció mínima de 20 dies de sou per autobusos de TMB conduïts per any treballat. La Conselleria es va xofers del grup Avant que havien basar en un informe de la Inspec- de cobrir les llançadores amb ció que considerava que els aco- motiu de les obres en Ferrocarrils miadaments eren una mesura per conté un munt de mesures de flexi- arribar a un preacord amb CCOO i guitat de Gearbox i cobrant 700 de la Generalitat (FCG) durant superar el descens de producció de bilitat la justificació de les quals va UGT. Aquests sindicats defensa- euros». Amb aquest sistema, «eli- l’estiu. l’empresa. Per a això, la Conselle- ser, precisament, evitar ERO i aco- ven el preacord i la CGT va dema- mines un lloc de treball. Estan cre- Els manifestants, convocats pel ria es va saltar els informes contra- miadaments. L'Informe Contradic- nar el vot en contra perquè “no ga- ant l’ambient favorable per retallar Comitè d’Empresa, van bloquejar dictoris dels tres sindicats del Co- tori incloïa els informes de comp- rantia el futur de la fàbrica ni les plantilla a Seat». la sortida dels autobusos de la Cot- mitè. La Secció Sindical de CGT tes de Seat SA dels últims anys, condicions laborals de les persones Des del moment de presentació xera de Ponent a les quatre de la va registrar un Informe Contradic- com a argument inapel·lable en recol·locades a Seat”. El resultat de l’ERO, la plantilla de Gearbox matinada en el primer dia d’aques- tori elaborat pels Gabinets d’Estu- contra que un grup d’empreses que del referèndum, que es va celebrar s’ha mobilitzat. Així, el 15 de juliol ta operació, amb què TMB pretenia dis i Jurídic Confederals de CGT, el 2004 va registrar 144 milions el 4 de juliol, va ser 483 vots a van seguir la vaga parcial convoca- cobrir els trams afectats per les en el qual es rebatien clarament les d’euros de beneficis (24.000 mi- favor del preacord proposat per da per UGT i CCOO, amb el su- obres en el Metro de Barcelona i causes econòmiques i productives lions de les antigues pessetes) sigui CCOO, UGT i l’empresa, 489 en port de CGT. El 21 de juliol, l’atu- els Ferrocarrils amb els seus auto- que al·legava l’empresa, es demos- autoritzada pel Departament de contra com proposava la CGT, 60 rada va ser del vuitanta per cent en busos conduïts per conductors de trava que l’única causa de la situa- Treball a un acomiadament col·lec- vots blancs i 3 nuls. la convocatòria en solitari de CGT les companyies privades Avant i ció de Gearbox és l’estratègia de tiu de 222 persones per causes Segons José M. García, de la de dos hores per torn, així com una Farbus. produccions del grup VW, s’exigia econòmiques. CGT a Gearbox, aquest cas ha manifestació en què van participar que Seat compleixi les seves obli- L’autorització per part de la Ge- estat «un laboratori d’experiments 300 treballadors i treballadores, Autema nega la gacions vigents amb la plantilla de neralitat permetrà a Seat passar als per a Seat. Els que s’incorporin a que va sortir de les portes de Gear- llibertat sindical Gearbox i que ambdues complei- xin els compromisos de l’actual acomiadaments després de tres mesos de negociació amb els sindi- Seat substituiran treballadors amb més de 60 anys, però com a auxi- box al polígon Pratenc i va acabar a les portes de les oficines de la L ’autopista Autema, conces- sionària de la Generalitat de Catalunya, i que pertany al Grup XVII Conveni Col·lectiu, que cats durant els quals l’empresa va liars, sense la categoria ni l’anti- Seat a la Zona Franca. Ferrovial a través de Cintra, no re- coneix la representació legal de les OPINIÓ: Contra els quaranta-sis acomiadaments a Seat treballadores i els treballadors. El passat 19 de juliol, es va in- Diego Rejón i Carlos Navarro tocol del Comitè Intercentres sobre pas dels anys arruïnar la salut de destrucció de persones pel fet d’a- tentar conciliar aquesta situació da- vant del Tribunal Laboral de Cata- lunya, al que la representació L a CGT, com a sindicat present en el Comitè Intercentres de Seat, mostrem el nostre més abso- la Prevenció de la Incapacitat Tem- poral”, no sembla coherent. Ens porta a la conclusió que en cap mo- molts dels seus treballadors, són les mateixes que busquen la mane- ra de desfer-se d’ells quan ja no els nar a treballar, són els mateixos que intenten desprendre’s d’ells amb total impunitat. empresarial d’Autema es va negar. lut rebuig als mètodes utilitzats per ment els preocupa ni la salut, ni en són útils o rendibles, passant els La CGT està contra mesures No obstant, la Secció Sindical de la l’empresa per encobrir un Expe- quines condicions es desenvolupa treballadors i les treballadores a ser d’aquest tipus que noméspretenen CGT a Autema s’ha posat en con- dient de Regulació d’Ocupació en el treball a l’empresa. el dany col·lateral de les empreses i és una disminució encoberta de tacte amb la directora de Recursos acomiadar a 46 treballadors a fi- Tampoc han volgut entrar en el el mal necessari perquè els benefi- plantilla i que en cap moment pro- Humans de Cintra per tal que els nals de juliol pels mateixos motius fons del problema, en l’organitza- cis econòmics augmentin. posa mesures correctores de les ve- doni una contesta que en el mo- i el mateix dia, aplicant-los l’article cióel treball, que es fa mirant la La precarietat, la competitivitat, ritables causes de les baixes labo- ment de tancar aquest “Catalunya” 54.2. de l’Estatut dels Treballa- productivitat i els beneficis en de- els ritmes de treball infernals, etc. rals. Exigim la immediata encara no han rebut. És només una dors. triment de la salut de les persones. estan enfrontats a la conservació readmissió dels acomiadats i el de- mostra més del despotisme amb Amagar una reducció de planti- Les empreses que menys com- d’una salut acceptable en el que senvolupament d’una cultura de què actua el capital, sense oblidar lla amb l’excusa del grau d’absen- pleixen la Llei de Prevenció i que seria la vida laboral d’un treballa- prevenció en matèries de salut la- les amenaces i coaccions que estan tisme, encara que en la carta d’aco- reiteradament es fan el sord davant dor o d’una treballadora i el que no boral com la millor manera de bai- rebent per part de l’empresa els afi- miadament es fa constar “baix les recomanacions dels experts en es pot permetre és que els mateixos xar l’absentisme protegint la salut liats i afiliades de la Secció Sindi- rendiment” per part d’una empresa matèria de prevenció de la salut que tenen en les seves mans posar de les treballadors i dels treballa- cal de la CGT. que duu 4 anys incomplint el “Pro- que a més han aconseguit amb el remei a aquesta xacra, com és la dors. 6 Catalunya. Setembre de 2005
  • 7.
    TREBALL-ECONOMIA Entrevista a AntonioAranda i Emiliano Jiménez, de la CGT a SAS-Abrera PLAÇA PÚBLICA La reforma “El 22 de setembre, volem de la foto Joan Layret tota la CGT a Barcelona” U n cop més els sindicats ofi- cials i la patronal tornen a fer el paripé de la reforma laboral. El discursos són reiteratius: l’abarati- Text: Josep Garganté ment de l’acomiadament i la cons- Foto: Gabriel Serra tatació de les altes xifres de tempo- ralitat. Aquest cop sembla que -Com s’ha portat a terme el tre- interessa sobretot fer-se la foto del ball de la Secció Sindical de CGT pacte social, ara a finals de setem- a SAS? bre, perquè no es digui! Els contin- -Com tot col·lectiu compost per guts d’aquesta “minireforma” són persones hem tingut els nostres ara per ara foscos, però poden sor- moments bons i els dolents, en- prendre, i no de forma grata, en certs i errors, però mirant les coses qualsevol dels continguts genèrics amb la perspectiva que dóna el anunciats: reforma laboral, nego- temps podem estar contents de la ciació col·lectiva, seguretat social i nostra activitat. Nosaltres sempre acord marc... destaquem la publicació periòdica L’acomiadament és la fita prime- i continuada des de fa set anys del ra dels empresaris: el seu objectiu butlletí “El Abrevadero”. és arribar a l’acomiadament lliure També podem estar contents del que ja es practica de forma massiva grau de credibilitat entre els nos- a EUA. La dada és inqüestionable: tres companys, ja que hem sabut Espanya és l’Estat que més refor- mantenir-nos al marge de “guerri- mes ha fet en els darrers 23 anys lles” sindicals molt típiques dels d’“internalitzar” les produccions Per desgràcia, l’empresa compta antidisturbis i set membres del Co- per abaratir l’acomiadament. En majoritaris i hem aconseguit un es- dels proveïdors que va treure de les amb la fastigosa col·laboració de mitè d’Empresa van ser acomia- aquests moments, el globus sonda trany equilibri entre els nostres seves instal·lacions a principis dels les federacions metal·lúrgiques de dats. deixat anar per la patronal és el de principis irrenunciables i una pos- 90. Amb això, pretenen tenir un CCOO i UGT que han aprofitat la -Com està la qüestió dels 7 aco- retallar els 45 dies per any d’in- sible acció conjunta amb altres major control sobre nosaltres i aba- conjuntura per a recol·locar, amb el miadats i el judici que es portarà demnització per acomiadament im- seccions sindicals. ratir costos logístics, tot això a carnet a la boca, treballadores i tre- a terme al setembre? procedent a 33, com ja existeix en Com a conseqüència global, l’empara de la perversa i cada dia balladors víctimes de ERO signats -Els companys, 3 de CGT i 4 de els contractes indefinits de foment hem aconseguit tenir unes condi- més flexible legislació laboral. per ells fa pocs mesos. Alhora, han CCOO, van ser acomiadats el 22 de l’ocupació. No és gaire difícil cions salarials i socials i un marc Les vagues, convocades per la discriminat els companys de SAS de juny i l’empresa no té cap inten- veure quin sector de treballadors i d’acords interns i organització sin- majoria del Comitè d’Empresa for- “no desitjats” per Seat donada les ció de readmetre’ls. El judici en el treballadores pot ser el més afectat dical molt per sobre de l’habitual mada per CGT i CCOO i ratifica- seves minusvalideses, la seva si- qual es demana la readmissió dels per aquesta mesura: aquells que ja en el sector, en la comarca i en des per l’assemblea de treballa- tuació familiar o la seva trajectòria tres companys de la CGT tindrà tenen una certa antiguitat i, per l’entramat de proveïdors d’auto- dors, van ser seguides per la gran sindical, en el que suposa una clara lloc el pròxim 22 de setembre a les tant, més necessitat de protecció. moció. I en això ha tingut un paper majoria de la plantilla, un 80%. El i salvatge neteja ideològica. 11 hores al jutjat número 4 situat Fruit també de les anteriors refor- important el nostre caràcter assem- motiu principal del conflicte és la Com a últim fet important que en Ronda Sant Pere, 41, de Barce- mes laborals és el que ara es vol bleari: els nostres companys saben negativa de la direcció de SAS a defineix l’actitud d’aquests indivi- lona. Abans, el dia 9 a les 10 hores combatre: més de la meitat dels que no prenem decisions impor- traslladar uns 50 companys segons dus destaca la creació d’una gesto- en el jutjat número 24, situat en joves tenen contractes temporals. tants pel nostre compte. l’establert en l’esmentat acord. ra que ha substituït la “rebel” Sec- Ronda Sant Pere, 52, se celebrarà Si s’equipara legalment els con- -Quin és el detonant o detonants Aquests treballadors estan sent ció Sindical de CCOO que no el judici en el qual estem deman- tractes temporals als indefinits, els de les últimes vagues i la respos- substituïts per contractacions tem- acceptava les imposicions de la dats per SAS acusant-nos de con- empresaris ja han fet la tria! ta de la plantilla. porals i en unes condicions socials seva federació. vocatòria il·legal de vaga. Els costos laborals és una altra -El detonant de les últimes vagues i salarials molt inferiors a les que En resum, som víctimes d’una Esperem el màxim suport de tota de les reivindicacions permanents és l’incompliment flagrant de l’a- tenim pactades a SAS i que tenien deslocalització a 2 km de distància, la CGT en les concentracions per a de la patronal que pot afectar, per cord signat el 29 de novembre de garantides els companys amb dret els que separen Abrera de Marto- aquests dos dies en la porta dels exemple, les cotitzacions a la Segu- 2004, que regulava el trasllat d’una al trasllat. Per tant, SAS pretén rell. jutjats. A més, volem agrair la soli- retat Social. Tot el que suposi de les línies de muntatge a l’inte- aprofitar un simple trasllat a unes Les vagues dels dies 3 i 19 de daritat tant de la nostra federació menys ingressos a la Tresoreria rior de les instal·lacions de Seat, on noves instal·lacions per precaritzar maig i 2 de juny van ser la resposta com de tota l’organització i espe- comporta menys drets socials per a s’ha començat a fabricar el nou tota una plantilla i enviar a l’atur a aquesta agressió patronal, i per cialment la gran demostració que les classes treballadores. Obrir una model del Seat León. Això s’em- els companys no traslladats quan aquest intent de preservar els nos- vàrem donar en la manifestació del negociació permanent sobre les marca en la nova estratègia de Seat es deixi de fabricar el model León. tres drets vam ser reprimits pels 27 de juliol a Abrera. contribucions de les empreses a la Seguretat Social és quelcom que hauria de rebutjar qualsevol orga- ‘Greu atac a tota la classe obrera’ a SAS-Abrera nització sindical. Una dada és molt significativa: el benefici empresa- Col·lectiu Catalunya i Carlos vocats a la vaga) els que van acce- Llei, utilitzant per a això als antia- tament i a la qual van participar rial va créixer un 8’8% el primer Navarro dir a l’interior de l’edifici, L’em- valots de la Policia i la Guardia més de 200 afiliats i afiliades de la trimestre d’aquest any, mentre les presa els va posar en producció, Civil, fins que es va presentar un CGT. Des de CGT es va exigir la famílies incrementen els seus deu- C om a resposta a les diverses aturades portades a terme per la plantilla de SAS-Abrera els dies canviant-los el seu lloc de treball habitual i fomentant l’esquirolatge, ja que van ocupar el lloc de gent inspector de Treball de guàrdia, da- vant el qual van haver de permetre l’entrada a l’empresa tant de l’ins- immediata readmissió dels com- panys David Medina, Òscar Ruano i Kim Vila, els acomiadaments del tes en un 20% en el mateix període. Finalment, sobre la negociació col·lectiva encara ens estem recu- 19 i 20 de Maig i el 2 de Juny, que estava en vaga. El mateix va pector com dels membres del Co- quals són considerats pels anarco- perant de la proposta que havia fet l’empresa va acomiadar set mem- passar amb els encarregats del torn mitè de Vaga, acompanyats de la sindicalistes “un greu atac a tota la la patronal en l’època de l’Aznar bres del Comitè de Vaga (3 de de nit a qui l'empresa “va invitar” Guardia Civil. classe obrera”. dels “comptadors a zero”. Els con- CGT i 4 de CCOO) de SAS-Abre- que es quedessin a fer hores durant El 27 de juliol, CGT va convo- Finalment, cal destacar la con- venis col·lectius quan perden ra. el dia de vaga, no sortint de la fà- car una manifestació a Abrera con- tundent acta d'Inspecció de Treball vigència no es prorroguen! La vaga va ser total i els treballa- brica en 24 hores. Alhora, l’empre- tra la repressió sindical i per la re- feta pública a mitjans de juliol, en En conclusió: l’actual model de dors i les treballadores de produc- sa no va permetre l’entrada a les admissió dels 7 acomiadats, que Inspecció de Treball expedien- negociació col·lectiva és absoluta- ció no van anar a treballar i van ser seves dependències dels membres manifestació que va anar des de les ta SAS-Abrera per vulneració del ment defensiu per als interessos els d’Oficines (que no estaven con- del Comitè de Vaga incomplint la portes de l’empresa fins a l’Ajun- dret de vaga. dels treballadors i les treballadores. Catalunya. Setembre de 2005 7
  • 8.
    TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Sobre laLlei Per la millora de la concursal (2) Timanfaya recollida d’escombraries C ontinuem parlant d’això que s’anomena Llei concursal... Col·lectiu Catalunya l’inrevés, com també està compor- tant que el servei no s’està realit- E Una altra notable actuació sobre la ls treballadors de l’empresa zant de la manera més òptima pos- qual intervindran els magistrats Urbaser, concessionària de sible i la recollida selectiva no es mercantils són els crèdits salarials, la neteja i recollida de bros- pot realitzar en les condicions que encara que mantenint l’actual siste- sa de Vilassar de Mar (al Mares- nosaltres voldríem tal i com es me- ma que els considera crèdits super- me), van signar un preacord del reix la població de Vilassar de Mar. privilegiats quan es tracti del salari Conveni Col·lectiu el dia 23 de Les treballadores i els treballadors dels últims 30 dies, com a privilegi juny. Les seves reivindicacions pensen que “l’Ajuntament hauria especial els que recaiguin sobre els eren la retirada de la proposta de de municipalitzar el servei i inver- objectes elaborats pels treballadors l’empresa d’acomiadar vuit com- tir així els diners públics en millo- i altres de privilegio general la resta panys i la signatura d’un sol con- rar la neteja de la nostra ciutat i no de crèdits salarials, així com les in- veni per a tots els treballadors i les a engreixar la butxaca d’Urbaser. demnitzacions per extinció dels treballadores de l’empresa, perquè Davant d’això, les i els represen- contractes. en l’actualitat n’hi ha dos: un per tants dels treballadors i les treballa- El procediment concursal obliga als treballadors de la neteja viària i dores havien convocat una vaga in- que els crèdits salarials s’integrin l’altre per als de brossa domicilià- definida que no havia d’afectar el conjuntament amb la totalitat dels ria, amb diferents salaris, jornada, membres de la plantila, “Als accio- ble. L’increment de la càrrega de servei ja que aquesta s’havia de re- deutes que tingui l’empresari, raó condicions socials... nistes d’Urbaser no els importa treball amb la fusió de la recollida alitzar a partir de les 4.15 hores i per la qual no hi haurà execució per Aquestes reivindicacions van ser gens la neteja de Vilassar de Mar i comercial i domèstica, l’increment s’havia d’acabar a les 9 del matí. separat tal com s’efectuava fins rebutjades per la direcció d'Urba- només hi veuen un negoci més, per de les zones per recollir (de tres Aquesta, però no era la primera ara. ser, malgrat que l’empresa obté seguir incrementant any rere any zones a quatre), la mala planifica- mobilització que tenia lloc a l’em- Conseqüentment, en els casos milions de beneficis cada any, que llurs beneficis”. Des de la im- ció i organització de l’empresa (la presa, ja que el 21 de juny, ja ha- d’estar afectats per un procés con- podrien anar a les arques de l’A- plantació de la nova organització ineficàcia del servei de neteja de vien fet una vaga i una manifesta- cursal i si es fes una modificació juntament si aquest servei fos mu- dels serveis de recollida de RSU contenidors), tot això ha originat la ció. El dia 23 de juny, van substancial de condicions de tre- nicipal, tal com reclamen les i els del passat 4 de juliol, a Vilassar desconfiança de l’empresa amb els convocar una concentració a la ball, no es permet al treballador o la membres de la plantilla. Segons els s’ha creat una situació insosteni- treballadors i les treballadores i a plaça de l’Ajuntament. treballadora l’extinció de la seva relació laboral, obligant a l’accep- tació d’aquestes modificacions i a romandre a l’empresa un any més, Repressió contra els miners de Sallent i inici de negociacions ja que en cas contrari seria una ex- tinció per iniciativa pròpia i no ge- Carlos Navarro convocant les vagues, per forçar ment, el conseller delegat de l’em- neraria ni dret a indemnització ni a arribar a acords que garantissin la presa, Joao Carelo va acceptar atur; pel contrari, el personal d’alta direcció, en el cas d’extinció i sus- pensió del contracte de treball, po- E l passat 21 de juny, el Comitè d’Empresa d’Iberpotash va convocar una tanda de vagues a les viabilitat de la mina, que s’acabes- sin els acomiadaments, i que la Co- marca del Bages continués tenint rebre una delegació del comitè d’empresa, en una reunió en què es va comprometre a obrir una mesa dran extingir-lo i percebre la in- mines de Sallent. Les vagues de 24 futur. de negociació que inclogui la read- demnització prevista en la hores estaven convocades pels dies missió dels acomiadats. La direc- legislació per acomiadament 21, 24, 27 i 30 de juny, i 3, 4 i 10 de Manifestació ció va oferir també negociar sepa- col·lectiu, encara que el jutge mer- juliol, per tots els sindicats presents radament mesures que garanteixin cantil podrà suavitzar la indemnit- en el Comitè d’Empresa (CGT, A les dos quarts de deu del matí la viabilitat del negoci i altres per zació. UGT, CCOO i USOC). Les vagues van realitzar una manifestació des lluitar contra l’elevat índex d’ab- Si la conseqüència és un trasllat volien fer front a l’acomiadament de la rotonda a l’entrada de Sallent, sentisme laboral. col·lectiu que suposi mobilitat ge- de 6 treballadors que s’afegien a 8 Grups Parlamentaris del Govern, on els treballadors acomiadats ha- El Secretariat Permanent del Co- ogràfica, s’aplicarà el mateix règim d’anteriors, el que feia un total de per explicar-los la situació de falta vien muntat el campament, per di- mitè Confederal de la CGT de Ca- que l’establert per a les modifica- 14 acomiadaments, i veient que en d’un projecte de viabilitat de l’em- rigir-se en cotxe fins a les oficines talunya va mostrar en un comuni- cions substancials de condiciones cap moment s’havia produït per presa i les mesures repressives de l’empresa a Súria. cat públic la seva repulsa a les laborals, sempre que la mobilitat part de l’empresa cap gest de bona contra els seus treballadors que es- Allí, els treballadors van ser víc- agressions dels Mossos. sigui dintre de la mateixa província voluntat sinó que continuava amb taven generant un clima de crispa- times d’una brutal càrrega dels El 23 de juny va tenir lloc una a menys de 60 km del centre d’ori- una prepotència total. ció. Si bé el tracte va ser correcte, Mossos d’Esquadra quan un cente- reunió a la Conselleria de Treball gen i no se superi el 25% de la jor- No era la primera mobilització el compromís d’intercedir davant nar d’ells es dirigien a les oficines entre els treballadors d’Iberpotash, nada diària. de la plantilla d’Iberpotash, ja que de l’empresa per trobar vies de dià- de l’empresa a Súria per exigir una l’Administració i l’empresa. En En el cas de l’acomiadament fins ara han realitzat algunes mani- leg i evitar que el conflicte pren- reunió amb els directius. A conse- aquesta reunió es va arribar a un col·lectiu per causes econòmiques, festacions a Súria, Manresa i Bar- gués un caire diferent del de la ne- qüència de la repressió policial, sis principi d’acord per obrir un pro- tècniques, productives i/o organit- celona (vegeu “Catalunya” 65), gociació no havia donat fruits o no treballadors van resultar ferits. cés de negociació, postura que va zatives, que fins ara s’iniciava amb han mantingut reunions amb els s’hi havia posat amb suficient in- Després de l’enfrontament, els tre- tenir el suport de la plantilla, fixant un procés de consultes entre em- estaments públics i polítics tant del sistència, i davant del carreró sense balladors van decidir esperar que un termini de tres mesos per acon- presa i els representants dels treba- Consell Comarcal del Bages, com sortida en què es trobaven van de- algun representant d'Iberpotash ac- seguir acords significatius sobre la lladors i les treballadores per sol·li- al Parlament de Catalunya amb els cidir promoure la mobilització cedís a reunir-se amb ells. Final- viabilitat de les mines. citar posteriorment l’autorització de l’expedient a l’autoritat laboral, passa en l’actualitat a ser com- La planta de Braun a Esplugues, objectiu de la deslocalització petència del jutge mercantil, i les parts negociadores estaran forma- Col·lectiu Catalunya pretenia finalitzar l’auditoria sobre cions que tindria en l’ocupació”. tuació. L’empresa vol introduir des per l’administració concursal i els costos de les seves plantes eu- Des dels sindicats presents en canvis profunds en la planta ‘'Es- els representants legals dels treba- lladors, fixant-se un període de consultes de 15 dies a empreses de L a Direcció de Gillette (pro- pietària de Braun) va decidir a principis de juliol posposar fins al ropees a la fi de juny i comunicar a continuació quines es tancaven o readaptaven, però fonts de Braun l’empresa, CGT, CCOO i UGT, es considera que simplement es pos- posava el problema uns mesos. Els plugues, amb sistemes productius i de gestió nous que rebaixin els costos. Esplugues podria perdre al- menys de 50 treballadors i 30 dies quart trimestre de l’any la decisió van assenyalar que la companyia sindicats havien convocat una vaga guna de les línies de producció a per a més de 50 treballadors, resol- sobre el futur de la planta que necessitava més temps per realitzar de dues hores per al 7 de juliol que favor d’un tercer país amb costos vent l’expedient el jutge en cinc Braun té a Esplugues de Llobregat, l’auditoria “per la complexitat de finalment van desconvocar tot es- laborals més baixos o el tancament dies. on treballen 800 persones. Braun l’anàlisi i les importants implica- perant com es desenvolupava la si- definitiu de la instal·lació. 8 Catalunya. Setembre de 2005
  • 9.
