Sessió desenvolupada el Març 2022 al CESIRE, en el marc de les trobades “Divendres de Biologia i Geologia”. Durant la sessió es proposen estratègies per potenciar la manera de pensar de la Ciència mitjançant el llenguatge, incorporant eines per al treball de destreses de pensament i habilitats cognitivolingüístiques i els gèneres lingüístics de les Ciències. https://wp.me/p25seH-XQ
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Competències bàsiques coneixement del medi primàriaDolors Matilló
Quadre amb les CB de coneixement del medi, amb els continguts i els criteris d'avaluació classificats per cicles. És en word perquè tothom s'ho pugui "arreglar" com vulgui.
Durant la sessió es farà una presentació de materials i eines d’accés lliure del #ProjecteC3 i s’establirà un diàleg amb els participants per cercar, junts, respostes lingüístiques als reptes de pensament científic (o contextos científics per a l’ensenyament de la llengua)
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Competències bàsiques coneixement del medi primàriaDolors Matilló
Quadre amb les CB de coneixement del medi, amb els continguts i els criteris d'avaluació classificats per cicles. És en word perquè tothom s'ho pugui "arreglar" com vulgui.
Durant la sessió es farà una presentació de materials i eines d’accés lliure del #ProjecteC3 i s’establirà un diàleg amb els participants per cercar, junts, respostes lingüístiques als reptes de pensament científic (o contextos científics per a l’ensenyament de la llengua)
Pensant i aprenent amb mig motor. Litúrgies, Discurs i Episteme per a ensenya...jdomen44
Presentació feta al grup d'assessors impulsors del TIL del Departament d'Educació on s'exploren les petjades que deixa la manera pensar de la ciència en els seus textos (articles científics,...) i dinàmiques de comunicació. Es discuteixen maneres de treballar la llengua de manera competencial a l'aula incorporant audiències, contextos i propòsits rellevants, sient conscients de l'ombra epistèmica del discurs de la ciència en la seva comunicació i els seus gèneres lingüístics.
Projecte C3, un marc lingüístic per a la indagaciójdomen44
En aquesta comunicació es descriu la via cognitivo-lingüística que proposa el projecte C3 per a l'ensenyament de les Ciències. Mitjançant l'ús de bastides didàctiques i el treball amb els aspectes lingüístics dels gèneres discursius científics (els articles científics, els pòsters i congressos científics, ...) es treballen les habilitats de raonament científic (el disseny d'experiments, l'anàlisi de dades, l'elaboració d'hipòtesis....).
Guies CSCFrame i activitats per aplicar a l’aula el treball integrat de lleng...jdomen44
Es proposen eines i estratègies de suport al professorat i l'alumnat per al treball amb Controvèrsies Sòcio-Científiques partint de dilemes en una seqüència estandaritzada de Lectura-Debat-Assaig. Les eines proposades configuren el marc CSCFrame i inclouen exemples d'assajos, rúbriques per a l'avaluació, plantilles per a l'escriptura i per al debat, etc...
Es comenten exemples i els resultats de l'aplicació.
Ponència duta a terme el 21 d'abril 2021 a la trobada de centres STEAMCat, sobre la relació entre pensament i llenguatge i maneres de materialitzar-la a l'aula mitjançant diversos suports i estratègies lingüístiques. Es proposen bastides i materials per a treballar les Destreses de Pensament, les Habilitats cognitivo-lingüístiques, els Gèneres discursius i l'esperit crític des de les matèries STEM.
Els Estudis de Cas com a activitat investigativa a l’aula de Ciènciesjdomen44
Sessió “Els Estudis de Cas com a activitat investigativa a l’aula de Ciències” celebrada el 8 de febrer de 2023 en el marc del curs “Investigar en el aula de Biología“, organitzat per el CEFIRE CTEM de la Generalitat de València.
En la sessió es presenten els Estudis de Cas Dirigit com a tipus particular d’Aprenentatge Basat en Projectes, i es descriu com dissenyar-los i aplicar-los, fent atenció a tres eixos clau: l’Escenari, La Demanda i la Seqüència, i la seva relació amb els Continguts a ensenyar, en particular des del punt de vista de la Competència científica i l’activitat investigadora a l’aula de ciències.
