SlideShare a Scribd company logo
1 of 25
Download to read offline
Ció Gené
Adanis Segovia
Raül Fuster




                  e   ee
        e        Nombre
                 d'Euler
                           e
         e e e
Primeres referències

1618 a una taula de
logaritmes de John
       Napier.
John
Napier
John Napier (Edimburg, 1550 - 4
d'abril de 1617) tot i haver
passat a la posteritat per les
seves contribucions en el camp
de les matemàtiques, la seva
principal preocupació era
l'exegesi (disciplina teològica
que estudia objectivament la
Bíblia i altres llibres sagrats com
l'Alcorà) de l'Apocalipsi.

El 1614 Napier va donar a
conèixer els logaritmes, els
quals va anomenar nombres
artificials.
El descobriment de la
constant el va fer Jacob
Bernoulli, que va trobar
      l'expressió:
Jakob
Bernoulli
Jakob Bernoulli (Basilea, 27 de
desembre de 1654 - 16 d'agost de
1705) va ser un matemàtic i científic
suís.

A partir dels plantejaments de
Leibniz va desenvolupar problemes
de càlcul infinitesimal.

El 1690 es va convertir en la primera
persona a desenvolupar la tècnica per
resoldre equacions diferencials
separables.

La seva obra mestra va ser Ars
Conjectandi
El primer ús conegut de la
constant fou en una carta
de Gottfried Leibniz per a
Christiaan Huygens al
1690.
Gottfried
 Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig,
1646 - Sacre Imperi, 1716) fou un
filòsof, científic, matemàtic, lògic,
diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg.

El 1676 va desenvolupar el càlcul
diferencial i el sistema numèric binari.

Va fer moltes contribucions a la física
i a la tecnologia

Juntament amb René Descartes i
Baruch Spinoza, un dels tres
racionalistes més importants del
segle XVII.
Leonhard Euler va introduir la lletra e com
 a la base per als logaritmes naturals, en
      una carta a Christian Goldbach


  Euler va començar usar la lletra e per
referir-se a la constant al 1727 a un paper
no editat de la força explosiva als canons.

 La primera vegada que apareix e en un
    document editat va ser a Euler's
           Mechanica (1736).
Leonhard
 Euler
Leonhard Euler (15 d'abril
de 1707 - 18 de setembre de
1783) fou un matemàtic i físic
suís que visqué a Rússia i a
Prússia durant la major part
de la seva vida.

Està considerat un dels
matemàtics més brillants de
la història i el més important
del Segle XVIII.
Va introduir una gran part
de la notació i
terminología matemàtica
moderna, particularment
en l'analisi matemàtica,
com la notació de funció.
Euler va treballar
pràcticament en totes les
àrees de les
matemàtiques: geometria,
càlcul, trigonologia... .
Euler va definir la
constant matemàtica
coneguda com nombre
e.
A més a més, Euler és
molt conegut per la
seva anàlisi i la seva
freqüent utilització de la
sèrie de potències, és a
dir, l'expressió de
funcions com una suma
infinita de termes com
la següent:
Nombre
  e
Nombre irracional


               Base dels logaritmes
               neperians o naturals.


               No se sap perquè se'l
               denomina amb la
Nombre e       lletra ''e''.

               És un nombre clau en
2,7182818284   matemàtiques.


               Sinònims: constant e, nombre/
               constant Euler o nombre / constant
               de Nepier.


               És la solució a les següents
               expressions: (diapositives 19 i
               20.)
Fòrmules del nombre e a la
        calculadora:




x!                     e^x
Fòrmula

  n
  1                      2

  10                    2,59

 100                   2,704

 1000                  2,7169

10000                 2,71814

100000                2,718268

  ...              2,7182818284...
S                        (1!=1
                         2!=1·2=2
                         3!=1·2·3=6

 u                       4!=1·2·3·4=24
                         5!=1·2·3·4·5=120


     c
                         6!=1·2·3·4·5·6=720
                         7!=1·2·3·4·5·6·7=5040)



         c
             e
                 s
                     s
                         i
                             ó
Aplicació
1. Ingressam 1€ en un banc
al 100% anual. Per tant, al
cap d'un any obtindriem
1+1= 2 €.                     2. Se'ns acut d'ingressar
                              l'euro en les mateixes
                              condicions però tant sol
                              durant 6 mesos. Així doncs
3. Com que observam           obtendriem 1+1/2=1,5€
que, com més vegades          en mig any. Si al mig any
traguem els nostres diners    tornam a invertir tot el
del banc; més doblers         nostre capital durant els
aconseguim, pensam que        sis mesos restants de l'any
és convenient treure més      hauriem aconseguit 1,5+1,
vegades els diners del        5/2=2,25€
banc:
?
● Quants diners obtendrem si feim
  imposicions trimestrals?

                              ?
? ?
● I mensuals?




                      ?
● I diàries?




     ?
● I si ho féssim cada hora?

