SlideShare a Scribd company logo
1 of 32
Català
Segon trimestre
CONNECTORS
• Els connectors o marcadors textuals són elements de lligam molt
útils per a deixar clares les relacions que hi ha entre les parts del
text. Orienten el lector i faciliten la comprensió del text.
• D’ORDENACIÓ
• TEMPORALS
• ADITIUS
• CONTRASTIUS
• DE REFORMULACIÓ
• D’EXEMPLIFICACIÓ
• CAUSATIUS
PREPOSICIONS
• Les preposicions són paraules invariables (tenen una única
forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment
un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va
introduït per la preposició). Per exemple:
CONTRACCIONS
• Una contracció és la unió d’una preposició (A, DE, PER o PER A) o
bé la partícula CA amb un article masculí singular (EL, EN) o
plural (ELS).
L’ADJECTIU
SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
+A +S +ES
Prim Prima Prims Primes
• L’adjectiu qualificatiu és una paraula variable (amb gènere i
nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats.
• Adjectius acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural masculí amb la terminació –os.
• Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig, tenen doble forma de plural masculí.
• Adjectius acabats en –aç, -iç, -oç, tenen una sola terminació en singular, però dues en plural.
• Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig, tenen doble forma de plural i masculí.
• Adjectius amb una sola dorma per al masculí i el feminí.
Ex. Amable – Amables
SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM.
dolç dolça dolços dolces
SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM.
Lleig letja lleigs/lletjos lletges
SING. MASC. / FEM PLUR. MASC. PLUR. FEM.
Capaç capaços capaces
SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM.
Lleig letja lleigs/lletjos lletges
ELS ADVERBIS
• L’adverbi és un modificador de la idea expressada pel verb (vinc
demà), per l’adjectiu (un día ben assolejat) o per un altre adverbi
(s’explica molt malament).
• Els adverbis poden expresar lloc, temps, manera, quantitat,
afirmació, negació i dubte.
ADVERBIS
DE LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, pertot arreu, enlloc, on, lluny, prop, Baix,
Dalt, dins, endis, fora, enfora, davant, endavant, darrere, damunt,
sobre, sota, enlaire…
DE TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, aviat, tard, ahir, avui,
demà, anit, abans, després, enguany…
DE MANERA Com, així, bé, ben millor, malament, mal, pitjor, només,
solamente, sols, alhora, corrents, exprés…
DE
QUANTITAT
Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força,
més, menys, gens, res, almenys…
D’AFIRMACIÓ També, fins, fins i tot…
DE NEGACIÓ No, tampoco, no pas…
DE DUBTE Potser…
• Es poden formar adverbis de manera afegint –ment a la forma
femenina d’un adjectiu:
Ex. Feliç – feliçment / trista – tristament
• Tot i això, no tots els adverbis acabats en –ment són de manera:
- Immediatament (temps)
- Internament (lloc)
- Aproximadament (quantitat)
DETERMINANTS
CONNECTORS
CONNECTORS
L’APÒSTROF
• L’apòstrof (‘) indica la supressió d’el so d’una vocal quan entra en
contacte amb la vocal d’una altra paraula. Hi ha apòstrofs a
principi o a final de paraula.
LLETRA PRINCIPI FINAL
L L’iglú Porta’l
D D’herba -
S S’apostrofa Pondre’s
M M’encomana Compra’m
N N’agafa Compra’n
L’article masculí s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): l’home, l’ingrat, l’arc.
• No s’apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc, el uadi.
L’article femení s’apostrofa davant totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista,
l’Índia, l’única (però: la unilateralitat, la innecessària).
• No s’apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la h, la erra). Davant de i i u consonants: la hiena. Davant
del prefix negatiu a: la anormalitat.
La preposició de s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres.
• No s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iode. Davant del prefix negatiu
a: de asimètric.
• Els pronoms s’apostrofen davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté. Darrere de verb acabat en
vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns. En contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es puga): te’n, se’m,
te’ls, li’n, n’hi. No s'apostrofa us en cap posició: us el pren, se us emporta, traure-us. La davant i i u àtones: la inclou, la hi
porta, la unifiquem.
• Els pronoms febles em, et, el, la, es i en s’apostrofen davant un verb
començt en vocal o hac:
Ex. M’avergonya, t’agafa, l’ha dut, s’afaita, n’ha agafat.
EM ET EL LA ES EN
• Els pronoms febles em, et, es, el, ens i en s’apostrofen darrere un
verb acabat en vocal (menys u):
Ex. Agafa’m, pentina’t, veure’s, mira’l, troba’ns, torna’ls, agafa’n.
EM ET ES EL ENS EN
• Quan aquests mateixos pronoms es combinen amb altres pronoms, se
suprimeix la vocal i s’apostrofa tan a la dreta com es pot:
Ex. Me’l porta, te’ls prenc, se’n menja, l’hi deixo, se n’ha menjat.
• Els pronoms li i ho són invariables, i per tant, no s’apostrofen MAI:
Ex. Dóna-li, ja ho diu, li ho fan.
• Les combinacions la + hi i se + us no s’apostrofen.
Ex. Se us emporta el cotxe. / No la hi he duta mai.

