El nom substantiu

1. Llengua catalana ESO
lurdes.saavedra1@gmail.com
El substantiu

2. Significat
 Mot que anomena éssers, coses, sentiments, etc.
 Classificació:
• poma, amiga, muntanya
• tristor, déu, amistat
Concret
Abstracte
• nen, riu, muntanya
• Martí,Ter, Puigmal
Comú Propi
• arbre, ocell, soldat
• bosc, estol, exèrcit
Individual
Col·lectiu
Comptable
incomptable
• paquet, ampolla, taula
• farina, llet, gas

3. Gènere i nombre
singular plural
masculí femení masculí femení
noi noia nois noies
cavall euga cavalls eugues
 Alguns substantius només tenen un gènere:
 bolígraf, pèsol, núvol
 ciutat, cadira, pena
 Els substantius que designen persones i animals
presenten variacions de gènere i nombre:

4. El gènere
 Normalment passem del masculí al femení afegint o canviant un
sufix flexiu:
Masculí Femení
nen- + a nen-a
mestr-e mestr-a
monj-o monj-a
re-u re-a
gall- + ina gall-ina
metg-e + essa metg-essa

5.  De vegades, trobem terminacions pròpies:
Masculí Femení
-or actor -riu actriu
-òleg psicòleg -òloga psicòloga
 O apareix una n abans del sufix femení:
Masculí Femení
germà germana
 I hi ha casos en què fem el masculí a partir del femení:
Femení Masculí
bruix-ot + a bruix-a

6.  Hi ha masculins i femenins que es corresponen però que tenen
arrels diferents:
Masculí Femení
home dona
amo mestressa
ase somera
boc cabra
 D’altres que s’acompanyen de mascle o femella per diferenciar-ne
el gènere:
Masculí Femení
formiga mascle formiga femella
foca mascle foca femella

7.  Una mateixa forma pot servir per a tots dos gènere:
 I hi ha substantius d’una sola terminació:
Masculí = Femení
noble
conserge
• El cantaire
• La cantaire
-aire
• El pianista
• La pianista
-ista
• El suïcida
• La suïcida
-cida
-ta
•El gimnasta
•La gimnasta

8. Masculí Femení
el canal (via d'aigua)
un editorial (article)
el fi (finalitat, objectiu
el llum (aparell que il·lumina)
un ordre (contrari de desordre)
el planeta (astre)
el son (acte de dormir)
el terra (sòl, paviment)
el clau (de clavar)
el còlera (malaltia)
el pols (batec)
el pudor (modèstia)
el vall (excavació)
la canal (conducte, canonada)
una editorial (empresa editora)
la fi (el final)
la llum (claror)
una ordre (manament)
la planeta (destí)
la son (ganes de dormir)
la terra (altres sentits)
la clau (d'obrir i tancar)
la còlera (ràbia)
la pols (partícules)
la pudor (mala olor)
la vall (depressió entre muntanyes
 Hi ha substantius homònims que tenen significats diferents segons el
gènere:

9. Són sempre masculins
els afores
un avantatge
el compte
els espinacs
el corrent
el costum
el deute
el dubte
Són sempre femenins
una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
les postres
la síndrome
la sida
la xocolata

10. El nombre  Passem del singular al plural afegint
un sufix flexiu:
Singular Plural
nen- + s nen-s
dia
noia
a>e + s die-s
noie-s
-s
-ç
-x
-ix
-tx
vals
braç
sufix
brioix
despatx
+ os vals-os
braç-os
sufix-os
brioix-os
despatx-os
-sc
-st
-xt
-ig
disc
test
text
desig
+ s/+ os disc-s/-os
test-s/-os
text-s/-os
desig-s/desitj-os

11.  I hi ha substantius d’una sola terminació:
Singular = Plural
llapis
globus
plus
tipus
focus
fetus
lapsus
bíceps
dilluns...
porus
virus
atles
cactus
pols
temps
càries
bis
urbs
 Apareix una n abans del sufix del plural:
Singular Plural
germà germans

12. Variacions ortogràfiques i/o fonètiques
 Afegir un sufix pot suposar canvis en l’ortografia
Canvis Exemples
Accent avi > àvia; espòs > esposa
Dièresi veí > veïns
p,t,c > b,d,g llop > lloba; nebot > neboda; amic > amiga
Doble consonant gos > gossos; Marcel > Marcel·la
u/f > v hereu > hereva; serf > serva

13. Plural de femenins acabats en:
ca placa ques plaques
ça plaça ces places
ga amiga gues amigues
ja granja ges granges
gua aigua gües aigües
qua pasqua qües pasqües