Continguts de català

1. Català
Segon trimestre

2. CONNECTORS
• Els connectors o marcadors textuals són elements de lligam molt
útils per a deixar clares les relacions que hi ha entre les parts del
text. Orienten el lector i faciliten la comprensió del text.
• D’ORDENACIÓ
• TEMPORALS
• ADITIUS
• CONTRASTIUS
• DE REFORMULACIÓ
• D’EXEMPLIFICACIÓ
• CAUSATIUS

3. PREPOSICIONS
• Les preposicions són paraules invariables (tenen una única
forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment
un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va
introduït per la preposició). Per exemple:

5. CONTRACCIONS
• Una contracció és la unió d’una preposició (A, DE, PER o PER A) o
bé la partícula CA amb un article masculí singular (EL, EN) o
plural (ELS).

6. L’ADJECTIU
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
+A +S +ES
Prim Prima Prims Primes
• L’adjectiu qualificatiu és una paraula variable (amb gènere i
nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats.

7. • Adjectius acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural masculí amb la terminació –os.
• Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig, tenen doble forma de plural masculí.
• Adjectius acabats en –aç, -iç, -oç, tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.
• Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig, tenen doble forma de plural i masculí.
• Adjectius amb una sola dorma per al masculí i el feminí.
Ex. Amable – Amables
SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM.
dolç dolça dolços dolces
SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM.
Lleig letja lleigs/lletjos lletges
SING. MASC. / FEM PLUR. MASC. PLUR. FEM.
Capaç capaços capaces
SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM.
Lleig letja lleigs/lletjos lletges

8. ELS ADVERBIS
• L’adverbi és un modificador de la idea expressada pel verb (vinc
demà), per l’adjectiu (un día ben assolejat) o per un altre adverbi
(s’explica molt malament).
• Els adverbis poden expresar lloc, temps, manera, quantitat,
afirmació, negació i dubte.

9. ADVERBIS
DE LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, pertot arreu, enlloc, on, lluny, prop, Baix,
Dalt, dins, endis, fora, enfora, davant, endavant, darrere, damunt,
sobre, sota, enlaire…
DE TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, aviat, tard, ahir, avui,
demà, anit, abans, després, enguany…
DE MANERA Com, així, bé, ben millor, malament, mal, pitjor, només,
solamente, sols, alhora, corrents, exprés…
DE
QUANTITAT
Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força,
més, menys, gens, res, almenys…
D’AFIRMACIÓ També, fins, fins i tot…
DE NEGACIÓ No, tampoco, no pas…
DE DUBTE Potser…

10. • Es poden formar adverbis de manera afegint –ment a la forma
femenina d’un adjectiu:
Ex. Feliç – feliçment / trista – tristament
• Tot i això, no tots els adverbis acabats en –ment són de manera:
- Immediatament (temps)
- Internament (lloc)
- Aproximadament (quantitat)

11. DETERMINANTS

23. CONNECTORS

24. CONNECTORS

27. L’APÒSTROF
• L’apòstrof (‘) indica la supressió d’el so d’una vocal quan entra en
contacte amb la vocal d’una altra paraula. Hi ha apòstrofs a
principi o a final de paraula.
LLETRA PRINCIPI FINAL
L L’iglú Porta’l
D D’herba -
S S’apostrofa Pondre’s
M M’encomana Compra’m
N N’agafa Compra’n

28. L’article masculí s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): l’home, l’ingrat, l’arc.
• No s’apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc, el uadi.
L’article femení s’apostrofa davant totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista,
l’Índia, l’única (però: la unilateralitat, la innecessària).
• No s’apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la h, la erra). Davant de i i u consonants: la hiena. Davant
del prefix negatiu a: la anormalitat.
La preposició de s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres.
• No s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iode. Davant del prefix negatiu
a: de asimètric.
• Els pronoms s’apostrofen davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté. Darrere de verb acabat en
vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns. En contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es puga): te’n, se’m,
te’ls, li’n, n’hi. No s'apostrofa us en cap posició: us el pren, se us emporta, traure-us. La davant i i u àtones: la inclou, la hi
porta, la unifiquem.

30. • Els pronoms febles em, et, el, la, es i en s’apostrofen davant un verb
començt en vocal o hac:
Ex. M’avergonya, t’agafa, l’ha dut, s’afaita, n’ha agafat.
EM ET EL LA ES EN

31. • Els pronoms febles em, et, es, el, ens i en s’apostrofen darrere un
verb acabat en vocal (menys u):
Ex. Agafa’m, pentina’t, veure’s, mira’l, troba’ns, torna’ls, agafa’n.
EM ET ES EL ENS EN
• Quan aquests mateixos pronoms es combinen amb altres pronoms, se
suprimeix la vocal i s’apostrofa tan a la dreta com es pot:
Ex. Me’l porta, te’ls prenc, se’n menja, l’hi deixo, se n’ha menjat.

32. • Els pronoms li i ho són invariables, i per tant, no s’apostrofen MAI:
Ex. Dóna-li, ja ho diu, li ho fan.
• Les combinacions la + hi i se + us no s’apostrofen.
Ex. Se us emporta el cotxe. / No la hi he duta mai.