    TREBALL-ECONOMIA Parcs i Jardins de CGT Heineken, un model per seguir d’anarco- Barcelona, en lluita sindicalisme Secretaria de Formació de la Text: Secció Sindical de CGT a CGT del País Valencià i Múrcia treballadors van interrompre el Ple Parcs i Jardins. Foto: Gabi Serra Municipal quan hi intervenia la tercera tinent d’alcalde Imma L a Secció Sindical de Heineken T al com hem anat informant Mayol al crit de "No, no, no a la (antiga Cerveses El Águila) és en els últims números del privatització, l’esquerra ‘pija’ una de les més emblemàtiques dins “Catalunya”, els treballa- també privatitza” fins que foren del Sindicat d’Oficis Diversos de la dors i treballadores de l’Institut desallotjats del Ple per la Guàrdia Federació Local de València. Municipal de Parcs i Jardins de Urbana. Prèviament, el dia 14, s’- El seu camí es va iniciar com a Barcelona continuen la seva lluita havia fet una roda de premsa en reacció davant de l’injust acomia- contra la privatització del servei. què hi van participar els sindicats dament d’un company fix disconti- En els darrers mesos, aquestes mo- CGT, CCOO, UGT i USO, així nu, i la falta de reacció de les orga- bilitzacions han crescut en nom- com representants de la Federació nitzacions sindicals amb bre. d’Associacions de Veïns de Barce- representació en aquell moment, el -23 de juny: concentració davant lona, que van manifestar la seva que va provocar l’organització l’Ajuntament de Barcelona mentre oposició als plans de l’Ajuntament d’un grup de treballadors per a es reunia el Consell d’Administra- de Barcelona de canviar la gestió donar resposta una mesura tan ar- ció de l’Institut Municipal de Parcs de l’Institut Municipal de Parcs i bitrària, i que va acabar amb la pre- i Jardins per aprovar el canvi d’es- Jardins. sentació de candidatura en les elec- tatuts de l’entitat i la seva transfor- -10 d’agost: mentre un nombrós cions de l’any 94 davall les sigles mació en una entitat pública em- grup de treballadors i treballadores de CGT presarial. La concentració anava es concentrava davant les oficines Durant els següents vuit anys, la acompanyada d’un concert de per- Universitat de Barcelona fins a la plantilla, complementada amb una de Parcs i Jardins al carrer de Ta- Secció Sindical de CGT a Heine- cussions diverses a base de tam- porta de l’Ajuntament. El segui- assemblea de treballadors i treba- rragona, dos treballadors es van ken s’ha caracteritzat pel seu per- bors i bidons. ment fou del 90%. lladores, una xoriçada a la plaça penjar amb material d’escalada de manent i inflexible reivindicació -30 de junt: jornada de vaga, amb -15 de juliol: una altra jornada de Sant Jaume i una manifestació pels la façana de l’edifici durant una davant de l’empresa, un exemple manifestació des de plaça de la vaga, seguida de nou pel 90% de la carrers de Barcelona. Un grup de hora. d’això en són les més de 500 de- núncies a Inspecció de Treball, totes guanyades. Èxit de la vaga a Roca contra la venda de la divisió de calefacció I estes lluites han donat el seu fruit, així s’ha aconseguit recuperar Col·lectiu Catalunya i Carlos 100% en ambdues factories, tot i Per la seva banda, les organitza- enfrontar als delegats de CCOO i la indemnització per cessament de Navarro que no es tenen dades sobre el se- cions Comissions Obreres ila Unió UGT. temporada per a treballadors fixos guiment per part dels comercials General de Treballadors van fer La venda de la Divisió de Cale- discontinus que Heineken havia re- L a CGT i el COP van convocar, el 29 de juny passat, a la vaga els treballadors i treballadores de la donada la seva dispersió per tot el territori de l’Estat. La CGT i el COP van convocar una convocatòria des de les seves federacions a tots els treballadors i treballadores de l’empresa, sense facció de la Corporació Empresa- rial Roca obeeix a una estratègia de retirada de capital en sòl de tirat, s’han consolidat interpreta- cions més beneficioses dels acords de salaris, i l’èxit de què estan més Secció de Calefacció de les fàbri- aquesta vaga després d’haver rea- convocar assemblees on es po- l’Estat espanyol, de la qual aquesta orgullós és haver aconseguit que ques del grup Roca a Gavà, Alcalá litzat assemblees en els diversos guessin expressar i hi poguessin n’és la primera fase. s’haja consolidat el lloc de 96 dels de Henares i també els comercials centres de treball amb els afectats decidir, el que va crear situacions La venda afecta un total de 423 treballadors que en 1993 eren dis- del grup de tot l’Estat espanyol. per la venda de les seccions de ca- de tensió en la factoria de Gavà ja treballadores i treballadors en cen- continus i a data de hui són indefi- L’activitat que es desenvolupa és la lefacció, on van ser els mateixos que molts treballadors i treballado- tres de Gavà-Viladecans, Barcelo- nits. fabricació d’emissors d’acer (ra- treballadors i treballadores afecta- res que no eren de la secció de ca- na, Castellbisbal i Alcalá de Hena- L’any 2002, van haver d’enfron- diadors i panells) i calderes. des qui va proposar quina forma de lefacció no estaven informats que res (Madrid), i també als tar-se també a la discriminació sin- L’aturada en la secció va ser del mobilització preferien. hi havia vaga convocada i es van comercials de tot l’Estat. dical, perquè l’empresa va reduir el nombre de treballadors en el cens del col·legi electoral d’especialis- Protesta Vaga indefinida estatal a Telefònica tes, minorant les possibilitats de CGT en benefici d’altres seccions a l’estació CGT Telefònica alització del treball. Per això les reivindicacions de la sindicals, com a resultat es va re- de Portbou L’increment de la pressió en el vaga eren les recollides a les con- duir el nombre de representants del U na vaga d’una hora tots els divendres i per torn de treball treball, els augments de funcions i el deteriorament de les condicions sultes als treballadors i les treballa- dores en les diferents demarca- Comitè d’Empresa de tretze de dis- set, dels quals CGT en va obtindre L a plantilla de l’estació ferro- viària de Portbou van protes- tar, el 5 de juliol, reclamant la re- a partir de l'1 de juliol va afectar les àrees d’Operació i Manteni- ment (Servei d’Avaries) depen- laborals han anat generat un crei- xent malestar entre la plantilla d’Operació i Manteniment (O+M). cions provincials: - Compliment i aplicació de les di- rectrius del Comitè Central de Se- dos. La impugnació de les eleccions va concloure amb un laude, reco- habilitació i l’obertura d’un pas dents de la Direcció General d'In- La gota que va fer vessar el got de guretat i Salut sobre treballs que neixent els drets de CGT, com re- que connecta la zona de mercade- fraestructures de Telefònica. la indignació dels treballadors va han de realitzar-se acompanyats. sultat del qual es van convocar ries i la de passatgers. L’accés - ser la modificació d’una norma - Acabar amb l’ús abusiu de la pro- eleccions parcials per a cobrir als tancat després d’una inspecció de Per què aquesta vaga? sobre treballs que han de realitzar- longació d’una hora en la jornada quatre delegats que faltaven, no Treball- és el marcat al pla d’e- se acompanyats davant del risc que laboral previst en Conveni. obstant, CGT no hi va concórrer i mergències com a sortida d’eva- Des de 1992 Telefónica d'Espanya suposa treballar en alçada en soli- - Millora dels equips de treball, va presentar recurs demanant que cuació. Actualment, han de tra- ha destruït mes de 45.000 llocs de tari per a la nostra seguretat. eines i recanvis dels treballadors i es repetiren en la seua totalitat i es vessar les vies fèrries per treball dins d’aquesta empresa, a Aquesta càrrega mental i la les treballadores per al desenvolu- retrotragueren les actuacions a traslladar-se d’un punt a l’altre de través de distints plans de reducció pressió per aconseguir objectius de pament del treball. Renovació de líany 2002; també s’ha guanyat est l’estació. de plantilla. Actualment, hi ha treball està provocant un augment la flota de vehicles. recurs Es va organitzar una concentra- 30.000 treballadors i treballadores en els nivells d’estrès i ansietat, - Condicionament immediat i Per fi, després de dos anys de ció convocada per la Confedera- a l’empresa. comportant un major risc d’acci- manteniment de les centrals telefò- lluites jurídiques, el passat 25 de ció General del Treball i el Sindi- Aquesta reducció tan brutal de dentalitat. niques, que amb motiu del seu juliol van poder validar el seu tre- cat Ferroviari. Els treballadors plantilla ha anat incrementant la Tot això redunda en una contí- abandonament suposen un aug- ball davant de les urnes, encara que van parar durant mitja hora i es va càrrega de treball en cada un dels nua reducció en la qualitat d’aten- ment sensible dels riscos d’acci- el sabor final ha sigut agredolç, situar davant un dels trens a les departaments, de tal forma que en ció de les avaries, tant del servei dent laboral i provoquen serioses perquè no van arribar al cinquè de- vies reclamant a la companyia que l’actualitat està afectant la salut i a telefònic com en ADSL, Imagenio, dificultats per al desenvolupament legat tan sols per cinc vots. Però la reobri el pas. la seguretat de la plantilla en la re- dades, etc. del treball. propera hi arribaran. Catalunya. Setembre de 2005 9
  • 10.
    TREBALL-ECONOMIA Malestar entre els bombersde les químiques Renfe-Op. vol acomiadar el de Tarragona E ls 34 bombers dels polígons químics nord i sud de Tarrago- 13 per cent de la plantilla na van mostrar a mitjan juliol el seu SFF-CGT tenir com objectiu fonamental els de 443 treballadores i treballadors, ternalitzats amb terceres empreses malestar per les condicions labo- gestors de l’entitat pública empre- seguiria Proximitats amb 330 per- i una de les preocupacions de CGT U rals a què estan sotmesos i perquè GT i el sindicat corporati- sarial. Els anarcosindicalistes de- sones, Regionals amb 213, Grans és que la falta de personal per fer consideraven que se’ls exigeix, per vista Semaf van signar, el fensen que lluny de disminuir, la Línies amb 207, Mercaderies amb correctament la reparació d’ele- part de l’empresa Lainsa de la qual 28 de juliol passat, un nou plantilla de les entitats públiques 177, la Corporació central amb ments de seguretat dels vehicles depenen, exercir treballs no rela- expedient d’acomiadament empresarials Renfe-Operadora i 127 i Alta Velocitat amb 34. ferroviaris pot repercutir en una cionats directament amb les seves col·lectiu a Renfe-Operadora, que Adif haurien d’incrementar-se “per Aquestes pretensions de reduc- pèrdua de la seguretat en la Circu- funcions. suposa la destrucció de 2.000 llocs garantir l’interès públic, la satis- ció de personal xoquen frontal- lació. El protocol al qual estan sotme- de treball fins a l’any 2009, la qual facció de les necessitats socials i la ment amb la falta de plantilla que Un altre aspecte per considerar sos els defineix com a membres cosa suposa el 13% d’una plantilla seguretat dels usuaris”. CGT plan- s’evidencia amb el milió d’hores és que la reducció del parc de loco- d’una empresa de manteniment i total de 15.068 treballadores i tre- teja un procés de rejoveniment de extraordinàries realitzades l’any motores de Mercaderies en 159 ajuda contra incendis, el que no balladors. La Direcció de l’empre- plantilla mitjançant la contractació 2005 en les UN que componen vehicles, juntament amb la reduc- casa amb el paper determinant que sa pretén justificar aquest Expe- de nous treballadors i treballado- l’actual Renfe-Operadora i la mul- ció del parc de vagons comportarà juguen, ja que es tracta d’equips de dient de Regulació d’Ocupació res, ja que en l’actualitat, Renfe- titud de treballs que s’han externa- l’abandonament premeditat i injus- primera intervenció quan es pro- adduint que respon a una obligació Operadora té el menor nivell de litzat cap a empreses privades per tificat de tràfics de mercaderies dueix una emergència. imposada per les Directives Co- plantilla per quilòmetre de via i falta de personal propi de l’empre- que ara realitza Renfe-Operadora Així mateix, la plantilla reclama munitàries i per la Llei del Sector més alt índex de productivitat per sa per realitzar-los. en benefici de les empreses priva- des de fa temps la seva equiparació Ferroviari, com a mesura per adap- treballador de tota Europa. Paradoxalment, els tallers de la des que s’estan constituint i que amb els Bombers de la Generalitat, tar-se al nou escenari. L’acomiadament proposat que UN de Manteniment Integral de han sol·licitat llicència per operar una reivindicació que no han acon- Segons la CGT, “darrere de es planteja per a quatre anys Trens (MIT) que es dedica al man- (Comsa Rail, Continental Rail, De- seguit a pesar d’ocupar un paper l'ERO només poden amagar-se in- (2005-09) preveu una reducció per teniment, remodelació i fabricació trén, Transfesa), cedint quota de fonamental en unes indústries amb teressos que no tenen res a veure Unitats de Negoci on els tallers de de vehicles ferroviaris, és la qual mercat a aquestes empreses priva- un elevat grau de risc. amb la viabilitat de l’empresa ni Manteniment Integral de Trens se- més reduirà la plantilla mentre que des per facilitar la seva viabilitat amb l’interès públic que diuen rien els més afectats amb un total també és la que més treballs té ex- econòmica. La lluita millora les condicions CONSTRUÏM ALTERNATIVES? (4) dels carters de Sabadell I és viable financerament la Renda Bàsica dels iguals? D esprés de tres mesos de rei- vindicacions, els carters i car- teres de l’oficina principal de Saba- Trini Busqueta, membre de Baladre lloc. Per exemple, en el cas d’Ex- tremadura i Andalusia, es parteix PIB necessari. Així, per exemple, per harmonització fiscal i de les dell (districtes I i II) van obtenir de reconduir els recursos que es quotes de la Seguretat Social s’a- una important victòria. Aquests tre- balladors desenvolupaven el seu treball en un espai totalment insufi- I aquesta és la pregunta del milió! I d’on sortiran els diners, es pre- gunten la majoria de persones quan destinen al Plan de Empleo Rural (PER) cap a la RB. I es demostra que això és possible: que amb els conseguiria un 7,2% del PIB (te- nint en compte que la recaptació fiscal de l’Estat espanyol és de 7 a cient de 70 m2 des de feia sis anys. senten a parlar de la Renda Bàsica diners que es destinen al PER més 8 punts per sota de la mitjana euro- Després de diverses assemblees dels iguals (RBis)? un 1% i escaig més del PIB de les pea i que, actualment, la major part convocades des del juny i d’ac- I la resposta és ben senzilla: comunitats d’Andalusia i Extrema- dels recursos recaptats via impos- cions com concentracions al carrer, doncs d’allà on són. La RBis és un dura es pot atorgar una RB a tota la tos provenen de les persones físi- denúncies als mitjans, repartiment mecanisme de redistribució de la població d’aquestes dues comuni- ques -un 79%- i no de les empreses de fulls i una convocatòria per part renda, no cal crear més riquesa per tats. ni de les successions, patrimonis, de la CGT d’aturades parcials des poder implantar la RBis, només es El cas de l’estudi de Catalunya donacions...). Del control de l’eva- de l’11 de juliol, la Jefatura Provin- tracta de repartir-la amb uns crite- és diferent. Es parteix de la riquesa sió fiscal i de l’economia submer- cial de Correus va decidir traslladar ris més ètics i justos entre tota la nacional (PIB) per veure d’on en gida es podria recaptar un 7,2% del el districte II al Pavelló Postal, amb població d’un territori. pot sortir el 50% que es necessita PIB i de gravar el patrimoni i les la qual cosa van millorar notable- I també afegim que no ha de ser per donar una RB a cada una de les herències es podria acumular un ment les condicions de treball. tasca dels moviments socials que més de sis milions de persones que 1,2% del PIB. Finalment, en el cas treballem per la transformació so- habitem Catalunya. I el que es fa de Catalunya, també es contempla El calendari de cial demostrar que aquesta propos- ta de RBis és viable financerament. per aconseguir aquesta quantitat és, per una banda, reassignar al- la imposició de noves figures tri- butàries, com pot ser un impost la Biblioteca Nosaltres volem dedicar els nos- tres esforços i energies a plantejar guns dels recursos públics. Per exemple, des de la despesa pública sobre els pisos buits, ecotaxes o l’impost Tobin. Encara que també Central de Reus propostes i alternatives de vida i no es trauria un 4,9% del PIB (algunes s’assenyala que, sense totes aques- a pensar models economètrics i a lunya”. I amb la mateixa intenció, partides que es proposa retocar tes noves figures impositives, ja L a Secció Sindical de la CGT de l’Ajuntament de Reus va presentar una denúncia a Inspecció operar amb variables macroeconò- miques que demostrin que la RBis és possible financerament. D’això al desembre del 2004, es publica l’estudi de diversos autors i autores “Vivir donde quieras: del PER a la són: el que reben les empreses i fa- mílies en concepte d’ajudes suposa el 2,4% del PIB o el que reben les s’assoleix el 50% del PIB, que és la quantitat que es destinaria com a RB. de Treball de Tarragona el 4 d’abril en saben, i molt, els i les economis- Renta Básica en el medio rural de esglésies i ONG puja fins al 0,2% En definitiva, que els diners hi contra l’Ajuntament de Reus en re- tes ortodoxos. Extremadura”. Finalment, al juny del PIB...). Pel que fa a la reassig- són, el que passa és que estan en lació al calendari laboral i quadre De totes maneres, no ens ha del 2005, també ha sortit publicat nació de recursos públics des de la mans de molt poca gent. L’estudi horari de la Biblioteca Central de tocat cap altre remei que posar no- l’estudi “Vivir donde quieras: del reestructuració de l’Estat del Be- d’implantació de la RB a Catalu- Reus, com a contestació al decret saltres fil a l’agulla i presentar un PER a la Renta Básica en el medio nestar aportaria un 11,1% del PIB, nya demostra que és viable donar efectuat per aquest, en el qual se’ls model de RBis per un territori i de- rural de Andalucía”, també obra de provinent, per exemple, de les par- una RB de 540 euros mensuals a imposava un horari sense parlar ni mostrar que és primer que tot de- diversos autors i autores. tides per a les polítiques socials, cada una de les persones que vivim pactar. El passat 1 de juliol, la Ins- sitjable i després possible i viable I el que volem ressaltar de tots per a les polítiques laborals o del a Catalunya. pecció de Treball va enviar un re- en termes econòmics. aquests estudis és que en cada te- Fons Social Europeu. També hi En definitiva, que la força de la queriment a l’Ajuntament per tal I això és el que va fer José Igle- rritori concret poden haver-hi fonts hauria fonts de finançament de raó la tenim i està demostrada, ara que reguli el quadre d’horari i el sias l’any 2002, a l’empara de la de finançament de la RBis dife- l’absorció de nous recursos, la ma- només ens cal assolir la raó de la calendari laboral abans del 31 de Fundació Jaume Bofill, en el seu rents, segons la realitat social i joria provinents del sistema fiscal. força necessària per exigir una RB desembre. estudi “La Renda Bàsica a Cata- econòmica que hi hagi en cada Aquests aportarien un 16,2% del igual per a tothom. 10 Catalunya. Setembre de 2005
  • 11.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes > AMB 200 SINDICATS Quinzè Congrés Estatal de la CGT Lluites i realitats en la a València 2a trobada de Moncortés Redacció El XV Congrés Estatal de la Confedera- ció General del Treball va finalitzar el 3 de juliol a les 14h. Eladio Villanueva, que repeteix com a secretari general, va remarcar en el seu discurs de cloenda el treball realitzat pels 200 sindicats participants i va agrair la presència i ad- hesió d’una quinzena d’organitzacions provinents d’altres estats com Algèria, Suècia, França o Itàlia. Els debats que es van mantenir al llarg del Congrés celebrat a València entre el 30 de juny i el 3 de juliol, van permetre acordar les línies principals d’actuació per als pròxims quatre anys. En aquest sentit, les distintes comis- sions van elaborar la síntesi de les dis- cussions que es resumeixen en: - La confluència de l’acció social i sindi- cal. - El compromís de frenar la implantació de la nova reforma laboral. - La denúncia pública i judicial de les conseqüències de les negociacions col·lectives protagonitzades per CC.OO. i UGT que en massa ocasions es salda amb suculents beneficis per als agents socials firmants. - La lluita contra la sinistralitat i les ma- lalties laborals que es Text: Secretaria d’Acció Social des en el tema. Ja després de (Berga), Suportponent (Lleida), “La creació del Pirineu o la llegenda de cobren una mitjana de 6.000 vides dià- de CGT Ponent; fotos: Esther sopar va projectar-se el curtmetrat- Burxa” (Sants – BCN), Elsud.org l’estany de Montcortés. ries en tot el planeta.. Sancho i Jordi Martí ge “El oro de las Californias” (en la (Girona), “Lo Gargall Fer” (Pallars), L’endemà vam continuar la feina - La necessitat d’acabar amb la preca- realització del qual ha participat i també la revista que ara llegiu, el amb una xerrada sobre la repres- rietat social i laboral, que afecta princi- l passat mes de juliol es van CGT) i l’última pel·lícula d’en Kos- “Catalunya”. Aquesta trobada va sió a Catalunya, en què van expo- palment a jóvens, dones, discapacitats E dur a terme les segones Jor- nades d’Acció Social de la CGT de Catalunya organitzades turica. L’endemà dissabte fou el dia més intens quant a activitats ja que servir per posar en comú temes com la difusió, els mètodes de tre- ball o la temàtica informativa, alho- sar-se diferents casos de repressió que s’han donat últimament al nos- tre país, de l’Hospitalet a Torà i de i immigrants. - La intervenció del sindicat per a com- batre la discriminació social, laboral i per la CGT de Ponent i el Comitè el dia s’encetava amb una taula ro- ra que van plantejar-se els proble- Figueres a Terrassa, així com la política que pateixen els immigrants. Confederal de Catalunya. Les jor- dona sobre les lluites en defensa mes que apareixen en tractar feina feta pel “Tomb antirepressiu”, - La defensa dels serveis públics i del nades van tenir lloc al poble de del territori. Manolo Tomàs (de la temes de caire social des d’una òp- que arreu de les comarques, barris medi ambient. Montcortés (al Pallars Sobirà) PDE) i Pep Riera (exUP), entre al- tica independent i no subordinada i ciutats, ha fet sentir la veu dels - El desenvolupament dels drets socials entre el 8 i el 10 de juliol i hi van tres, van aportar els seus punts de al pensament que emana del que hem patit la persecució policial en el marc d’una societat laica com a participar unes 150 persones d’ar- vista sobre la defensa de la terra i poder. o judicial per dur endavant la trans- garantia de pluralitat i tolerància. reu del país. d’alternatives als actuals models A més, el dissabte va fer-se formació social o reclamar justícia. - I la reconstrucció de l’internacionalis- Les jornades van seguir la línia de desenvolupament. Particular- també la trobada de les secretaries I com a comiat, el dinar popular me com a voluntat de construir un mo- encetada l’any passat, és a dir, es- ment interessant foren les aporta- d’Acció Social de la CGT de Cata- va servir per felicitar-nos un any viment sindical i social internacional . devenir un punt de trobada per al cions de l’Assumpta Codinachs, lunya, per tal de posar-nos al dia més per l’èxit d’aquestes jornades Quant a la composició del Secretariat debat, discussió i formació entre membre de Vall Fosca Activa, i que de què es fa arreu de les federa- que volem que esdevinguin un Permanent de CGT, renovat al 50 per les companyes i companys del sin- va exposar els problemes que per cions del sindicat i coordinar es- punt de trobada per a totes les per- cent, els nous responsables són: José dicat així com d’altres col·lectius i a les terres pallareses representa forços en campanyes i accions. sones que aspirem a canviar allò M. Muñoz Póliz, Organització i Jurídica; moviments socials de Catalunya. l’especulació immobiliària que Al vespre, va arribar l’hora més que no ens agrada tal com és. Des Rafael Maestre Marín, Formació; José Els actes van començar diven- amenaça d’exportar al Pirineu el lúdica. Una ruta pels voltants de d’aquestes línies ja només ens A. Pulido, Salut Laboral; José A. Carre- dres a la tarda amb una xerrada model urbanístic de les costes ca- l’estany de Montcortés va servir queda animar a tots aquells com- tero, Acció Social; Sira del Río, Dona; sobre la pedagogia llibertària al talanes. per conèixer les diferents plantes panys i companyes que encara no José Á. Jiménez, Comunicació; Àngel segle XX a càrrec d’Emili Cortavi- A la tarda, una segona taula ro- medicinals que existeixen al nostre han vingut a Montcortés perquè el Secretaria de Relacions Internacionals; tarte, que va tenir lloc al Comú de dona ens va posar al dia de la feina voltant i que avui pràcticament proper mes de juliol participin d’a- Ángel Luis García Fernández, Acció Particulars de la Pobla de Segur i informativa que es fa des dels mit- ningú no coneix, i ja entrada la nit, quest projecte col·lectiu que se- Sindical; i José A. Sánchez Zapater, Se- que va comptar amb una afluència jans alternatius al nostre país. Hi vam conèixer un seguit de contes guirà endavant mentre hi hagi cretaria d’Administració i Finances. important de persones interessa- van participar “El Pèsol Negre” pallaresos que ens parlaven de la coses a dir. Catalunya. Setembre de 2005 11
