1. L’ATRIBUT

2. EL PREDICAT NOMINAL: L’ATRIBUT O
COMPLEMENT ATRIBUTIU
Definició
Mot o grup de mots que qualifiquen o
determinen un subjecte en les oracions amb
verbs copulatius com ara ésser, estar i semblar.

3. Identificació
El reconeixerem perquè se substitueix generalment
pel pronom ho (quan és determinat, el pronom el, la;
en algun cas en ) i perquè apareix amb els verbs ser,
estar o semblar. A més, concorda amb el subjecte en
nombre i gènere.
Jo sóc sincer (jo ho sóc) / Ella és sincera / Nosaltres
som sincers
Jo sóc metge (jo ho sóc – de metge, sí que en sóc) /
ella és metgessa
Jo sóc el metge (jo el sóc) /jo la sóc (la metgessa).

4. Estructures
01. Adjectiu: Jo sóc sincer
02. Adverbi o locució adverbial: Està malament; Està a punt de
solfa
03. Sintagma nominal: Aquesta és la doctora
04. Preposició i sintagma nominal: Va ser del bàndol dels
guanyadors; està de part dels bons
05. Pronom: No sóc ningú
06. Oració [substantiva d’atribut]
a. Subordinada explícita: que+oració: La nostra voluntat és que
sigui ell
b. Subordinada implícita: (preposició)+infinitiu: La nostra voluntat
és ser aquí demà mateix.
c. Subordinada substantiva de relatiu: pronom relatiu+oració: És
ell qui t’ho ha dit

5. Substitució pronominal
01. Si és determinat:
el, la, els, les
02. Si és indeterminat: ho o en.
Aquest darrer només recomanat
quan es vol emfasitzar

6. Identifica i substitueix l’atribut amb un pronom feble
El xalet era car. El xalet ____ era.
No sembla que hagi de nevar. No ____ sembla.
Són els teus amics o no _____ són?
Són les teves amigues o no ____ són?
Ets el doctor, o no ____ ets?
Som les doctores o no ____ som?
De nets, ____ som molt!
És el que ens va atendre, o no ____ és?
Al final ha esdevingut un mal amic, però tu no ___ has
estat pas mai
Estàs content, o no ____ estàs?