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Ponència “Situacions d’aprenentatge: Tipus i com dissenyar-les” duta a terme al Col·legi de Llicenciats de Barcelona, el 27 de gener de 2023, dins les jornades “Eines per al desplegament curricular“.
Es presenten elements definitoris de les situacions d’aprenentatge (Escenari, Demanda i Contingut) i es proposen diversos tipus de Situacions, amb exemples aplicats a l’aula i estratègies per a dissenyar-les. Es comparteixen estratègies per a seqüenciar unitats didàctiques que contenen (o es constituexien en) Situacions d’aprenentatge.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44
La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Estudios de Caso como ABP para las Cienciasjdomen44
Sesión realizada el 14 de marzo de 2023 en el máster de profesorado de la Universidad de Zaragoza.
En la sesión se presentan los Estudios de Caso Dirigido como tipo particular de Aprendizaje Basado en Proyectos, y se describe cómo diseñarlos y aplicarlos, prestando atención a tres ejes clave: el Escenario, La Demanda y la Secuencia, y su relación con los Contenidos a enseñar, en particular desde el punto de vista de la Competencia científica y la actividad investigadora en el aula de ciencias. Se proponen y discuten varios ejemplos llevados al aula, que forman parte de itinerarios ABP (Itinerario Minerva, Itinerario Sarasvati, ProyectandoBioGeo…).
“Hi havia una vegada…" El paper de les narracions en els processos de canvi.jdomen44
Xerrada feta a la trobada de persones coordinadores i formadores del Programa Magnet el 14 de febrer de 2023. A la xerrada es descriu el paper que tenen les narracions (individuals i col·lectives) en la consolidació de comunitats de canvi per a fer-ne explícit el sentit. Es descriuen espais i accions de centre (documentació, rebuda de nous professionals, tutories amb alumnes, converses amb les famílies…) que serveixen per a alimentar i modificar les narracions.
Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègiesjdomen44
Ponència “Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies” duta a terme el 9 de febrer de 2023 en el marc del cicle de conferències “El treball per projectes: compartim experiències” organitzat per Docents.cat.
El disseny de propostes ABP implica definir escenaris d’aprenentatge en els que el Context, el Contingut i el Conflicte que demanem als alumnes que resolguin estiguin ben connectats entre sí. En la xerrada es proposarà una plantilla per a dissenyar projectes, i es descriuran 6 projectes de diferents matèries portats a les aules de secundària.
Aplicar ABP als centres educatius també implica aspectes relatius a la gestió de l’aula i l’avaluació, i proposarem diverses eines i estratègies per a abordar aquests aspectes. Es comentaran també aspectes relatius a la interdisciplinarietat i com abordar els reptes i oportunitats logístics i pedagògics que suposa, amb un especial accent al desplegament de l’ABP a nivell de centre educatiu.
Lengua y Pensamiento para enseñar Cienciasjdomen44
Se proponen estrategias para potenciar la forma de pensar de la Ciencia mediante el lenguaje, incorporando herramientas para el trabajo de destrezas de pensamiento y habilidades cognitivo-lingüísticas y los géneros lingüísticos de las Ciencias. Ponencia celebrada en el marco del curso Ciencia Surround: estrategias metodológicas para STEAM https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/2022/02/08/curso-ciencia-surround-estrategias-metodologicas-para-steam/
ABP. Tipos, Diseño y logísticas de centro en secundaria.jdomen44
Sesión de formación sobre ABP celebrada en distintos espacios formativos, que consta de los siguientes bloques:
Bloque 1: Tipos y ejemplos de proyectos. Núcleo de un proyecto. Contexto, Conflicto y Contenido.
Bloque 2: Estrategias para el diseño. Secuenciación de un proyecto. Andamios e Inputs.
Bloque 3. Estrategias para la evaluación y la organización de centro. Instrumentos y Logísticas.