● I cada segon?

                                    ?
●   Trimestrals:(4 vegades)
                                             Desgraciadament, no
                                             ens arribaríem a fer
●   Mensuals:(12 vegades a l'any)
                                             rics, ja que el patró que
                                             estam seguint és:
●   Diàries: (365 vegades a l'any)

                                                 limn   inf
                                                              =e=

●   Cada hora: (8760 vegades a l'any)
                                                   2.718281828...


●   Cada segon: (34536000 vegades a l'any)
Conclusions
Ció: Amb aquest treball el meu objectiu era aconseguir
entendre en què consistia el nombre e. Encara no sé ben
bé el que és, però en tenc una idea. Malgrat que no hagi
assolit el meu objectiu, també he après uns quants
aspectes d'alguns dels matemàtics més il·lustres dels
segles XVII i XVIII.
Raül: Aquest treball m'ha anat bé per aprendre més coses
sobre el nombre e i sobre els seus creadors. Encara que hi
ha algunes coses que encara no acab d'entendre.
Adanis: Principalment aquest treball era bastant díficil
d'entendre i resumir-lo per poder explicar d'una manera
fàcil ja que mai he sentit res d'aquell nombre. El que més
m'ha costat han estat entendre els problemes d'Euler i
cercar informació simple.
Bibliografia

● Viquipèdia en anglès: e(mathematical constant)
● Viquipèdia en català: John Napier, Jakob Bernoulli,
    Gottfried Leibniz.
●   http://www.youtube.com/watch?v=ZPGHuuk2bKw
●   http://www.youtube.com/watch?v=MKgjf-1XcNM
●   http://www.youtube.com/watch?v=9l221diP1Mw
●   http://www.fme.upc.edu
●   http://www.educa.madrid.org
●   http://www.ecured.cu

More Related Content

What's hot

Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partbalvare6
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesJesús Gómez
 
Segona guerra mundial i conseqüències
Segona guerra mundial i conseqüènciesSegona guerra mundial i conseqüències
Segona guerra mundial i conseqüènciesrguas
 
3 les formes de croissance urbaine
3 les formes de croissance urbaine3 les formes de croissance urbaine
3 les formes de croissance urbaineHiba Architecte
 
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)Assumpció Granero
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
Exposée sur le Mouvement moderne en architecture
Exposée sur le Mouvement moderne en architectureExposée sur le Mouvement moderne en architecture
Exposée sur le Mouvement moderne en architectureArchi Guelma
 
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaTema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaPauhistoria
 
اعمال القصاره في المنشأت Plastering
 اعمال القصاره في المنشأت Plastering اعمال القصاره في المنشأت Plastering
اعمال القصاره في المنشأت PlasteringAkram Suleiman
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu Amparo
 
Le metre et le dessin de batiment
Le metre et le dessin de batimentLe metre et le dessin de batiment
Le metre et le dessin de batimentm.a bensaaoud
 

What's hot (19)

La percepció
La percepcióLa percepció
La percepció
 
Architecture gothique
Architecture gothiqueArchitecture gothique
Architecture gothique
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
 
Descartes 2
Descartes 2Descartes 2
Descartes 2
 
Oscar niemyer
Oscar niemyerOscar niemyer
Oscar niemyer
 
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i SòcratesTema 2. Els sofistes i Sòcrates
Tema 2. Els sofistes i Sòcrates
 
Segona guerra mundial i conseqüències
Segona guerra mundial i conseqüènciesSegona guerra mundial i conseqüències
Segona guerra mundial i conseqüències
 
3 les formes de croissance urbaine
3 les formes de croissance urbaine3 les formes de croissance urbaine
3 les formes de croissance urbaine
 
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Utilitarisme
UtilitarismeUtilitarisme
Utilitarisme
 
Exposée sur le Mouvement moderne en architecture
Exposée sur le Mouvement moderne en architectureExposée sur le Mouvement moderne en architecture
Exposée sur le Mouvement moderne en architecture
 
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: GrèciaTema 1 - El Món Clàssic: Grècia
Tema 1 - El Món Clàssic: Grècia
 
اعمال القصاره في المنشأت Plastering
 اعمال القصاره في المنشأت Plastering اعمال القصاره في المنشأت Plastering
اعمال القصاره في المنشأت Plastering
 
Salvador Espriu
Salvador Espriu Salvador Espriu
Salvador Espriu
 
Le metre et le dessin de batiment
Le metre et le dessin de batimentLe metre et le dessin de batiment
Le metre et le dessin de batiment
 
Proporcionalitat composta
Proporcionalitat compostaProporcionalitat composta
Proporcionalitat composta
 
Rem koolhaas
Rem koolhaasRem koolhaas
Rem koolhaas
 

Similar to Nombre d'euler

La màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci Mònica Orpí
La màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci  Mònica OrpíLa màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci  Mònica Orpí
La màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci Mònica OrpíMònica Orpí Mañé
 
