Teoria JQCV

1. Conjuncions
 Paraules o locucions invariables que
actuen com a nexes entre mots o
oracions.
 Funcionen com a elements de connexió
lògica, ja siga establint una relació de
coordinació o de subordinació entre les
parts que relaciona:
 Anirem a córrer sempre que no ploga (locució conjuntiva
condicional)
 No vols vindre? Doncs no vingues (conjunció consecutiva)

2. Conjuncions de coordinació
relacionen oracions independents o mots independents dins
l’oració.
Copulatives Unió d’elements I, ni
Disjuntives Opció obligada O, o bé, o si no
Adversatives Contrarietat,
oposició
Doncs, però, ara bé, no
obstant això, en canvi,
tanmateix, altrament, mes...
Distributives Alternativa entre
elements
Ara...ara; sia...sia; no
solament... sinó també...
Il·latives o
consecutives
Introdueixen una
or. conseqüència
de l’anterior
Doncs, doncs bé,
consegüentment, per tant,
així és que...
Continuatives Successió Doncs, i encara, a més, a
banda, així mateix, ... i tot,
demés...
Explicatives Aclariment És a dir, o siga...

3. Conjuncions de subordinació
relacionen oracions dependents entre si.
Completives Que, si, com...
Temporals Quan, abans que, mentres que, sempre que, tan
bon punt, d’ençà que,
Locatives Allà on, on
Modals Així com, com, com si, segons (que), a mesura que,
tal com, sense que...
Comparatives Tan...com; com més...més/menys; més...que;...
Concessives Encara que, malgrat que, mal que, tot i que, si bé...
Consecutives Massa...perquè; fins al punt que; que; de manera
que; tant....que; talment...que; ...
Condicionals Posat que; només que; mentre/mentres (que); si
doncs no; llevat que; si per cas; sempre que; ...
Causals Atès que; vist que; puix que; car; ja que; perquè...
Finals Perquè; a fi que; per tal que; que

4. Observacions
 I i O no canvies davant mots
començats per la mateixa lletra.
 NO i NI
 Quan la negació afecta el conjunt de
l’or, cal posar NO o NI davant del verbs
o dels pronoms que el precedeixen:
 Ni tu ho entens ni jo tampoc!
 NI enllaça elements negatius i exigeix
la correlació NO:
 No diu ni deixa dir!

5. Observacions
 QUE
 Qualsevol preposició cau davant de la conjunció
QUE (també les locucions prepositives):
 Estan contents que tot eixira bé (*de què)
 Ho has de dir abans que se’n vagen (*abans de què)
 No es pot ometre la conjunció quan introdueix una
oració subordinada que expressa petició, desig o
propòsit:
 M’encantaria que tot eixira bé
 Li va pregar que no diguera res a ningú
 Mai s’omet després de l’adverbi d’afirmació SÍ:
 Sí que volia vindre

6. Observacions
 DONCS
 Pot indicar conseqüència o oposició, mai causa:
 Voldria tornar a casa. Doncs jo em vull quedar
ací (oposició)
 No vols eixir? Doncs queda’t a casa
(conseqüència)
 No vindrà *doncs perquè/ja que té molta
feina (causal)
 Pot introduir una oració
 Doncs, que comence!
 I DONCS
 Equival al castellà ¿cómo es eso?
 I doncs, què hi féreu?

7. Observacions
 PERQUÈ
 Causal, si duu el verb en indicatiu. Es pot substituir
per “ja que”:
 He vingut perquè m’ho has demanat
 Final, si duu el verb en subjuntiu. Es pot substituir
per “a fi que”, “per tal que”...:
 He anat perquè tu no hi hages d’anar
 PER QUÈ
 Per+què (interrogatiu) per quin motiu:
 Conta’m per què plores
 Per+què (relatiu) pel qual, per la qual...:
 No sé la raó per què plores
 PER A QUÈ sols interrogació
 Per a què vols aquell martell?

