2. Índex
 Biografia
 Context històric
 Saló de tardor
 Estructura del text
 Interna
 Externa
 Conclusió
 Bibliografia i webgrafia
 Audició

3. Biografia
 Comença a escriure amb 29 anys. La Veu de
Catalunya
 Autor de l’himne de l’Exèrcit popular català.
 S’exilia a França i a Xile.
Escriu una de les
seves obres més
importants:
Corrandes d’exili

4.  Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
 Rebutja la Creu de Sant Jordi.
 Poeta noucentista.

5. Context històric
 Postguerra:
 Etapa posterior a la Guerra Civil espanyola.
 Repressió cultural.
 Repressió econòmica.
 Repressió política.
 Disciplina paramilitar a les aules.
 Exili.

6. Saló de tardor
 Any 1947, Santiago de Xile.
 To greu i reflexiu.
 Temes: Enyorança, Dolor, mort i exili.
 Presenta la imatge d’un poble dessolat.
 Antologia poètica on es troba, entre d’altres
corrandes d’exili.

7. Estructura externa del text
 Corranda: La corranda és una forma de cançó
popular breu, generalment improvisada
 Conjunt de versos heptasíl·labs:
Síl·labes Rima Masculí/
Femení
Una nit de lluna plena 7 A F
tramuntàrem la carena,
7 A F
lentament sense dir re…
Si la lluna feia el ple 7 B M
també el féu la nostra pena 7 B M
7 A F
 Rima consonant.

8.  El poema està format per 8 estrofes.
3 de cinc versos Varia la rima alternativa
i apariada
8 Estrofes
2 tenen rima creuada
5 de quatre versos
3 tenen rima encadenada

9. Estructura interna
 Tema:
Record i l’enyorança de Catalunya.
 Personatges :
Dirigit a un poble dessolat.

10. Corrandes d’exili
Una nit de lluna plena Avui en terres de França
tramuntàrem la carena, i demà més lluny potser,
lentament, sense dir re... no em moriré d’enyorança
Si la lluna feia el ple ans d’enyorança viuré
també el feu la nostra pena.
En ma terra del Vallès
L’estimada m’acompanya tres turons fan una serra ,
de pell bruna i aire greu quatre pins un bosc espès,
(com una Mare de Déu cinc quarteres massa terra.
que han trobat a la muntanya). <<Com el Vallès no hi ha res.>>
Perquè ens perdoni la guerra, Que els pins cenyeixin la cala,
que l’ensagna que l’esguerra, l’ermita dalt del pujol;
abans de passar la ratlla, i a la platja un tenderol
m’ajec i beso la terra que bategui com una ala.
i l’acarono amb l’espatlla.
Una esperança desfeta,
A Catalunya deixí una recança infinita.
el dia de ma partida I una pàtria tan petita
mitja vida condormida; que la somio completa.
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

11. Estructura interna
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.

12. L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
 Comparació

13. Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
 Personificació
 Asíndeton
 Metàfora

14. A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida*;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
 Personificació
 *Condormida: Que es comença a adormir

15. Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
 Concatenació: Consisteix en la repetició d’un mot al
final d’un vers i al començament del següent.

16. En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra ,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
<<Com el Vallès no hi ha res.>>
 Enumeració

17. Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
 Personificació

18. Una esperança desfeta,
una recança* infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
 Reificació: Consisteix a atribuir qualitats d’un
objecte.
 *Recança: greu que sap haver fet quelcom.

19. Conclusió
 Tema universal: exili.
 Desde Xile escriu aquesta obra on s’exalça el record i
la nostàlgia de Pere Quart envers Catalunya.
 Pere Quart confia en la resurrecció de Catalunya.

20. Bibliografia
 QUART, Pere <<Saló de tardor>>. Santiago de
Xile, 1947.
 D.A. <<De Joan Oliver a Pere Quart>>. Barcelona:
Edicions 62, 1969.
 RIQUER, COMAS, MOLAS <<Joan Oliver – Pere
Quart>>. A: “Història de la literatura catalana”. Vol.
10. Barcelona: Edicions 62, 1998. Pàg. 289.

21.  MARFANY, Joan-Lluís. A:<<Pere Quart, poemes
escollits>>. Barcelona: Edicions 62 abril del 2000.
 CÒNSUL, Isidor; SOLDEVILA Llorenç, <<Antologia
de poesía catalana>>. Barcelona: educaula, maig del
2011.
 PARÉ Pep; MARTÍN Enric, <<Antologia de poesía
catalana>>. Barcelona: tercera edició. setembre de
2010.

22. Webgrafia
 http://intercentres.edu.gva.es/albait/SIGLOS%20XVIII-
XIX/la_burgesia_industrial.html
 http://www.xtec.cat/~malons22/personal/noucentisme.htm
 http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/pagina.php?id_sec=1551
 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver
 http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec8
8f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCR
D&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt
=detall2&contentid=9790110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
 http://www.iesolorda.org/departaments/cat/ct_antol_lcat.pdf
 http://www.grec.cat

23. Audició