Índex

 Biografia
 Context històric
 Saló de tardor
 Estructura del text
       Interna
       Externa
 Conclusió
 Bibliografia i webgrafia
 Audició
Biografia

 Comença a escriure amb 29 anys.        La Veu de
                                         Catalunya
 Autor de l’himne de l’Exèrcit popular català.
 S’exilia a França i a Xile.


       Escriu una de les
       seves obres més
       importants:
       Corrandes d’exili
 Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.


 Rebutja la Creu de Sant Jordi.


 Poeta noucentista.
Context històric


 Postguerra:
    Etapa posterior a la Guerra Civil espanyola.
    Repressió cultural.
    Repressió econòmica.
    Repressió política.
    Disciplina paramilitar a les aules.
    Exili.
Saló de tardor


 Any 1947, Santiago de Xile.
 To greu i reflexiu.
 Temes: Enyorança, Dolor, mort i exili.
 Presenta la imatge d’un poble dessolat.
 Antologia poètica on es troba, entre d’altres
 corrandes d’exili.
Estructura externa del text

 Corranda: La corranda és una forma de cançó
  popular breu, generalment improvisada
 Conjunt de versos heptasíl·labs:
                                   Síl·labes   Rima   Masculí/
                                                      Femení
     Una nit de lluna plena           7        A         F
     tramuntàrem la carena,
                                      7        A         F
     lentament sense dir re…
     Si la lluna feia el ple          7        B         M
     també el féu la nostra pena      7        B         M
                                      7        A         F
 Rima consonant.
 El poema està format per 8 estrofes.

                3 de cinc versos        Varia la rima alternativa
                                        i apariada



8 Estrofes

                                     2 tenen rima creuada

                5 de quatre versos


                                     3 tenen rima encadenada
Estructura interna

 Tema:
Record i l’enyorança de Catalunya.



 Personatges :
Dirigit a un poble dessolat.
Corrandes d’exili

Una nit de lluna plena                   Avui en terres de França
tramuntàrem la carena,                   i demà més lluny potser,
lentament, sense dir re...               no em moriré d’enyorança
Si la lluna feia el ple                  ans d’enyorança viuré
també el feu la nostra pena.
                                         En ma terra del Vallès
L’estimada m’acompanya                   tres turons fan una serra ,
de pell bruna i aire greu                quatre pins un bosc espès,
(com una Mare de Déu                     cinc quarteres massa terra.
que han trobat a la muntanya).           <<Com el Vallès no hi ha res.>>

Perquè ens perdoni la guerra,            Que els pins cenyeixin la cala,
que l’ensagna que l’esguerra,            l’ermita dalt del pujol;
abans de passar la ratlla,               i a la platja un tenderol
m’ajec i beso la terra                   que bategui com una ala.
i l’acarono amb l’espatlla.
                                         Una esperança desfeta,
A Catalunya deixí                        una recança infinita.
el dia de ma partida                     I una pàtria tan petita
mitja vida condormida;                   que la somio completa.
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Estructura interna


    Una nit de lluna plena
  tramuntàrem la carena,
  lentament, sense dir re...
     Si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
            de pell bruna i aire greu
             (com una Mare de Déu
         que han trobat a la muntanya).

 Comparació
Perquè ens perdoni la guerra,
            que l’ensagna que l’esguerra,
              abans de passar la ratlla,
                  m’ajec i beso la terra
              i l’acarono amb l’espatlla.
 Personificació
 Asíndeton
 Metàfora
A Catalunya deixí
                  el dia de ma partida
                mitja vida condormida*;
             l’altra meitat vingué amb mi
              per no deixar-me sens vida.
 Personificació




   *Condormida: Que es comença a adormir
Avui en terres de França
              i demà més lluny potser,
             no em moriré d’enyorança
               ans d’enyorança viuré.

 Concatenació: Consisteix en la repetició d’un mot al
 final d’un vers i al començament del següent.
En ma terra del Vallès
            tres turons fan una serra ,
            quatre pins un bosc espès,
           cinc quarteres massa terra.
         <<Com el Vallès no hi ha res.>>
 Enumeració
Que els pins cenyeixin la cala,
                l’ermita dalt del pujol;
               i a la platja un tenderol
              que bategui com una ala.
 Personificació
Una esperança desfeta,
                           una recança* infinita.
                           I una pàtria tan petita
                           que la somio completa.

 Reificació: Consisteix a atribuir qualitats d’un
    objecte.


   *Recança: greu que sap haver fet quelcom.
Conclusió

 Tema universal: exili.


 Desde Xile escriu aquesta obra on s’exalça el record i
 la nostàlgia de Pere Quart envers Catalunya.

 Pere Quart confia en la resurrecció de Catalunya.
Bibliografia

 QUART, Pere <<Saló de tardor>>. Santiago de
 Xile, 1947.

 D.A. <<De Joan Oliver a Pere Quart>>. Barcelona:
 Edicions 62, 1969.

 RIQUER, COMAS, MOLAS <<Joan Oliver – Pere
 Quart>>. A: “Història de la literatura catalana”. Vol.
 10. Barcelona: Edicions 62, 1998. Pàg. 289.
 MARFANY, Joan-Lluís. A:<<Pere Quart, poemes
 escollits>>. Barcelona: Edicions 62 abril del 2000.

 CÒNSUL, Isidor; SOLDEVILA Llorenç, <<Antologia
 de poesía catalana>>. Barcelona: educaula, maig del
 2011.

