Programació Aula

3,323 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,323
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
515
Actions
Shares
0
Downloads
69
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Programació Aula

  1. 1. La programació a l’aula amb IM i CCBB Col·legi Santo Ángel Gavà 3 de març de 2010
  2. 2. Construcció de conceptes Competències, una qüestió de grau… a llarg termini. Potencialitats Destreses Competències Coneixements Actituds Habilitats Intel·ligències E S T R A T È G I E S Vuit
  3. 3. Què és ensenyar? Què és aprendre? Informació Coneixement
  4. 4. Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu modificar les programacions dels centres canviar metodologies rol del professorat manera d’aprendre de l’alumnat a l’aula: continguts de les àrees o matèries altres espais altres temps escolars. implica canvi de implica per recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  5. 5. <ul><li>l’alumnat pugui aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges </li></ul>què, com i per què s’ensenya NO comporta modificar NO ha de desestimar Tot el que s’ha fet fins ara Modificar les programacions dels centres actualitzar el desplegament curricular millorar les propostes, activitats i estratègies didàctiques SÍ és una oportunitat per revisar el projecte educatiu del centre perquè Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  6. 6. SELECCIÓ DELS CONTINGUTS problemes socials Interessos alumnat Enfocament disciplinar És recomenble que la presentació I el disseny dels continguts es contextualitzi es problematitzi es pot fer a partir de a partir de segons però però però Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  7. 7. Característiques de les bones preguntes No es poden contestar cercant a Internet No es poden contestar amb un sí/no. Lligades a la vida real o bé al coneixement epistemològic Contenen problemes socials rellevants Requereixen el treball en grup Són productives i no reproductives S’han d’evitar les preguntes que no generin un dubte real S’han de pensar preguntes per cada moment de la seqüència didàctica Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
  8. 8. EXEMPLES DE PREGUNTES Quines van ser les causes de la guerra civil? Classifica Fareu un debat en el qual cada grup defensarà una interpretació diferent Preguntes que exerciten la memòria o bé el raonament? Quines de les causes que menciona el llibre consideres més importants i per què? Dos autors enumeren unes causes diferents. Quins són els punts forts i dèbils si els comparem? Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
  9. 9. Quina d’aquestes preguntes és reproductiva i quina productiva? Quines són les característiques de la civilització i del sistema polític econòmic o social que es va desenvolupar a Grècia? Per què els grecs van arribar a les costes de l’Empordà? De què en som deutors? Quina ha estat la seva herència ? Sobre la Revolució Francesa: R. Quins drets va proclamar la Revolució Francesa? P . Què va suposar la Revolució Francesa en la història dels drets humans? P. Quina relació hi ha entre els objectius de la Revolució Fransesa i de la Revolució Botxevic? P. Actualment, en quins aspectes es considera que cal reformular els drets de la Revolució Francesa? (llibertat/ equitat) Neus Sanmartí, agost 2009
  10. 10. Com relacionar el coneixement històric amb el d’altres matèries? Llegirem o elaborarem un còmic (poema o novel·la) amb el transfons històric que estudiem Farem estudis estadístics i elaborarem gràfics i mapes conceptuals SOCIALS Farem una maqueta sobre el tema Cercarem diferents músiques i melodies del període treballat Dibuixarem còmics i pintarem quadres de l’època
  11. 11. Exemples (Educació primària) Com vivien les nostres avis/àvies quan eren petits? Per què serveix el cor al cervell? En què hem de pensar o observar per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? Exemples de preguntes curtes Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 Kg i ara en pesa 100. Per què les geleres de les muntanyes estan retrocedint? Neus Sanmartí, agost 2009 http:// phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/ Les pertorbacions en el medi: el cas dels incendis forestals
  12. 12. Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primària <ul><li>1r. Curs : Projecte: Què mengen els peixos? </li></ul><ul><li>4t. Curs : Projecte: Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants? </li></ul><ul><li>6è Curs : Projecte: Els missatges “sms” són un abona manera d’escriure? </li></ul>
  13. 13. Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents d’ESO <ul><li>1r. Curs : Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple , EL PAISATGE </li></ul><ul><ul><li>Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia. </li></ul></ul><ul><li>2n. Curs : Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple , L’ALIMENTACIÓ </li></ul><ul><ul><li>Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia . </li></ul></ul><ul><li>3r Curs : Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE </li></ul><ul><ul><li>Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP . </li></ul></ul>Ref: R. Canals
