SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Les dislàlies: què són, quins tipus hi ha i tractament
06/11/2014
El nen amb dislàlia omet certs sons, o els substitueix per uns altres de forma
incorrecta; per exemple, diu 'abó' o 'tabó', en lloc de 'sabó'. Amb freqüència, és
capaç de pronunciar correctament les síl·labes per separat (*sa) però, en unir els
fonemes, comet errors. Això fa que el seu llenguatge pugui resultar en
ocasions inintel·ligible.
TIPUS DE DISLÀLIES:
Fisiològiques
Són degudes a la immaduresa dels òrgans de la parla quan els nens encara són
petits, per la qual cosa tots passen per una fase de dislèxia, que ha de preocupar
als pares si continua després dels 4 anys d'edat, perquè aleshores podria estar
motivada per causes orgàniques.
Audiògenes
Estan associades a un defecte en l'audició que impedeix al nen adquirir la
facultat d'expressar-se amb normalitat (si la seva percepció auditiva és
defectuosa, també ho serà la seva pronunciació), i dificulta el seu aprenentatge a
l'escola.
Funcionals
Es tracta d'un defecte de l'articulació del llenguatge originat per un
funcionament anormal dels òrgans perifèrics de la parla. Els fonemes que
s'ometen, substitueixen o deformen amb major freqüència són: r, s, z, l, k i tx.
Aquest tipus de dislàlia és el més comú, i els afectats no tenen cap defecte
orgànic que la provoqui.
Entre altres causes, les dislàlies funcionals poden ser degudes a una educació
insuficient o un entorn familiar o social poc favorable per al nen (baix nivell
cultural i econòmic, desinterès dels pares...).
Encara que en ocasions aquest tipus de dislàlia desapareix espontàniament quan
el nen creix, cal intervenir per corregir-la si persisteix després dels quatre anys,
per evitar les possibles conseqüències negatives que podria tenir sobre el
desenvolupament cognitiu i les relacions socials del menor.
Orgàniques
També conegudes com diglòssies, es diu que són orgàniques quan els errors en
la pronunciació estan associats a certs defectes dels òrgans que intervenen en la
parla. Es classifiquen en funció de la zona defectuosa:
Labials
Linguals
Dentals
Palatines
Nasals
Mandibulars
FACTORS DE RISC:
Hi ha alguns factors que poden predisposar al fet que un nen pateixi un trastorn
d'aquest tipus. Així, els petits que són més tímids o despistats, els que estan
desmotivats o excessivament estimulats (massa activitats extraescolars), aquells
que en el si familiar estan afligits de falta d'afecte o viuen situacions conflictives
amb freqüència, fins i tot els nens agressius tenen més possibilitats de tenir
dislàlia.
TRACTAMENT DE LES DISLÀLIES:
El millor és la prevenció amb la intervenció precoç d'un logopeda. Encara que el
pronòstic depèn del tipus de trastorn i la seva causa, normalment la parla pot
millorar amb una teràpia adequada. Aquesta se sol basar en la realització
d'exercicis per perfeccionar la musculatura utilitzada en la producció de sons.
Així, s'intenta que millorin l'articulació de les paraules, la utilització de la
respiració, el ritme en la pronunciació, l'expressió...
Normalment, els exercicis se li plantegen al nen en forma de jocs, perquè li
sigui més senzill i amè adquirir aquestes noves habilitats. Perquè la teràpia sigui
eficaç és important que els pares s'impliquin i ajudin al nen també en la seva
pròpia llar.
En ocasions, quan el problema té un origen físic, serà necessari realitzar un
procediment mèdic.
Efectes psicològics de les dislàlies:
En general, als 7 anys, si el nen parla i això comporta riures i acudits, ell pot
tenir una reacció de frustració, manifestant-se en forma d'agressivitat.
Una altra forma de reaccionar davant el seu llenguatge és el retraïment i
timidesa; en aquests casos el nen evitarà tots els contactes i possibilitats de
relacionar-se amb els altres. Això també li pot comportar un trauma i per això
s'anirà tancant cada vegada més, perdrà la confiança en si mateix i en les seves
possibilitats de superació.
Tractament general:
Si hi ha diverses dislàlies a la vegada, és preferible simultaniejar la reeducació
de totes elles, dedicant un minut a cadascuna. S'estalvia temps i és menys
monòton per al nen o adult.
Cal no corregir el fonema mal articulat sinó ensenyar-li de nou, és a dir, el nen
ha d'oblidar la manera amb què articula determinat fonema distorsionat i una
vegada aconseguit, aprendre a articular-lo correctament. Les etapes seran
d'habituació, facilitació, associació i utilització.
Prèviament cal exercitar l'agilitat dels òrgans de l'articulació. El tractament
consisteix a ensenyar al nen la posició i moviments correctes dels òrgans de
l'articulació.
Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i
logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d'interès com:
La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d'estudi, TDAH,
escola de pares...
Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu:
marta.morera.sauret@gmail.com
Més informació a Edukatio www.edukatio.org