En las sesiones, los contenidos se intercalan con ejemplos llevados al aula, que se han estructurado en forma de itinerarios aplicables en centros educativos de secundaria:
Itinerario Minerva https://sites.google.com/view/itinerariominerva/
Itinerario Sarasvati https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/
ABP, ideas para el diseño y la organización del centro educativojdomen44
Seminario llevado a cabo el 26 de noviembre 2021 junto con Pamela Medina, en la Facultad de Educación de la Universidad Alberto Hurtado, de Chile. En el seminario se abordarán distintos tipos de proyectos, con ejemplos prácticos aplicados al aula, y se propondrán marcos y herramientas para el apoyo del alumnado y el desarrollo de habilidades de pensamiento en los ABP, en relación a los Itinerarios ABP STEM Minerva y Sarasvati.
Se describirán ideas para la organización de un centro educativo, desde los proyectos de una sola asignatura a los interdisciplinarios, también comentando las logísticas organizativas de centro y la evaluación.
prenentatge Basat en Projectes: La Pel·lícula i el Guió és una xerrada que té lloc el 3 OCT 2021 a Almenar, en el marc de les jornades Almenar Lector. Es discuteixen les motivacions per treballar amb ABP, els tipus d'ABP i aspectes a tenir en compte en el seu disseny i aplicació.
Disseny de Projectes ABP d'àrea i interdisciplinarisjdomen44
Ponència realitzada a diversos espais educatius sobre l'Aprenentatge Basat en Projectes i algunes claus didàctiques per al seu disseny. Es proposen diverses tipologies de projectes (productes, problemes,...) i eines per al disseny i avaluació.
Evaluación: un itinerario del dossier a la conversaciónjdomen44
Ponencia virtual realizada en el marco de las Charlas sobre Evaluación, de la Cátedra Aprender-Ikasi de la Universidad de Navarra.
La ponencia, con título “La evaluación, del dossier a la conversación. ¿Qué quería decirnos realmente Spielberg?” es la narración de un itinerario de cambio en la evaluación, en el que a partir del análisis crítico de varios instrumentos y dinámicas evaluadoras poco eficaces, se introducen reflexiones y mejoras y distintas herramientas sobre evaluación (dinámicas, andamios, programas,…) . El itinerario recorre los portfolios y carpetas de aprendizaje, los exámenes y pruebas escritas, la evaluación de proyectos y los retos en relación a la programación didáctica, la autonomía el alumnado y el papel de la calificación en el proceso evaluador.
onencia parte del Programa PIM del CRP María de Ávila, Zaragoza, sobre el diseño de proyectos ABP para la enseñanza en el marco STEM. Se proponen definiciones de STEAM y ABP y se describen distintas experiencias ABP con distintas complejidades organizativas: desde una disciplina, como proyectos interdisciplinarios y como proyectos globalizados.
Aprenentatge Basat en Projectes per a STEMjdomen44
Ponència duta a terme el 28 d'octubre 2020 en format virtual als CRPs de l'Alta Ribagorça i Val d'Aran, en la que es tracten els conceptes de STEM i ABP, se'n proposen exemples i claus per al seu disseny, aplicació i avaluació
Aprenentatge Basat en Projectes, Tipus i Dissenyjdomen44
Xerrada sobre Aprenentatge Basat en Projectes, en la que es descriuen els tipus de projectes i aspectes a considerar en el disseny i avaluació de projectes, amb l'ajut de diversos exemples aplicats a l'aula, i usant com a fil conductor els títols i arguments de diverses pel·lícules conegudes. Duta a terme el dijous 26 de setembre de 2019 a la Biblioteca La Font de la Mina, en l'acte d'inauguració de curs del CRP de Sant Andreu.
Didactic profiles in PBL STEM Teaching-Learning Sequencesjdomen44
Jordi Domènech-Casal. ESERA Conference Bologna 2019.
Project-Based Learning is a candidate approach as teaching sequences for scientific competence that is being promoted through STEM education. Several didactic components are of interest in the didactic architecture of these sequences: Context, Conflict, Discourse, Content, Openness and Interdisciplinary. We have developed a rubric to assess these components in 87 PBL STEM sequences designed by secondary education teachers. We have identified 4 main profiles in the proposed sequences and discuss its implications on the development of scientific competence through PBL STEM sequences.
