PDF Comunicació no verbal-

1. LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
“El cos diu el que la ment sent”
“Parlar sense paraules”
“Un gest val més que mil paraules i abans no es diu el què es sent”
Què és?
La comunicació no verbal són una sèrie de mecanismes que permeten transmetre informació
sense ser utilitzat el llenguatge verbal, és a dir, les paraules. La comunicació no verbal és
utilitzada tant per infants com per adults.
La seva importància
Els gestos són una part fundamental en la vida humana. Sigui quan sigui estem amb constant
moviment i amb aquests moviments, arribem a dir coses imprescindibles sense dir ni una
paraula.
Com hem dit anteriorment, és una part important dins de la humanitat i per aquest fet, la
comunicació no verbal, és utilitzada tant pels infants com pels adults.
Els infants expliquen moltes coses a través dels gestos, fins i tot arriben a dir més coses amb
moviments que amb paraules.
Les persones adultes també utilitzem molts gestos i sense donar­nos
compte, per exemple, per
fer callar a una persona posem el dit índex vertical sobre la boca i ja sabem que hem de fer
silenci, constantment fem gestos quan estem parlant per complementar el diàleg, etc.
Tipus d’actes no verbals
Es poden classificar en quatre categories:
Emblemes: Un emblema equival a una paraula o una frase curta. Es solen realitzar
principalment a través de les mans i la cara.
Exemple: Quan una mare rebufa i nega amb el cap, un nen petit dedueix que alguna cosa
ha fet malament.
Il∙lustradors: Són els gestos que van units a la comunicació verbal, la seva funció és reforçar el
significat del que estem expressant verbalment. Aquests es poden convertir en emblemes quan
es difonen entre els membres d’una comunitat i es formalitzen.

2. Exemple: Quan una mare assenyala una direcció amb el brac i el dit índex, el nen petit pot
deduir que esta castigat i el lloc de càstig és on senyala la mare.
Reguladors: Són actes no verbals que tenen la funció d’organitzar o dirigir la conversa entre
dos interlocutors. Els reguladors més habituals són els gestos d’ assentiment i negació, com
els que fan les mares a un nen petit per negar­li
alguna cosa.
Exemple: Gest amb el qual una mare, mitjançant el moviment lateral de la seva mà,
prohibeix que continuï la conversa.
Adaptadors: Consisteix en els moviments gestos o accions que utilitzem de forma inconscient
per controlar les nostres respostes.
Poden ser de tres tipus:
­Socials:
Són els que s’originen a partir de les relacions entre persones.
Exemple: Donar la mà o fer reverències
­Instrumentals:
Actes apressos per realitzar alguna tasca.
Exemple: Arromangar­se,
equival a dir que estem preparats per fer alguna cosa.
­Subsistència:
El seu origen es relaciona amb l’existència de necessitats fisiològiques
com alimentar­se
descansar, etc.
Funcions de la comunicació no verbal
1. Emfatitzar el llenguatge verbal: Es solen utilitzar els il∙lustradors, per exemple moure
la mà a la vegada que diem adéu emfatitza el que estem expressant mitjançant les
paraules. Es a dir, la comunicació no verbal pot repetir el que es vol dir verbalment.
Exemple: quan una mare diu que sí verbalment i a més assenteix amb el cap.
2. Expressar sentiments o emocions: Comunica l’estat de tristesa o alegria amb el que
ens trobem.
3. Substituir paraules: Els actes no verbals, substitueixen als verbals quan fem un gest i
no diem res.
Exemple: Quan un nen petit pregunta a la seva mare on es troba una cosa i ella
senyala amb el dit sense parlar.

3. 4. Orientar la forma en la que el missatge verbal ha de ser interpretat: És a dir, un
mateix contingut podrà ser interpretat de diferent manera segons el volum de veu i to
utilitzats.
Exemple: Si una mare diu vine al seu nen petit en un to fort i un volum alt, el nen
sap que està enfadada. Però si ho diu en un to dolç i volum baix el nen sap que
no ha fet res dolent i hi va tranquil∙lament.
5. Possibilitat de contradir la comunicació no verbal: els senyals no verbals congruents
amb el contingut verbal del missatge perquè aquest sigui descodificat de forma precisa.
Per això un missatge no verbal pot contradir un verbal.
Exemple: quan una persona ha de parlar en públic tot i tenir el front suat les
cames tremolant, diu: ”no estic nerviós”.
6. Regular la comunicació: Els missatges no verbals regulen el missatge verbal quan
utilitzem els gestos en una conversa.