  • 12.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Cronologia > EL MOVIMENT > DELS MOVIMENTS Primeres Jornades Campanya contra de la Xarxa Coca-Cola a les d’Educació Lliure Illes Balears Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info Foto: J. M. Aranda FINS AL 15 D’AGOST FINAL DEL FÒRUM SOCIAL de la Garriga organitzada per La Garriga sobre la situació actual del cas del noi de la regidora Carreras (anteriorment Barcelona amb motiu del judici per l’a- comiadament de 7 treballadors. ▼ Mediterrània, amb la realització d’una manifestació a Barcelona que aplegà Societat Civil, amb actes diversos fins al dia 26. CONCENTRACIÓ davant de la presó Model de Barcelona en solidaritat amb assassinat Pedro Álvarez. LA XARXA D'ENLLAÇ amb Palestina, destinada a Ciutat Vella). (CI) comiadament de set companys. A BARCELONA, presentació de la DESALLOTJAMENT d’una casa ocu- pada al barri del Clot de Barcelona. El passat 22 de juliol, es va celebrar a DIJOUS 16 DE JUNY unes 4.000 persones. les tres persones empresonades a la la Plataforma Aturem la Guerra i Boicot DIJOUS 14 DE JULIOL Coordinadora contra la Tortura. Palma de Mallorca una concentració ELS TREBALLADORS d'ACC Spain, FINALITZA LA 1A MOSTRA del Llibre DISSABTE 25 DE JUNY manifestació del 25 de juny. (CI) Preventiu denuncien les fortes multes AGRESSIÓ I ROBATORI contra l'Ate- FINALITZA A SANT CUGAT del DIJOUS 28 DE JULIOL contra la multinacional Coca-Cola, con- abans Unidad Hermética, van realitzar Anarquista BCN 05, celebrada a l’Ate- MANIFESTACIÓ a Barcelona contra la (3000 euros per persona) que s’han neu Popular de l'Eixample. (CI) Vallès la vintena Universitat de la Pau. SURT EN LLIBERTAT la única perso- vocada en 48 hores abans per correu una vaga de 5 hores per torn de treball, neu Llibertari del Besòs. (CI) repressió contra els anarquistes a Ità- DIJOUS 30 DE JUNY rebut per haver distribuït unes octave- na que encara estava empresonada electrònic pel Grup de Treball i Solidari- a més de manifestar-se a Barcelona. lia, amb una enorme pressió policial, CERCAVILA contra el maltractament tes contra la política de Sharon al partit DIVENDRES 15 DE JULIOL DIJOUS 21 JULIOL pels incidents de la manifestació del 28 tat amb el Poble Colombià, constituït INICI DEL FÒRUM SOCIAL de la Me- DILLUNS 20 DE JUNY va aplegar unes 300 persones, finalit- institucional als menors a la plaça de Barça-Maccabi de Tel Aviv al febrer. CONCENTRACIÓ-MANIFESTACIÓ a LA CGT va convocar en solitari una de juny. (IU) dia 20 de juliol. diterrània, a la Fira de Barcelona. PRESENTACIÓ de la Coordinadora zant amb càrregues que varen produir l’Àngel de Barcelona, amb la participa- SURTEN EN LLIBERTAT dos de les Barcelona dels treballadors de Parcs i vaga contra l'ERO a Gearbox, així com NOVA OCUPACIÓ al barri del Clot de La convocatòria tingué una certa re- contra la Tortura a Barcelona, presen- diversos ferits i contusionats i 7 perso- ció d’unes 70 persones. (CI) persones detingudes a la manifestació Jardins contra la privatització. una manifestació a la que van partici- Barcelona. Dissabte 30 de juliol va ser percussió mediàtica (al “Diari de Bale- DIVENDRES 17 DE JUNY tant l’informe sobre tortures de l’any nes detingudes (cinc de les quals amb MANIFESTACIÓ pel centre de la ciutat anarquista del 25 de juny. Encara hi ha VAGA DELS TREBALLADORS de par 300 treballadors, que va sortir de desallotjada pels Mossos d’Esquadra. ars”) i, sobretot, s’hi van repartir 400 fu- 500 TREBALLADORS en una bidona- 2004. (CI) procediments d'expulsió oberts), de les dels treballadors de Parcs i Jardins de empresonat un noi italià. (CI) Gearbox del Prat per demanar la retira- les portes de Gearbox al polígon Pra- El mateix dia van ser desallotjades lles invitant al boicot a la multinacional, Del 8 al 10 de juliol es van celebrar a da-concentració a la porta de l’Ajunta- quals van alliberar a quatre i a les al- Barcelona contra la privatització del da de l'ERO. tenc i va acabar a les portes de les ofi- dues cases ocupades del carrer de entre els clients de les terrasses dels Barcelona les primeres jornades de la ment de Barcelona contra la privatitza- DIMARTS 21 DE JUNY tres tres les van empresonar acusades servei. 2ES JORNADES Recuperació de la cines de la Seat a la Zona Franca. Calassanç de Sabadell. (CI) bars de la plaça d’Espanya. Xell (Xarxa d’educació lliure), al CEIP N- ció de Parcs i Jardins. ELS TREBALLADORS de l’empresa de delictes de desordres públics, XERRADA al local de la CGT de Bar- Memòria - Maquis 2005. Al saló d’ac- S'INICIA A LA MASIA de la Guineueta 1 de Pràctiques, al carrer Melcior de Urbaser, concessionària de la neteja i danys i atemptat. (CI) celona sobre la lluita dels escombriai- tes de l’Ajuntament de Balaguer. de Barcelona una trobada zapatista a DIVENDRES 29 DE JULIOL Palau, al barri de Sants de Barcelona. recollida de brossa de Vilassar de Mar, res de Sabadell. "QUÈ ESTÀ PASSANT A CHIA- nivell europeu, fins al dia 24. ACTES amb motiu del 1r aniversari del Trobada Zapatista Segons la Xell, “el sistema educatiu inicien una vaga i es manifesten per DIUMENGE 26 DE JUNY PAS?" xerrada informativa al Casal MANIFESTACIÓ de 300 persones a CSO La Gàbia de Lleida. actual s’estructura en base a una sèrie exigir a l’empresa el desblocatge de la FINALITZA LA VII FIRA per Chiapas, DIVENDRES 1 DE JULIOL Els Joves de Badalona, a càrrec d'Iña- l'Eixample de Barcelona, en protesta CONCENTRACIÓ a l’Ajuntament Europea a Barcelona d’inèrcies poques vegades qüestiona- negociació del conveni col·lectiu. celebrada a la Garriga. Es reafirma la S’INICIA UNA VAGA indefinida estatal ki García. per l’agressió patida per l’Ateneu Po- d'Esplugues contra el Pla Caufec. (IU) http://chiapas.pangea.org des: els exàmens, els premis i càstigs, CONCENTRACIÓ en suport a la famí- solidaritat amb Chiapas i el moviment a Telefònica convocada per CGT i al- MEMBRES DEL CSO La Gàbia de pular de l'Eixample. Es desallotja la DESALLOTJADES TRES CASES els deures, les assignatures, el control i lia de Juanma Alfaro, mort en cir- zapatista mexicà després dels últims tres sindicats a les àrees d'Operació i 25 PERSONES es manifesten a una Lleida, en perill de desallotjament, lliu- casa dels agressors. (CI) ocupades a Badalona (les del carrer la imposició de l’adult/a sobre l’infant, cumstàncies encara no aclarides, da- comunicats i moviments de l’EZLN. Manteniment contra les reduccions de benzinera de Repsol-YPF de Barcelo- ren un dossier al responsable d’Urba- de la Creu). (CI) Els dies 22, 23 i 24 de juliol va tenir lloc la massificació i homogeneïtzació, l’es- vant de l’Ajuntament de Sabadell. (CI) plantilla. na disfressats com a treballadors de nisme de La Paeria. DIVENDRES 22 DE JULIOL a la Masia de la Guineueta de Barcelo- clavitud dels llibres de text, la rigidesa S’INICIA una tanda de vagues dels mi- DILLUNS 27 DE JUNY "LESBIANA? encantada, és un plaer!" l’empresa i repartint octavetes. (CI) JORNADA sobre el Conflicte Palesti- DISSABTE 30 DE JULIOL na una trobada zapatista a nivell euro- dels espais i els temps, l’agrupament ners d'Iberpotash de Sallent contra di- CONCENTRACIÓ davant dels jutjats Presentació de les conclusions de la DISSABTE 16 JULIOL na-Israel al CSO Lo Pati de les More- MEMBRES DEL COL·LECTIU Sal- peu organitzada pel Col·lectiu de Soli- per criteris d’edats, ...Tot un seguit d’es- versos acomiadaments produïts. Bru- de Barcelona, per demanar la llibertat trobada de lesbianes de Catalunya a DIVENDRES 8 DE JULIOL res (Lleida), activitats i concert. vem l’Empordà aixequen les barreres daritat amb la Rebel·lió Zapatista, on es tructures i pràctiques que no respecten tal repressió dels Mossos d'Esquadra de les persones que encara romanien Barcelona. COMENÇA A MONTCORTÉS del Pa- CONCLUSIÓ de les jornades Repen- del peatge de la sortida de l'Escala du- va parlar de la xarxa de col·lectius, de el desenvolupament natural de l’infant i contra els treballadors que intentaven detingudes per la manifestació anar- llars la II Acampada d'Acció Social de sar Barcelona, al Forat de la Vergonya, rant 10 minuts, demanant la gratuïtat les activitats que realitzen, del treball de que provoquen una gran angoixa en entregar un escrit a l'empresa a Súria. quista del passat 25 de juny. Surten en DISSABTE 2 DE JULIOL la CGT de Catalunya, amb activitats amb concert i sopar popular. (CI) de les autopistes i la no construcció de coordinació i, especialment, sobre la VI pares, mares i professionals de l’educa- TRES-CENTS MÚSICS es manifesten llibertat (amb càrrecs) dues persones. "2N TALLER DE PROPOSTES CON- fins al dia 10. MARXA D'HOMENATGE als Maquis. més infraestructures. (CI) Declaració de l’EZLN i la situació que es ció. pel centre de Barcelona (en el dia de la LA POLICIA entra a les bases militars TRA LA VIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIA" COMENCEN LES JORNADES de la Homenatge a Joan Vilella, Josep Puer- viu actualment a Chiapas. Aquest és Davant d’aquesta realitat, però, sem- CERCAVILA a Nou Barris contra la música), vestits de negre i tocant la abandonades (i ocupades des de feia a l’Ateneu Rosa de Foc de Barcelona. Xarxa d'Educació Lliure. tas i Josep Bertobillo, a la carretera DIJOUS 4 D’AGOST part del comunicat elaborat per les per- pre hi ha hagut, i continuen havent-hi, instal·lació d’una gran superfície co- Marxa Fúnebre de Chopin en favor de dos mesos i mig) de Biniancolla (Maó), ES REALITZEN les Terceres Jornades INTENT DE DESALLOTJAMENT vella de Vilada. Concert a Berga. DESALLOTJAMENT (al tercer intent) sones i col·lectius participants: experiències alternatives fonamenta- mercial al barri. Al matí, unes 20 perso- la música en viu. (CI) i dóna l'ordre de desallotjar en cinc contra la Tortura, a Gràcia, Barcelona. d’una casa ocupada (Can Creus) a CONCENTRACIÓ a Palma de Mallor- d’una nau de les indústries Ricson a “Ja són 12 anys, de vostès i de nosal- des sobre una concepció diferent de nes van provar de protestar al seu inte- dies. (CI) FESTA DE SAN AGAPITO BIS: con- Gallecs (Mollet). (CI) ca contra la Coca-Cola, convocada pel Can Ricart, històric espai industrial del tres, que camina aquesta xarxa. Com en l’ésser humà i de la relació educativa”. rior, però van ser desallotjades. (CI) DIMECRES 22 DE JUNY vocada per l’Associació d'Afectats dels Grup de Treball i Solidaritat amb el barri de Poblenou de Barcelona en pe- tots els contes llargs hi ha hagut i hi ha RODA DE PREMSA de denúncia con- LA BRIGADA DE TERRASSA a Chia- DIMARTS 28 DE JUNY habitatges del carrer d'en Comte i la DISSABTE 9 DE JULIOL MANIFESTACIÓ per la llibertat de les Poble Colombià. rill de desallotjament. (CI) cares noves, canvis, desafiaments i ale- Les Jornades tra el Pla Caufec davant de la seu de pas realitza una acció de protesta da- DIA DE L’ALLIBERAMENT GAI, Lès- plaça del Pallol de Tarragona. EL CSOA L'ESTELLA reneix com a persones empresonades en manifes- gries. Molt hem après i, afortunada- Sacresa (promotora immobiliària). (CI) vant la seu del BBVA de la ciutat de- bic, Bisexual i Transexual, primera ma- MANIFESTACIÓ per l’alliberament Can Tramuntana, un any després del tacions anarquistes a Barcelona. (CI) DISSABTE 23 DE JULIOL DISSABTE 6 D’AGOST ment, molt ens hem equivocat. Per això El principal objectiu d’aquestes prime- CASSOLADA DE PROTESTA a l’hora nunciant la cancel·lació de diversos nifestació a Reus, amb sortida a la gai, lèsbic i transsexual a la plaça Uni- desallotjament patit a Mataró s’ocupa V PIRAGUADA POPULAR en defen- ACTE RECORDATORI de l’inici de la CONCENTRACIÓ a Berga de 400 aquí estem, aquí seguim. Ens sentim in- res jornades de la Xell era proporcionar de l’entrepà a l’empresa Gearbox del comptes de suport als zapatistes. plaça de la Llibertat. versitat de Barcelona, amb festa poste- un altre centre social. (CI) sa de l'Ebre entre Xerta i Tortosa. batalla de l'Ebre a la fosa comuna del persones que denuncien coaccions i terpel·lats per la seva paraula i la seva un espai d’interaccions entre les perso- Prat de Llobregat. Aturades espontà- NOVA OCUPACIÓ a Molins de Rei CONCENTRACIÓ davant la Delega- rior. (CI) MARXA D'HOMENATGE als Maquis. 2ES JORNADES Recuperació de la cementiri vell d’Albinyana (Tarragona). agressions contra els amics i familiars sisena Declaració, en ella també ens nes interessades en aquest tipus d’edu- nies durant tot el dia.a. (l’immoble conegut anteriorment com ció del Govern a Palma de Mallorca 170 IDENTIFICACIONS en només Passada d’un vídeo sobre Ramon Vila Memòria - Maquis 2005. Diversos MANIFESTACIÓ ANARQUISTA a de Josep Maria Isanta. parlen del món i de la nostra realitat cació. En conseqüència, es va intentar OCUPACIÓ del cinema Euterpe de Mobles Elefante), amb la intenció de contra les agressions feixistes i xenò- dos dies a Sabadell, per part del nou Capdevila "Caracremada" a Navarcles actes a la Casa Refugi Minairons de Barcelona, en solidaritat amb el noi ita- (Europa). Una realitat que després d’un defugir de les grans xerrades, optant Sabadell, després de vuit anys d’aban- muntar bucs d’assaig per a grups de fobes produïdes a la ciutat. Grup Especial de Prevenció i Reacció i posterior debat. Baro (Pallars Sobirà). lià detingut a la manifestació del 25 de DIUMENGE 7 D’AGOST procés de lluites molt intens contra la per un enfocament més participatiu i donament. (CI) música. El mateix dia va ser desallotjat CONCENTRACIÓ davant de la presó format per diversos cossos policials. juny i amb els repressaliats a Itàlia i PARAULES PER LA PAU a la plaça guerra, contra la precarietat, dels mi- dinàmic a través de grups i taules de el CSO Els Errants de la Llagosta. (CI) de Wad-Ras en solidaritat amb les tres MARXA D'HOMENATGE als Maquis. DIUMENGE 10 DE JULIOL DIUMENGE 17 JULIOL Barcelona. 300 persones. (CI) de la Font de Tarragona. Actuació de grants pels seus drets, de les dones, debat. DISSABTE 18 DE JUNY persones empresonades a la manifes- "L'últim viatge de Quico Sabaté." Ex- ES CLOU la II Acampada d’Acció So- TREBALLADORS de TMB van impe- ACCIÓ DE SUPORT als presos al Pau Gomis. per la recuperació de la memòria, per la Però també es va creure interessant CONCLUSIÓ DE LES JORNADES DIJOUS 23 DE JUNY tació del 25 de juny. (CI) cursió guiada al Mas Clarà (Gironès). cial de la CGT de Catalunya, celebra- dir que sortissin els autobusos con- centre de Terrassa, just en el quart ani- humanitat contra el neoliberalisme, co- donar a conèixer les experiències ac- sobre alliberament nacional i movi- CONCENTRACIÓ de treballadors en da a Montcortés. duïts per xofers del grup Avant que ha- versari de la detenció i empresona- DIMECRES 10 D’AGOST mença a fer-se noves preguntes i a bus- tuals d’educació lliure. Per això, es van ments socials organitzades pel centre vaga d'Urbaser davant l’Ajuntament de DIMECRES 29 DE JUNY DIMARTS 5 DE JULIOL COMENCEN els camps de treball a la vien de cobrir les llançadores amb ment de la companya Laura Riera. (CI) 2 MEMBRES del Comitè d'’Empresa car nous camins, com vostès. convidar una vintena d’escoles de tot social la Màquia de Girona. Vilassar de Mar. RODA DE PREMSA a la Federació masia okupada de Can Masdeu (Bar- motiu de les obres en Ferrocarrils de la de Parcs i Jardins de Barcelona es (...) Catalunya i la resta de l’Estat, així com FESTA D’INAUGURACIÓ de la Casa CONCENTRACIÓ contra la privatitza- catalana d'ONG per al desenvolupa- celona). Generalitat (FCG) durant l’estiu. DIUMENGE 24 JULIOL pengen de la façana de les oficines de I ara què? Doncs a seguir. Hem revi- altres projectes que s’estan creant ac- de l'Aigua a Tortosa on se celebrà el ció davant l’Ajuntament de Barcelona ment a Barcelona, presentant la cam- MANIFESTACIÓ antitaurina a Tarra- 2ES JORNADES Recuperació de la 2.500 PERSONES es manifesten a l’institut contra la privatització. talitzat la xarxa zapatista europea en la tualment. primer aniversari de la modificació del de treballadors de Parcs i Jardins. panya "Qui deu a qui?". Al vespre es gona. Memòria - Maquis 2005. Diversos Barcelona perquè el govern del Marroc trobada. Ens hem compromès en el I recuperar el passat, tota una llarga PHN, organitzada per la Plataforma en FESTA AL CENTRE SOCIAL Ocupat realitzà un partit de futbol reivindicatiu actes davant de l’Ajuntament de Sort. posi fi a la repressió contra el Sàhara. DIUMENGE 14 D’AGOST procés al qual vostès ens han convidat, tradició d’educació lliure i autoges- Defensa de l'Ebre. L’Òpera de l'Hospitalet per l'autogestió al mig de la plaça de la Catedral de DILLUNS 11 DE JULIOL CONCENTRACIÓ a la Plaça Rius i un procés que fem nostre. Per a això tionària al nostre entorn. I aprofundir en “DEFENSEM L'OKUPACIÓ, estenem de Ràdio Bronka. (CI) Barcelona. SUSPÈS EL JUDICI contra Kan Mus- DIMARTS 19 DE JULIOL DIMARTS 26 DE JULIOL Taulet de Gràcia (Barcelona), mitja tornarem als nostres llocs i comença- els principis d’aquest tipus d’educació, les resistències”: trobada organitzada "POBLE NOU NO ESTÀ EN sol (casa ocupada a la Serra de Coll- ES DESALLOTGEN dues cases al S’ATURA UN PRESUMPTE intent hora abans de l'inici del pregó de les rem a preguntar i a discutir sobre el en els seus referents conceptuals, des per l’Assemblea d'Okupes de Barcelo- VENDA!": protestes per part d'un grup DIMECRES 6 DE JULIOL serola). (CI) barri de Vallcarca de Barcelona, d'enderrocament previ desallotjament festes, contra la prohibició de les Fes- repte que s’obre i tornarem a veure’ns de les aportacions de múltiples discipli- na entre centres socials, habitatges de veïns durant la inauguració d’una XERRADA al local de la CGT de Bar- XERRADA-DEBAT informatiu sobre la vuit ocupants foren detinguts, fitxats i de dues cases ocupades de Sabadell. tes Alternatives. (CI) aviat per compartir allò escoltat i co- nes. I sobretot continuar construint ocupats i diversos col·lectius. (CI) "Oficina de la Vivenda" per part de l’al- celona sobre el Valle de los Caídos i la nova situació a Chiapas, a les Cotxe- DIMECRES 13 DE JULIOL posteriorment deixats en llibertat. (CI) CONCENTRACIÓ a l’estació de metro mençar a donar-li forma a això que xarxa. CINC MIL PERSONES a Barcelona calde de Barcelona Clos. (CI) memòria històrica. res de Sants de Barcelona. (CI) PASSI D’UN VÍDEO sobre el Forat de DIMECRES 27 JULIOL de Fontana (Gràcia) en l’aniversari de vostès anomenen trobada intergalàcti- Més informació a la pàgina web de la pels drets de gais i lesbianes. VAGA A ROCA DE GAVÀ convocada la Vergona a l’Ateneu Popular de Sa- DIMECRES 20 JULIOL 200 TREBALLADORS DE SAS es l’assassinat d’un jove durant les festes ca, o sigui que torna la taquicàrdia. Grà- XELL: www.educaciolliure.org DIVENDRES 24 DE JUNY per CGT i COP contra la venda de la DIJOUS 7 DE JULIOL rrià. Es dona la circumstància que 200 TREBALLADORS de SAS-Abre- manifesten per Abrera convocats per de l’any passat; amb 400 persones. cies pel "jaleo" en el qual ens han ficat”. DIUMENGE 19 DE JUNY COMENÇA VII FIRA per Chiapas a la divisió de calefacció de l’empresa. ACTE INFORMATIU al CSO Can Vies aquest Ateneu està patint les polítiques ra es concentren davant els jutjats de la CGT contra la repressió sindical i l’a- (CI) 12 Catalunya. Setembre de 2005 Catalunya. Setembre de 2005 13