Epistemic concerns on student's use of Arguments on Pseudosciencesjdomen44
Jordi Domènech-Casal, Carolina Sepúlveda, Anna Marbà-Tallada. at ESERA Congress 2019 Bologna.
Pseudosciences are becoming a conflict on public health, that can be addressed from Science Education through argumentation and development of the understanding of Nature of Science. We present a preliminary study on (35, 14-years-old) students’ abilities to identify and weight different types of arguments and look for associations with their positioning on Pseudosciences. Our results confirm the gender bias on Pseudociences positioning described in the literature, but not relevant differences on their identification and weighting of different types of arguments. We discuss participation of non-epistemic factors on students’ positioning on Pseudosciences.
Dónde está la bolita: apuntes para el diseño de proyectos ABP-STEMjdomen44
Taller realizado el 10 de julio de 2019 en el curso Aprendizaje activo y significativo en aulas STEM #STEMengancha ,organizado por Ministerio de Educación y Formación Profesional, en colaboración con la Universidad de Jaén y la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, y celebrado en A Coruña. En este taller describiremos porqué STEM no es una metodología y porqué construir cosas no significa siempre construir conocimientos, aunque sea un ABP. Usaremos de forma práctica algunas herramientas para diseñar y mejorar proyectos ABP STEM y discutiremos las formas que puede adoptar en el aula el discurso STEM.
Dónde está la bolita: apuntes para el diseño de proyectos ABP-STEM
Llengua i Pensament per a ensenyar Ciències
1. Llengua i Pensament
per a ensenyar Ciències
Jordi Domènech-Casal | @jdomenechca
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/
Institut Marta Estrada (Granollers)
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals, UAB
2.
3. Domenech J, Palacios O, Villarreal L, González-Duarte P, Capdevila M, Atrian S. MTO: the second member of a Drosophila dual
copper-thionein system. FEBS Lett. 2003 Jan 2;533(1-3):72-8. doi: 10.1016/s0014-5793(02)03754-7. PMID: 12505162.
Strikingly sorprenentment
This agrees with això coincideix amb...
But only in però només en...
Although tot i que...
10. El llenguatge com a graó epistèmic
“I com que les paraules són les que
conserven i transmeten les idees, resulta
que no es pot perfeccionar una llengua
sense perfeccionar la ciència, ni la ciència
sense la llengua. Per molt certs que fossin
els fets, per molt justes que fossin les idees,
només transmetríem impressions falses si
no tinguéssim expressions exactes per
nombrar-los”.
Antoine Lavoisier
11. Exemple modificat a partir d’una proposta de Neus Sanmartí (2003). Imatge de llicència lliure extreta de
https://pixabay.com/es/photos/por-carretera-forestales-temporada-1072823/
12. Llenguatge Pensament
• Qui està pensant, quan dues persones dialoguen?
• Cadascuna pensa una cosa diferent?
• Hi ha un pensament conjunt que no és en un cap ni en l’altre? On és, doncs?
• Quina és la direcció, aquí? Primer penso i després dic? Mentre dic, penso?
Anna Sfard
13. Llenguatge Pensament
“Quan hom aconsegueix dialogar sobre un tema, no ho fa
perquè ha aconseguit exterioritzar les seves idees com a
paraules, sinó perquè ha aconseguit interioritzar les seves
interaccions comunicatives com a idees”
Caryl Emerson
14. “La relació entre pensament i paraula no és un
fet, sinó un procés: un anar i venir continuat del
pensament a la paraula i de la paraula al
pensament [...] El pensament no s’expressa
simplement en paraules, sinó que existeix a través
d’elles.”
Lév Vygotski
Vigotsky, L. (1977). Pensamiento y lenguaje. Buenos Aires. La Pléyade.
15. Les petjades lingüístiques
de la forma de pensar de la Ciència
Poden usar-se com a corriols
per aprendre a pensar-la
16. Destreses de
Pensament i Lectura
crítica
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)
17. Destreses de
Pensament i Lectura
crítica
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)
26. Superestructures: Pòster Científic
Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX
28. Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes
29. Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes
30. Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes
33. McTighe, J. i Wiggins, G (2013) Essential Questions: Opening Doors to Student Understanding. .
ASCD. Alexandria, Virginia USA.
