2. O La major part del temps el nin la
passa amb la seva família, per això,
l’entorn familiar és el qui millor pot
estimular la seva expressió oral
d'una manera lúdica. Ex: jugar al
veig-veig, amagar coses i després
donar-li pistes perquè les trobi.
3. O
S'ha de dedicar un temps
breu, per no fatigar el
nin, proporcionant activitats
que siguin motivadores i
variades.
5. O
Aprofitar qualsevol ocasió (com
les tasques de la casa, l'observació
de les peces de vestir a l'armari, els
mobles d'una habitació, o els colors)
per proporcionar missatges clars i
breus. Sempre col•locant-nos a
l'altura dels seus ulls.
6. O Per augmentar el seu vocabulari
es mostraran objectes i se li
indicarà el seu nom. A la vegada
que se li explica per a què serveix,
quin color té, la forma, les seves
característiques. En definitiva, fer-li
observar tot el que té al seu voltant.
7. O
En quant a l'esquema corporal, se
li ha d'ensenyar, les diferents parts
del cos i que el generalitzi en els
altres: ensenyant-li la part esquerra i
la dreta.
8. O
Amb suport visual de llibres o
fotografies, estimular una conversa
a través del dibuix que aparegui,
repassant els conceptes bàsics:
dreta-esquerra, dalt-baix, colors,
utilitat de cada objecte ...
9. O
És molt motivant per al
nin, explicar-li contes curts, en els
quals intervinguin animals, i ells
puguin participar fent
sorolls, balls, gestos, etc., després
se li faran una sèrie de preguntes
senzilles sobre el contingut.
11. O Manifestar entusiasme i alegria
cada vegada que posi interès en
l'activitat que està realitzant, encara
que no sempre li surti bé.
12. O
No s'ha de protegir massa, ja que
d’aquesta manera no deixam que
desenvolupi la seva personalitat al
complet. Per tant, cal donar-li
autonomia perquè es relacioni amb
els altres i participi en diferents
activitats.
13. O
Se l’ha d'escoltar atentament i
sempre hem de respondre a les seves
preguntes, convertint la comunicació
en un plaer.
14. O
Els nins aprenen molt per imitació.
Per això, quan parlem amb ell cal fer-
ho poc a poc, pronunciant
correctament, sense donar-li crits.
Mai se l’ha d'ignorar quan vulgui
parlar, ni tampoc reforçar-li
l'expressió defectuosa que en un
principi pot parèixer.
15. O
Realitzi amb el seu fill jocs de buf:
inflar globus, xuclar amb una
palleta, xiulets, trompetes, bufar
espelmes, imitar sorolls o sons
produïts per animals ...
16. O Premiar al nin quan parli
bé, corregir-lo quan cometi
errors, però no criticar-lo, ridiculitzar
o comparar-lo amb altres nins o
germans.
17. ONO digui al seu fill,
mentre parla, que s'aturi i
comenci de nou.
18. O "NO hem de respondre en lloc del
nin”. Serà millor que quan li
preguntem ho facem de tal manera
que aquest no pugui respondre
només un" si " o un " no ", es farà
per ara la pregunta: Vols una pera o
una poma? En lloc de Vols una pera?
"
19. O
NO cal parlar amb un llenguatge
infantilitzat. El nin utilitza aquest
llenguatge infantil perquè es troba
en aquest estadi del procés
d'adquisició del llenguatge i si ho
imitem estarem frenant el seu procés
evolutiu.
20. O
Recordem que a partir dels 18
mesos d'edat, el nin ha de prendre
l'alimentació com la resta de la
família, no feta puré, ja que
mastegant desenvolupa la
musculatura de la boca i per tant
millora el seu llenguatge.
21. O Les mostres d'afecte i d'amor
ajuden a un millor
desenvolupament del llenguatge
del seu fill.
22. O Si el seu fill està freqüentment
distret, repeteix constantment què?
i/o quan parla, ho fa en un to
excessivament alt o baix és
aconsellable no descartar un
problema d'audició (Tap de
cerumen, hipoacúsia ...) per això
acudirem a un especialista d’ORL
(Otorrinolaringologia).
23. O
Cal vigilar la veu del nin. A vegades
passa que el petit força el seu propi
registre vocal, reproduint sons o
sorolls molt aguts, greus o molt
intensos ( imitant sorolls d'animals,
sorolls de motors, etc.) o fins i tot dels
seus propis. Tot canvi durable (d'una o
dues setmanes) de la veu del nin petit,
hauria de ser objecte de consulta per
part de l'otorinolaringòleg.
24. O
Evitar comparar el nin amb altres.
Deixar que es desenvolupi al seu
ritme, proporcionant-li un ambient
verbal i articulatori de qualitat.
25. O “Comença per fer el que sigui
necessari , després fes el que sigui
possible i sobtadament estaràs fent
l'impossible.”
Francesc d’Assís
OFI
