Deficit auditiu

1. El dèficit auditiu i la seva reeducació
20/01/2015
Una de les etapes més importants del desenvolupament humà i on aquest es
dóna amb una velocitat més ràpida és la primera infància. Es produeixen
canvis constantment, és una època de contínua i evident evolució.
La paraula infància prové del llatí 'infans', que significa sense llenguatge.
Però, a més de l'inici del llenguatge en la primera infància, s'adquireixen altres
habilitats com: somriure, primers passos, la reacció d'angoixa davant un
estrany... multitud de canvis que també són propis d'aquesta etapa.
El llenguatge és un mitjà de comunicació a través d'un sistema de símbols. A
través del llenguatge el nen serà capaç de relacionar-se amb els seus semblants i
exposar els seus desitjos i necessitats de forma més precisa.
En el llenguatge actuen tot un seguit de components neurofisiològics que
permeten la descodificació i elaboració del mateix.
Entre els principals, a grans trets, podem destacar:
- el sentit de l'audició que permet escoltar el que se'ns diu.
- el cervell i l'escorça cerebral que permeten d'una banda descodificar el sentit i
manar ordres als òrgans fonatoris per produir el llenguatge.
Durant els tres primers mesos de vida les rutines lligades a les necessitats del
bebè i l'adult comparteixen uns significats que permeten regular conjuntament
alguns dels seus comportaments. En aquesta relació específica que hi ha entre el
cuidador (mare o un altre membre) i el nen, la mare comença a ensenyar
inconscientment el llenguatge.
Això ocorre mitjançant la parla d'estil matern que sembla seguir el
desenvolupament bàsic, començant en el nivell més fonamental i fent-se
gradualment més complex a
mesura que el nen creix. La parla d'estil matern es caracteritza per ser simple
estructuralment (usa frases curtes, no subordinades, no modificadors), hi ha un
alt
grau de redundància, el to és alt, la prosòdia exagerada, el lèxic (paraules
utilitzades) són aquelles que estan presents a l'entorn del nen.
Dèficit auditiu i visual
L'oïda intacta és una de les condicions importants per aprendre a parlar,
atès que aquesta adquisició en els seus inicis es basa fonamentalment en el
circuit 'audició-fonació'. D'aquí que quan aquesta capacitat auditiva està
lleugerament disminuïda solen produir-se retards en el desenvolupament de la
parla.
A part de l'oïda, el nen també necessita veure-hi bé per aprendre el
llenguatge dels qui l'envolten. Aquí la imitació, o aprenentatge per
observació, contribueix en gran mesura a aquesta adquisició. Els nens
acostumen a observar i imitar els moviments que produeix la boca dels seus
pares en parlar-los.