  • 13.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA ENCARA ES PODEN ADQUIRIR BONS PER COMPRAR L’AUTOBÚS > CONVOCATÒRIES VIII Congrés de la CGT de Catalunya La campanya de suport a Zanon, prop de la fita Federació Local de Barcelona de la CGT Venda de Bons En tres mesos de campanya hem a ja alguns mesos que es va arribat, entre el realment ingressat Tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de de- sembre de 2005, al Centre Martí i Pol (av. Barcelona), de Sant Joan Despí. F iniciar des de la Federació Local de la CGT de Barcelo- na, a proposta del Sindicat de en compte i els compromisos ad- quirits per diferents sindicats, fede- racions, etc. a cobrir més del 50% D’acord amb els estatuts de la CGT Transports, la campanya “Un auto- de l’objectiu marcat. Esperem que de Catalunya (Article 4t del Reglament bús per als obrers de Zanon”. després de l’impuls que ha pres la de Congressos), la Plenària del Comitè El propòsit de la campanya des campanya en el nostre Congrés, la Confederal del passat 21 de juliol va del seu inici ha estat el de difondre quantitat plantejada de 20.000 aprovar l’ordre del dia definitiu: informació entre els treballadors i euros sigui finalment aconseguida. 1.- Obertura del Congrés. les treballadores de l’Estat sobre el Per a això demanem el compromís 2.- Formació de la mesa Congrés i procés que s’està vivint a l’Argenti- de tota l’afiliació. comissions. na en relació a l’autogestió obrera Si la teva Secció Sindical o Sin- a/ Mesa del Congrés, b/ Comissió de les fàbriques recuperades. L’al- dicat no ha comprat bons d’ajut en- Revisora de Credencials, c/ Comis- tre objectiu de la campanya és de- cara hi és a temps. Es poden sió Revisora de Comptes, d/ Comis- mostrar la solidaritat real del nostre demar, trucant al company Merca- sió d’Escrutini, e/ Comissions de sindicat i dels amics que estan der, al telèfon 676 705 062 i ingres- Ponències. col·laborant en la campanya amb sant la vostra aportació econòmica 3.- Discussió i en el seu cas aprovació la compra d’un autobús per als al número de compte 2100-0547- dels informes de gestió del SP. obrers i les obreres de Zanon, que 51-0200199554. 4.- Estratègies d’actuació socials i sin- els ha de servir per desplaçar-se a dicals. i des de la fàbrica ocupada. tió obrera argentina. Fa unes set- Galícia, Madrid, Andalusia… a més Viatge a Argentina 5.- Projecte formatiu de la CGT. La campanya està basada en la manes els nostres companys ar- han pogut fer escapades, convi- Des de la campanya en suport al 6.- Estatuts. venda de bons solidaris, per valor gentins, després de la festa de co- dats per organitzacions dels estats companys de Zanon tenim el 7.- Organització interna: Protocol treba- d’un euro, amb els quals es pretén miat que els van organitzar els de destinació, a Suècia, Itàlia i propòsit de comprar l’autobús a la lladors i treballadores. Base de dades. recaptar 20.000 euros que s’han companys de CGT de Badia/Bar- França. mateixa Argentina, segurament a Finances. Etc. d’invertir en la compra del vehicle. berà, han hagut de tornar a Neu- A Barcelona, s’han celebrat Buenos Aires, i conduir-lo fins a 8.-Elecció del Secretariat Permanent, Aquest autobús, que es pretén quén. Amb la seva marxa i també actes en diversos locals de la ciu- Neuquén. Pensem que seria una de la Comissió de Garanties, de la Co- lliurar en el pròxim mes d’octubre, de cara a la celebració del XV Con- tat, començant pel celebrat en la gran oportunitat per a qualsevol missió Econòmica i del responsables o aniversari de l’ocupació de la fàbri- grés Confederal de CGT, hem cre- nostra seu de Via Laietana on es companya o company de la CGT responsables del “Catalunya”. ca de ceràmiques, ha de servir per gut necessari fer un primer balanç va presentar la campanya i es va per conèixer més a fons l’experièn- 9.- Clausura del Congrés. cobrir la necessitats de transport de la campanya. Hem fet arribar a projectar la pel·lícula “FASINPAT cia que estant duent a terme que actualment tenen els com- tots els companys i companyes (Fabricas sin patrón)”, acte al qual aquests treballadors i treballado- panys de Zanon per desplaçar-se que ens ho han demanat l’estat de hi van assistir unes 100 persones. res. Jornades des de la fàbrica ocupada a la ciu- comptes. Si algú no l’ha rebut i el També s’han organitzat actes Animem tothom que vulgui unir- Precongressuals de tat de Neuquén, ciutat on habiten la vol conèixer només cal que enviï que han comptat amb el suport de se a la persona o persones de la majoria de treballadors i treballado- un correu electrònic a jgargan- companys de Barcelona a la UAB, campanya que viatgin a Argentina la Federació Local res de Ceràmiques Zanon. te@hotmail.com. Cornellà, Barberà del Vallès, Cas- a anar-hi tots plegats. Si hi esteu de CGT de Barcelona En el temps que es porta des telló, Gandia, València i Sallent, en interessats o interessades poseu- que es va iniciar la campanya s’ha Actes informatius aquesta població minera vam con- vos en contacte amb el telèfon que Convocada per la Secretaria de Forma- comptat, entre altres, amb el suport En combinació amb altres organit- tar amb el suport de membres del abans comentàvem. Per últim ció de la Federació Local de Barcelona. de la Secretaria Internacional de zacions, Cristian i Jorge han pogut confederal català de CGT. volem agrair a tothom que ha Dimarts 20 de setembre, 17.30h, “El CGT i amb la presència de Cristian acudir, per separat, per evitar des- A aquests actes cal sumar altres donat suport a aquesta iniciativa, projecte anarcosindicalista de la CGT i Jorge, treballadors de Zanon que peses i arribar a més llocs, a nom- organitzats pels sindicats locals a seguirem informant de com ha de Catalunya” han pogut estar amb nosaltres per brosos racons de l’Estat: Saragos- Girona, Igualada, Tarragona i Ma- estat l’experiència amb els treballa- Dimarts 27 de setembre, 17.30h, “Mino- difondre l’experiència de autoges- sa, Pamplona, Bilbao, Oviedo, taró. dors i treballadors de Zanon. ries i grups de pressió a la CGT de Ca- talunya” A la Sala Costa i Font, Via Laietana, 18, Parelles lingüístiques a la CGT de Catalunya Tots els 9a planta, Barcelona. Secretaria de Formació del federacions territorials o de rama mencen al setembre. convenis Campanya a ‘El SP de la CGT de Catalunya que vulguin organitzar-ho, Per això, si des d’alguna fede- a Internet Triangle’ contra el només cal que us poseu en con- ració local organitzeu un grup de La Generalitat de Catalunya ha Per tal de potenciar el coneixe- tacte amb el Comitè Confederal persones interessades a fer un obert un nou servei que permet fatxa Jiménez ment de la llengua catalana i el de la CGT de Catalunya i dema- curs de nivell bàsic de llengua consultar en línia tots els conve- Losantos seu ús, la CGT de Catalunya ha neu per la Cristina. catalana, el CPNL ens facilitaria nis col·lectius que regulen les organitzat un sistema de parelles el personal tècnic necessari que condicions laborals a Catalunya. El setmanari “El Triangle” ha iniciat una lingüístiques. Es tracta d’una Cursos de català impartiria els cursos als locals de El web, que s’actualitza cada recollida de firmes entre els seus lec- proposta que posa en contacte D’altra banda, cal recordar que hi la CGT de la localitat correspo- dia, permet accedir al text com- tors i seguidors amb l’objectiu que la una persona catalanoparlant ha un conveni marc signat amb nent. En el cas que no arribeu a plet delsconvenis en html o pdf, i propietat de la cadena d’emissores amb una altra que no coneix la el Consorci per a la Normalitza- organitzar un grup també podeu a una fitxa tècnica amb informa- COPE faci fora Federico Jiménez Lo- llengua o no la domina massa bé ció Lingüística (CPNL) de la Ge- realitzar el curs, de manera indi- ció bàsica sobrecada acord. santos de la seva programació, entre a nivell de parlant. Dues hores neralitat de Catalunya, el qual vidual, adreçant-vos als CPNL L'enllaç amb el web és: altres raons, per "estendre un clima so- durant dos dies a la setmana, les estableix promoure l’ús social del que hi ha arreu de Catalunya. http://www.gencat.net/treballiin- cial guerracivilista arreu de l'Estat". Du- dues persones queden per xe- català amb l’aplicació d’accions Totes aquestes accions les dustria/relacions_laborals/conve- rant els pròxims mesos, el setmanari rrar en català. Aquesta freqüèn- formatives per als membres de la heu d’anar informant a la Cristi- nis/index.html inclou una pàgina amb una carta per cia es pot ampliar o reduir se- nostra organització. És a dir, tots na, del Secretariat Permanent La consulta es pot fer per mitjà ser signada per qui vulgui i retornada a gons convingui. Les persones aquells afiliats/des que vulguin del Comitè Confederal de Cata- de la cerca especialitzada o pel la redacció. Per informació, comer- que vulguin utilitzar el servei i les adquirir coneixements de català, lunya, persona interlocutora nom de l’empresa, així com per cial@eltriangle.info i tel. 93 458 64 10. que es vulguin oferir com a vo- tenen una nova oportunitat de entre el CPNL i la CGT de Cata- sector i subsector (adreçats a luntàries per xerrar, així com les fer-ho amb els cursos que co- lunya. qualsevol usuari). 14 Catalunya. Setembre de 2005
  • 14.
    SENSE FRONTERES La repressió contra el poble saharauí Un cop més, els drets humans passen a una segona importància davant dels interessos continua i l’Estat econòmics de les empreses multinacionals espanyol, ni cas “És urgent aixecar la veu solidària amb els treballadors i els pobles Amb 30 anys ja saharauí i el colombià, i amb tots els qui sofreixen ocupació i opressió” n'hi ha prou: justícia i Colòmbia i Sàhara, llibertat per als saharauís monedes de canvi E Col·lectiu Catalunya ntre finals de maig i finals de juny, els saharauis de l’Aaiun i altres ciutats del Sàhara ocupat pel Text: Pep Juárez, orge Bush, encara que per Marroc van organitzar diverses secretari general de CGT a això Zapatero, Morati- manifestacions i actes de protesta Balears Il·lustració: Matiz nos i companyia hagin de per reivindicar la independència i desdejunar calàpots cada demanar la fi de l'ocupació marro- dia. quina, mobilitzacions que van ser D esprés de la reti- Les anades i vingudes de brutalment reprimides per les for- rada de les tro- Bono al despatx de ces de seguretat del Marroc. El re- pes espanyoles Rumsfled sembla que han sultat va ser de desenes de saha- de l’Iraq, les decisions en començat a donar els seus rauís ferits i detinguts. política exterior del Go- fruits: el sinistre secretari Dintre de l'espiral repressiva por- vern del PSOE s’han de Defensa americà ha tada a terme per les forces de segu- orientat cap a la ràpida re- donat llum verda per a la retat del Marroc també cal destacar composició de les rela- venda a Espanya dels les detencions d'importants líders cions amb l’administra- mortífers míssils Toma- saharauís com Ali Salem Tamek o ció nord-americana. En hawk, armes de destruc- Aminatu Haidar, així com la prohi- aquesta obstinació, al ció massiva intensament bició de visitar els territoris del Sà- paper subaltern en el utilitzades contra la po- hara a diverses delegacions catala- marc de l’OTAN, reafir- blació iraquiana, i carís- nes, espanyoles i europees. mat pel nou executiu, i a sims artefactes d’alta tec- Davant els greus esdeveniments la continuïtat de les bases nologia que, fins ara, que tenen per escenari els territoris militars nord-americanes solament estaven a dispo- ocupats del Sàhara Occidental i la en territori espanyol, s’a- sició, a part del propi repressió brutal i indiscriminada fegeixen decisions, en exèrcit nord-americà, del contra la població civil saharauí in- matèria de política exte- fidel aliat britànic. (Da- defensa, que només reivindica en rior, que reafirmen una vant aquest fet, il·lustratiu manifestacions pacífiques el res- relació de submissió de dels “mèrits” realitzats, pecte del dret d'autodeterminació i l’Estat espanyol respecte demanam: per a defensar- la llibertat d'expressió i manifesta- a la Casa Blanca i al nos, de qui?, quant costen ció, així com el rebuig de 30 anys Pentàgon. Moratinos, aquestes màquines de d'ocupació militar marroquina, de igual que el seu company matar?, quantes necessi- violació dels drets humans i de l'es- Bono, s’aplica a greixar tats socials es poden co- poli de les seves riqueses naturals, les frontisses lumbars de brir amb aquestes i altres des de la Coordinadora Estatal la política exterior espa- despeses militars?) Men- d'Associacions d'Amistat i Solida- nyola. trestant, Moratinos se- ritat amb el Poble Saharaui s'exi- La primera missió de guirà treballant fins a geix: relacions exteriors del go- aconseguir l’anhelada vern de Zapatero va ser al foto de Zapatero amb 1. Que cessi qualsevol ajuda per Marroc, per rendir acatament a de les pròpies resolucions de exclusió social, i de sistemàtica de- Bush, en el despatx oval. Per a part del Govern espanyol i la Unió Mohamed VI, fidel aliat d’occi- l’ONU, s’oblida del compromís predació econòmica i ecològica del això, el seu ministeri converteix les Europea al Marroc, mentre existei- dent i guardià dels seus interessos. moral, ètic i polític de l’Estat es- país. En un context d’assassinats, polítiques sobre Sàhara i Colòmbia xi aquesta greu situació de violació Aquell significatiu gest va suposar, panyol amb la població del Sàhara. segrests i extorsions, la intenció de en monedes de canvi, en pro de la dels Drets Humans i no es respec- a més de la complicitat econòmica Un altre “brillant servei”, en la Uribe d’amnistiar als paramilitars reconciliació. tin i apliquin les resolucions de i política amb un sistema feudal i mateixa línia, és el cas colombià. ho converteix, senzillament, en La qüestió és si la ciutadania l'ONU i de la UA per a la celebra- corrupte, tota una punyalada per Álvaro Uribe Vélez, president de còmplice i avalista dels crims d’a- consentirà que el Govern de Zapa- ció "urgent" del referèndum d'auto- l’esquena a les legítimes aspira- Colòmbia, ha girat visita recent- quests. tero, encara que sigui amb altres determinació. cions del poble saharaui. El règim ment a Madrid, i el Govern i la mo- Segons ha declarat Condoleezza formes i tarannàs, torni a servir a 2. Que s'alliberin tots els presos po- alauita ha fet més dura darrerament narquia espanyola s’han engalanat Rice, el president colombià és el l’administració Bush, com una lítics, cessin les tortures i s'anul·lin la política d’ocupació, amb la re- per a proporcionar-li el millor regal principal amic de Bush a Amèrica peça més del seu engranatge, com els judicis contra ciutadans saha- pressió de les manifestacions, que Uribe podria esperar: l’execu- Llatina. Ho és en la mesura que ja ho va fer Aznar. A més dels con- rauis, s'aixequi l'estat de setge im- l’empresonament i tortures de mi- tiu espanyol avalarà la seva políti- converteix Colòmbia en porta flictes de l’Iraq, Afganistan i Pales- posat en els territoris ocupats i es litants independentistes saharauis, i ca davant la Unió Europea, on són d’entrada de la política del ALCA tina, amb les seves terribles conse- permeti el lliure accés i circulació la prohibició de l’entrada de dele- abundants les reticències davant la (Acord de Lliure Comerç de les qüències presents i futures per a tot al territori. gacions d’observadors estrangers sistemàtica violació dels drets hu- Amèriques, projecte ianqui de neo- el món, entre les desenes de con- 3. Que el Govern espanyol assu- en la zona ocupada. Actuacions mans a Colòmbia (per exemple, colonització comercial de tota flictes bèl·lics actuals, no hem d’o- meixi la responsabilitat històrica i que s’afegeixen al permanent sa- entre les desenes de milers de vícti- Amèrica Llatina) i de l’anomenat blidar que Colòmbia i Sàhara, pels deute moral que té amb el Poble botatge polític marroquí al procés mes civils, des de 1985 han estat “pla Colòmbia” (darrerament “Pla motius exposats, també estan en Saharaui -tantes vegades traïts i de consulta sobre l’autodetermina- assassinats 4.000 sindicalistes, dels Patriota”), o ocupació militar com- l’ull de l’huracà. oblidats-, i pressioni al Govern ció de l’antiga colònia espanyola, quals 400 en els últims cinc anys). plementària a l’econòmica. Per És urgent, doncs, aixecar la veu marroquí perquè cessi aquesta bru- afavorit per l’ONU. Però el Go- El conflicte armat de Colòmbia, tant, l’aval espanyol a Uribe és, ciutadana, solidària amb els treba- tal repressió i possibiliti la celebra- vern espanyol sembla estar absent que ja dura diverses dècades, en- sense embuts, un altre excel·lent lladors i els pobles saharauí i el co- ció del referèndum d'autodetermi- d’aquesta realitat, i contra la vo- fonsa les seves arrels en gravíssims servei als projectes comercials, po- lombià, i amb tots els qui sofreixen nació, abandonant l'ambigüitat del luntat majoritària de la ciutadania i problemes d’injustícia, pobresa i lítics i militars del Govern de Ge- ocupació i opressió. seu discurs actual. Catalunya. Setembre de 2005 15
  • 15.
    SOCIAL La lluita contra el Pla Caufec a El Pla d’Energia torna a apuntar directament al cap i al cor d’aquella gent que va confiar que amb el Esplugues, des de tripartit alguna cosa canviaria. I serà que no. fa catorze anys BALA PERDUDA Un dels projectes especulatius més grans de Catalunya (1) L’Exèrcit no és una ONG 14 anys en lluita aturant O Adolfo Montoliu (Assemblea Antimilitarista de Catalunya) brim aquesta petita finestra celebrant la frase de Rajoy, el Pla Caufec a Esplugues arrel de l’accident de l’helicòpter militar espanyol a Afganistan. Plataforma Popular contra el Pla ca el juliol05, resultant favorable al “L’exèrcit espanyol no és una Caufec (www.noalplacaufec.net poder polític i econòmic. – paremoselcaufec@rusc.net) ONG i estem a Afganistan en mis- Aquest projecte va de la mà sió de guerra”. Efectivament, Sr. d'actituds corruptes, una sentència L Rajoy, té vostè tota la raó. Els nos- ’Ajuntament d’Esplugues que anul·lés el projecte hagués tres “heroics” soldats (no s’ha per- impulsa des de 1991 un posat en problemes penals a l'equip dut l’ocasió de refregar-nos la vella dels projectes urbanístics de govern per prevaricació. Però el i mentidera dita que no hi ha res més especulatius de la història de Tribunal tira 14 anys de lluita pel més honorable que dinyar-la per la Catalunya. Amb l’excusa de sote- terra en un text atípic d'onze fulls pàtria) no havien anat a Afganistan rrar unes línies elèctriques es justi- sense cap comentari a les proves a construir carreteres, hospitals ni fica una actuació plena d’irregula- aportades contra les irregularitats escoles, com tampoc ho havien fet ritats. D’un cop s’augmenta un del projecte urbanístic. La sentèn- per actuar com a forces d’interposi- 780% els m2 a construir establerts cia desestima tots els fonaments de ció entre dos bàndols enfrontats, pel Pla General Metropolità dret amb la mateixa fórmula: no hi sinó que estaven donant suport a (PGM) de 1976 possibilitant la ha suficients proves per demostrar l’estratègia ianqui de “lluita contra destrucció d’un gran espai natural les irregularitats. el terror” i, així de pas, deixar clar al peu de Collserola. Respecte a la zona verda muni- qui mana en aquella regió del món L’elèctrica Fecsa i la inversio- cipal cedida amb la urbanització de i qui ha de treure profit dels seus re- nista francesa Cauval formen Cau- Ciutat Diagonal que el consistori cursos naturals o dels seus particu- fec i inicien el projecte. Sacresa i soterrament (7.000 MM PTA) res- Per altra banda, aquests barris incorpora al projecte, el TSJC diu lars interessos geoestratègics. ACS, que el compren una vegada pecte l’establert per un pèrit inde- tenen dèficits importants de tot que “la prueba practicada no es su- Ara bé, el que ja no cola és fer- aprovat per la Generalitat, esperen pendent 13 anys després (1.1130 tipus d’equipaments, que s’han ficiente para acreditar lo alegado”. nos creure que els seus adversaris ara amb ansietat les 600 vivendes MM PTA). d’afegir a les necessitats dels habi- Cal dir que les proves són el con- del PSOE no ho sabien. El que ens d'alt standing i de luxe, les dues to- A inicis dels 90, la Generalitat i tatges nous. El primer pla elimina- veni que signa l'ajuntament amb indigna i ens esparvera és que rres bessones amb el seu parc em- l'ajuntament acorden amb Caufec va 100.000 m2 d’equipaments que els promotors de la urbanització i vostè ens vulgui fer passar per idio- presarial, l’hotel i el megacentre la modificació del PGM. El sote- el PGM establia pel sector. La se- els plànols i la descripció dels te- tes com si ens haguéssim empassat comercial. rrament multiplicava per vuit els gona versió afegeix alguns equipa- rrenys que coincideixen exacta- la bola que Zapatero és Bambi i Després de 14 anys entre admi- 30.000 m2 que es permetia edificar ments de gestió privada per inten- ment amb els plànols del pla Cau- que els seus exèrcits són de vellut. nistracions, comissions d'urbanis- anteriorment. El govern de Pujol tar maquillar el projecte. fec. Doncs no són suficients... ja Qui més qui menys ja sap que la me i tribunals, el juliol05 es publi- aconseguia a canvi que Fecsa in- A part de situar-se en la zona que l'ajuntament (que no ha pro- motivació de la nostra estada a Af- ca la sentència del vertís en el projecte faraònic del d'influència del parc de Collserola, porcionat tots els documents dels ganistan no difereix substancial- contenciós-administratiu que les moment: el parc d'atraccions Por- actuant de coixí de transició entre que s'han requerit en el procés) ment de la que va impulsar el PP a Associacions Veïnals (AAVV) in- taventura, llavors en crisi pels ro- les zones enterament naturals i les nega aquest fet. enviar les tropes a Iraq. L’única i terposaren el juny01 contra la pri- batoris de l'empresari Javier de la urbanes, el projecte té una manca No cal explicar els sentiments tèrbola diferència la dóna el fet que mera versió del projecte. El Tribu- Rosa. L'ajuntament d'Esplugues d'espais lliures des de les primeres que ha despertat aquesta sentència l’ocupació actual està emparada nal Superior de Justícia de amb Antoni Pérez -PSOE- al cap- versions. Per complir els requisits (...), especialment respecte a la per un mandat de l’ONU (que no, Catalunya (TSJC) ha menyspreat davant (dimitit per prevaricació el legals, l'ajuntament inclou 110.000 confiança en l'administració de ai!, el comandament, que aquest és les proves que qüestionen la legali- 1998) acordà amb Caufec uns con- m2 de zona verda municipal que justícia i les influències que l'en- exclusivitat del quarter general de tat del pla Caufec per donar pas a venis econòmics i urbanístics. significa el 80% del total de verd volten. l’OTAN a Europa, o sigui, dels Es- l'imminent inici d'obres que ci- El 2001, Sacresa, l'empresa de la urbà del projecte. Aquests terrenys Però, la justícia d'aquesta lluita tats Units). Zapatero s’aferra a mentaria una mica més el principal família Sanahuja (lligada a l'alumi- van ser cedits el 1990 fruit d'una es seguirà defensant fins a esgotar aquest matís per singularitzar la pulmó de Barcelona. nosi del Turó de la Peira i altres altra urbanització i l'ajuntament, tots els passos legals possibles (les seva política exterior sense haver Com s'ha dit sempre, i si no destrosses) compra el projecte i que avui dia encara nega la seva ti- opcions són el Tribunal Suprem a de pagar el peatge d’un seriós en- queda més remei, molta gent es s'associa a la família Lara (que des- tularitat, tornarà a rebre'ls i cobrarà Madrid i continuar amb els dos frontament amb Estats Units. De posarà davant de les màquines per prés desapareix) i ACS del presi- dues vegades les mateixes zones contenciosos encara oberts) i se se- fet, estem convençuts que això aturar aquesta barbaritat. Per aturar dent del Real Madrid C.F. El pla verdes. guirà denunciant la desproporció últim no li ha passat mai pel cap, i el ciment i l'especulació ja que en- rep un nou impuls i l'ajuntament Contribuirà també a la política del projecte, les seves irregularitats per si algun dubte hi hagués, la cara hi som a temps. l'assumeix plenament després d'un d'exili forçat que immobiliàries i i als seus promotors i els seus be- manca d’una consciència realment conveni pel qual la promotora in- ajuntament porten a terme des de neficiaris. pacifista i antimilitarista a la nostra El projecte gressa a les arques municipals fins fa anys i que expulsa al jovent Per tot això, es demana màxima societat i l’esvaïment (no per previ- a un total de 1.000 MM ptes per les d'Esplugues pel desorbitat preu de atenció a l'inici d'obres que pot ser sible menys dolorós) dels darrers El pla Caufec consta de 40 hectàre- diferents aprovacions. la vivenda. Les cases unifamiliars imminent i a les convocatòries que crits del “No a la guerra” li ho han es entre els barris de Finestrelles al es vendrien per 1 MM ptes/m2. s'aniran succeint. Com s'ha dit pú- posat en safata de plata. peu de Collserola i Can Vidalet. Dèficits del projecte blicament, si no hi ha més remei, Mentrestant, estranyes han estat Per allà passen les línies d'alta ten- El pla Caufec als aturarem les obres amb el nostre les veus que s’han alçat aquest dies sió que, des d'Ascó i Vandellòs, Aquesta macroconcentració d’ofi- tribunals cos. per denunciar aquesta invasió, la creuen la zona sud de Collserola i cines, vivendes, hotels i comerços La lluita contra el pla Caufec no pantomima dels condols i funerals van a parar a la subestació elèctrica produiria un col·lapse de trànsit en Com l’ajuntament i la Generalitat para fins que el projecte respongui “d’estat” plens d’uniformes caquis de L'Hospitalet Nord per abastir al un nus estratègic d’entrada i sorti- impulsen i avalen el projecte, la a les necessitats i demandes de la i estanqueres s’ha tornat a repetir, i 85% de Barcelona i Baix Llobre- da de Barcelona amb un moviment Coordinadora d’AV ha interposat població d'Esplugues i no a les del per acabar-ho d’adobar, encara al- gat. Fecsa veu un gran negoci amb diari de més de 35.000 persones. tres contenciosos-administratius trist gerent de l'ajuntament i del seu guns es creuen que els autèntics he- el soterrament: vol ser compensat a També afectaria greument el petit i (juny2001-nov2004 i feb2005) per equip de govern. Animem a la de- rois són els membres de la resistèn- través d'un projecte urbanístic per mitjà comerç i els malmesos mer- aturar el pla Caufec al TSJC. La sobediència popular i a preparar cia iraquiana. cobrir els costos. Inflen el cost de cats locals. primera sentència ja s'ha fet públi- accions descentralitzades. 16 Catalunya. Setembre de 2005
  • 16.