8. Observacions
 MENTRES/MENTRE (QUE)
 Mentres/mentre simultaneïtat→
«durant el temps en què»:
 Mentres/mentre ella neda, ell corre
 Mentres/mentre adversitat,→
contraposa dues accions:
 Ella és molt valenta mentres/mentre que
ell sempre té por
Observacions

9. Observacions
 COM QUE o ATÉS QUE
 Tenen caràcter causal. Sempre va al començament
de l’oració.
 Substitueixen el calc del castellà *donat que:
 Com que és tan bonic, sempre hi vol anar
 Atés que/Com que no ha vingut ningú més, no podrem
votar
 COM
 Mai es pot utilitzar com a condicional:
 Si no arribes prompte, no hi anirem (*Com no arribes
prompte...)

10. Observacions
 NOMÉS
 Significa “solament”, no té valor temporal. Si
es vol donar aquest valor cal emprar les
locucions AIXÍ QUE, DE SEGUIDA QUE, TOT
SEGUIT QUE, QUAN, TAN BON PUNT...:
 De seguida que ho sàpiga, et telefone (*Només
ho sàpiga...)
 AIXÍ QUE
 També pot tindre valor de conseqüència o
recapitulació:
 Tenim molta pressa així que no us esperem

11. Observacions
 SEMPRE QUE
 *sempre i quan és un calc del castellà que cal
substituir per SEMPRE QUE o AMB LA CONDICIÓ QUE:
 Sempre que no hi haja trànsit, arribarem a les 14h
 *DEGUT A
 Com a conjunció causal → A CAUSA DE:
 L’avió es va retardar a causa del vent (*degut al vent)
 És correcte com a adjectiu i com a participi del verb
DEURE:
 El retard de l’avió fou degut al vent
 Cal dedicar el temps degut a l'estudi

12. Observacions
 SEGONS i CONFORME
 No són conjuncions (“segons” és una
preposició i “conforme”, un adjectiu) no→
tenen temporal.
 Cal usar A MESURA QUE, TAL COM:
 Anirem passant a mesura que hi arribem
(*conforme hi arribem)
 Segons diuen, la crisi empitjorarà
 Mireia no està conforme amb això

13. Observacions
 A FI QUE o AMB LA CONDICIÓ QUE
 Substitueixen el calc castellà *amb tal que:
 A fi que se'n vaja ho faria tot!
 POSAT QUE = si (condicional)
– Posat que = si us porteu bé, anirem al cine
– *Posat que es trobava dèbil, no hi va anar (no té
valor causal, en aquests casos cal dir: ja que, vist
que, com que... vist que es trobava dèbil...)

14.  SI POT SER, SI ÉS POSSIBLE, TRET
QUE, LLEVAT QUE...
 Expressions de caràcter condicional
substitueixen les incorreccions DE i A +
infinitiu, *a ser possible, *a poder ser...
 Si no fóra per tu, no estaria ací (*de no ser...)
 Aniran a la vaga llevat que paralitzen
l'ERO (*a no ser que...)
 Si pot ser/si és possible, ho farem tot ara

15. Observacions
 EN TANT QUE = en la mesura que, tant
com
 Sols és correcta si significa en la mesura
que, en la proporció que o tant com. Però
no ho és amb sentit adversatiu ni
temporal:
 T'ajudaré en tant que=tant com=en la mesura
que=en la proporció que puga ajudar-te.
 *No toqueu res en tant que no vinga la policia (fins que...)
 *En tant que ell continue fent això, res no canviarà (mentre que...)

16. Observacions
 NO OBSTANT AIXÒ
 Sempre caldrà posar, davant o darrere,
el pronom o el complement:
 No obstant el que diuen, la crisi té
alternatives
 No obstant això, la crisi té alternatives
 Això no obstant, la crisi té alternatives

17. Observacions
 SINÓ (que)
 Conjunció adversativa:
 No era ella qui ha telefonat sinó ell.
 No sols has de fer això sinó també allò altre
 Ella no sols treballa sinó que també estudia
 SI NO
 Condicional si+adverbi de negació. Es pot
transformar l'oració a afirmativa i adquireix el
sentit condicional contrari:
 Si no ve ella, hi aniré jo (si ve ella, no hi aniré jo)
 No ho aconseguirem si no ens esforcem (ho
aconseguirem si ens esforcem)