Sardà, A., Márquez, C. i Sanmartí, N. (2006). Cómo promover distintos niveles de lectura de los
textos de ciencias. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias 5, 2, 290-303.
Elder, L. i Paul, R. (2002). El arte de formular preguntas esenciales. Foundation for Critical
Thinking.
Chin, C. i Kayalvizhi, G. (2002). Posing problems for open investigations: What questions do
pupils ask? Research in Science & Technological Education, 20(2): 269–287.
+ preguntes...
Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies. 28 experiències i reflexions per
a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Jordi Domènech Casal.
https://wp.me/p25seH-DC
Mueve la Lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar
Ciencia. Graó: Barcelona (2022, en impresión). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-Nd
34. Destreses de
Pensament i Lectura
crítica
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)
35. La Mirada de la Ciència
Modificat de: Giere, R. (1999). Un nuevo marco para enseñar el razonamiento científico. Enseñanza de
las Ciencias, núm. extra junio 199963-69.
36. Modificat de Jorba, Gómez i Prat (2000).
Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Edicions 62, Barcelona. Sanmartí, N. (2003). (Ed.)
37. Descriure i Narrar a les Ciències
1) Posposen el judici i les interpretacions de les dades,
2) Són pertinents, exhaustives i precises. Usen mesures i
magnituds estàndard i definides
3) Incorporen lèxic específic per identificar genèricament parts
o esdeveniments, o #metàfores ("un canal central"). Són
#discontinus: inclouen taules, gràfics o dibuixos.
Dibuix de neurones fet per Ramón y Cajal
38. WünderKammer Project: Un contexto museístico de enseñanza de la clasificación de los seres vivos. Alambique,
Didáctica de las Ciencias Experimentales (2016) 86, 55-63. Collado, F., Collado, M., Domènech-Casal, J.
40. Modificat de Jorba (1998) y Sanmartí (2003).
Promoure i avaluar
descripcions i narracions científiques
41. La Mirada de la Ciència
Modificat de: Giere, R. (1999). Un nuevo marco para enseñar el razonamiento científico. Enseñanza de
las Ciencias, núm. extra junio 199963-69.
42. Modificat de Jorba, Gómez i Prat (2000).
Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Edicions 62, Barcelona. Sanmartí, N. (2003). (Ed.)
43. Explicar i justificar a les Ciències
• S’enuncien prèviament i clarament (normalment en
forma de descripció o narració) l’objectiu i els fets que
es pretenen explicar.
• S’estableixen relacions (de lloc, temps, però sobretot
de causa) entre proposicions, abundant els connectors
gramaticals com: com que...per tant, així doncs, d’altra
banda, en conseqüència, a causa de,...
• Es fan servir diferents mitjans d’expressió de models,
com maquetes, dibuixos, simulacions, lèxic o codis
científics o símbols (com ara vectors o símbols químics)
• S’usa el condicional o el subjuntiu.
44. Taula de desenllaços
Desenllaços Tractament 1
Descriu o
dibuixa aquí el
tractament (què
“li faries” a la
mostra”)
Tractament 2
Descriu o
dibuixa aquí el
tractament (què
“li faries” a la
mostra”)
Conclusió Model
proposat
Possibilitat 1 Si… I… Llavors, això
voldria dir
que...
Perquè...
Possibilitat 2
Possibilitat n
De la pregunta investigable a l’experiment
Escritura de artículos y diseño de experimentos: andamios para escribir, pensar y actuar en el laboratorio.
Enseñanza de las Ciencias, número especial. Congreso ENSE Ciencias (2013), 1085-1089. J. Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-dD
45. Exposar – Explicar - Justificarrespostes en exàmens:
Com convenceries algú de la teva resposta / posició?
46. Exposar – Explicar - Justificarrespostes en exàmens:
Com convenceries algú de la teva resposta / posició?