    DEBAT ECOLOGISTA No al Pla de l’Energia a A Catalunya també necessitem Catalunya (2006 - 2015) energia eòlica Miguel Muñiz, Aquí, també un altre model energètic és possible Ecologistes en Acció de Catalunya Miguel Muñiz, Ecologistes en Acció de Catalunya N o existeix cap sistema net de produir energia, però conside- rant el cicle de vida d’un aerogene- rador (de la fabricació al desballes- A l març d’enguany es pre- tament, passant pels impactes sentava el Pla de l’Ener- d’instal·lació i funcionament) l’e- gia a Catalunya (2006 - nergia eòlica és, desprès de la mi- 2015) (PEC), un document que no nihidràulica, l’energia més neta de plantejava cap canvi de fons res- totes les renovables. De les no re- pecte a l’anterior Pla de l’any novables, ni en parlem. 2000, el Pla de l’energia a Catalun- Catalunya es una de las comuni- ya a l’horitzó del 2010; aprovat pel tats de l’Estat amb un consum elèc- darrer govern de CiU. tric més elevat, és urgent impulsar Dues crítiques complementàries una nova cultura de l’energia, la es destacarien de totes les que es transició des de l’actual model poden realitzar al PEC: la submis- energètic insostenible sió absoluta al principi de “cober- (petroli+gas+nuclears) a un altre tura de la demanda”, dogma que sostenible ja ha començat. s’assumeix sense qüestionar el sig- Però ha d’haver vent. Els aeroge- nificat de la demanda, i sense valo- neradors han de funcionar el rar l’impacte dels medis per cobrir- màxim d’hores anuals si volem que la; i el seu caràcter inútil: l’any frenin l’impacte ambiental de les 1999 el govern del Partit Popular tecnologies brutes que es fan servir havia tancat la “liberalització” de avui, reduint, per exemple, hores la producció i comercialització de funcionament de les centrals tèr- d’energia, el que significava que la miques. Les dades mostren que tan política de planificació vinculant sols en un 9% del territori de Cata- quedava abandonada, essent subs- lunya es donen velocitats mitjanes tituïda per la “planificació indicati- anuals superiors a 5 metros por va”, es a dir, plans genèrics que abans de que la destrucció es gene- 2006 – 2015 es podria estalviar objectiu en un sistema de genera- segon (aproximadament 4.400 deixen a les companyies la darrera ralitzi, però les grans empreses no més d’un 14% de l’energia que ció sostenible. hores anuals de funcionament); la paraula. “Plans” com el PEC són s’aparten del dogma del creixe- gastem en calefacció, el 31% del A Catalunya, com a totes les so- majoria d’aquest territori es con- tan sols un exercici de reflexió en ment, la competitivitat i els benefi- gas natural, i el 36% de l’electrici- cietats riques, necessitem un centra a les comarques del Sud de veu alta i un mecanisme de trans- cis immediats. És aquí on el poder tat respecte a les dades de consum model que redueixi al mínim els Tarragona, a les de la zona costane- ferència de diners cap al sector pri- polític no pot romandre al marge. del 2003. La mitjana d’estalvi al impactes que causem a altres, i a ra del Pre-pirineus. vat. En un procés de desregulació Però, en comptes de legislar de llarg dels 10 anys de la proposta, nosaltres mateixos, per la nostra Actualment, una mitjana del dirigit des de la Unió Europea; manera contundent en el camp dels sense haver pogut realitzar una manera irracional de consumir. 23% del territori català (un 33% de quin sentit té, doncs, tot l’enrenou preus, l’obligatorietat de l’estalvi i comptabilitat exhaustiva ni haver Aconseguir aquest model és las comarques de l’Ebre, un 28% que ha provocat pel PEC? l’eficiència i la promoció de les arribat a tots els detalls és, inicial- possible, però no serà fàcil. Exis- de Tarragona, i un 14% de Girona) Resulta que l’evidència dels im- energies renovables, va i redacta el ment, d’un 16% del consum d’e- teixen els coneixements i les tec- està catalogat com a zona d’exclu- pactes socials i mediambientals PEC. nergia final. nologies necessàries, però caldrà sió d’aprofitament eòlic; però a la que el model energètic està provo- Per això, tres de les entitats eco- També plantegem el tancament tenir voluntat, valor i imaginació resta s’ha vigilar molt l’equilibri cant s’ha fet aclaparadora. Allò logistes que portem anys treballant esglaonat de les centrals nuclears i per enfrontar-se a molts interessos entre l’aprofitament del vent i la que, a la dècada dels 80, eren temes d’energia Catalunya: Green- la cobertura temporal de serveis i a moltes inèrcies econòmiques i protecció a la biodiversitat terrestre només profecies catastròfiques de peace, EUROSOLAR i Ecologis- energètics (calor i electricitat) amb socials. Un model energètic soste- i marina, revisant i modificant cada quatre ecologistes tocats del bolet tes en Acció, vam decidir actuar sistemes de microcogeneració dis- nible requereix transformacions: projecte, si cal, i extremant les me- són ara notícies habituals als mit- conjuntament, realitzar una crítica tribuïda (motors de gas, microtur- en la consciència i la percepció de sures correctores. jans de comunicació. Malgrat que en profunditat al PEC i, anant més bines, etc.), ja que es pot subminis- l’energia, en la manera de satisfer Per sort, la situació d’alarma so- bona part del que està passant es si- enllà, respondre al desafiament trar puntualment calor i electricitat les nostres necessitats, en el paisat- cial que va provocar la indiferència lencia, Txernòbil continua matant llençat des del Govern de que no hi de manera descentralitzada amb ge i en el territori. No bastarà amb dels governs de CiU, que van arri- 20 anys desprès d’haver esclatat, el havia una altra política energètica una eficiència elèctrica del 42% i situar-se en una fàcil postura con- bar a acumular 113 projectes de canvi climàtic és una realitat irre- possible; en aquest camí comptem una eficiència tèrmica del 45%. servacionista, o una visió urbana parcs eòlics sense ordenar el sector, versible, i cal guanyar temps; les amb el suport i les aportacions de Tot això aniria en paral·lel a l’a- de la Natura tan idealitzada com comença a ser superada. També es alteracions i els fenòmens meteo- més de 30 entitats del teixit asso- profitament creixent de les ener- fictícia. comença a conèixer l’abast real rològics destructius incrementen la ciatiu de Catalunya, que hi partici- gies renovables; una avaluació del Els impactes que provoca el dels seus impactes ambientals (su- seva freqüència; creix el nombre pen activament. potencial de Catalunya en l’horitzó model energètic actual són molt perant despropòsits com l’impacte d’allò que les Nacions Unides ano- Perquè existeixen alternatives al de l’any 2050, feta amb tècniques greus, però de difícil percepció; acústic o la mortalitat massiva mena “refugiats ambientals”, i PEC; es pot treballar, produir i de Sistemes d’Informació Geogrà- aconseguir un model energètic sos- d’aus) i les possibilitats de corre- creix també el nombre de víctimes tenir un bon nivell de benestar can- fica, i restringint la implantació en tenible significarà, entre moltes al- gir-los, i es valora el paper que ju- de la contaminació a les grans ciu- viant el model energètic actual per funció de la biodiversitat, mostra la tres coses, fer visibles els impactes garà en un model territorial més tats, a on ja viu la majoria de la po- un distribuït, molt més segur i molt gran quantitat de recursos que es de la producció, la distribució i el equilibrat. blació del món; la degradació dels més net, i el treball que hem fet ho podrien aprofitar. Hem calculat un consum d’energia, assumir-los i El suport al “Manifest pel desen- ecosistemes per l’abocament de re- demostra. límit del 2.264% per sobre de la minimitzar-los, canviar els actuals volupament de l’energia eòlica” sidus radioactius, sòlids, líquids i Inicialment, plantegem 80 pro- demanda d’energia elèctrica, o un impactes globals incontrolats per per part de grups ecologistes, sindi- gasosos és cada cop més evident; i postes d’actuacions en estalvi i efi- 543% per sobre de la demanda impactes locals controlats... Una cats, consells comarcals, ajunta- així podríem seguir. ciència, per reduir el consum final total d’energia, de l’any 2003. Al- nova cultura de l’energia és tot ments, etc., i l’activitat d’associa- L’abisme entre el que caldria fer d’energia dels sectors primari, in- gunes energies, com la solar, o això, i molt més. cions com l’Acció Veïnal per i els interessos de les companyies dustrial, transport, domèstic i ser- l’eòlica, podrien assolir un sostre I en aquesta feina estem, i per l’Energia Eòlica, són els primers energètiques és enorme; és neces- veis. Tot i que tenim dificultats per de generació superior al consum això hem demanat la retirada del passos per a que Catalunya comen- sari canviar el model energètic, i hi la manca de dades, els nostres càl- actual d’energia elèctrica i total, PEC, encara que sabem que no ens ci a aprofitar el més elemental dels ha un límit de temps per fer-ho culs indiquen que en el període encara que aquest no és el nostre faran cap cas. seus recursos renovables. Catalunya. Setembre de 2005 17
  • 17.
    OPINIÓ Davant el G8: a dalt i a baix Text i foto: carlusjove@yahoo.es, que caritat per a l’Àfrica. del Sindicat d’Ensenyament de CGT Aquesta divisió no és del tot nova. Ja després de Gènova la di- L es protestes contra el G8 el recció d’ATTAC va criminalitzar passat mes de juliol a Escò- els militants del Black Bloc per les cia reuniren de nou milers seves tàctiques i poc després, al d’activistes anticapitalistes que de- Fòrum Social Europeu de París, va nunciaren les polítiques aplicades mostrar el seu disgust per la partici- pel grup de països liderat per Geor- pació de grups de l’esquerra antica- ge W. Bush i Tony Blair. Durant pitalista. Si bé és cert que hem de prop d’una setmana, hi hagueren poder debatre sobre les estratègies a protestes diàries, l’última de les seguir, és del tot inadmissible que quals tingué lloc a escassos 500 es criminalitzi part del moviment metres de l’hotel Gelaneagles, on per les seves tàctiques. Aquesta ma- es reunien els vuit caps d’estat. teixa actitud és visible en els Co- L’atenció mediàtica es va centrar mitès Internacionals dels Fòrums principalment en la manifestació Socials, on la socialdemocràcia i Make Poverty History (Fem de la les grans ONG tenen un paper pri- pobresa història) i els concerts de mordial com a conseqüència dels Live8, festival internacional orga- seus elevats mitjans econòmics, nitzat per l’artista pop Bob Geldof. que els permeten enviar delegats a Ambdós actes comptaven amb el tota reunió que se celebri. Existeix, suport de grans ONG com Inter- History no es permeté parlar a nifestacions, conducta que la prem- manifestants i joves de la ciutat, per tant, un moviment que es vol mon-Oxfam i vàries entitats carita- membres de la Stop the War Coali- sa titllà d’irresponsable. A mida que Midge Ure, un dels organitzadors construir des de dalt i un que vol tives cristianes, així com del tion, principal plataforma mobilit- passaren els dies, però, la para- de Live8, declarava a la premsa que fer-ho des de baix. Existeix un mo- ‘mainstream’ polític britànic. El zadora contra al guerra d’Iraq, ja fernàlia del Live8 va acabar silen- “els anarquistes se n’haurien d’anar viment que vol pressionar les insti- mateix Geldof va aparèixer amb que segons els organitzadors barre- ciant les mateixes protestes que a casa”, mentre que Ewan Hunter, tucions vigents i un que vol cons- Blair a la televisió afirmant que el jar el tema de la pobresa i la guerra semblava animar, per convertir-se de Make Poverty History afirmà truir nous models de societat. primer ministre britànic era “un no ajudava a la campanya. En cada cop més en una espècie de que “aquesta gent està desviant l’a- Aquesta divisió, que acabarà campió per a l’Àfrica”. canvi, però, a l’escenari hi vam culte a les persones de Geldof i els tenció del bon funcionament de la conduint el moviment cap a una di- El que vam poder observar els poder veure un cardenal britànic seu camarada Bono, d’U2, que fins campanya i no hi ha lloc per a ells recció o una altra, tan sols és rever- activistes que ens vam desplaçar a parlant de la bona fe de la institució i tot s’arribaren a reunir amb Bush aquí”. És a dir, tant els organitza- sible si els moviments socials reals, Escòcia fou l’intent d’aquestes que representa i de la seva celestial per demanar-li, suposem, que dors de Live8 com de Make Po- els de base, creen xarxes locals i in- grans ONG i dels organitzadors de voluntat d’acabar amb la pobresa. “s’enrotllés”. verty History es van presentar da- ternacionals fortes on el sectarisme Live8 de capitalitzar les protestes i Els concerts de Live8 mantin- Aquest elevat protagonisme, vant dels mitjans com el sector i els prejudicis polítics siguin dei- minimitzar-ne el radicalisme el gueren un to similar. Uns dies però, no fou accidental. El dia des- responsable del moviment, distan- xats de banda per a poder tirar en- màxim possible. A l’escenari prin- abans de que es celebressin, Geldof prés d’uns seguit d’incidents al cen- ciant-se clarament dels milers d’ac- davant el nostre moviment, és a dir, cipal dels actes de Make Poverty va animar que la gent anés a les ma- tre d’Edimburg protagonitzats per tivistes que volíem alguna cosa més el de tothom. La Transició vista per un testimoni impertinent lles i se’n segueixen explicant, forma govern per fer la transició o es va inventar l’eurocomunisme perquè veiessin la seva disposició transferència i posa al capdavant al canvi. Als intel·lectuals els va dir M. G. “El Sevilla” evitar que alguna part tingui idees del Ministeri d’Interior un altre que no hi havia res millor que la D e vegades llegeixo i escolto comentaris de lloança pel que fa a la nostra Transició, que jo més republicanes i li espatllin el negoci que va muntar sobre “piles de cadà- vers”, tal com era el seu esport fa- senyor que també pertanyia a les velles glòries del passat, suposo que s’estan adonant de la subtilesa monarquia per desenvolupar el seu intel·lecte. Després es van inventar una aviat anomenaria transferència per- vorit. Total, que m’agafen a aquest com s’estaven fent les coses perquè Constitució que en els seus articles què al meu parer no ha existit cap “bon senyor” anomenat rei, que es tot quedés igual. Aquest senyor les 56 i 57 ens deixen entreveure el canvi d’idea com suggereix el pri- veu que tampoc té molts escrúpols, primeres mesures que va prendre subtil cop d’estat que s’havia per- mer nom sinó un traspàs de poders per fer-se càrrec d’una herència tan van ser ablanir una mica els ànims petrat amb el beneplàcit dels colpe- com es desprèn del segon. Per sagnant, i li diuen: “veurà, el seu dels obrers, que havien pensat que jats. Altres articles, que no merei- donar més consistència a la meva treball consisteix a posar cara d’ho- per fi havien aconseguit la llibertat xen la pena d’esmentar, diuen: idea sobre el canvi exposaré uns me senzill, que no li costa massa, i que els va ser arrabassada per la “que tot espanyol té dret a un sou punts que faran palès que en ella es- disfressar-se, ara i adés, de guerrer força, enviant les forces policials digne per satisfer les seves necessi- tava i està present l’ombra del dic- bel·licós, tot i que no li quedi tan bé que els fessin provar el bastó, dei- tats i les de la seva família, i a un tador. el paper. Però algun sacrifici caldrà han pagat ells, es desinfecta i a xant alguns cadàvers en el camí habitatge digne”, entre uns trenta En primer lloc, els comanda- fer per justificar els milers de mi- viure del conte, no sigui que s’em- d’obrers, clar!, com havia de ser. metres quadrats per fomentar l’a- ments de l’exèrcit i policials -com- lions que s’ embutxacarà! I una pipin i ens espatllin el negoci, enca- Quan van veure que el terreny ja mor entre ells, perquè ja se sap que panys de malifetes d’aquest perso- altra cosa que haurà de fer, i que tal ra que això no sol passar però algu- estava abonat perquè donessin els “el frec fa l'afecte”, i tampoc fa natge- van seguir i continuen vegada li sigui més molesta, és sor- na vegada passa. Però bé, tampoc fruits, el senyor president crida a la falta presumir d’ostentació. Aquí ocupant els mateixos càrrecs que tir a saludar el poble en algunes cal preocupar-se molt perquè Moncloa els dirigents polítics, sin- teniu al senyor príncep que és hereu van ocupar, aterrint amb els seus ocasions”. manem als seus propis companys, dicals i intel·lectuals anomenats de tota la nació i es conforma amb mètodes tal com havia estat sem- “Què és el poble?”, va preguntar que ja els tenim ensenyats, es maten d’esquerres, els va plantar que per una “caseta” de res que només ha pre, sota l’amenaça que tornés a re- el senyor rei. El poble és això que entre ells i ja tenim uns altres evitar conflictes calia oblidar el costat uns dos mil milions de les petir-se el passat. No hi va haver vostè anomena plebs, xurma o po- quants decennis assegurats sense passat, per tal que tot continués antigues pessetes, això sí que és un jutges ni polítics que fossin capaços pulatxo. “Aquesta gent que he d’a- haver de tacar-nos les mans. Des- igual els sindicats serien subven- bell gest d’humilitat. De la resta de de demanar-los comptes sobre els cariciar, em xuclen les mans i fan prés, quan el senyor Rei ja li havia cionats, els seus dirigents no hau- la Constitució ni tan sols fa falta crims comesos en la dictadura, tot i mala olor?”. Sí, però hem de tenir- agafat el gust al comandament, diu; rien de preocupar-se per buscar tre- parlar perquè està plena de drets que sí que ho fan amb els d’altres los contents perquè són els que li “formem un govern per fer el canvi ball, que això ho deixava per als com els abans esmentats que mai països, és a dir, que tracten de nete- paguen milers de milions de sou; li i si pot ser que tot segueixi igual”, i desgraciats obrers que confiaven en no tindrem i que només serveixen jar la casa aliena deixant la “merda” compren iots perquè es diverteixi; posa al capdavant un senyor presi- ells. Als polítics els va legalitzar de burla a la intel·ligència. a la seva. paguen noces fabuloses als seus dent, que, per cert, pertanyia al go- amb la condició que oblidessin el Un escriptor de l’antic Règim -i En segon lloc, per demostrar que fills; li fan cases de somni perquè vern de la dictadura -com havia de passat per assegurar-se el futur. A per descomptat d’aquest també-, ja fins a després de mort continua ma- puguin viure sols, mentre els seus ser- perquè les coses quedessin ben un d’ells que era molt aficionat a mort i premi Nobel de literatura, va nant, ens imposa un rei amb co- s’eternitzen en les seves. Vostè, lligades. Aquest senyor president, les perruques li van regalar una de dir d’ella; “el seu text és trist, avo- mandament suprem en l’exèrcit per quan arribi al seu palau, que també de qui tot el món explicava merave- nova i es va posar tan content que rrit i innecessàriament hortera”. 18 Catalunya. Setembre de 2005
  • 18.
