ORTOGRAFIA: LA SÍL·LABAI L’ACCENT GRÀFIC
Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Segons el nombre de síl·labes les paraules es classifiquen en:
monosíl·labes tenen una síl·laba vent
polisíl·labes tenen més d’una síl·laba bisíl·labes: ro-ba
trisíl·labes: ca-mi-sa
tetrasíl·labes: ve-lo-ci-tat
En les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que
les altres, és la síl·laba tònica. La resta de síl·labes s’anomenen àtones.
Les paraules es classifiquen segons la posició que ocupa la síl·laba tònica dins la
paraula. Poden ser:
Agudes la síl·laba tònica és l’ultima pa-per
Planes la síl·laba tònica és la penúltima ca-mi-sa
Esdrúixoles la síl·laba tònica és l’antepenúltima mú-si-ca
3.
ACCENTUACIÓ
PARAULES AGUDES
Les paraules agudes s’accentuen si acaben en:
vocal huracà, cafè, jardí, camió, algú
-as,-es,-is,-os i –us gimnàs, francès, pastís, arròs, andalús
-en,-in depèn, Berlín
Les paraules agudes que acaben en diftong no s’accentuen: heroi, herois, avui, ...
PARAULES PLANES
Les paraules planes s’accentuen quan acaben en consonat menys en les
consonants -as,-es,-is,-os,–us,-en,-in:
àrab, biòleg, cantéssim, conèixer, dèbil, estudiàvem, mèrit, tímid, cérvol, córrer,
paràgraf, ...
També s’accentuen les paraules planes acabades en diftong, seguit o no de s:
anàveu, còncau, còncaus, ...
PARAULES ESDRÚIXOLES
Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: època, sòlida, única, àvia, història, ...
4.
COM VA L’ACCENT?
Sempre amb accent tancat /´/ a les vocals: í ú
Sempre amb accent obert /`/ a la vocal à
Com s’accentua la vocal o?
Si la paraula és esdrúixola o plana l’accent serà obert: ò
Si la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.
De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).
De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però i les compostes amb
monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...
Com s’accentua la vocal e?
En general, tant si són agudes, planes o esdrúixoles l’accent és sempre obert: è.
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer,
témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i
les que fan el plural en -essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés...
(llevat de xerès, interès i espès).
5.
EXERCICIS ORALS
Separaper síl·labes i digues quina és la síl·laba tònica:
llibre moto capità reciclar
església ordinador informàtica sopar
català bolígraf escombra patinar
vestit música càmera síndria
màquina maquineta tardor antena
Digues quines paraules són agudes, quines són planes i quines esdrúixoles.
Compleixen les normes d’accentuació?
Quines d’aquestes paraules accentuaries?
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
jugar retol fabrica
submari encarrec Monica
abril pilota academia
carbo satel·lit fantastica
atac telefon ancora
matalas pantalla quilometres
calor rapid noticies
jovent plastic epoca
pastis cullera sil·laba
dema granota termometre
6.
Nom: ................................................................................ Data:.......................................................................
EXERCICIS
Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles:
basílica, àvia, escurçó, esclop, gronxador, caramel, dissabte, indústria, ànec,
síndria, cadira, carretera
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
Posa l’accent a les paraules que ho necessitin:
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
cargol tunel fabrica
pilot mistic centrica
pages angel bustia
vermell castanya intima
jardi solitari matematiques
Posa l’accent a aquestes paraules:
historia dalmata comica paciencia
pesol ocea cami religio
hipopotam ridicul coneixer castig
7.
SEPARAR PER SÍL·LABES
Quan separem per síl·labes una paraula i ens trobem dues vocals seguides hem
de saber si es tracta d’un diftong o d’un hiat. Els diftongs no se separen i els
hiats si.
Els primer que hem de saber és que hi ha dos tipus de vocals: fortes i dèbils.
A E O VOCALS FORTES
I U VOCALS DÈBILS
8.
DIFTONS I HIATS
Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa
síl·laba.
Formen diftong:
Una vocal dèbil (la i i la u) darrere d’una vocal:
ai ai-re au pau
ei fei-na eu teu-la
oi noi ou nou
ui a-vui iu ciu-tat
Una vocal dèbil seguida d’una de forta (ia,ie,io,ua,ue,uo) a començament
de paraula i després de vocal:
io-gurt la-ia
hie-na cre-uar
Les vocals dels grups qua qua-tre
qüe qües-ti-ó
qüi ter-ra-qüi
quo quo-ta
gua guant
güe ai-güe-ra
güi pin-güí
guo pa-rai-guot
9.
Un hiat ésquan en una paraula hi ha dues vocals seguides que pertanyen a dues
síl·labes diferents: po – e – ta.
Es forma un hiat quan en una paraula hi ha:
Dues vocals fortes seguides:
po – e – ta
te – a – tre
Una vocal dèbil i una vocal forta darrere de consonant:
fa – mí – li – a
re – li – gi – ó
Ma – ri – a
Dues vocals que formarien diftong on la darrera s’accentua:
ve – í
Dues vocals que formarien diftong on la darrera porta dièresi:
pa – ï – sos
10.
DÍGRAFS
Un dígrafés un grup de dues lletres que representen un sol so.
Quan separem per síl·labes hem de tenir en compte que hi ha dos grups de
dígrafs: els que se separen i els que no.
Se separen No se separen
ss Cas-so-la gu For-mi-gues
rr Car-rer qu Pa-quet
ix Ca-lai-xe-ra ll Co-lla
l·l Col-le-gi ny Ba-nya
tj Plat-ja ig Ba-teig
tg Met-ge
tx Pet-xi-na
tz At-zar