More Related Content

Similar to Les dislalies

Pcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresPcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresmpunset
 
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsCom afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsTrina Sànchez
 
Dislèxia - què li passa al meu fill
Dislèxia - què li passa al meu fillDislèxia - què li passa al meu fill
Dislèxia - què li passa al meu fillRehasoft Tdah
 
Pp estimulació del llenguatge
Pp estimulació del llenguatgePp estimulació del llenguatge
Pp estimulació del llenguatgemmmas
 
Comunicació i llenguatge
Comunicació i llenguatgeComunicació i llenguatge
Comunicació i llenguatgeCEIPSAUBA
 
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oralConsells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oralCEIPSAUBA
 
Comunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeComunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeTrina Sànchez
 
Anna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna
 
Anna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticguest97f7b9
 
Article: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantil
Article: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantilArticle: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantil
Article: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantiledemocional
 
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaAgustí Estévez
 
El llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nenEl llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nenMarta Morera Sauret
 
Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilCarmina Hernandez
 

Similar to Les dislalies (20)

Pcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresPcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de pares
 
Discapacitad auditiva
Discapacitad auditivaDiscapacitad auditiva
Discapacitad auditiva
 
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infantsCom afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
Com afavorir i potenciar el llenguatge en els infants
 
Ortografia
OrtografiaOrtografia
Ortografia
 
Dislèxia - què li passa al meu fill
Dislèxia - què li passa al meu fillDislèxia - què li passa al meu fill
Dislèxia - què li passa al meu fill
 
Pp estimulació del llenguatge
Pp estimulació del llenguatgePp estimulació del llenguatge
Pp estimulació del llenguatge
 
Comunicació i llenguatge
Comunicació i llenguatgeComunicació i llenguatge
Comunicació i llenguatge
 
Sordmuts
SordmutsSordmuts
Sordmuts
 
La taquilàlia
La taquilàliaLa taquilàlia
La taquilàlia
 
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oralConsells per l'estimulació del llenguatge oral
Consells per l'estimulació del llenguatge oral
 
PresentacióN Final
PresentacióN FinalPresentacióN Final
PresentacióN Final
 
Comunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeComunicació i Llenguatge
Comunicació i Llenguatge
 
Tema 2 dificultades
Tema 2 dificultadesTema 2 dificultades
Tema 2 dificultades
 
Anna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràctic
 
Anna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràcticAnna figeras, cas pràctic
Anna figeras, cas pràctic
 
Article: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantil
Article: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantilArticle: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantil
Article: Dificultats i conflictes relacionats amb l'afectivitat infantil
 
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conductaGuia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta
 
El llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nenEl llenguatge en les primeres edats del nen
El llenguatge en les primeres edats del nen
 
Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantil
 
Sindrome down i logopedia
Sindrome down i logopediaSindrome down i logopedia
Sindrome down i logopedia
 

More from Marta Morera Sauret

More from Marta Morera Sauret (7)

evaliacion disfonias niños.pdf
evaliacion disfonias niños.pdfevaliacion disfonias niños.pdf
evaliacion disfonias niños.pdf
 
Asociació imatge-text-professions
Asociació imatge-text-professionsAsociació imatge-text-professions
Asociació imatge-text-professions
 
Tdah article
Tdah articleTdah article
Tdah article
 
Que es la dislexia i quins son els seus transtorns
Que es la dislexia i quins son els seus transtornsQue es la dislexia i quins son els seus transtorns
Que es la dislexia i quins son els seus transtorns
 
Memoria
MemoriaMemoria
Memoria
 
La degluccio atipica
La degluccio atipicaLa degluccio atipica
La degluccio atipica
 
Desenvolupament motor del nen i desenvolupament psicomotriu
Desenvolupament motor del nen i desenvolupament psicomotriuDesenvolupament motor del nen i desenvolupament psicomotriu
Desenvolupament motor del nen i desenvolupament psicomotriu
 