Protocol TestingScienceSkills: una eina senzilla per a dissenyar preguntes d’examen per a l’avaluació de
les habilitats científiques de l’alumnat. Revista Ciències (2015) 30, 20-28. Elisa Goytia, Isabel Besson,
Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-oB
50. Cadenes de causes
Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva
continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1),
186-197. J. Domènech https://wp.me/p25seH-iv
51. Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento
científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka
sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech
https://wp.me/p25seH-iv
52. Conversa exploratòria
Descifrando el código genético: reproducción de un descubrimiento
científico. Science in school (2016), 36, 47-51. J. Domènech-Casal
54. Conversa exploratòria
Life Bricks: una experiencia de aprendizaje sobre las bases químicas del metabolismo mediante juegos de
construcción. Revista Alambique de didáctica de las Ciencias Experimentales, 106, 55-62. Jordi Domènech-
Casal y Anna Marbà-Tallada. https://wp.me/p25seH-Ni
58. Conversa clàssica Confinament COVID:
-Jordi, no entenc la tasca, me la pots explicar?
-És clar, digues-me què SÍ entens i què NO entens i així podré ajudar-te
millor.
-D'acord, em poso a veure què entenc i què no, i et dic alguna cosa.
Lectura exploratòria
59. Conversa clàssica Confinament COVID:
-Jordi, no entenc la tasca, me la pots explicar?
-És clar, digues-me què SÍ entens i què NO entens i així podré ajudar-te
millor.
-D'acord, em poso a veure què entenc i què no, i et dic alguna cosa.
Lectura exploratòria
60. Lectura
exploratòria
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
61. Lectura
exploratòria
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
62. Lectura
exploratòria
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
63. Lectura
exploratòria
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
64. Lectura
exploratòria
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
65. Rampes de preguntes
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
“De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No
lo ligaron lligamente, pero lo sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las
grascas, la murolla drinó priscamente. Al euridor suyo, los misquis lo desgliparon
porque estaban nipando el brsoqui. Nalón, la murolla, estaba gastardando
frascamente los nisquis, acrollándose del esqueleto. Por eso se fraslíó”
¿Qué pridró las grascas?
¿Cómo lo sarretaron?
66. Rampes de preguntes
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
“De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No
lo ligaron lligamente, pero lo sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las
grascas, la murolla drinó priscamente. Al euridor suyo, los misquis lo desgliparon
porque estaban nipando el brsoqui. Nalón, la murolla, estaba gastardando
frascamente los nisquis, acrollándose del esqueleto. Por eso se fraslíó”
¿Qué pridró las grascas?
¿Cómo lo sarretaron?
¿Porqué crees que nascró la murolla?
67. Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes
68. Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes
69. Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes
70. La Mirada de la Ciència
Modificat de: Giere, R. (1999). Un nuevo marco para enseñar el razonamiento científico. Enseñanza de
las Ciencias, núm. extra junio 199963-69.
71. Modificat de Jorba, Gómez i Prat (2000).
Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Edicions 62, Barcelona. Sanmartí, N. (2003). (Ed.)
72. Argumentar
• Es vinculen de forma explícita a dades, que es relacionen
entre sí com a proves mitjançant connectors gramaticals
com: en canvi, d’altra banda, en conseqüència, per tant,
malgrat tot, tot i així
• Inclouen justificacions, mencionen i usen models científics
de manera explícita
• S’usa el temps verbal en subjuntiu o condicional,
• Tenen superestructures dialògiques o textuals pròpies
(identificació de tesis, arguments i contra-arguments,
conclusions) orientades a convèncer i delimiten
explícitament el grau de certesa del que es diu.
73. Avaluar i usar proves
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN
74. Avaluar i usar proves
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN
75. Avaluar i usar proves
Jiménez-Aleixandre, M.P. (2010). 10 ideas clave. Competencias en argumentación y uso de pruebas.
Barcelona: Graó.