  14. 14. Llocs on trobar bones preguntes Thinking Allowed Projectes interdisciplinaris   Preguntes bones i dolentes (BIE) Lesson Plans del NEW YORK TIMES- Education http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore3.htm http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore2.htm http://projectesinterdisciplinaris.wordpress.com/2009/09/24/bones-preguntes-de-ciencies-naturals-neus-sanmarti-2/ Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009
  15. 15. Revisió reflexió <ul><li>Perquè això sigui possible: </li></ul><ul><li>Caldrà comptar amb una organització de centre que faciliti la trobada dels equips docents i dels departaments didàctics per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta curricular competencial </li></ul><ul><li>Caldrà conèixer els documents de referència i consensuar les fites que el centre preveu assolir i els terminis que s’imposa per assolir-les </li></ul>La revisió del desenvolupament curricular hauria de ser cosa de tot el claustre. Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  16. 16. Aspectes organitzatius <ul><li>Constituir una comissió pedagògica o grup de treball que dinamitzi els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i les prioritats anuals plantejades. </li></ul><ul><li>Donar a conèixer al claustre els documents de referència de l’ordenació curricular. </li></ul><ul><li>Promoure el debat al si dels departaments didàctics i dels equips docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial </li></ul>Per organitzar la reflexió del centre i la presa de decisions en relació amb el model curricular competencial, caldria: Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  17. 17. Les CB com a referent curricular <ul><li>Els referents teòrics de les competències són els decrets d’ordenació dels </li></ul><ul><li>ensenyaments de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria. </li></ul><ul><li>Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5317, de 12.2.2009) </li></ul><ul><li>https ://www.gencat.cat/diari/5216/08247053.htm </li></ul><ul><li>Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària: </li></ul><ul><li>https ://www.gencat.cat/diari/4915/07176074.htm </li></ul><ul><li>Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO) https://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm </li></ul>Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  18. 18. Aprenentatge competencial <ul><li>Permet la participació de tothom i la inclusió en el grup </li></ul><ul><li>Dóna resposta a un repte, un dubte, un conflicte, un fet sobrevingut </li></ul><ul><li>Promou la presa de decisions. </li></ul><ul><li>Afavoreix la interacció entre iguals i l’aprenentatge col·laboratiu </li></ul><ul><li>Dinamitza opinions, coneixements, idees, estratègies… </li></ul><ul><li>Afavoreix l’autoregulació i el desenvolupament d’actituds socials </li></ul><ul><li>Integra sabers, procediments, i actituds en una mateixa activitat </li></ul><ul><li>Motiva la resposta activa la implicació en el propi aprenentatge </li></ul><ul><li>Permet la reflexió posterior i fa visible el procés d’aprenentatge </li></ul><ul><li>Estimula l’autoconsciència i la millora personal </li></ul><ul><li>Mostra elements d’eficàcia i eficiència educativa </li></ul>
  19. 19. El currículum prescrit Normativa LOE Decrets 142 /143 IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT MOTIVACIÓ SIGNIFICATIVITAT PARTICIPACIÓ ACTIVA FUNCIONALITAT INTERACCIÓ ENTRE IGUALS GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES
  20. 20. COMPETÈNCIES BÀSIQUES <ul><li>Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. </li></ul><ul><li>Competència social i ciutadana. </li></ul>Conviure i habitar el món <ul><li>Autonomia i iniciativa personal. </li></ul>Personals <ul><li>Competència en el tractament de la informació i competència digital. </li></ul><ul><li>Competència matemàtica. </li></ul><ul><li>Competència d’aprendre a aprendre. </li></ul>Metodològiques <ul><li>Competència comunicativa lingüística i audiovisual. </li></ul><ul><li>Competència artística i cultural. </li></ul>Comunicatives
  21. 21. Dialogar Generar idees Expressar sentiments Emocions Vivències i opinions Gaudir llegint Raonar Argumentar Expressar i comunicar Interpretar CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Cercar Seleccionar Registrar Tractar Analitzar LA INFORMACIÓ Processar i gestionar Apreciar i gaudir amb l’art Treballar la creativitat Participar en la vida cultural C C B B