Les dislalies

  • 1. Les dislàlies: què són, quins tipus hi ha i tractament 06/11/2014 El nen amb dislàlia omet certs sons, o els substitueix per uns altres de forma incorrecta; per exemple, diu 'abó' o 'tabó', en lloc de 'sabó'. Amb freqüència, és capaç de pronunciar correctament les síl·labes per separat (*sa) però, en unir els fonemes, comet errors. Això fa que el seu llenguatge pugui resultar en ocasions inintel·ligible. TIPUS DE DISLÀLIES: Fisiològiques Són degudes a la immaduresa dels òrgans de la parla quan els nens encara són petits, per la qual cosa tots passen per una fase de dislèxia, que ha de preocupar als pares si continua després dels 4 anys d'edat, perquè aleshores podria estar motivada per causes orgàniques. Audiògenes Estan associades a un defecte en l'audició que impedeix al nen adquirir la facultat d'expressar-se amb normalitat (si la seva percepció auditiva és defectuosa, també ho serà la seva pronunciació), i dificulta el seu aprenentatge a l'escola. Funcionals Es tracta d'un defecte de l'articulació del llenguatge originat per un funcionament anormal dels òrgans perifèrics de la parla. Els fonemes que s'ometen, substitueixen o deformen amb major freqüència són: r, s, z, l, k i tx. Aquest tipus de dislàlia és el més comú, i els afectats no tenen cap defecte orgànic que la provoqui. Entre altres causes, les dislàlies funcionals poden ser degudes a una educació insuficient o un entorn familiar o social poc favorable per al nen (baix nivell cultural i econòmic, desinterès dels pares...). Encara que en ocasions aquest tipus de dislàlia desapareix espontàniament quan el nen creix, cal intervenir per corregir-la si persisteix després dels quatre anys, per evitar les possibles conseqüències negatives que podria tenir sobre el desenvolupament cognitiu i les relacions socials del menor. Orgàniques També conegudes com diglòssies, es diu que són orgàniques quan els errors en la pronunciació estan associats a certs defectes dels òrgans que intervenen en la parla. Es classifiquen en funció de la zona defectuosa: Labials Linguals Dentals Palatines Nasals Mandibulars
  • 2. FACTORS DE RISC: Hi ha alguns factors que poden predisposar al fet que un nen pateixi un trastorn d'aquest tipus. Així, els petits que són més tímids o despistats, els que estan desmotivats o excessivament estimulats (massa activitats extraescolars), aquells que en el si familiar estan afligits de falta d'afecte o viuen situacions conflictives amb freqüència, fins i tot els nens agressius tenen més possibilitats de tenir dislàlia. TRACTAMENT DE LES DISLÀLIES: El millor és la prevenció amb la intervenció precoç d'un logopeda. Encara que el pronòstic depèn del tipus de trastorn i la seva causa, normalment la parla pot millorar amb una teràpia adequada. Aquesta se sol basar en la realització d'exercicis per perfeccionar la musculatura utilitzada en la producció de sons. Així, s'intenta que millorin l'articulació de les paraules, la utilització de la respiració, el ritme en la pronunciació, l'expressió... Normalment, els exercicis se li plantegen al nen en forma de jocs, perquè li sigui més senzill i amè adquirir aquestes noves habilitats. Perquè la teràpia sigui eficaç és important que els pares s'impliquin i ajudin al nen també en la seva pròpia llar. En ocasions, quan el problema té un origen físic, serà necessari realitzar un procediment mèdic. Efectes psicològics de les dislàlies: En general, als 7 anys, si el nen parla i això comporta riures i acudits, ell pot tenir una reacció de frustració, manifestant-se en forma d'agressivitat. Una altra forma de reaccionar davant el seu llenguatge és el retraïment i timidesa; en aquests casos el nen evitarà tots els contactes i possibilitats de relacionar-se amb els altres. Això també li pot comportar un trauma i per això s'anirà tancant cada vegada més, perdrà la confiança en si mateix i en les seves possibilitats de superació. Tractament general: Si hi ha diverses dislàlies a la vegada, és preferible simultaniejar la reeducació de totes elles, dedicant un minut a cadascuna. S'estalvia temps i és menys monòton per al nen o adult. Cal no corregir el fonema mal articulat sinó ensenyar-li de nou, és a dir, el nen ha d'oblidar la manera amb què articula determinat fonema distorsionat i una vegada aconseguit, aprendre a articular-lo correctament. Les etapes seran d'habituació, facilitació, associació i utilització. Prèviament cal exercitar l'agilitat dels òrgans de l'articulació. El tractament consisteix a ensenyar al nen la posició i moviments correctes dels òrgans de l'articulació. Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d'interès com: La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d'estudi, TDAH, escola de pares... Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu: marta.morera.sauret@gmail.com
  • 3. Més informació a Edukatio www.edukatio.org