76. Avaluar i usar proves
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN
77. Ús de proves
Especificitat, fiabilitat, Suficiència
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN
78. Howlin’ Wolves: un proyecto de astronomía para conectar la observación, el modelo científico y la
experiencia cultural. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 95, 53-58. Jordi Domènech-
Casal. https://wp.me/p25seH-yj
79. Argumentació i debat
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP
80. Argumentació i debat
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP
81. Balança d’arguments
Escalas de certidumbre y balanzas de argumentos. Una experiencia de construcción de marcos epistemológicos
para el trabajo con Pseudociencias. Revista Ápice de Educación Científica (2019), 3 (2), 37-53. Domènech-Casal, J.
https://wp.me/p25seH-DO
82. Toulmin, S. (1958). The uses of argument. Cambridge: Cambridge University Press.
Estructura de l’argumentació
83. Toulmin, S. (1958). The uses of argument. Cambridge: Cambridge University Press.
Estructura de l’argumentació
84. Per seguir discutint...
Cotteron, J. (1995). ¿Secuencias didácticas para enseñar a argumentar en la escuela primaria? Comunicación,
lenguaje y educación 25, 79-94.
Dolz, J. (1995). Escribir textos argumenativos para mejorar su comprensión. Comunicación, Lenguaje y
Educación, 25, 65-77.
Osborne, J., Erduran, S. i Simon, S. (2004). Ideas, Evidence and Argument in Science. In-service training pack,
Resource Pack and Video. Londres: Nuffield Foundation.
Sardà, A., Sanmartí, N. (2010). Enseñar a argumentar científicamente, un reto de las clases de ciencias.
Enseñanza de las Ciencias, 18 (3), 405-422.
85. Destreses de
Pensament i Lectura
crítica
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)
86. Bakhtin, M. (1982). El problema de
los géneros discursivos. En: Estética
de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.
89. Drug Research: una secuencia contextualizada de indagación sobre mitosis, cáncer y creación del conocimiento
científico. Investigación en la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech. https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres textuals: article científic
90. Drug Research: una secuencia
contextualizada de indagación
sobre mitosis, cáncer y
creación del conocimiento
científico. Investigación en la
escuela (2016), 88, 1-19. J.
Domènech.
https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres
textuals:
article
científic
91. Drug Research: una secuencia contextualizada de indagación sobre mitosis, cáncer y creación del conocimiento
científico. Investigación en la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech. https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres textuals: article científic
92. Drug Research: una secuencia contextualizada
de indagación sobre mitosis, cáncer y creación
del conocimiento científico. Investigación en
la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech.
https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres textuals:
article científic
93. Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX
Gèneres textuals: Pòster científic
94. Proyecto C3: indagación
científica, lengua y contextos
en la ESO. Aula de
Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-kX
Gèneres
textuals:
Pòster
científic
95. Gèneres textuals: Assaig científic
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP
96. Gèneres textuals: Assaig científic
Propuesta de un marco
para la secuenciación
didáctica de Controversias
Socio-Científicas. Estudio
con dos actividades
alrededor de la
genética. Revista Eureka
sobre Enseñanza y
Divulgación de las
Ciencias (2017) 14(3), 601–
620. Jordi Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-tP
Rúbrica
McLeares
97. Pàgina de Llibreta de
laboratori de Linus Pauling,
investigador sobre l’estructura
de l’ADN, abans de la seva
elucidació.
Gèneres
textuals:
llibreta de
laboratori
98. Dates (text narratiu)
Cites (text expositiu)
Hipòtesis i argumentacions
(text argumentatiu)
Dibuixos i descripcions (text
descriptiu)
Gèneres
textuals:
llibreta de
laboratori
99. Més gèneres textuals
Fitxa mèdica de diagnòstic inicial / triatge.
Perfil topogràfic de projecte arquitectònic.
Llibreta de laboratori.
Informe arqueològic.
Autòpsia.
Article Científic.
Pòster Científic.
Llibreta de camp d'etologia.
Procediment Normalitzat de Treball (PNT).
Informe d’obres de reconstrucció d'una
seqüència estratigràfica.
Planificació d'una missió espacial.
Seminari de laboratori.
Predicció del temps per a un programa
Televisiu
Principis de funcionament d'un projecte
tecnològic.
Interpretació d'un relleu geològic per projecte
d’obra d’infraestructures.
Informes tècnics de qualitat de l'aire
Peritatge en un judici d’accident
Comunicat mèdic de lesió mèdica.
Sol·licitud de finançament de projecte
d'investigació.
Pla de tractament de dieta.