 PARÉ Pep; MARTÍN Enric, <<Antologia de poesía
 catalana>>. Barcelona: tercera edició. setembre de
 2010.
Webgrafia

 http://intercentres.edu.gva.es/albait/SIGLOS%20XVIII-
  XIX/la_burgesia_industrial.html

 http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm

 http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/pagina.php?id_sec=1551

 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver

 http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec8
  8f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCR
  D&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt
  =detall2&contentid=9790110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

 http://www.iesolorda.org/departaments/cat/ct_antol_lcat.pdf

 http://www.grec.cat
Audició

Presentació corrandes d'exili pere quart

  • 2.
    Índex  Biografia  Contexthistòric  Saló de tardor  Estructura del text  Interna  Externa  Conclusió  Bibliografia i webgrafia  Audició
  • 3.
    Biografia  Comença aescriure amb 29 anys. La Veu de Catalunya  Autor de l’himne de l’Exèrcit popular català.  S’exilia a França i a Xile. Escriu una de les seves obres més importants: Corrandes d’exili
  • 4.
     Rep elPremi d’Honor de les Lletres Catalanes.  Rebutja la Creu de Sant Jordi.  Poeta noucentista.
  • 5.
    Context històric  Postguerra:  Etapa posterior a la Guerra Civil espanyola.  Repressió cultural.  Repressió econòmica.  Repressió política.  Disciplina paramilitar a les aules.  Exili.
  • 6.
    Saló de tardor Any 1947, Santiago de Xile.  To greu i reflexiu.  Temes: Enyorança, Dolor, mort i exili.  Presenta la imatge d’un poble dessolat.  Antologia poètica on es troba, entre d’altres corrandes d’exili.
  • 7.
    Estructura externa deltext  Corranda: La corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada  Conjunt de versos heptasíl·labs: Síl·labes Rima Masculí/ Femení Una nit de lluna plena 7 A F tramuntàrem la carena, 7 A F lentament sense dir re… Si la lluna feia el ple 7 B M també el féu la nostra pena 7 B M 7 A F  Rima consonant.
  • 8.
     El poemaestà format per 8 estrofes. 3 de cinc versos Varia la rima alternativa i apariada 8 Estrofes 2 tenen rima creuada 5 de quatre versos 3 tenen rima encadenada
  • 9.
    Estructura interna  Tema: Recordi l’enyorança de Catalunya.  Personatges : Dirigit a un poble dessolat.
  • 10.
    Corrandes d’exili Una nitde lluna plena Avui en terres de França tramuntàrem la carena, i demà més lluny potser, lentament, sense dir re... no em moriré d’enyorança Si la lluna feia el ple ans d’enyorança viuré també el feu la nostra pena. En ma terra del Vallès L’estimada m’acompanya tres turons fan una serra , de pell bruna i aire greu quatre pins un bosc espès, (com una Mare de Déu cinc quarteres massa terra. que han trobat a la muntanya). <<Com el Vallès no hi ha res.>> Perquè ens perdoni la guerra, Que els pins cenyeixin la cala, que l’ensagna que l’esguerra, l’ermita dalt del pujol; abans de passar la ratlla, i a la platja un tenderol m’ajec i beso la terra que bategui com una ala. i l’acarono amb l’espatlla. Una esperança desfeta, A Catalunya deixí una recança infinita. el dia de ma partida I una pàtria tan petita mitja vida condormida; que la somio completa. l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.
  • 11.
    Estructura interna Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el feu la nostra pena.
  • 12.
    L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya).  Comparació
  • 13.
    Perquè ens perdonila guerra, que l’ensagna que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla.  Personificació  Asíndeton  Metàfora
  • 14.
    A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida*; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.  Personificació  *Condormida: Que es comença a adormir
  • 15.
    Avui en terresde França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré.  Concatenació: Consisteix en la repetició d’un mot al final d’un vers i al començament del següent.
  • 16.
    En ma terradel Vallès tres turons fan una serra , quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. <<Com el Vallès no hi ha res.>>  Enumeració
  • 17.
    Que els pinscenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala.  Personificació
  • 18.
    Una esperança desfeta, una recança* infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.  Reificació: Consisteix a atribuir qualitats d’un objecte.  *Recança: greu que sap haver fet quelcom.
  • 19.
    Conclusió  Tema universal:exili.  Desde Xile escriu aquesta obra on s’exalça el record i la nostàlgia de Pere Quart envers Catalunya.  Pere Quart confia en la resurrecció de Catalunya.
  • 20.
    Bibliografia  QUART, Pere<<Saló de tardor>>. Santiago de Xile, 1947.  D.A. <<De Joan Oliver a Pere Quart>>. Barcelona: Edicions 62, 1969.  RIQUER, COMAS, MOLAS <<Joan Oliver – Pere Quart>>. A: “Història de la literatura catalana”. Vol. 10. Barcelona: Edicions 62, 1998. Pàg. 289.
  • 21.
     MARFANY, Joan-Lluís.A:<<Pere Quart, poemes escollits>>. Barcelona: Edicions 62 abril del 2000.  CÒNSUL, Isidor; SOLDEVILA Llorenç, <<Antologia de poesía catalana>>. Barcelona: educaula, maig del 2011.  PARÉ Pep; MARTÍN Enric, <<Antologia de poesía catalana>>. Barcelona: tercera edició. setembre de 2010.
  • 22.
    Webgrafia  http://intercentres.edu.gva.es/albait/SIGLOS%20XVIII- XIX/la_burgesia_industrial.html  http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm  http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/pagina.php?id_sec=1551  http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver  http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec8 8f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCR D&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt =detall2&contentid=9790110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD  http://www.iesolorda.org/departaments/cat/ct_antol_lcat.pdf  http://www.grec.cat
  • 23.