    OPINIÓ No al A Montserrat Tura, ni desallotjament del CSO La demagògia ni impunitat Gàbia a Lleida CSO La Gàbia David Fernández, Fer-s’ho mirar Ateneu La Torna Ho dic perquè podien haver sortit per a la reflexió -necessària- sobre la percepció per grups socials de les policies en general. Interessant a Santa Coloma, perquè es paguen fiances a ‘mossos’ imputats per operacions triangulars de tràfic de J a ha passat un any des que vam decidir-nos a okupar una casa a la sortida de Lleida, un edifici que E m va sorprendre, ben tris- com vostè. Destralers. Però en debat que vostè va abocar a les es- drogues, perquè han de passar dos ha esdevingut punt de trobada dels tament i fins a l’astora- comptes de a cop de tics crimina- combraries amb la recurrent crimi- morts perquè s’implementi un pro- moviments socials de la ciutat. ment, que a la seva compa- litzadors -com vostè- a cop d’ob- nalització d’un discurs fabricat a tocol per reduir persones amb ma- Vam fer-ho quan ens vam assegu- reixença sobre l’assassinat del jove vietats i fets provats. I li podien mida pel PP: la culpa sempre és lalties mentals o perquè en comp- rar que la finca estava en desús i en Josep Maria Isanta convertís -en haver etzibat tranquil·lament que dels altres. tes d’esclarir uns fets es dedica a estat d’abandonament absolut des un tres i no res- els amics i com- els Mossos ja porten quatre osques És clar que per mi aquests no carregar contra els agredits, culpa- de feia més de cinc anys. panys de la víctima en botxins; tin- de quatre morts en detencions o són fets aïllats, però sí reduïts, en bilitzant-los. Més enllà de tot això, La necessitat d’espais no institu- gués la barra d’insinuar directa- “reduccions” (per cert, ben lluny un col·lectiu policíac de més de voldríem saber quina és la resposta cionalitzats on desenvolupar el ment que l’estrany de tot plegat és de la “perillositat social”: dos ma- 7.000 agents. Li atorgo prèviament institucional quan passen aquestes nostre esperit crític i formar-nos que hi hagi set espais llibertaris i lalts mentals, un immigrant immo- la minimització. Però el que sí que coses. I per què és tan decebedora. socialment i culturalment és el independentistes a Berga; i apla- lat per l’esquena d’un tret al clatell és norma i costum -quan hi ha un I posat a parlar de decepcions, és motiu principal de l’okupació. Al qués el mínim esperit d’autocrítica i un turista occidental i accidental); funcionari públic de per mig- és re- ben decebedor que el pla contra la mateix temps, satisfer el dret, reco- sobre l’actuació dels Mossos, refu- que té 15 Mossos imputats per duir els fets, negar-los, minimitzar- precarietat, la pobresa i el desarre- negut constitucionalment, que giant-se cínicament en antigues fo- triangular operacions de tràfic de los. Impunitzar-los fins a l’indult. lament social de la nostra societat tenim tots i totes a un habitatge tografies de mobilitzacions contra drogues a Lloret (i a sobre, la Ge- Només un exemple, consellera. A desigual i injusta -que és on s’arre- digne. els Mossos per les batus- la la mort d’Isanta- sigui I ens vam posar en marxa. Era el ses indiscriminades contra construir 3.000 places juliol del 2004 i ens vam enfrontar (els consumidors de) la més de presons fins als a l’abandonament al qual l’Empre- droga. No pas contra els 2010. Felicitats. Això no sa Municipal d’Urbanisme (EMU) qui hi trafiquen i se n’enri- és res més que condemnar havia condemnat la casa, transfor- queixen. per avançat aquells als qui mant-la i rehabilitant-la per donar- Sap greu que reïfiqui i la pobresa i la marginació li l’ús que n’estem fent: habitatge i reinventi la mort d’Isanta ha expulsat ja (abans) del centre social obert a tothom. El re- com un problema de radi- circuit de la vida digna. I sultat és àmpliament satisfactori. calisme polític. Sobta i re- no és política social ni so- Hem convertit una casa deshabita- volta. No només perquè és cialista. És el laisser faire da en una casa nova, oberta a la fals, sinó perquè no escla- penitenciari i la lògica ac- cultura i a la formació intel·lectual. reix res; s’instal·la en la tuarial del conservadoris- En definitiva, hem donat utilitat so- cerimònia de la confusió i, me més reaccionari. cial a un immoble, quan anterior- malauradament, perquè Seguir empresonant i ment no n’hi havia. El que hi havia no estem -avui- en millor castigant la pobresa com a abans de la nostra arribada era un posició que ahir per evitar rutina. Com a rutina, desvalor social promogut pels pro- que torni a passar. La ins- també, culpar els altres. pietaris legals, l’EMU. Dit d’una trumentalització política, Com a rutina, criminalit- altra manera, estem protegint un bé la propaganda partidària i zar el dissident encara jurídic quan el titular d’aquest bé una manipulació barroera més. I com a rutina, la jurídic no l’estava protegint sinó i reiterada més que enfu- mentida rutinària. desprotegint. rismar, dol. Perquè hi ha Malgrat tot, nosaltres Actualment, l’EMU ha presentat un jove mort pel mig. Fet i també tenim rutina i reti- una denúncia contra nosaltres per fet, em vaig decidir a es- na. Per seguir veient i de- tal que vingui la Policia i desallotgi criure-li aquesta carta nunciant el que vivim i el la casa, tot i que sabem que no po- quan diumenge passat que veiem. Per acabar, li dran urbanitzar la zona. El cas es vaig llegir el publirepor- deixo les paraules categò- troba en la fase d’instrucció i supo- tatge que li va fer l’Albert riques de Monseñor Ro- sem que properament ens faran de- Montagut a “El Periódi- mero, que no era ni lliber- clarar. En principi, quan hi hagi co”, on gosava barrejar tari ni independentista ni l’ordre de desallotjament, esperem impunement dissidència berguedà: “La justicia es un avís que ens ho comuniqui, però política, drogodependències i de- como la serpiente, sólo muerde a tenint en compte les experiències linqüència. I aquesta equació neralitat n’ha pagat les fiances); l’entrevista vostè afirma que la los descalzos”. anteriors a Lleida, amb desallotja- anihiladora em va fer recordar l’è- que Amnistia Internacional ja va seva voluntat és neutralitzar la im- I no cal que li digui que els Mos- ments sorpresa, la sensació que poca daurada dels Valdecasas, pare denunciar fa anys i panys el tracte punitat... Vostè no creu que és im- sos sempre porten botes. tenim ara mateix és i filla. rebut pels immigrants a les Terres punitat ‘strictu sensu’ que el De- d’intranquil·litat. Després, la resposta dels “radi- de Lleida; que està en investigació partament de Justícia arxivi la PD. Té pendent de respondre Pensem que una experiència cals”, per dir-ho així, ha estat la judicial perquè un jove de Torà va investigació per les lesions i agres- una pregunta parlamentària que com el CSO La Gàbia hauria de ser més acurada. En primer terme, per- donar positiu per ingestió d’amfe- sions a 26 interns de Quatre Ca- ens afecta, referent a un autocar una reivindicació de la societat, au- què són els primers que, des de la tamines després d’estar incomuni- mins? És a dir, que reconeguin les organitzat des de Gràcia i Te- toanomenada democràtica i plural. coherència, han rebutjat l’enduri- cat sota la legislació antiterrorista tortures però arxivin les denúncies rrassa que va ser retingut pels Si més no hauria de ser respectada ment -encara més- del codi penal en mans dels Mossos; que res es perquè no s’ha pogut trobar els Mossos a les Borges Blanques per un Ajuntament tripartit que diu com a solució i han ubicat el rere- mou i es queda tot impune quan culpables? Vostè creu que ens durant dues hores al pur estil ser d’esquerres i que fa bandera de fons de l’assassinat en una violèn- enxampen a Seguretat Ciutadana podem creure que a la presó de “antiterrorista” (escorcolls, la cultura i la participació. Per això cia acultural d’una societat que ex- posant micros il·legals a cases oku- Quatre Camins, farcida de càme- identificació, tots contra l’auto- hem iniciat un seguit de mobilitza- clou, aïlla i precaritza. I que ens pades a Girona. O que, a Roses - res, ningú no en sap res? No es car sense poder parlar entre no- cions de protesta, per exigir a preocupa i mobilitza. I, en segon també- es constatin judicialment això impunitat? Ja ho va dir Galea- saltres). L’autocar assistia a una l’EMU que retiri la denúncia i s’a- terme, perquè van donar la cara per “tortures” i no se sàpiga qui les va no, que la impunitat és la recom- manifestació legal, comunicada i turi el procés que portaria al desa- respondre al reguitzell de mitges consumar perquè cap dels 15 Mos- pensa que s’atorga al terrorisme... pacífica. L’únic que esperem és llotjament. A aquesta campanya de mentides de la seva comparei- sos, omertà corporativa, va voler quan és d’Estat. que no surti dient que “el proble- denúncia s’hi han sumat diverses xença. Punt per punt i fil per randa, determinar qui era la bèstia que tre- Voldríem saber algunes coses. ma real” és que a Gràcia hi ha... persones procedents dels movi- sense escarafalls, sense cridòries, pitjava drets fonamentals. Més enllà de per què un mosso dis- quatre espais independentistes i ments socials de Lleida i molts sense recórrer al “... i tu més!”. Aquests serien prou elements para al clatell a un ciutadà magrebí 20 cases okupades. col·lectius hi estan donant suport. Catalunya. Setembre de 2005 19
  • 19.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA > CONTRAINFORMACIÓ Burxa que burxaràs... Dinamita de cervell Meritxell Sánchez-Amat (“La Burxa”) L’exposició “L’esplendor de l’entorn del concepte de la occidental, a través de la seva Ja fa més de 7 anys que “La Burxa” la ruïna” proposa un recorre- ruïna arquitectònica i la seva representació en la pintura, el apareix cada mes als barris de Sants, gut al llarg de tres segles a evolució en el pensament gravat i el cinema. Hostafrancs i la Bordeta i a part dels ba- rris veïns de l’Esquerra de l’Eixample, les Corts, Poble Sec i la Zona Franca. EXPOSICIÓ A LA PEDRERA FINS AL 30 D’OCTUBRE La nostra publicació va néixer el març La ruïna contemporània de 1998, després d’un hivern calent al barri. Tres cases okupades havien estat desallotjades, dues més estaven ame- naçades i les protestes al carrer havien estat durament reprimides per la poli- cia. No obstant, en llegir els diaris, en Patrícia Carles escoltar la ràdio i en veure la tele, enlloc d’un reflex dels fets s’hi trobava una través d’una acurada i im- versió esbiaixada segons els interes- sos del poder polític i econòmic. Això va motivar que gent dels moviments so- A pressionant selecció pictòri- ca, el recorregut de l’exposi- ció ens mostra com la ruïna va cials del barri, relacionats bàsicament passar de ser el símbol de la de- amb els centres socials okupats, deci- cadència del món pagà i un ingre- dissin crear un mitjà de comunicació dient de la pintura paisatgística al propi per fer arribar al veïnat del barri la llarg del segle XVII i la primera mei- seva realitat. tat del XVIII a ser vista, amb la “La Burxa” va néixer com un butlletí Il·lustració, com la resta i el vestigi contrainformatiu en mida foli, de quatre d’un període històric determinat i pàgines, del qual se’n feien uns cente- concret, amb la qual cosa assistim nars d’exemplars. Actualment, se’n fan al naixement de l’arqueologia. Així, 5.000, amb portada i contraportada a després d’un recorregut que color, de 12 pàgines i en format de diari. abraça des del Renaixement fins al Entre els qui hi col·laborem i hi hem segle XIX bastit principalment a col·laborat, mai no hi ha hagut profes- través d’una selecció pictòrica ca- Hubert Hubert, El colosseu. c. 1762-1770. Museu Estatal deL’Ermitage. Sant Petesburg. sionals, ha funcionat l’autoaprenentat- rregada de l’aurèola que Walter símbol d’un passat gloriós, sinó sobre la fragilitat del món contem- audiovisual que mostra imatges de ge i la transmissió de coneixements Benjamin havia vist en les obres com a símbol d’un present vergon- porani. Una fragilitat quotidiana, re- la ruïna contemporània a partir entre nosaltres quant a redacció, ma- d’art creades abans de l’era de la yós, ja que al segle XX la ruïna i la corrent al llarg de la història, però d’una llarga filmografia que quetació, fotografia i la resta de tas- reproductibilitat tècnica, el discurs violència apareixen fortament vin- que en els darrers temps ha pres comprèn des del neorealisme italià ques. de l’exposició fa un gir i, a través culades i les ruïnes esdevenen el una dimensió no considerada fins al cinema fantàstic més recent. Ens organitzem de manera assem- d’una sala desangelada i colpidora terrible testimoni del poder destruc- abans. És una fragilitat cultural, Horari: de dilluns a diumenge, de bleària, sense que mai hi hagi hagut i amb el suport audiovisual, assis- tor de l’ésser humà. En aquest energètica, econòmica i demogràfi- 10 a 20h. cap direcció, discutint i repartint les no- tim a veure la ruïna no ja com a sentit, la ruïna ens fa reflexionar ca. L’exposició es tanca amb un Entrada gratuïta. tícies en reunions setmanals al C.S.A Can Vies. Des del principi, “La Burxa” la vam Barcelona serà l’escenari del primer festival de cinema polític concebre en català i amb un objectiu clar: ser un mitjà del barri i per al barri. Col·lectiu Catalunya Francès i l’FNAC. francesos que es podran veure a de ficció que en mostren l’estat Per això ha estat sempre gratuïta i per El programa inclourà una com- l’Institut Francès. del món. això hem intentat tenir cura (a vegades el 28 de setembre al 2 d’octu- petició internacional de llargme- El cicle inclourà 14 films, clàs- El jurat del certamen (integrat per amb més èxit que d’altres) de la presen- tació, del llenguatge i de la temàtica. D bre Barcelona acollirà el pri- mer festival de cinema polític, l’ú- tratges de ficció de tema directa- ment polític o bé que l’utilitzen sics i contemporanis, datats entre el 1936 i el 2004, i inclourà tre- directors, escriptors, productors, actors, crítics...) atorgarà el dia de Arran de la refundació, que va tenir lloc nica mostra d’aquest tipus que com a punt de vista a l’hora de fer balls de directors com Renoir, Go- la cloenda el Premi Festival de Ci- el 2001, “La Burxa” va fer un gir i vam s’organitza en àmbit internacio- anàlisi social. També hi haurà pro- dard, Rohmer o Tavernier. Una nema Polític 2005 al Millor Film. apostar per la comunicació popular, en- nal. Els escenaris del festival gramades una sèrie d’activitats altra activitat serà el cicle d’”Imat- Aquest festival convidarà cada tesa com donar veu a qui no en té, seran el Centre de Cultura Con- paral·leles fora de competició ges del món”, que comprèn pel·lí- any un país, que en aquesta pri- construir xarxes d’informació horitzon- temporània (CCCB), l’Institut com ara un cicle de films polítics cules, documentals, films socials i mera edició és França. tals i treballar per aconseguir un canvi social. En aquest procés, vam voler obrir-nos a altres realitats del barri i Dones sindicalistes vam entrar en contacte amb gent d’enti- tats de fora del medi okupa. Així, “La Amèlia Jover Velasco (Cullera (València), 1910 - París, 1997) Burxa” s’ha convertit en l’altaveu de bona part del teixit associatiu del barri. Antonina Rodrigo hi escriu: “De la nostra revolució, en Amèlia treballa al camp i ensenya a En els últims mesos, hem tingut l’ale- sorgirà l’espurna que provocarà l’in- llegir a les criatures sense escola. gria de veure néixer un portal d’internet, ot i que la llei prohibia el treball cendi de la Revolució Internacional, El 1962 tornen a França. A París es BarriSants.org, arran de la iniciativa d’una colla de joves. Junts, treballem T infantil, Amèlia treballa d’apre- nenta en diversos oficis. Quan se’n que és l’única que pot salvar Es- panya”. El 1939 la detenen al port realitza el seu gran somni: després de la jornada laboral a la firma Pie- per seguir construint canals de comuni- va a viure a València, es posa en d’Alacant i l'empresonen. La traslla- rre Cardin estudia en horari nocturn cació entre els col·lectius i persones contacte amb la lluita sindical i amb den al convent de Santa Clara, ha- i forma part de l’Agrupació Confe- que lluiten al nostre entorn perquè el persones detingudes per haver par- bilitat com a presó. Com que està deral de París. “La dama espanyo- món en què vivim sigui més just i més ticipat en la vaga de1932. Treballa embarassada, la porten a l’Hospital la” s’integra a la vida de l’extraradi lliure. Tota col·laboració és benvingu- de mecanògrafa a l’Ajuntament de Provincial de València, on neix la parisenc. Un dia a la setmana Amè- da! València i de cuinera. S’afilia al sin- seva primera filla. Amb l’ajut de lia convida la mainada del barri a dicat de Gastronomia de la CNT de membres de la seva organització, berenar a casa. Manté fins al final la laburxa@laburxa.org València i funda la secció femenina prepara la fuga. Arriba a França, militància al “partit universal” dels CSA Can Vies d’aquesta branca. És membre de cretària general del Comitè Regio- però aleshores la internen al camp Drets Humans indiscriminats. Jocs Florals 42, les Joventuts Llibertàries i d’un grup nal de les JJ.LL. Els seus com- de concentració d’Argelès i després 08014 Sants de la FAI. El 1936 la nomenen se- panys, reacis a reconèixer els mè- al de Bram. Finalment arriba a Text publicat al Calendari de barrisants.org cretària de la secció político-social rits de les dones, respecten les Tunis, on es reuneix amb el seu dones sindicalistes 2005 editat de les JJ.LL. i, el 1938, és la se- seves intervencions. A “Senderos”, company. Allà tindrà dos fills més. per l’Institut Català de la Dona 20 Catalunya. Setembre de 2005
  • 20.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA ENTREVISTA A PATXI PÉREZ, PIONER BASC DE LA INSUBMISSIÓ Di ‘La insubmissió no La Ciutat Invisible: nou projecte autogestionari a ha tingut continuïtat’ Barcelona Mireia Monfort (La Burxa) Text i foto: Toni Strubell profunditat sinó producte dels fets. Tenim una societat totalment cò- xmilitant de la CGT a Girona, moda, que no vol grans sotracs, i E ha novel·lat a “Alma insumi- sa” (Editorial Likiniano) la història del moviment antimilitarista on òbviament hi sobra ETA. L’es- querra independentista no evolu- ciona cap a una lluita més cohe- basc que arrenca amb la visita de rent. Reagan a Madrid (1987), passa -Tornant al llibre, quins temes hi per Bòsnia i culmina amb la sus- desenvolupes ? La Ciutat Invisible obria les seves por- pensió del servei militar obligatori -El tema de la violència hi és cen- tes el passat 11 de juny com un espai tral, però també el tema del marge on conflueixen diversos projectes, amb -Què us ha portat a publicar un evolutiu que tenim com a espècie l’ànim de fer visibles les lluites i les re- llibre sobre la insubmissió? per evolucionar. Crec que els lacions que avui resten ocultes pel -Crec que es mereixia una reflexió homes no som així perquè sí, sinó poder. novel·lada tota aquella època que pel model de societat. Si volem, En aquest local, situat al barri de va marcar tanta gent i que va acon- podem canviar. Jo d’aquesta ne- Sants, al carrer Riego, 35, comparteixen seguir fites sonades. He intentat fu- cessitat en dic “biolluita”. Però la fi- local una llibreria crítica associativa, un sionar les experiències i personat- nalitat i el mitjà han d’anar de la punt de venda de roba urbana amb dis- ges reals amb la teoria i la ficció. A mà.... senys propis, una distribuïdora de ma- part de l’argument en si, el contin- missió? ceptivitat va ser enorme. Això sí, -La guerra dels Balcans hi té un terial per a punts de venda i autogestió gut ideològic, pràcticament d’as- -Malauradament jo diria que s’ha teníem tensions amb l’esquerra paper destacat... de col·lectius i un taller de serigrafia, saig, hi té un paper important. A convertit en una mena d’enganxina ‘abertzale’ que recelava de la nos- -Els Balcans van demostrar, fa així com un centre de documentació i algú fins i tot li ha estranyat que hi que alguna gent porta per quedar tra lluita. Nosaltres l’enteníem total- quatre dies, fins a quin extrem un espai de recerca sobre formes de hagués inclòs una bibliografia. bé, sense que reverteixi després ment diferent, inclús amb cert sen- podem arribar en aquesta societat vida urbanes, precarització, espai pú- -Algun jove despistat d’avui po- en la seva actuació. Hauria de ser tit de l’humor. Ens vam haver de occidental “avançada” en què blic i migracions, entre altres temes. dria pensar que “insubmissió” un acte de desobediència civil guanyar el respecte de la societat vivim. També inclou una zona "Media" amb és el que fa un alcalde del PP conscient i avui això es porta més en general. Hi ha una falta de garanties molt tota mena d’infraestructures per a la co- quan es nega a casar homose- aviat poc. La insubmissió es va -Però inclús els ‘abertzales’ van gran perquè en qualsevol moment municació. Aquest vol ser un projecte xuals... materialitzar en la campanya con- acabar parlant d’insubmissió... es podria repetir. cooperatiu i autogestionari que, a més -Un cop més aquells que defensen tra el servei militar, però un cop -Sí, és curiós. Al principi ens repu- Els Balcans mostren que abans de la recerca d’alternatives al treball aquest sistema injust s’apropien vam guanyar, es va desmobilitzar. diaven perquè no coincidíem amb els governs actuaven militarment i precari assalariat, impulsi les pràcti- d’idees que emergeixen de la Ara compte!, de fet, la “mili” no es la seva ideologia i després se l’han avui “humanitàriament”, amb un re- ques de la política autònoma. il.lusió de persones compromeses va absoldre, sinó que tècnicament feta pròpia, no perquè l’acceptin sultat imperialista quasi igual, però La Ciutat Invisible neix a partir de la per transformar aquesta societat, s’ha “suspès”... des de la base ideològica, sinó per més maquillat. dissolució de l’Associació Cultural per buidar-les de contingut i mani- -Com vau iniciar la insubmissió la praxi del dia a dia. I es van aca- -Com es pot trobar el teu llibre Arran, que l'1 de juliol tancava les seves pular l’opinió pública. Com es a finals dels anys 80? bar apropiant del concepte. als Països Catalans? portes en el local del carrer Premià, 20. poden dir “insubmissos” aquells -Érem molt joves. Nosaltres vam -Com veus el moment actual del -El llibre, de l’Editorial Likiniano El- La Ciutat Invisible, carrer Riego, 35, retrògrades que propugnen l’abso- muntar la primera onada de protes- procés de pau? kartea es pot demanar a pedi- 08014 Barcelona; telèfon 93 298 99 47; i luta submissió al status quo? ta antimilitarista d’estudiants de -Lamento que no s’estigui generant dos@ddt-liki.org o a través de l’E- correu electrònic: -Què representa avui la insub- l’Estat a l’Institut d’Errenteria. La re- un procés de pau des del debat en ditorial Virus. laciutatinvisible@moviments.net ’La batalla del Ramón y Cajal’, un llibre en defensa de la sanitat pública 6è Concurs de Fotografia Memorial Nieves Alonso (Reus) plantilla, el que es tradueix en un lladores de la neteja del RC, que Vicenç Bagan increment de la càrrega de treball només van obtenir suport sindical L’experiència de la lluita mantin- i de l’explotació per al col·lectiu de per part de CGT, tant dintre com Després de l’èxit aconseguit en les dar- guda pels treballadors i les treba- neteges. fora de l’hospital, des d’uns “va- reres edicions del Concurs de Fotogra- lladores de l’Hospital Ramón y Enfront de l’agressió salvatge lors compartits de defensa de la fia Vicenç Bagan, es convoca per sise- Cajal (Madrid) serveix als autors de les contractes de neteja, amb Sanitat Pública, i d’un sindicalis- na vegada aquest certamen que pretén d’aquest llibre publicat per la nova la connivència de les direccions me autònom, participatiu, assem- ser una eina per afavorir el coneixe- editorial Kehaceres per introduir- dels hospitals i dels polítics del bleari i compromès amb els drets ment, l’acceptació i la utilització de la nos en els secrets de la batalla PP, es contraposa la força del sin- socials”. És, així mateix, una mira- bicicleta com a mitjà de transport vàlid i que s’està donant per la privatit- dicalisme assembleari, fet des de da autocrítica de la forma de fer eficient a la ciutat, així com estimular zació de la Sanitat Pública. El lli- baix i pels de baix, implicant altres sindicalisme i una reflexió sobre l’intercanvi d’experiències entre els ci- bre no es queda en un pamflet col·lectius integrats en el Movi- com reprendre la iniciativa sindi- clistes urbans. També és un homenatge sindical i ens explica d’una mane- ment Antiglobalització i estenent- cal enfront del corporativisme i el a un company que combinava el gust ra senzilla i directa, però al mateix la a tots els àmbits socials als sindicalisme groc. Com assajar per la fotografia amb el seu compromís temps de forma contundent, la teja el gran negoci que suposa quals arriben. Perquè la defensa noves formes de lluita i organitza- a favor de la bicicleta, militant de la CGT defensa de les condicions de vida per a les contractes i concessions de la Sanitat Pública ens toca a ció. Com fer que qui pateix les d’Arts Gràfiques i del CEL, el Col·lectiu i treball i, sobretot, de la dignitat privades en el negoci de la priva- totes i tots: metges, ATS, auxi- nostres mobilitzacions no siguin Ecologista Llibertari. El tema d’enguany del col”lectiu de neteja del Ramón titzaciÛ de la sanitat p˙blica, con- liars, resta de personal sanitari, els qui han de ser els nostres és “La bicicleta, un transport a la ciu- y Cajal. tractes que sÛn autËntiques mul- però també malalts i els seus fa- aliats com a usuaris de la Sanitat tat”. El concurs l’organitzen Amics de la A la denúncia, sense embuts, tinacionals que practiquen el miliars, visitants i usuaris, que po- Pública. Bici i Missatgers Trèvol. Trobareu més la política privatizadora del PP, de neoliberalisme polÌtic mÈs salvat- tencialment som totes i tots. Benvinguda l’editorial Kehace- informació a les webs dels organitza- la Sanitat Pública a la Comunitat ge, rendibilitzant al m‡xim els re- El llibre critica el col·laboracio- res i la col”lecció “Des de abajo”, dors o contactant amb els organitza- Autònoma de Madrid, en les cursos i abaratint costos amb la nisme dels sindicats majoritaris que s’inicia amb aquest volum. dors a l’adreça trevol@trevol.com i als seves diverses formes, co- reducciÛ díocupacions on Ès (CCOO-UGT) amb les gerències Tant de bo que aquest espai ser- tel. 93 498 80 07 o 93 498 80 70. El perío- mençant pels serveis de neteja i possible, i si no Ès possible assu- dels hospitals i de les contractes veixi de fòrum de debat on con- de de participació acabarà el dimarts 13 estenent-se de forma successiva mint cada vegada mÈs quantitat posicionant-se en contra dels in- flueixin lluites socials al marge de de setembre de 2005. a la resta de col·lectius, ens plan- de funcions sense augmentar la teressos dels treballadors i treba- corporativismes. Catalunya. Setembre de 2005 21