  22. 22. Identificar preguntes Obtenir conclusions CONEIXEMENTS HABILITATS ACTITUDS Percebre l’espai físic Construir, acceptar i practicar normes de convivència Valorar interessos personals i grupals Expressar idees Comprendre diferents punts de vista Resoldre problemes Plantejar-se preguntes Autoavaluar-se Ser conscient de les pròpies capacitats Responsabilitat Perseverança Autoconeixement Aprendre dels errors Adquirir criteris propis CCBB
  23. 24. Algunes idees al voltant de les CB <ul><li>Cada competència fa referència a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals, actitudinals) i a processos que han de mobilitzar-se per abordar de manera eficaç la resolució de problemes i situacions de diferent complexitat </li></ul><ul><li>La noció de CB ultrapassa la transmissió de sabers, que no garanteix que l’alumnat els apliqui per resoldre situacions reals o els utilitzi com a plataforma per consolidar el que ja ha après i, així, seguir aprenent </li></ul><ul><li>Fer èmfasi en la mobilització o aplicació dels sabers implica haver adquirit sabers. El professorat, a més d’ensenyar uns sabers, ha de mostrar l’ús d’aquests sabers en contextos reals i ha de construir activitats didàctiques que permetin que l’alumnat els usi davant de situacions de progressiva complexitat. </li></ul>Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  24. 25. <ul><li>Les CB són un element d’enllaç entre els objectius educatius, els continguts i els criteris d’avaluació perquè ens ajuden a </li></ul><ul><ul><ul><li>definir els objectius que es persegueixen </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>seleccionar els continguts i les metodologies didàctiques </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>concretar el grau d’assoliment dels objectius proposats </li></ul></ul></ul><ul><li>El treball per CB hauria d’anar acompanyat d’una reflexió i una revisió contínua del procés de programació, com a tasca inherent de la pràctica docent </li></ul><ul><li>El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats –de manera transversal i interactiva– en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment en cada situació, tenint en compte sempre la dimensió social </li></ul>Algunes idees al voltant de les CB
  25. 26. Algunes idees al voltant de les CB El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats –de manera transversal i interactiva – en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment en cada situació, tenint en compte sempre la dimensió social Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  26. 27. Criteris metodològics SIGNIFICATIUS FUNCIONALS CONTEXTUALITZATS FER PREGUNTES MOTIVADORS AGRUPAMENTS
  27. 28. Aprenentatges actius: Treball per projectes Es proposen diferents activitat per a l’elaboració d’un producte final El producte final ha de tenir projecció fora de l’aula (exposicions a alumnat d’altres aules, revista centre, pàgina web, presetacions multimèdia, informes, dramatitzacions, simulacions … Afavoreix la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat Es té en compte els interesos, estils d’aprenentatge i totes les intel·ligències L’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge
  28. 29. Què fer? Suggeriments <ul><li>És recomanable una reflexió al si del claustre –o de la comissió pedagògica– sobre la natura de cada competència, la gradació de la seva complexitat i les activitats que contribueixen a posar-la en acció </li></ul><ul><li>Per avançar en aquesta reflexió, pot ser útil preguntar-se quina és la natura de cada competència, és a dir, quins són els processos d’aprenentatge i les metodologies associades a cada una i a partir d’aquí plantejar unes línies de treball a nivell de centre </li></ul>Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
  29. 30. Propostes de treball <ul><li>Seleccionar o destacar els trets o components principals de cada una de les vuit CB , per tal de compartir el que s’entén per cada competència (mapes conceptuals). Arribar a acords sobre la seva concreció i distribució al llarg del’etapa, especialment d’aquelles competències que tenen un caràcter més transversal i un lligam disciplinari menys explícit </li></ul><ul><li>Posar de relleu quins elements de l’organització i funcionament del centre poden ajudar a l’adquisició de les CB </li></ul><ul><li>Reflexionar sobre quines són les competències més afins a cada àrea o matèria i per mitjà de quins continguts i metodologies s’adquireixen. Acordar quina àrea o àrees de coneixement assumeixen la responsabilitat de la reflexió teòrica i pràctica sobre la natura de cada competència </li></ul>