Patent de síntesi química.
Llibret d'instruccions d'un artefacte tecnològic.
Informe governamental de riscos geològics.
Prospecte d'un medicament.
Quines oportunitats de pensament científic ofereixen?
Domènech-Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y
escribir para pensar en el aula de ciencias. Investigación en la escuela, 97, 50-68. https://wp.me/p25seH-
DU
101. Destreses de
Pensament i Lectura
crítica
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)
102.
103. Bakhtin, M. (1982). El problema de
los géneros discursivos. En: Estética
de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.
105. Litúrgies
La deambulació en un Congrés Científic
En un Congrés científic:
• Qui escolta no sap abans què li explicaran i està intentant connectar-ho amb el que ja sap.
• Ningú va només a exposar, sinó també a que li ofereixin altres perspectives sobre el seu propi
treball.
• Existeix un coneixement conjunt que només es pot albirar interrogant el conjunt des de diferents
punts de vista.
106. Litúrgies
La deambulació
en un Congrés
Científic
Un Congreso Científico en secundaria:
articulando el Aprendizaje Basado en
Proyectos y la Indagación
científica. Investigación en la Escuela (2017)
91, 72-89. Isabel Llorente, Xavier Domènech,
Neus Ruiz, Imma Selga, Carles Serra, Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tT
107. Seminaris de laboratori
Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat
al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.
https://wp.me/p25seH-in
108. Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat
al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.
https://wp.me/p25seH-in
Seminaris de laboratori
111. Més discursos sobre el discurs...
Bakhtin, M. (1982). El problema de los géneros discursivos. En: Estética de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.
Van Dijk, T. A. (1980). Estructuras y funciones del discurso. Madrid: Siglo XXI.
Scardamalia, M., Beritier, C. (1992): Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita.
Infancia y aprendizaje, 58, 43-64.
112. Idees sobre el disseny d’activitats
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino ciego y
zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino
ciego y zurdo.
113. Idees sobre el disseny d’activitats
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino ciego y
zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino
ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su
vecino ciego y zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra
en su cocina para su vecino ciego y zurdo.
114. Idees sobre el disseny d’activitats
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino ciego y
zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino
ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su
vecino ciego y zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra
en su cocina para su vecino ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo. La
señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo.
115. Idees sobre el disseny d’activitats
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino ciego y
zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino
ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su
vecino ciego y zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra
en su cocina para su vecino ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo. La
señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una
zamarra en su cocina para su
vecino ciego y zurdo.
116. Bastides i affordances
• Iniciadors de frase i
connectors gramaticals
• Organitzadors gràfics i
rutines de pensament
• Referents d'aula
• Plantilles
• Rúbriques i bases
d'orientació
• Modelatge
123. Destreses de
Pensament
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)
126. • Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19,
15-19. J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX
• Apuntes lingüísticos para el tránsito a la competencia científica. Leer para indagar en el aula de
ciencias. Didacticae, Revista de Investigación en Didácticas Específicas, 5, 85-98. Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-zk
• Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y escribir para pensar
en el aula de ciencias. Investigación en la escuela, 97, 50-68. Jordi Domènech-Casal
https://wp.me/p25seH-DU
• Escalas de certidumbre y balanzas de argumentos. Una experiencia de construcción de marcos
epistemológicos para el trabajo con Pseudociencias. Revista Ápice de Educación
Científica (2019), 3 (2), 37-53. Domènech-Casal, J. https://wp.me/p25seH-DO
• Aprendizaje Basado en Proyectos, Trabajos prácticos y controversias. 28 experiencias y
reflexiones para enseñar Ciencias. Jordi Domènech-Casal. Octaedro: Barcelona (2019)
https://wp.me/p25seH-HD
• Mueve la Lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar
Ciencia. Jordi Domènech-Casal. Graó: Barcelona (2022, en impresión) https://wp.me/p25seH-
Nd
Per saber-ne més
128. Llengua i Pensament
per a ensenyar Ciències
Jordi Domènech-Casal | @jdomenechca
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/
Institut Marta Estrada (Granollers)
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals, UAB
https://wp.me/p25seH-XQ