  • 21.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA EL CANTAUTOR DE XÀTIVA HA PUBLICAT EL SEU PRIMER DISC “BARRICADES > CRÒNIQUES SOTA EL SOLC DE PAPER” A LA DISCOGRÀFICA INDEPENDENT PROPAGANDA PEL FET Feliu Ventura, com el rent Text i foto: Jordi Martí Font reixen una mica més el panorama dels interrogants que ens podríem “No entenc una altra forma de fer en no saber d’on ve aquest xic cançó que la que parla pels qui ni cap a on va, amb un esplendo- no tenen veu, mitjans ni força rós mostrari d’aquesta música po- per seguir lluitant” pular catalana de què gaudim ara després d’anys de sequera absolu- BLACK.BAUDELAIRE empre arribo tard als llocs ta: Xavi Sarrià d’Obrint Pas, Miquel “CUIDADO” “Somos los negros S però quan hi arribo… quan hi arribo em miro el que hi ha, ho valoro i si m’arravata, ales- Gil, Muriel i Vanessa de Carraixet, Carol Duran de La Carrau... Aquest jove de Xàtiva ha des- hores, és fantàstic. I Feliu Ventura brossat definitivament el camí del del sistema” ho ha fet. Cantautor amb actitud cantautor desacomplexat, comba- combativa i embolcall poètic, el tiu i sense manies estètiques que Carlos Undergroove creador de Xàtiva el vaig sentir fa semblava que se’ns negava en les (undergroove @ mixmail.com) mesos i potser fins i tot anys. I no li darreres dècades als Països Cata- Kasba Music ataca de nou!!! Des del vaig fer cas. lans. Per Feliu Ventura, la defensa mateix cor del Raval barceloní ens mos- Per casualitats de la feina, va fer del territori davant de l’especulació tren una vegada més l’esperit mestís cap a les meves mans un exem- provocada per la “globalització de d’aquesta ciutat de Barcelona!!! Però plar del seu primer cd, “Barricades la injustícia”, “salvar a pams el aquesta vegada les paraules prenen de paper”, primer cd perquè abans propi territori”, és també bàsica en tota la importància, paraules en clau ja havia tret una maqueta que ara el camí de la dignitat. Per Feliu hip-hop, hip-hop mestís, mestissatge ja és introbable. Sentint-lo vaig co- Ventura, l’emoció que provoca esti- internacionalista, Senegal, França, Ma- mençar a escoltar-lo i em va co- mar no respon a normes preesta- rroc i Catalunya, tot un mÛn d’experièn- mençar a caure la bena dels ulls blertes per a qui vol dictar com cies i cultures, compte!!! Així és el nou (…i de les orelles), hi va contribuir hem de viure i ens diu insistent- disc de Black.Baudelaire, un grup jove i l’Helena Morén en un article en viu el d4e Porrera a l’hora de veure en la defensa de la vida davant de ment que les xiquetes amb els xi- en constant evolució però amb compo- què parlava de la seva presentació què val la pena i què no. I a la Fira l’economia. Per Feliu Ventura, la quets i els xiquets amb les xiquetes nents curtits en mil i un escenaris; entre a Barcelona i, sobretot, la lectura hi va cantar estremint l’escàs pú- “Poesia” és “patrona de la vida” i no ...i prou. Per Feliu Ventura, “cons- ells Stephane Laidet, antic membre de atenta i reiterada d’uns textos que, blic present, amb una guitarra s’està de dir quina poesia, la de truiran el món els pobles lliures”. Color Humano, i Badakar Gaye, natural malgrat la meva primera impressió, magnífica del multiinstrumentista, l’Estellés, per exemple; ja era hora, Per Feliu Ventura, “mentre qui es- de Senegal, els quals van ficar la llavor s’aguantaven –i de quina manera- i productor i amic Borja Penalba, un hi afegeixo jo, que el posem a on li criga la història siga només el per a la creació de Black.Baudelaire eren plens de profunditat, poesia i dels guitarres més solvents de l’ac- toca al més gran dels grans menja- poder alçarem en la memòria barri- juntament amb Nico Boudou i Franck compromís. Així que fa uns pocs tual panorama musical dels Països dors de pebrots fregits! Però no cades de paper”... i t’asseguro, Fiedler, exColor Humano, i Kyzer, dj ma- mesos, quan es va apropar a can- Catalans. només de la poesia del Vicent An- Feliu, que hi serem, a les barrica- rroquí de l’escena raggamuffin france- tar pel Camp de Tarragona, vam Feliu Ventura canta a la vida drés viu el cantautor, perquè canta des, al carrer, tant si són de pedra sa que al 2004 va ser substituït per Dj anar a veure’l a Vila-seca, a la IV plena i lliure: ‘No voldria aquesta també Miquel Duran, autor del com de paper. Perquè malgrat tot Weas, de l’escena hip-hop suïssa, i es Fira de Música al Carrer, i això ja vida meua sense llibertat sencera i poema “Lliberat” que Ventura recita “açò no es Ramalah ni eres ma- va afegir a la banda Lune de l’escena va ser definitiu. Venia de triomfar al sense tu’ diu a “Dessota els àl- magníficament e la cançó del ma- putxe, ciutat de les ciències, ciutat francosenegalesa. costat de Lluís Llach, sempre tan bers”, mentre ens crida a la lluita teix títol. Les col·laboracions acla- de la pols”. “Cuidado” ens passeja entre la poe- sia de carrer i els contes africans nave- gant sobre bases hip-hop amb influËncies diverses com el blues, el La discogràfica independent Comú fa tres propostes Concert jungle o la música africana i aportant molta música orgànica a banda dels musicals anticapitalistes des del País Valencià multicultural ‘scratxes’ i les bases programades. MallorcaMón Amb líriques profundes, socials i expe- Col·lectiu Catalunya Ja fa algun temps que venia pre- riències de la vida, demanen a crits una parant-se aquest disc de la for- l passat 25 de juliol va tenir igualtat per a tots i totes i una lluita constant pels nostres drets. Un disc per MÚSICA PER UN GUATEKE ANTICAPITALISTA: 12 ANYS mació castellonenca. La seua música d’arrel jamaicana i d’in- E lloc a Ciutat de Mallorca el concert multicultural Mallorca- cantar i reflexionar, per escoltar i ac- DE COMÚ fluència jazzística, ja és ben co- Món amb el lema "Català llen- tuar, per veure el nostre futur davant i Finalment surt el promès CD re- neguda per les comarques cas- gua per conviure", un concert deixar de somiar. copilatori de la Comú. Una mena tellonenques a través del llarg organitzat conjuntament per A banda dels músics mencionats, la de reconeixement a totes les seguit de concerts realitzats als Joves de Mallorca per la Llen- riquesa de “Cuidado” ve en part dona- bandes que han treballat amb darrers anys, la majoria d’ells gua (JML), l’Obra Cultural Bale- da per les col·laboracions que donen Comú en aquests 12 anys de tra- fets en suport de diferents ar (OCB) i diverses associa- forma a aquest treball. Diversos com- jectòria editorial i contrainformati- proposta d’avanç cap a la nor- col·lectius socials de base: Casal cions d’immigrants amb ponents del col·lectiu barceloní multi- va. Contratempo, Inòpia, Allora- malització de la música contem- Popular de Castelló, Festes al- l’objectiu de donar a conèixer disciplinar 08001 aporten una gran ri- laiglesia, Kelvinator, porània en català. Les seues lle- ternatives de Borriol, Ateneu Lli- als nouvinguts les principals quesa instrumental afegint guitarres, Nolimetangere, Agraviats, Priso- tres entre allò polític i allò bertari de Castelló, Aplec dels manifestacions culturals catala- baixos i bateries. Marina, cantant d’O- ners Of War, Ki Sap, Batzak, personal, la seua música contun- Ports, L’Avanç, Maulets, Graüll nes i aplegar gent de qualsevu- jos de Brujo, Cachaface, veu a Che Su- Ghetto, X Fanekaes, Necesidad dent, farcida de matisos, i la Roig, etc. Un total de 10 temes, lla procedència per reivindicar la daka i diverses veus més converteixen de Luchar, Mankaos, Djvu, Herb, seua qualitat resulta realment en català i anglès, conformen interculturalitat des de l’òptica “Cuidado” en un treball més mestís si Zenka, Gargamboig i La Karras- sorprenent quan veus que aquest disc; cançons, des de les de la cohesió social. cap i sobretot més ric en la part vocal, ka. Un total de 18 temes. aquest és només el seu primer veus d’Irene i Borja. Cal destacar El concert va comptar amb integrant el castellà, el wolof, el francès, GRUP: INÒPIA; CD: “LATENT” disc. Les referències sonores ca- una interessant versió de Nina les actuacions d’Al-Mayurqa, l’àrab i l’anglès. Tot un món dins d’a- Inòpia, amb el seu camí discret, minen entre bandes com Faith Simone a mode de reconeixe- Els Pets i el cantant senegalès quest treball, un món que crida per sor- potser siga una de les propostes No More, Soundgarden, Radio- ment d’aquesta veu comprome- Youssou N’Dour, una cercavila tir endavant, per veure la llum i obrir en català més arriscades eixides head o Pi-LT, tot i que a la seua sa amb els Black Panthers. d’elements festius tradicionals, i fronteres! des del País Valencià. Evitant cosmovisió discogràfica caben parlaments com el de Madiop Baba, el black.baudelaire, un ‘griot’ caure en els estereotips o el foc- des de l’Ovidi Montllor o Pi de la Més informació a districo- Diagne, un sindicalista sene- urbà que no utilitza les paraules com a klorisme que sovint caracteritzen Serra fins a Fugazi o The Cure. mu@hotmail.com i galès de la CGT que instà els armes sinó com a remeis. “Cuidado”!!! a moltes bandes del “rotllo” de GRUP: CONTRATEMPO; CD: http://districomu.homelinux.n compatriotes a fer una Mallorca per ací, Inòpia resulta tota una “BRJ SKA SOUNDS” et intercultural de tots i totes. 22 Catalunya. Setembre de 2005
  • 22.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN “Inicis d’un en el seu context històric tant na- cional com local. El llibre compta, Toni Strubell ha escrit una obra mu- sical lúcida, emocionada i ne- na en els ambients anarquistes des de les darreries del segle XIX. sindicalista així, amb una extensa primera part cessària. Una obra que tracta d’I- La trama principal es desenvolupa llibertari” que va de 1905 a 1914 i una sego- sabel Vilà, primera dona els anys vint a Barcelona, just na que completa el període. Cada sindicalista de Catalunya, que abans de la dictadura de Primo de una d’aquestes parts inclou les fundà diversos sindicats de l’AIT, Rivera. Una ciutat submergida en pertinents situacions en el context que patí l’exili a Occitània i que fi- els enfrontaments entre obrers i de Badalona i en el de Catalunya, nalment tornà a Catalunya per en- patrons, entre l’Únic (el sindicat sense obviar el marc estatal i inter- senyar en una escola laica on hi anarquista, la CNT) i el Lliure (el nacional. El llibre adquireix així una treballà, gran part del temps sense sindicat patronal). La novel·la rela- rellevància, com he dit al principi, cobrar, fins a la seva el 1896. ta la vida d’una nissaga de l’alta no només d’història local sinó que- Una obra lúcida on l’autor des- burgesia catalana, amb el recurs ‘La pesadilla de esdevé una imprescindible guia per la vida d’aquest persontage i criu en diferents capítols episodis de la vida d’Isabel Vilà des dels 15 de diversos ‘flash back’ sempre ben contextualitzats. Darwin’ pel sindicalisme revolucionari i lli- anys i que aprofita per fer una des- bertari que es desenvolupà en cripció de la societat d’aleshores Josep Estivill aquests anys al nostre país. Els amb les colònies obreres, la seva autors recreen la història amb de- explotació, les lluites dels sindicats, Sabíeu que al voltant del llac Victòria tall i s’estan de donar massa opi- les guerres colonials i la duresa de (que té una superfície dos cops més nions personals que molts cops l’ú- l’exili. gran que Catalunya) durant segles hi nic que fan és espatllar els llibres Una obra emocionada on Toni havia un ecosistema molt sofisticat JORDI ALBADALEJO I JOAN d’història. Strubell traspua en cada pàgina amb centenars d’espècies animals i un ZAMBRANA Per cert, l’Annex final amb un respecte per la persona i l’obra d’I- sistema econòmic i social de gent que Edicions Fet a Mà llistat exhaustiu dels articles publi- sabel Vilà i fa de cada paraula un vivia de la seva explotació sostenible, (fet_a_ma@yahoo.com) cat per Peiró durant aquest període homenatge humil on, amb admira- però que fa uns cinquanta anys s’hi van requereix una obra complementà- ció, fa pal·lesa la fermesa i la ne- abocar uns quants exemplars de nero, Jordi Martí Font ria que algú desenfeinat podria fer cessària força per fer que ella, una un peix molt agressiu que ha anat des- com és l’accés a aquests articles dona en els finals del segle XIX, truint l’estabilitat de moltes altres espè- En la recomposició de la història per part del gran públic. És una fei- dugués a terme la lluita per la cies fins a provocar-los la desaparició? del moviment llibertari català i de nada però valdria la pena. transformació social mitjançant el La pesca d’aquest peix, però, molt l’explicacio de les vides de les per- sindicat i l’educació. preuat al primer món, s’ha triplicat, i sones que el van fer possible, I finalment, aquesta és una obra Per les seves pàgines podrem així, grans avions l’exporten cap als aquest llibre, obra de Joan Zam- necessària per recuperar la memò- desfilar per llocs com el centre es- països occidentals en el marc d’un mer- brana i Jordi Albadalejo, omple un ria històrica, per no oblidar aquells piritista i esperantista Luz y Pro- cat cada cop més globalitzat (i més in- espai que des de la història local episodis que les classes dominants greso, la casa de barrets Ca l’An- just). ens ajuda a la reconstrucció de la i els seus escrivents volen deixar geleta, per cafès com el Aquest és el punt de partida de “La visió que tenim sobre la nostra caure en l’oblit, per recordar-nos Gambrinus o l’Oro del Rhin, tastar pesadilla de Darwin”, el documental de història nacional. contínuament l’exemple de perso- les begudes i cançons del moment. l’any, dirigit per Hubert Sauper. S’hi de- És una vergonya que Peiró no nes que com l’Isabel, van lluitar Importants fets històrics formen nuncien les desigualtats salvatges d’a- sigui conegut per l’actual classe tota la seva vida per un món millor part de la trama, l’assalt al “Cu- quest comerç basat en els sants princi- obrera catalana tant com ho és per a tothom, que portaven un món Cut”, el desastre d’Annual o l’as- pis del liberalisme i el lliure comerç que Cruyff o Companys. I és una ver- nou en els seus cors. L’autor cita sassinat del Noi del Sucre. I les aboquen molts països a la misèria. És gonya perquè la seva alçada com una frase, paradigma de l’anterior: persones: escriptors, polítics, mi- increïble -comenta Sauper- que allí on a personatge històric és immensa. “Com és possible que el poble co- nyones, militars, coristes, pinxos i una matèria primera és descoberta, els Tot i així, el seu coneixement és negui i admiri les vides de Cambó barjaules, empresaris i obrers, tots habitants de les comunitats locals poc i difícil ja que els llibres que d’Ors i Maura, i desconegui del tot tenen la seva gran o petita part de moren en la misèria, els seus fills es n’apleguen els articles són molt di- la de gent com l’Isabel Vilà?”. protagonisme. converteixen en soldats i les seves fi- fícils de trobar en edicions dels Així, a través de la vida dels per- lles en minyones o prostitutes. anys setanta i de biografia comple- ta no n’hi ha cap al mercat. Per “Isabel ‘cinc “Rosa de foc” sonatges, se’ns ofereix una com- pleta imatge d’una ciutat i uns Escoltar i veure una vegada i una altra les mateixes històries em posa ma- això ens hem de felicitar que hores’” JOAN AGUT temps, de la vida quotidiana, dels lalt. Després de centenars d’anys d’es- aquest llibre ens n’aporti una bona TONI STRUBELL I TRUETA Editorial Proa problemes i dels anhels d’aquella clavitud i colonialisme a Àfrica, la glo- part, aquella que es produeix a Ba- Llibres del món i de la bolla gent, i tot això dins del quasi angoi- balització dels mercats africans és la dalona de 1905 a 1920, els anys Abril 2005-07-19 Francesc Poblet xant rerefons d’una ciutat amb -per tercera i més terrible forma d’humiliació de formació. Són aquests uns anys l’adolescent protagonista- “moltes per a la gent d’aquest continent. L’ar- intensament viscuts per Peiró que Pau Juvillà “Rosa de foc” pren el títol de com portes obertes que van directa- rogància dels països rics cap al Tercer Albadalejo i Zambrana enquadren s’anomenava la ciutat de Barcelo- ment a l’infern”. món (que representen 3/4 parts de la hu- manitat) està creant immensos perills futurs per a totes i tots? Sí, perquè la Revistes pesca i l’exportació del nero, en mans d’indústries privades, al marge de les comunitats tradicionals, aboca milers de persones a la desestructuració so- cial i la misèria. Paradoxes de la vida: països com Uganda, Tanzània i Kenya exporten peix als països rics quan bona part dels seus ciutadans pateixen greus desnutricions. Irònicament, el docu- mental mostra l’arribada de sacs de fari- na i arròs procedents de l’ajuda interna- cional. Robatori i beneficència, dues paraules que solen anar plegades. El malson de Darwin a què fa referèn- cia el títol és el malson de l’evolucionis- me que fa que unes espècies desplacin les altres. Una teoria que s’il·lustra exemplarment amb la pesca del nero al LIBRE PENSAMIENTO LA TRONADA LO GARGALL FER POLEMICA llac Victòria però que, de fet, és el ma- Revista de reflexió i debat de la Publicació Llibertària de la comarca Publicació alternativa trimestral de Revista llibertària d'informació, crítica teix malson del domini dels pobles rics CGT. Núm. 48 Dossier "De la CNT del Vallès Oriental. Gratuïta. Format les comarques del Pallars Jussà que i de pensament. Apartat 21005, sobre els pobres. L’opulència dels uns i de 1978 al 2005 de la CGT”. periòdic. torna a sortir de fa poc. 08080, BCN. www.polemica.org / po- la misèria dels altres. Suscripciones@rojoynegro.info revistalatronada@yahoo.es logargallfer@yahoo.com lemica@polemica.org Catalunya. Setembre de 2005 23
  • 23.
    EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA JUANJO I CARME, PARE I MARE DE PEDRO ÁLVAREZ > LES PARAULES SÓN PUNYS ‘Van detenir un dels Igualtat seus i el van deixar anar’ Jordi Martí Font, Priorat (jordimartif69@mesvilaweb.com) La possibilitat extrema de ser, de viure i de ser iguals resulta pròpia d’un mal- son totalitari i totalitarista. Mai els és- Enguany, fa tretze anys, Pedro va ser assassinat d’un tret al cap sers humans no hem estat iguals i es- pero que mai ho haguem de ser per caprici de ningú. De la mateixa forma, la “igualtat d’oportunitats” que el libe- > LA FRASE... ralisme mostra orgullosament com a marca de la casa em repugna des del moment que el que diu i el lloc a on es dirigeix és, precisament, cap a la desi- gualtat dels mínims desitjables per a totes les persones del món. Uns mí- nims que crec que sí que han de ser iguals, tot i que els mínims de què jo parlo no són “mínims” mínims, i segu- rament els ultres del liberalisme -i els no ultres també- pensaran que els meus mínims són molt més que els seus màxims. La llista dels drets que han de possi- bilitar la igualtat que jo defenso, basa- da no en les oportunitats sinó en els “El fet de recordar mitjans de supervivència -que ells pot- aquest cas és ser qualificarien de conseqüència de perquè no es la bona administració de les primigè- torni a repetir” nies possibilitats- de què crec que s’han de dotar-se totes les persones Aquest any, la campanya per demanar justícia al cas de Pedro ha començat a les festes de Gràcia i durarà fins al novembre per poder participar de la vida social plenament són l’habitatge, la sanitat, Ricard Vilaregut Saez tot ha quedat sense resoldre. ció, pràcticament ens van fer fora a tasca? l’alimentació, el transport, el vestit i la Foto gran: Mireia Bordonada Des de el any 1995 la família in- cosses. -Doncs entre nosaltres (la família) i cultura. Aquests són els mínims ne- sisteix en la necessitat de poder in- -Vosaltres anàveu a presentar els amics del Pedro a través d’una cessaris que hem de garantir entre l desembre d’aquest any farà tervenir en la pràctica de tota una denúncia? plataforma hem organitzat aques- totes i tots per a una vida social digna i E 13 anys que el jove de tan sols 20 anys Pedro Álvarez, després d’una discussió de trànsit sèrie de proves que, sistemàtica- ment, li son denegades, inclús en el Tribunal Constitucional. El -Nosaltres no hem denunciat ningú, no tenim ningú per denun- ciar. A nosaltres ens van despertar tes campanyes de denúncia que continuaran fins que es faci justí- cia. A més, molta gent de Barcelo- basada en la igualtat també com a norma. Per això, cal abolir els privile- gis, sí, entre ells l’herència, i la possibi- en què van participar la seva núvia 28.09.2000 la Secció Novena de la a la matinada dient-nos que teníem na, l’Hospitalet i de la Verneda litat de l’explotació dels uns pels al- i dues persones més, va morir d’un audiència Provincial de Barcelona el nostre fill a l’hospital amb un tret (barri natal de la família Álvarez) tres, així com la producció organitzada tret al cap en un carrer de l’Hospi- decideix, per segon cop, arxivar el al cap. El que volem, precisament, ens han donat suport i han col·la- de coses innecessàries que ara ens talet de Llobregat. Aquella nit, quan cas. La seva familia no s’ha cansat és que s’investigui el cas per saber borat a donar a conèixer aquest omplen les cases i la vida. Coses que Pedro acompanyava a la seva mai de denunciar el cas realitzant qui va matar el nostre fill. cas. són fruit de la necessitat d’esdevenir núvia Yolanda a casa, un cotxe continuament xerrades a diferents -Però vosaltres sabeu qui és... -Perquè ahir va ser el seu fill part del mercat, compradors, produc- Opel Vectra blanc, gairebé atrope- espais i reprenent cada any, con- -Sabem el nom que la premsa va però demà podrem ser qualse- tors en aquest cas, d’un mercat que ja lla Yolanda. El conductor es baixa i juntament amb els amics d’en publicar (el que la mateixa policia vol... ha arribat al sostre en la producció de agredeix a la núvia, Pedro va a de- Pedro, dels volts de setembre a de- va detenir) però ni l’hem vist ni -Evidentment, el fet de recordar les necessitats bàsiques que apuntava fensar-la i, segons més tard, jeia al sembre, la campanya per exigir tenim proves contra ell. El qui ha aquest cas és perquè no es torni a més amunt. Aquest sostre, però, com terra assassinat d’un tret al cap. justícia. d’investigar és la policia o el jutge repetir. S’ha de tenir clar que hi una a conseqüència de l’objectiu d’igualtat L’assassí va pujar al cotxe, on l’es- Ara, Juanjo Álvarez, el pare de però ningú no ho fa. persona perillosa i armada que que jo pregono, no ha fet possible que perava la seva dona, i es dóna a la Pedro, s’enfronta a una denúncia -Vosaltres sospiteu que la poli- està lliure i voltant pel carrer. I qui un gruix important de població tingui fugida. per “desacatament” i a una petició cia encobreix l’assassí? et diu que si en el primer assassi- accés als mínims que jo apunto... i Poques hores després, fou de- del fiscal de dos anys de presó i -Home, l’evidència ens diu que sí. nat ha quedat impune no ho torni a això no pot ser. No podem continuar tingut un sospitós que resultà ser dures sancions econòmiques per Van detenir una persona que era provar una altra vegada. acumulant foteses. un policia de paisà adscrit –ironies criticar la decisió judicial. dels seus i la van deixar anar al cap -Els han intentat pressionar per- El camí cap a la igualtat real, que mai de la vida- a la Brigada de Segure- Els pares del jove assassinat, en de set dies. què deixen les campanyes? no limitarà les diferències individuals tat Ciutadana. El detingut tenia un Juan José i la Carmen, ens expli- A més, diuen que no existeixen -Doncs sí, ens han punxat contí- però alhora no les pujarà a l’altar de cotxe de la mateixa marca i color, quen tot aquest procés i ens situen les proves que podien demostrar la nuament el telèfon i jo mateix l’individualisme extrem que patim ara, l’edat i les característiques físiques en un cas que no és únic però que implicació del detingut, quan ells (parla el pare) estic imputat amb és llarg i complex i passa per una eco- coincideixen, freqüentava la zona i comta amb una característica que són els que les han de buscar. No càrrecs d’un delicte d’injúries i nomia que passi a mans dels produc- tenia una intensa vida nocturna. sí que el fa destacable: El pare i la em crec que no trobessin ni proves d’obstrucció a la justícia, encara tors-consumidors basada no en el Tot i la detenció feta per la mateixa mare de l’assassinat, Pedro, no ni tan sols empremtes al lloc dels que això no em preocupa massa. creixement i en la superproducció ex- policia, l’agressor sortí en llibertat s’han conformat amb la versió poli- fets. -Aquest any, la campanya per trema com ara sinó en cobrir els objec- al cap de set dies amb l’argument cial i han continuat denunciant qui -I els polítics que en diuen de tot demanar justícia al cas del vos- tius socials de dignitat i dedicar una jurídic de falta de proves conclo- va mar el seu fill. això? tre fill comença més aviat oi? part a intercanviar amb la resta de pro- ents, una jutgessa de l’Hospitalet -Vam intentar parlar, sense acon- -Sí, normalment la campanya co- ductors, reduint les possibilitats d’es- va arxivar la causa sense cap tipus -Aquest any es compleix el 13 seguir-ho, amb polítics com en mença pels volts del mes de se- peculació i d’enriquiment extrem que d’investigació i, sorprenentment, aniversari de la mort del seu fill. Pujol, en Maragall i l’exconsellera tembre i acaba amb una manifes- les necessitats mÌnimes produeixen quan amics i familiars de Pedro Ha rebut cap explicació per part Cuenca. Tots s’han escaquejat o tació a mitjans desembre però ara entre els que una part de la socie- van presentar un recurs a l’Audièn- de la policia? desentès del problema. Només en aquesta any ja s’ha fet algun acte tat anomena “triomfadors” o “rics”, el cia Provincial de Barcelona per exi- -En tots aquests anys no hem Jordi Portabella, d’Esquerra Repu- durant les festes del barri de Grà- que equival a dir-nos la resta “fracas- gir la reobertura del cas, la jutges- rebut cap resposta ni de la policia blicana, ens va escoltar preguntant cia. sats” i “rucs”. La igualtat econòmica la sa de l’Hospitalet va ser ni de ningú a la mort del nostre fill. pel nostre cas al Parlament de Ca- Existeix una coordinadora de su- construirem reapropiant-nos de la pro- traslladada casualment a la secció Ans al contrari, vam rebre un tracte talunya. port a la família de Pedro Álvarez ducció i creant-ne d’alternativa, per de l’Audiència on s’havia de decidir molt dolent per part del jutjat i la co- -Vostès fa 13 anys que a través amb un mail que és el pedroalva- exemple a través de cooperatives. La sobre la reobertura. Evidentment, a missaria de l’Hospitalet de Llobre- de campanyes constantment rezp@yahoo.es i un número de societat llibertària serà igualitària i per l’Audiència es va tornar a arxivar el gat. Després de l’enterrament, van recordant aquesta injustícia. compte corrent a ‘la Caixa’, al 2100 tant socialista. cas. No hi hagué més detinguts i quan vam anar a demanar informa- Qui els ha ajudat en aquesta 2823 77 0100307264
  • 24.
    Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 La situació de l’economia de l’Estat espanyol a l’any 2004 Informe del Seminari TAIFA, número 1. 2005 Foto: Josep Puigdollers ÍNDEX a.- Presentacions 2. L'economia espanyola Beneficis 2.5. La macroeconomia 2.1. Qui, com i per quant es treballa La dinàmica productiva 2.6. Benestar material de la població b.- La situació de Ocupació Producció i viabilitat ecològica l'economia de l’Estat Salaris 2.3. La distribució de la renda 3. El model de desenvolupament l'any 2004 2.2. On es treballa: el sistema 2.4. Els serveis socials productiu Educació 1. En el context de l'economia Nombre d'empreses Sanitat 4. L'avaluació de TAIFA mundial Ocupació Pensions Propietat Habitatge c.- Glossari CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (I). Setembre del 2005
  • 25.
    Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 PRESENTACIONS Presentació del Col·lectiu Catalunya La situació de l’economia de l’Estat Amb la publicació d’aquest informe econòmic en les pàgines de la revista “Catalunya”, les i els membres del Col·lectiu Catalunya fem realitat una de les nostres intencions com a col·lectiu editor que no és altra que posar en mans de la classe obrera les informacions necessàries per entendre espanyol en l’any 2004 el context econòmic en què som explotades per tal de, després d’una presa de consciència col·lec- tiva i un camí marcat per l’assemblearisme,l’ho- ritzontalitat i la participació, esdevenir ames i amos del nostre propi esdevenir, sense interme- diaris i també sense explotació. I no falta tant. Presentació de Taifa El Seminari TAIFA(1) ha decidit iniciar la realitza- ció d’uns Informes amb l’objectiu de presentar as- pectes de la nostra economia i la nostra societat de forma breu, senzilla i comprensible per a les persones que no tinguin una formació tècnica en economia, però vulguin entendre la societat i l’e- conomia en la qual viuen. La nostra idea és simplificar molt les exposicions, però basant-nos en informacions rigoroses i el més sòlides possibles. De manera que, encara que en cadascun d’aquests escrits no es demostri tot allò que es diu, el que diguem estigui basat i protegit per dades i documentació àmplia i rigorosa. Iniciem els nostres Informes tractant de reflectir la situació de l’economia de l’Estat espanyol a l'hi- vern de 2004, és a dir al començament de 2005. És un punt d’arrencada com qualsevol altre, però du- rant 2004 s’han produït alguns esdeveniments a les locomotores de l’economia mundial que poden servir de fites per a fixar períodes: a Estats Units, a finals d’any, hi ha hagut unes eleccions presiden- cials, que encara que guanyades pel president an- terior, no deixen de marcar un nou període en l’e- conomia més poderosa del món; a la Unió Foto: Josep Puigdollers Europea, al maig van ingressar-hi deu països nous, es va elegir un nou Parlament, es va redactar un Tractat-Constitució i a finals d’any s’ha establert una nova Comissió. El començament d’un nou període es fa encara més palès a l’Estat espanyol. Especialment perquè al març de 2004, va haver-hi un canvi de govern després de vuit anys que aquest estigués en mans del Partit Popular. Suficient també per a conside- rar que comença una nova etapa. 1. EN EL CONTEXT DE L’ECONOMIA Per això comencem tractant de presentar com és la situació de l’economia espanyola en el marc de MUNDIAL Àfrica Mitjà Orient i Nord Altres d’Àfrica. 4% subsahariana. l’economia mundial, a finals de 2004, el que pro- economies En el 2004, l’economia mundial està travessant 3% porciona la situació de l’economia al comença- avançades. 8% ment del 2005. Es tracta de marcar les tendències un període en certa manera estrany, definit per d’evolució, no tant els detalls de cada aspecte. la continuïtat i aprofundiment del neoliberalis- Per això utilitzarem tant dades sobre l’Estat es- me, i durant el qual, s’està creixent entorn del Amèrica llatina. 8% panyol com sobre Catalunya, sempre que ens aju- Japó. 7% 5% com mitjana (el que és una taxa bastant ac- din a expressar la situació i les tendències generals en ambdues. Partint d’aquesta “foto fixa” anirem ceptable) però al mateix temps es troba amb presentant en Informes successius aspectes dis- molts problemes. tints de la nostra economia amb l’esperança que ens ajudin a entendre-la millor. A fi de facilitar la En els països rics, les economies dels quals Xina. 13% seva comprensió, al final del mateix s’inclou un Glossari que recull els principals conceptes tècnics exerceixen de motor de l’economia mundial, que emprem. ens trobem que: L’avaluació d’una economia depèn molt del lloc on * A Estats Units (EEUU), l’economia més po- es situï qui l’avalua. No és el mateix una avaluació Àsia de la marxa de l’economia espanyola feta des de derosa del món, encara que té un creixement de UE. 19% països en la perspectiva dels empresaris o dels bancs, que la la seva activitat econòmica bastant satisfactori, desenvo- que es fa des de l’òptica dels treballadors. Les amb un creixement del PIB del 3% de mitjana lupament. nostres anàlisis de l’economia es situen en aques- 11% entre 1980-2000 i del 4’3% en el 2004, experi- ta última posició, la dels treballadors i les classes populars. menta dos forts dèficits que estan entre els ma- jors de la seva història: el dèficit fiscal (4’2% Altres països en Aquests Informes estan concebuts per a ser usats del PIB) i el dèficit extern (per sobre del 5%) desenvolupament. com a instruments de formació i d’anàlisi per a en- 7% que li poden generar problemes econòmics tendre la nostra economia i la nostra societat. Van dirigits a tots aquells que participen o vulguin par- greus al país. L’ocupació que genera és bastant EUA. 20% ticipar en la construcció d’altra societat més justa precària i els salaris estan per sota dels de les i harmònica. És inevitable que la seva lectura re- generacions anteriors, trobant-se, a més, el país quereixi un cert esforç, però esperem que els pos- Gràfic 1: Repartiment del PIB mundial en paritat de poder de compra. sotmès a la bogeria guerrera de la seva adminis- sibles lectors estiguin amatents al mateix. Dades del 2003. tració. CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (II). Setembre del 2005
  • 26.
    Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 * La Unió Europea (UE) està estancada, (creixe- de França de 25.300 euros(3). Dins la UE de 15 2.1. Qui, com i per quant es treballa gint la “flexibilització de la mà d'obra” i la legis- ment del 2,1% entre 1980-2000; i del 2’6% en estats, l’Estat espanyol està en el grup dels països lació de l’Estat ha anat dirigida a facilitar l'e- 2004) i els seus països més rics estan creixent pobres, però és la més rica d'aquest grup, per da- Ocupació xistència de contractes “més flexibles”, és a dir molt poc en els últims anys(2). Presenta una taxa vant de Portugal i Grècia. En la UE de 25 l’Estat de tipus temporal i en precari. En conseqüència d’atur molt alta per a ser una de les zones més ri- espanyol està per damunt també de tots els nous L’any 2004, a l’Estat espanyol, la població que els contractes en precari han augmentat molt, ques del món. membres. L'entrada d'aquests països ha fet que vol i pot treballar - la població activa – és de provocant que la proporció de treballadors que Espanya passi a una situació intermèdia entre tots 19.300.000(4) persones, i la taxa d'activitat se tenen contractes estables disminueixi substan- * Japó surt molt lentament de gairebé una dècada els països. Un mer efecte estadístic fa que l’Estat situa en el 56%, una de les més baixes de la UE. cialment. La taxa de temporalitat dels contractes d’estancament. Pràcticament no creix en la dèca- espanyol ja no estigui entre els països més pobres La taxa d'ocupació és del 50,1% i la taxa d'atur en l’Estat està a l’entorn del 30%, el que situa da dels noranta, encara que ho fa a un 4,4% el de la UE, sense que per això el nostre nivell de del 10,5% de la població activa, sent la més alta l’Estat espanyol al capdavant de la UE pel que fa 2004 vida intern hagi canviat per res. de la UE-15; dins de la UE-25 només Polònia, a ocupació precària, amb un percentatge molt Eslovàquia i Lituània presenten unes taxes d'atur major que el de la majoria dels altres països de la Durant un període de 2004, octubre i novembre, Catalunya és una regió rica dintre de l’Estat es- superiors a l'espanyola(5). UE, la mitjana de la qual de contractes de durada va augmentar el preu del petroli, el que semblava panyol. Abans estava entre les primeres de la 17 determinada (temporals) és del 12,03%. Segons posar en perill el creixement mundial, però comunitats autònomes, però ara està la sisena, ja L'atur sofreix moltes diferències regionals: men- un estudi global sobre les Perspectives d'Ocupa- aquest preu ha tornat a baixar i ara oscil·la per que recentment li han passat per davant altres tre comunitats com Navarra i Aragó es troben ció de l'OCDE, l’Estat espanyol és el país amb sota dels nivells de novembre, per la qual cosa no com Navarra o La Rioja. pràcticament en plena ocupació, a Andalusia, l'a- més ocupació precària de l'OCDE. pot ser el causant del fre al creixement. Els preus tur arriba fins al 18,6%. A Catalunya l’atur d’altres matèries primeres, com els aliments bà- Com es produeix, com es distribueix i qui i com oscil·la a l’entorn del 6-7%. D'aquests desocupats Hi ha 2.800.000 persones que cotitzen a la Segu- sics estan pujant. es beneficia d'aquesta renda és el que anem a només el 62,5% percep el subsidi d'atur. retat Social com a treballadors autònoms. Entre veure a continuació. els quals n’hi ha molts que són assalariats als Creix molt l’activitat econòmica en els gegants No tots els treballadors tenen el mateix tipus d'o- quals se'ls “anima” a convertir-se en autònoms si asiàtics – Xina 9,5 i l’Índia 9% -, encara que sem- cupació. Encara que la majoria (entre el 60-70%) volen tenir treball. Els treballadors a temps par- bla que està disminuint una mica el 2004. És un tenen ocupacions regulars i permanents, molts al- cial són 1.465.800, i bona part d'ells voldrien tre- creixement amb una gran desigualtat. Per exem- tres tenen ocupacions molt precàries (temporals, ballar la jornada completa. Aquesta modalitat ple a Xina, si els ingressos mitjos de la població a ocasionals, a temps parcial...) contractual s'utilitza freqüentment per a flexibilit- Xangai són de 100 i a Pequín de 67,8, la mitjana zar el mercat de treball o, de manera fraudulenta, de tot el país és de 27,8 i en la província de Des dels anys vuitanta les empreses han anat exi- per a reduir les cotitzacions a la Seguretat Social. Guangxi i Guizhou de 15,3 i 9,3 respectivament. A més, el baix nivell salarial del nostre país supo- Gairebé la meitat de la població viu amb menys sa que un treballador a temps parcial difícilment de dos dòlars al dia. A l’Índia, la població que viu pugui obtenir ingressos suficients per a mantenir- amb menys de dos dòlars al dia és del 79,9%. se només amb aquesta ocupació. Aquests països creixen però com la seva població activa és molt major que la qual pot absorbir amb Les estadístiques consideren ocupada a qualsevol la seva activitat, els salaris i les condicions de tre- persona que hagi treballat una hora la setmana ball de la majoria de la població no milloren anterior a la realització de l'enquesta de Població molt. Activa (EPA), la qual cosa vol dir que hi ha mol- tes persones que treballant molt poc, insuficient Brasil també està creixent bastant però com que per a guanyar-se la vida, apareixen com ocupa- és el lloc del món on la riquesa i la renda estan des. Per exemple, el nombre total d'ocupats se- pitjor repartides, una gran part de la seva pobla- gons la EPA és de 17.240.400 però l'equivalent si ció no es beneficia del seu creixement. La resta treballessin a jornada completa és de 15.774.600. de països d’Amèrica Llatina (Xile, Bolívia, És a dir, l'equivalent a 1.465.800 ocupacions (el Equador,...) o milloren un poc, o continuen com 8,5%) són inferiors a una jornada. Un 24% dels sempre. El creixement a Amèrica Llatina del pe- 14.076.500 assalariats (no s'inclouen ni els em- ríode 1980-2003 ha estat del 2,4%, i del 4’6% en presaris ni els treballadors autònoms), 2.843.700 2004. Sembla que altre país amb problemes, Ar- persones, treballen en l'Administració i serveis gentina, inicia una lenta reconstrucció però sense socials. A tenir en compte quan es diu que cal pri- que millori gaire el tema de l'atur. vatitzar els serveis socials. Els països empobrits de l'Àsia no emergent, Àfri- Dels contractes en precari i a temps parcial, una ca i gairebé tota Amèrica Llatina, segueixen sent major proporció són els de les dones, els joves, pobres, creixen molt poc i el nivell de vida dels Homes Mitjana Dones < 20 anys persones sense qualificació i immigrants. No seus habitants segueix sent enormement precari. només aquests grups presenten taxes d’atur molt Gràfic 2: Algunes taxes d’atur. més altes que la mitjana (dones el 14,4% enfront del 7,9% dels homes, però amb majors diferèn- cies segons edats doncs les de menys de 20 anys tenen taxes superiors al 20%). Les dones cobren 2. L'ECONOMIA DE L’ESTAT ESPANYOL de mitjana un 30% menys que els seus companys (367 _ menys al mes) i constitueixen el 65% de L’Estat espanyol té gairebé 43 milions d'habi- les persones sense ocupació durant més de dos tants. La seva economia està situada entre els 50 anys seguits. Respecte als joves, 70% dels treba- països més rics del món, si bé dins d’aquests lladors menors de 30 anys tenen contractes tem- ocupa un lloc modest. Segons l'Índex de Desen- porals, enfront del 12% de la UE. Al comença- volupament Humà de les Nacions Unides està en ment dels anys noranta es calculava que dos el lloc 19 del món. El seu PIB per càpita estava terços dels immigrants procedents del Tercer en 2003 al voltant dels 20.000 dòlars (canvia una Món treballaven en l'economia submergida. “Per mica segons les diverses fonts), sent la mitjana a aclarir la relació de la societat espanyola amb la dels països de l'OCDE (països rics) de 23.000 dò- immigració és necessari que Espanya accepti lars i la mitjana dels països pobres de 3.850. En lluitar contra la seva pròpia economia infor- euros es pot considerar també que la renda per mal”(6) càpita mitja està entorn de 20.000 euros (encara que la relació dòlar/euro canvia amb la cotització Als treballadors amb contracte de treball de qual- variable d'ambdós). La UE15, que és una de les Homes Dones Mitjana Hostaleria Bancs i sevol tipus cal afegir les persones que treballen tres regions més riques del món, tenia en 2003 caixes en l'economia submergida, és a dir, treballadors una renda per càpita mitja de 24.300 euros, i la sense contracte, que no apareixen en les estadísti- Gràfic 3: Salaris bruts mitjanes anuals segons sexe i sector. d'UE25 21.400, sent la d'Alemanya de 27.000 i la ques. Per la seva pròpia naturalesa no es coneix el CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (III). Setembre del 2005
  • 27.
    Quadern d’Economia 1 INFORME ECONÒMIC 2004 seu nombre i les poques dades que existeixen El salari mig brut mensual en la manufactura en tracte de durada temporal van tenir, el 2002, un de la remuneració total; el que fa molt més difícil presenten enormes discrepàncies. S'estima que 2001 era de 1.807 _ al mes, una mica per sobre salari mig inferior en un 40% al dels contractes conèixer el que cobren en realitat. l'economia submergida pot suposar entre un 10 i del salari mig. Els convenis fins a setembre de indefinits i el nivell de salari mig anual en la jor- 20% de l'ocupació total en l’Estat espanyol. Són 2004 han pactat de mitjana un augment del 2,9%, nada a temps parcial va ser inferior en més d'un Els costos salarials a l’Estat espanyol, com en molt nombrosos en el treball domèstic, en l'agri- inferior a l’augment del 3,4% pactat el 2003 i in- 50% al salari mig total. tots els països rics excepte a Japó, han anat dismi- cultura, entre els immigrants... La situació d'a- ferior també a la taxa d'inflació. El que suposa nuint, passant de 100 en 1974 a 91,2 en 1985 i a quests treballadors és generalment molt pitjor que el salari real no creix. Sovint la substitució Per l’altre costat tenim els alts salaris dels gestors 80,7 en 1995. En aquest últim any els costos sala- que les dels treballadors amb contracte doncs al d'un treballador de 60 anys es fa amb un jove co- de les grans empreses que arriben a xifres rials a la UE estaven al voltant de 88,6 i als EUA estar fora de la legislació no hi ha cap control brant la meitat del salari. d'escàndol: Alguns directius de bancs i empreses a 97,6. Els costos laborals mensuals el 2001 es si- sobre ells, ni sobre els salaris que se'ls paguen, ni percebin entre 2 i 6 milions d’euros com retribu- tuaven en 1.867,4 _, molt per sota de la mitjana sobre el període per al qual treballen, ni sobre les Els treballadors ‘legals’ que menys guanyen per ció al seu treball. Com exemple es pot prendre la de la UE-15 (3.139,13 _) i fins i tot de la UE-25 seves condicions de treball. jornada completa són aquells que cobren només retribució mitja d’un conseller d’un banc espan- (2.753,9 _). Al 2003 els costos laborals s'han re- el Salari Mínim Interprofessional que és al 2004 yol que oscil·la entre 63 i 1.861 vegades el salari duït en un 0,5%. Malgrat tot, se segueix acusant La immigració és un fenomen creixent que té un de 490,8 _ i s'ha programat que sigui de 513 _ al mínim. Així mateix, recollim el cas del Banc als salaris de ser massa alts i ‘no competitius’. impacte rellevant en el mercat laboral espanyol. 2005 (al voltant del 36% del salari mig i, fins i Santander que va indemnitzar ‘per acomiada- Segons un estudi recent el nombre d'estrangers tot, per sota del percentatge de Grècia i Portugal, ment’ a dos dels seus executius amb 43,7 milions La jornada laboral mitjana d'aquest any és de legals va créixer a un ritme del 3% anual entre quan la UE recomana que sigui almenys el d’euros un l’any 2001 i 108 milions d’euros l’al- 1.757,2 hores anuals, dues hores més que l’any 1967 i 1980, del 12% entre 1980 i 1996 i del 22% 60%)(7). Però, a més, ara cal tenir en compte que tre al 2002. No sabem les rebudes per altres exe- anterior. Encara que suposa molt poc increment, anual des de 1996 fins a 2002. Però cal tenir en hi ha molts treballadors que no treballen jornades cutius, però estaran a nivells semblants? Cal con- mostra una inquietant tendència a l’augment de la compte que fins als noranta la immigració era completes, pel que han de sobreviure amb salaris siderar, també, que molts executius reben una jornada laboral. Només la República Txeca, pràcticament inexistent a Espanya. Les estadísti- inferiors a aquestes quantitats. La precarietat en part de la seva remuneració en accions de les em- Polònia, Grècia i Eslovàquia estan per sobre d'a- ques sobre immigració a Espanya són inexactes i la forma de contractació sol anar acompanyada preses (stock options) o altres incentius variables questa xifra quant a hores treballades. La UE té contradictòries i l'estimació del nombre de resi- de precarietat salarial: els treballadors amb con- que s’estima poden estar situats entre el 30-50% en estudi aprovar una Directiva que autoritzi dents il·legals vària molt segons la font. Encara l'ampliació de la jornada de treball “sempre que així, la comunitat estrangera resident a Espanya el treballador hi estigui d'acord”. Pot el treballa- és inferior que la resta de països de la UE (només dor no estar d'acord quan les xifres d'atur són les Portugal i Grècia tenen menys immigrants). que són? Els treballadors immigrants s'ocupen majoritària- No han oblidar-se els més de mil morts en acci- ment en 4 sectors: construcció, restauració, agri- dents laborals al llarg del 2004, dels quals el cultura i servei domèstic. Aquí ens estem referint major percentatge correspon a treballadors tem- a treballadors registrats, mentre que en aquests 4 porals o d'empreses subcontractades, i un nombre sectors l'ocupació il·legal és molt important. No molt alt d'altres accidents encara que no suposin cal oblidar que les condicions laborals –contrac- la mort del treballador. tes, salaris, jornades- dels immigrants són pitjors que els de la població autòctona. 2.2. On es treballa: El sistema productiu Salaris Nombre d’empreses Existeixen importants diferències salarials entre els treballadors, depenent de la seva qualificació i A l’Estat espanyol es computen 2.942.000 em- de les condicions de la seva ocupació. Al món, i preses(8). Com en els altres països industrialit- en particular als Estats Units, es tendeix cada ve- zats, la indústria va perdent pes - el 2004 només gada més cap a una composició dels treballadors suposava el 18% de l'ocupació i el 17% del valor consistent en un nombre relativament reduït Japó EUA UE afegit - i ja és minoritària en el nombre d'empre- d'ells amb altes qualificacions i alts salaris i, el ses. Més del 50% d'elles es dediquen als serveis. grup majoritari al que se li requereix cada vegada Si a aquestes s’hi sumen les empreses dedicades menys qualificació (encara que puguin tenir-la) Gràfic 4: Evolució de l’índex de despeses salarials. al comerç, el sector serveis, agrupa al 78% de les amb salaris que disminueixen en termes relatius. mateixes. El ventall salarial s'ha obert moltíssim, és a dir, la Però aquest nombre d'empreses està inflat esta- diferència entre els salaris més alts i més baixos dísticament. Del nombre total, la meitat no té cap ha augmentat molt. Segons l'economista Krug- assalariat, és a dir no són empreses pròpiament man, a Estats Units l’any 1970, el màxim respon- aquestes, sinó artesans i treballadors autònoms sable d'una empresa cobrava 40 vegades el salari (entre el 17-18% del total de treballadors són mig d'un treballador; en l'any 2000 cobrava 1000 autònoms). vegades el d'aquell. En els últims vint anys la renda en EUA ha crescut el 30% però per a les fa- Durant 2003 el nombre de petites empreses (u o mílies de classe mitja la seva renda només ha dos treballadors) ha augmentat en un 8%. Les pujat un 10%. Probablement haurà pujat menys empreses de més de 10 treballadors només són el en els més pobres. La mateixa tendència es pot 10% del total; les de més de 20 només el 2,6% observar a la UE. (78.593 empreses en 2003). Només hi ha 78 em- preses amb més de 5.000 treballadors. En el capi- A l’Estat espanyol el salari mig en 2002 fou de talisme actual són aquestes les empreses més im- 19.802,45 _ bruts a l'any (1.414,46 _ al mes en 14 portants, de capital privat, grans, societats pagues), encara que hi ha grans diferències entre anònimes, i en molts casos amb una part impor- treballadors. El salari mig dels homes va arribar a tant de capital estranger. D'aquestes, més de la 22.196,16 _ bruts a l'any, mentre que el de les meitat es dediquen a negociar amb béns que res- dones ser només de 15.767,56 _. L'activitat ponen a la demanda interna i no a l'exterior: co- econòmica amb major salari mig anual es troba a merç al detall (grans superfícies comercials), la intermediació financera (bancs i caixes) on va bancs i companyies d'assegurances, activitats de arribar els 37.000 _, i l'inferior a l’hostaleria que col·locació de personal, sanitàries o de neteja. no va superar els 13.200. Al 2003-2004 els in- Estat UE-15 UE-25 Operen en sectors amb una estructura oligopolís- gressos anuals mitjans de cinc mil famílies en- espanyol tica. questades era de 28.400 euros, 35,7% menys que les famílies el titular de les quals té el seu propi Gràfic 5: Despeses salarials, mitjanes mensuals a l’Estat i a la UE. negoci. continua a la pàgina V CATALUNYA. Quadern d’Economia 1 (IV). Setembre del 2005