  30. 31. Esquema per facilitar la reflexió Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009 Coneixement i gaudi de la diversitat del fet artístic i cultural Actitud respectuosa i participativa en manifestacions culturals i artístiques Expressió i comunicació a través dels llenguatges i mitjans artístics Coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font d'enriquiment i gaudi i considerant-les com a part del patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat per crear produccions artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics 2. Competència artística i cultural Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita Interacció en situacions comunicatives Plurilingüisme Interculturalitat Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l'ús de diferents suports i tipus de text, adequació a les diferents funcions i contextos socials i culturals 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Trets distintius Definició Competències bàsiques
  31. 32. Organització, comprensió, expressió i raonament matemàtic per descriure la realitat Plantejament i resolució de problemes quotidians Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les informacions que es presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social 4. Competència matemàtica Habilitats per a la cerca, tractament i comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà d’informació i comunicació i també de producció de coneixement Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l’ús Cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) 3. Tractament de la informació i competència digital Trets distintius Definició Competències bàsiques
  32. 33. Pràctica de valors personals, socials i democràtics Control emocional Presa de decisions Realització de projectes Adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal Coneixement de les pròpies capacitats d’aprenentatge i d’autoregulació Ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge Actitud positiva envers l’aprenentatge Habilitats per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats 5. Competència d’aprendre a aprendre Trets distintius Definició Competències bàsiques
  33. 34. Habilitats socials i de convivència i coeducació. Participació i exercici de la ciutadania en una societat plural Comprensió de la realitat social actual Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària, responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics i respectuosa amb la diversitat. 8. Competència social i ciutadana Comprensió i interpretació de la vida, el món físic i les seves interaccions Nocions i experiències (processos i metodologies) científiques i tecnològiques Pràctica de valors per la cura del medi ambient i la salut Mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou també el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions. 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Trets distintius Definició Competències bàsiques
  34. 35. MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA <ul><li>Observació del professor/a </li></ul><ul><li>Elaboració de projectes </li></ul><ul><li>Experiments </li></ul><ul><li>Demostracions </li></ul><ul><li>Productes escrits </li></ul><ul><li>Recerques </li></ul><ul><li>Debats </li></ul><ul><li>Revisió i discusió de documents </li></ul><ul><li>Observació directa de l’aplicació dels coneixements </li></ul><ul><li>Valoració del treball fet </li></ul><ul><li>Autoavaluació </li></ul><ul><li>Rúbrica d’avaluació </li></ul><ul><li>Examen oral </li></ul><ul><li>Valoració del dossier </li></ul><ul><li>Portfoli </li></ul>
  35. 36. Construcció cognitiva a partir l’experiència personal Què creus que vas demostrar…? a) Coneixements b) Procediments c) Actituds personals d) Valors compartits Quina era la situació, activitat? Què vas fer? Com et vas sentir? Per què? Quin ha estat el moment en que t’has sentit més eficient, millor professional, més identificat amb la tasca docent i en consonància amb la finalitat de la teva feina educativa?
  36. 37. Constructivisme pràctic en l’aprenentatge dialògic Font: JORBA, J. I CASELLES, E. (1996) La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UAB concret abstracte SIMPLE COMPLEX Exploració d’idees prèvies 1 Estructuració dels aprenentatges en interacció 3 Aplicació dels aprenentatges i pràctica competencial 4 Introducció de nous conceptes o procediments 2
  37. 38. Concret Simple Complex 1.Exploració idees prèvies 2.Integració nous continguts 3. Estructuració coneixements 4. Aplicació del coneixement . Abstracte FASES D’ENSENYAMENT APRENENTATGE CIÈNCIES SOCIALS (Activitats orals en grup gran) Idees prèvies. Diàleg obert o dirigit amb recursos diversificats.Suport textual audiovisual,esquemes,presa d’apunts ( Activitats orals i escrites individual o en grup petit). Mètodes expositius, activitats escrites amb suport textual i audiovisual. Habilitats comunicatives del professorat i capacitat d’estructuració del discurs. Atenció de l’alumnat. Construcció d’un discurs compartit (Sistematització de la informació) Elaboració de mapes conceptuals Textos expositius,exposicions orals Amb suports audiovisuals, murals. Estructuració i reelaboració d’apunts (Desenvolupament de les competències) Resolució de situacions pràctiques i en contextos diferents. Mètodes interactius, cooperatius, interdisciplinars, globalitzadors, participatius, etc.
