**PERE QUART** *CORRANDES D’EXILI* ANYS 30  I POSTGUERRA
**BIOGRAFIA** Joan Oliver , narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta Neix el 29 de novembre a Sabadell en una família burgesa industrial. Es troba poc còmode amb els codis socials burgesos i amb Francesc Trabal i Armand Obiols forma el grup de Sabadell. Es té d’exiliar a França,a Buenos Aires i a Santiago de Chile. . El seu ressò com a poeta es produeix el 1959 amb la seva obra mestra: el poemari  Vacances pagades. Cre una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social, coneguda com a "poesia social”.
**el poema** Una nit de lluna plena  tramuntàrem la carena,  lentament, sense dir re …  Si la lluna feia el ple  també el féu la nostra pena.  L’estimada m’acompanya  de pell bruna i aire greu  (com una Mare de Déu  que han trobat a la muntanya.)  Perquè ens perdoni la guerra,  que l’ensagna, que l’esguerra,  abans de passar la ratlla,  m’ajec i beso la terra  i l’acarono amb l’espatlla.  A Catalunya deixí  el dia de ma partida mitja vida condormida:  l’altra meitat vingué amb mi  per no deixar-me sens vida.  Avui en terres de França  i demà més lluny potser,  no em moriré d’enyorança  ans d’enyorança viuré.  En ma terra del Vallès  tres turons fan una serra,  quatre pins un bosc espès,  cinc quarteres massa terra.  “ Com el Vallès no hi ha res”.  Que els pins cenyeixin la cala,  l’ermita dalt del pujol;  i a la platja un tenderol  que batega com una ala.  Una esperança desfeta,  una recança infinita.  I una pàtria tan petita  que la somio completa
**ARGUMENT I ESTRUCTURA** El tema central del poema,és l’exili obligat que emprén el poeta,i el dolor que sent.Està compost de 8 corrandes,en la1:s’explica la partida del protagonista,en la 2 el suport de la seva estimada,la 3 narra el pacte amb la terra abandonada,la 4 l’esquinçament vital,la 5 l’enyorança com a supervivència,en el 6 l’evocació de les arrels ,en el 7 i el 8 explica una pàtria ideal.El poema consta de tres parts: PLANTEJAMENT:primeres 4 corrandes:s’explica el viatje,el dolor d’anarse’n. NUS:de corranda 4 a la 6:on el poeta narra la seva enyorança i les coses que enyora més. DESENLLAÇ:les últimes dos corrandes, on on el poeta somnia amb el seu lloc ideal,amb pessimivitat
**ANÀLISI DEL POEMA** Els recursos estilístics que hi ha són: 3 èpitets: vers 1:lluna plena,vers 17:vida condormida,vers 26:bosc espès. 3 comparacions:vers 8-9:com una Mare de Déu...;vers 28:com el Vallès no hi ha res;vers 32...com un ala. 2 personificacions:vers 10:la terra ens perdoni la guerra;vers 18-19. Una antítesis:vers 23-24:...moriré...viviré... Un paral.lelisme.vers 33-34:una esperança desfeta,una recança infinita. Una metàfora:vers 33:esperança desfeta , absència d’esperança El gènere literari del poema és la poesía  en prosa la forma d’expressió es narrativa-descriptiva hi ha un únic narrador intern,el protagonista. El punt de vista és subjectiu .El poema está format per 8 corrandes alternat una de cinc versos i una de quatre, la seva mètrica és de versos octosílabs,amb rima: AABBA CDDC EEFEF GHHGH IJIJ KEKEK LMML NNNN
**CONCLUSIÓ** La meva conclusió es que aquest poema reflecteix molt bé els sentiments d’una persona que s’ha d’exiliar a la força,encara que pero sort nosaltres som una de le spoque sgeneracions que no hem sofert cap guerra,i no sé molt bé que es sent.Amb aquest poema m’he n’he fet una ides i m’ha agradat més que l’altre.

Pere Quart

  • 1.
    **PERE QUART** *CORRANDESD’EXILI* ANYS 30 I POSTGUERRA
  • 2.
    **BIOGRAFIA** Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta Neix el 29 de novembre a Sabadell en una família burgesa industrial. Es troba poc còmode amb els codis socials burgesos i amb Francesc Trabal i Armand Obiols forma el grup de Sabadell. Es té d’exiliar a França,a Buenos Aires i a Santiago de Chile. . El seu ressò com a poeta es produeix el 1959 amb la seva obra mestra: el poemari Vacances pagades. Cre una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social, coneguda com a "poesia social”.
  • 3.
    **el poema** Unanit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re … Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. “ Com el Vallès no hi ha res”. Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa
  • 4.
    **ARGUMENT I ESTRUCTURA**El tema central del poema,és l’exili obligat que emprén el poeta,i el dolor que sent.Està compost de 8 corrandes,en la1:s’explica la partida del protagonista,en la 2 el suport de la seva estimada,la 3 narra el pacte amb la terra abandonada,la 4 l’esquinçament vital,la 5 l’enyorança com a supervivència,en el 6 l’evocació de les arrels ,en el 7 i el 8 explica una pàtria ideal.El poema consta de tres parts: PLANTEJAMENT:primeres 4 corrandes:s’explica el viatje,el dolor d’anarse’n. NUS:de corranda 4 a la 6:on el poeta narra la seva enyorança i les coses que enyora més. DESENLLAÇ:les últimes dos corrandes, on on el poeta somnia amb el seu lloc ideal,amb pessimivitat
  • 5.
    **ANÀLISI DEL POEMA**Els recursos estilístics que hi ha són: 3 èpitets: vers 1:lluna plena,vers 17:vida condormida,vers 26:bosc espès. 3 comparacions:vers 8-9:com una Mare de Déu...;vers 28:com el Vallès no hi ha res;vers 32...com un ala. 2 personificacions:vers 10:la terra ens perdoni la guerra;vers 18-19. Una antítesis:vers 23-24:...moriré...viviré... Un paral.lelisme.vers 33-34:una esperança desfeta,una recança infinita. Una metàfora:vers 33:esperança desfeta , absència d’esperança El gènere literari del poema és la poesía en prosa la forma d’expressió es narrativa-descriptiva hi ha un únic narrador intern,el protagonista. El punt de vista és subjectiu .El poema está format per 8 corrandes alternat una de cinc versos i una de quatre, la seva mètrica és de versos octosílabs,amb rima: AABBA CDDC EEFEF GHHGH IJIJ KEKEK LMML NNNN
  • 6.
    **CONCLUSIÓ** La mevaconclusió es que aquest poema reflecteix molt bé els sentiments d’una persona que s’ha d’exiliar a la força,encara que pero sort nosaltres som una de le spoque sgeneracions que no hem sofert cap guerra,i no sé molt bé que es sent.Amb aquest poema m’he n’he fet una ides i m’ha agradat més que l’altre.