2. No és cap casualitat, per exemple, que entre les primeres paraules del nen es
trobin les expressions 'pare' i 'mare', doncs la /p/ i la /m/, són sons labials,
precisament els més fàcils d'observar i imitar.
No obstant això, el nen no només imita els moviments de la parla, sinó
també la mímica i els gestos que acompanyen i formen part de l'expressió del
llenguatge, exercint la vista un paper important com a part del procés total
d'aquesta adquisició.
En la deficiència auditiva lleu, el llindar d'audició se situa entre 20 i 40
decibels i en condicions normals pot passar desapercebuda. Sent el telèfon.
Parla amb un altre mentre no hi hagi sorolls. Pot o no portar pròtesi.
Quan no tenen altres deficiències associades, els nens i nenes sords tenen una
capacitat intel·lectual similar a la que posseeixen els oïdors, encara que el seu
desenvolupament cognitiu pot veure's limitat, en alguns casos, per les seves
dificultats lingüístiques, la regulació del comportament, els sentiments
d'inseguretat i les dificultats en les seves relacions socials, ocasionades pel
desconeixement de les normes socials, que són també una conseqüència de les
limitacions en el llenguatge.
És per això que ha d'haver-hi una bona reeducació logopèdica també en el
deficient auditiu lleu, perquè el seu psiquisme i el seu cervell puguin realitzar
totes les etapes d'aprenentatges en la primera infància, el període on s'aprèn
molt.
Objectiu General:
- Reeducació logopèdica en discapacitat auditiva lleu
- Aconseguir una major atenció i concentració davant els sons que procedeixen
del mitjà a través de l'estimulació de l'audició i de les percepcions sensorials
associades.
Objectius Específics:
- Atendre a estímuls auditius, reaccionat davant sons produïts: pel cos, sons
onomatopeics, per instruments musicals, per objectes...
- Orientar-se cap a la font del so.
- Reconèixer i reaccionar davant sons produïts per objectes d'ús freqüent, que li
són familiars.
- Identificar per la veu a persones adultes i companyes o companys coneguts.
- Reconèixer pel to de veu els diferents estats d'ànim.
- Reaccionar davant la variació del volum de música, de la intensitat de la veu…
- Reaccionar davant sons de diferents dependències del Centre.
- Reaccionar davant la producció de sons agradables i/o desagradables.
- Produir sons tocant diferents instruments, accionant diferents joguines...
- Potenciar el 'gaudi de la música'. Utilitzar la música per relaxar diferents parts
del cos, 'sentir' la música, viure-la.
Activitats que es poden fer:
1. Estem una estona a l'aula sense 'escoltar ni sentir' cap tipus de so ni de soroll.
Prestem atenció a la seva reacció.
2. Escoltem els sons i diferents sorolls que es produeixen al nostre voltant.
Escoltem i posteriorment ho reforcem verbalment i gestualment. Intentem que
prengui 'consciència auditiva' dels sons de l'entorn més proper.
3. Primer procurem que ens miri a la cara, utilitzant allò que estimula a això, per
posteriorment començar a fer so amb la boca, espetecs amb la llengua... i

3. observem si hi ha reacció o no.
4. Posem les mans en parts del nostre cos, com el nas, boca, gola i pit, per
balbotejar, emetre sons vocàlics i consonàntics, cantar.
5. Farem que emeti sons a través d'un globus col·locat prop de la seva cara.
6. Realitzem sons produïts pel propi cos, amb palmells. Ho fem nosaltres i
esperem la seva reacció. Que els facin també ells i elles.
7. Utilitzem la 'contraimitació' realitzant els sons que emeten. No es reforçaran
els sons vegetatius com la tos...
8. Realitzem exercicis molt senzills d'imitació de ritmes (per exemple amb
palmells a la taula). Copegem la taula amb el palmell de la mà i esperem la seva
resposta. Si al principi no ens imita, agafem la seva mà i copegem una vegada
hàgim copejat nosaltres...
9. Utilitzar com a altaveu el cartró del rotllo de paper higiènic i observar les
seves reaccions.
10. Deixar caure un objecte o emetre un so/soroll d'intensitat forta i veure la
seva reacció. Intentar provocar-la.
11. Posem música i posteriorment l'apaguem. Estem una estona sense 'sentir'.
12. Apaguem i engeguem la música i veiem la seva reacció, esperant que la
demani o expressi el seu grat o desgrat davant aquesta interrupció.
13. Fabriquem 'materials casolans', com globus amb pedretes a dins, ampolles
amb cigrons..., i variant dins de l'aula la posició, fem sonar aquests 'instruments
musicals' potenciant que s'orienti cap a aquests sons.
14. Utilitzem d'igual manera diferents instruments musicals, com pianos,
xilòfons, panderetes..., per potenciar que giri el cap cap a l'objecte que sona,
situant-nos en diferents llocs de la sala. Utilitzem també objectes sonors i amb
llums per potenciar-ho.
15. Cantarem diferents cançons que facin referència al període en el qual estem:
tardor, Nadal, hivern, carnestoltes, primavera, estiu..., prenent com referencia
coses concretes.
Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i
logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d'interès com:
La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d'estudi, TDAH,
escola de pares...
Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu:
marta.morera.sauret@gmail.com
Més informació a Edukatio www.edukatio.org