  38. 39. Un projecte interdisciplinari és un treball que parteix d’un context i que requereix l'aplicació de coneixements de diverses àrees . La seva metodologia facilita l’adquisició de competències bàsiques donat que prioritza la construcció del propi coneixement, incentiva processos d’investigació, potència el treball cooperatiu i facilita la comunicació i el diàleg. 1. Títol i justificació del projecte 2. Objectius generals 3. Objectius competencials dels àmbits o de les matèries 4. Continguts mínims per matèries 5. Competències transversals 6. Temporització 7. Activitats d'ensenyament-aprenentatge 8. Metodologia 9. Avaluació 10. Bibliografia, recursos didàctics i ús de les TIC PROJECTE INTERDISCIPLINAR
  39. 40. Precisió en l’ús dels termes lingüístics o matemàtics Adquisició de vocabulari específic de la matèria Resolució de problemes senzills Comprensió de les expressions dels altres Fluidesa i expressió oral correcta Argumentació correctament les idees Selecció, registre i tractament de la informació Saber elaborar esquemes, resums, mapes conceptuals, mapes mentals, ... Comprendre la realitat Prendre decisions Esperit crític Iniciativa, cooperació Creativitat, imaginació Autonomia en el treball Expressió corporal Coordinació psicomotriu Expressió artística Formular preguntes Disculpar-se Participació i col·laboració en treball grupal Identificar i expressar emocions Pensament causal ( determinar i diagnosticar l’origen del problema) Pensament alternatiu (trobar el màxim nombre d’alternatives i generar solucions) Concentació en la tasca, estudi Fixar-se objectius. Atenció, memòria, motivació Saber escoltar Autocontrol Buscar, recopilar i processar informació Llegir comprensivament, velocitat lectora Utilitzar i relacionar nombres, operacions bàsiques i símbols. Raonament matemàtic. Interpretar Deduir Calcular Comprendre successos Predir conseqüències Indagació científica Observació directa Expressar les pròpies idees Saber dialogar, responsabilitat Planificar, organitzar Apreciar, disfrutar de les manifestacions artístiques Continuar aprenent, autonomia, esperit de superació, perseverància Extraure conclusions Habilitats a treballar amb CB
  40. 41. Narracions orals de contes o històries. Activitats de biblioteca. Activitats d’escriptura: diari personal. Debat a classe: argumentacions. Entrevistes: amb gravacions. Programes de ràdio. Revistes Cantar: el tema a treballar Tocar instruments. Assistir a concerts Crear acompanyaments, melodies conceptuals. Identificar sons ambientals. Música que treballa estats d’ànim. Expressar sentiments musicals Dramatitzacions: el teatre de la classe. Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina. Conceptes cinètics: expressar amb mímica. Fabricació de materials: dominó, cartes d’aprenentatge, trencaclosques. Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper. L’expressió corporal Utilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge. Creació de còmics, videos o pel·licules. Murals visuals. Mapes mentals. Panells didàctics. Símbols gràfics Activitats a l’entorn natural. Plantes i mascotes a l’aula. Centres d’aprenentatge naturalistes. Diaris d’observacions. Projectes d’investigació. Organitzar col·leccions. Aplicació personal de l’aprenentatge. Autoavaluació. Destreses de concentració. Diaris personals. Portfolis: reflexió Projecte de futur. Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments Estratègies d’aprenentatge amb CB
  41. 42. En relació amb les activitats plantejades Responen a una seqüència didàctica lògica? Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre? Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians ? Suposen aplicar coneixements adquirits i fer nous aprenentatges? Es permet la relació de coneixements de diferents àrees i/o matèries ? Es preveuen tasques que comportin l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada? L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques ? En relació amb l’ús de recursos i materials S’utilitzen recursos i materials diversos ? Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat? Connecten amb els seus interessos i/o motivacions? En relació amb l’organització social de l’aula Es fomenta l’autonomia ? S’intervé amb preguntes adequades més que amb explicacions? Es complementa el treball individual amb el col·lectiu ? En relació amb l’atenció a la diversitat Es respecten els diferents ritmes i estils de treball de l’ alumnat? Es preveuen activitats multinivell ? Es preveu diferents activitats per a treballar totes les intel·ligències ? En relació amb l’avaluació Es preveu un temps per reflexionar sobre els aprenentatges ? S’utilitzen diferents instruments d’avaluació ? Es té en compte l’avaluació del procés i no únicament dels resultats finals? L’alumnat coneix com serà avaluat ? Indicadors competencials

×