More Related Content

Similar to Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre

Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
Zucaratta
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
laia masó
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
camelero10
 
Les categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58cLes categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58c
montsecdn
 
Repàs de morfologia
Repàs de morfologiaRepàs de morfologia
Repàs de morfologia
Berta Allo
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
tabolafi
 
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Laiajq
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
guest24e58c
 
Les categories gramaticals
Les categories gramaticalsLes categories gramaticals
Les categories gramaticals
amayans
 
Categories gramaticals...
Categories gramaticals...Categories gramaticals...
Categories gramaticals...
Tere Donet
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
Dolors Taulats
 

Similar to Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre (20)

Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdfResum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58cLes categories gramaticals, de guest24e58c
Les categories gramaticals, de guest24e58c
 
Repàs de morfologia
Repàs de morfologiaRepàs de morfologia
Repàs de morfologia
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
Les categories-gramaticals-1233586146755560-2
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 
Les categories gramaticals
Les categories gramaticalsLes categories gramaticals
Les categories gramaticals
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
L'adverbi
L'adverbiL'adverbi
L'adverbi
 
Categories gramaticals...
Categories gramaticals...Categories gramaticals...
Categories gramaticals...
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULESELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
ELS PISOS DE L'EDIFICI DE LES PARAULES
 
LES PLANTES DE LES PARAULES
LES PLANTES DE LES PARAULESLES PLANTES DE LES PARAULES
LES PLANTES DE LES PARAULES
 
Ortografia
OrtografiaOrtografia
Ortografia
 
Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
 

Recently uploaded (6)

Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdfEl_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
El_holocausto_aula_2023_IES_PLA_DE_NADAL.pdf
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptxEducar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
Educar èticament en l'era digital_ Master Educació- ANDORRA -2024 .pptx
 

Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre

  • 2. CONNECTORS • Els connectors o marcadors textuals són elements de lligam molt útils per a deixar clares les relacions que hi ha entre les parts del text. Orienten el lector i faciliten la comprensió del text. • D’ORDENACIÓ • TEMPORALS • ADITIUS • CONTRASTIUS • DE REFORMULACIÓ • D’EXEMPLIFICACIÓ • CAUSATIUS
  • 3. PREPOSICIONS • Les preposicions són paraules invariables (tenen una única forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple:
  • 4.
  • 5. CONTRACCIONS • Una contracció és la unió d’una preposició (A, DE, PER o PER A) o bé la partícula CA amb un article masculí singular (EL, EN) o plural (ELS).
  • 6. L’ADJECTIU SINGULAR PLURAL MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ +A +S +ES Prim Prima Prims Primes • L’adjectiu qualificatiu és una paraula variable (amb gènere i nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats.
  • 7. • Adjectius acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural masculí amb la terminació –os. • Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig, tenen doble forma de plural masculí. • Adjectius acabats en –aç, -iç, -oç, tenen una sola terminació en singular, però dues en plural. • Adjectius acabats en –sc, -st, -xt, -ig, tenen doble forma de plural i masculí. • Adjectius amb una sola dorma per al masculí i el feminí. Ex. Amable – Amables SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM. dolç dolça dolços dolces SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM. Lleig letja lleigs/lletjos lletges SING. MASC. / FEM PLUR. MASC. PLUR. FEM. Capaç capaços capaces SING. MASC. SING. FEM. PLUR. MASC. PLUR. FEM. Lleig letja lleigs/lletjos lletges
  • 8. ELS ADVERBIS • L’adverbi és un modificador de la idea expressada pel verb (vinc demà), per l’adjectiu (un día ben assolejat) o per un altre adverbi (s’explica molt malament). • Els adverbis poden expresar lloc, temps, manera, quantitat, afirmació, negació i dubte.
  • 9. ADVERBIS DE LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, pertot arreu, enlloc, on, lluny, prop, Baix, Dalt, dins, endis, fora, enfora, davant, endavant, darrere, damunt, sobre, sota, enlaire… DE TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, aviat, tard, ahir, avui, demà, anit, abans, després, enguany… DE MANERA Com, així, bé, ben millor, malament, mal, pitjor, només, solamente, sols, alhora, corrents, exprés… DE QUANTITAT Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, gens, res, almenys… D’AFIRMACIÓ També, fins, fins i tot… DE NEGACIÓ No, tampoco, no pas… DE DUBTE Potser…
  • 10. • Es poden formar adverbis de manera afegint –ment a la forma femenina d’un adjectiu: Ex. Feliç – feliçment / trista – tristament • Tot i això, no tots els adverbis acabats en –ment són de manera: - Immediatament (temps) - Internament (lloc) - Aproximadament (quantitat)
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 25.
  • 26.
  • 27. L’APÒSTROF • L’apòstrof (‘) indica la supressió d’el so d’una vocal quan entra en contacte amb la vocal d’una altra paraula. Hi ha apòstrofs a principi o a final de paraula. LLETRA PRINCIPI FINAL L L’iglú Porta’l D D’herba - S S’apostrofa Pondre’s M M’encomana Compra’m N N’agafa Compra’n
  • 28. L’article masculí s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): l’home, l’ingrat, l’arc. • No s’apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc, el uadi. L’article femení s’apostrofa davant totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista, l’Índia, l’única (però: la unilateralitat, la innecessària). • No s’apostrofa la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la h, la erra). Davant de i i u consonants: la hiena. Davant del prefix negatiu a: la anormalitat. La preposició de s’apostrofa davant totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres. • No s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i. davant de i i u consonants: de iens, de iode. Davant del prefix negatiu a: de asimètric. • Els pronoms s’apostrofen davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté. Darrere de verb acabat en vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns. En contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es puga): te’n, se’m, te’ls, li’n, n’hi. No s'apostrofa us en cap posició: us el pren, se us emporta, traure-us. La davant i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.
  • 29.
  • 30. • Els pronoms febles em, et, el, la, es i en s’apostrofen davant un verb començt en vocal o hac: Ex. M’avergonya, t’agafa, l’ha dut, s’afaita, n’ha agafat. EM ET EL LA ES EN
  • 31. • Els pronoms febles em, et, es, el, ens i en s’apostrofen darrere un verb acabat en vocal (menys u): Ex. Agafa’m, pentina’t, veure’s, mira’l, troba’ns, torna’ls, agafa’n. EM ET ES EL ENS EN • Quan aquests mateixos pronoms es combinen amb altres pronoms, se suprimeix la vocal i s’apostrofa tan a la dreta com es pot: Ex. Me’l porta, te’ls prenc, se’n menja, l’hi deixo, se n’ha menjat.
  • 32. • Els pronoms li i ho són invariables, i per tant, no s’apostrofen MAI: Ex. Dóna-li, ja ho diu, li ho fan. • Les combinacions la + hi i se + us no s’apostrofen. Ex. Se us emporta el cotxe. / No la hi he duta mai.