El Nombre E
El Nombre EEl Nombre E
El Nombre Ejparera
 
Alumne estiu 2016_mates
Alumne estiu 2016_matesAlumne estiu 2016_mates
Alumne estiu 2016_mates6sise
 
Alumne estiu 2017_mates
Alumne estiu 2017_matesAlumne estiu 2017_mates
Alumne estiu 2017_mates6sise
 
Arrel quadrada
Arrel quadradaArrel quadrada
Arrel quadradather
 
Teoria propornumerica2neso
Teoria propornumerica2nesoTeoria propornumerica2neso
Teoria propornumerica2nesoEVAMASO
 
Dossier estiu matemàtiques
Dossier estiu matemàtiquesDossier estiu matemàtiques
Dossier estiu matemàtiques6sise
 
Magmàtica matemàgia mònica orpí
Magmàtica matemàgia mònica orpíMagmàtica matemàgia mònica orpí
Magmàtica matemàgia mònica orpíMònica Orpí Mañé
 
Deuresestiu2011 mates nous_4teso
Deuresestiu2011 mates nous_4tesoDeuresestiu2011 mates nous_4teso
Deuresestiu2011 mates nous_4tesoEscola Cervetó
 
Calendari nrich (cat)
Calendari nrich (cat)Calendari nrich (cat)
Calendari nrich (cat)puntmat
 
Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)
Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)
Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)AAA_4
 
Projecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle Inicial
Projecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle InicialProjecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle Inicial
Projecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle InicialEditorial Barcanova
 
Proporcionalitat i percentatges
Proporcionalitat i percentatgesProporcionalitat i percentatges
Proporcionalitat i percentatgescpnapenyal
 

Similar to Nombre d'euler (18)

La màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci Mònica Orpí
La màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci  Mònica OrpíLa màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci  Mònica Orpí
La màgia del nombre d'or i de la successió de Fibonacci Mònica Orpí
 
El Nombre E
El Nombre EEl Nombre E
El Nombre E
 
Alumne estiu 2016_mates
Alumne estiu 2016_matesAlumne estiu 2016_mates
Alumne estiu 2016_mates
 
Alumne estiu 2017_mates
Alumne estiu 2017_matesAlumne estiu 2017_mates
Alumne estiu 2017_mates
 
Arrel quadrada
Arrel quadradaArrel quadrada
Arrel quadrada
 
Teoria propornumerica2neso
Teoria propornumerica2nesoTeoria propornumerica2neso
Teoria propornumerica2neso
 
Dossier estiu matemàtiques
Dossier estiu matemàtiquesDossier estiu matemàtiques
Dossier estiu matemàtiques
 
Magmàtica matemàgia mònica orpí
Magmàtica matemàgia mònica orpíMagmàtica matemàgia mònica orpí
Magmàtica matemàgia mònica orpí
 
Deuresestiu2011 mates nous_4teso
Deuresestiu2011 mates nous_4tesoDeuresestiu2011 mates nous_4teso
Deuresestiu2011 mates nous_4teso
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Calendari nrich (cat)
Calendari nrich (cat)Calendari nrich (cat)
Calendari nrich (cat)
 
Resp mates 2017
Resp mates 2017Resp mates 2017
Resp mates 2017
 
Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)
Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)
Material de suport per fer els equips i la prova (Espai i forma)
 
Divisibilitat 1r eso
Divisibilitat 1r esoDivisibilitat 1r eso
Divisibilitat 1r eso
 
Projecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle Inicial
Projecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle InicialProjecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle Inicial
Projecte Ventijol. Guia d'aula. Cicle Inicial
 
Proporcionalitat i percentatges
Proporcionalitat i percentatgesProporcionalitat i percentatges
Proporcionalitat i percentatges
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Els nombres naturals
Els nombres naturals Els nombres naturals
Els nombres naturals
 

More from Escola Mata de Jonc (20)

Organització ESO 16 17
Organització ESO 16 17Organització ESO 16 17
Organització ESO 16 17
 
Organització eso 15 16
Organització eso 15 16Organització eso 15 16
Organització eso 15 16
 
Llorenç Villalonga i Mort de dama
Llorenç Villalonga i Mort de damaLlorenç Villalonga i Mort de dama
Llorenç Villalonga i Mort de dama
 
Una de fars (Reunió de pares 14-15)
Una de fars (Reunió de pares 14-15)Una de fars (Reunió de pares 14-15)
Una de fars (Reunió de pares 14-15)
 
Reunió de pares 2n eso 14 15
Reunió de pares 2n eso 14 15Reunió de pares 2n eso 14 15
Reunió de pares 2n eso 14 15
 
Reunió pares 4t_14_15 web
Reunió pares 4t_14_15 webReunió pares 4t_14_15 web
Reunió pares 4t_14_15 web
 
Reunió pares 1r 14 15
Reunió pares 1r 14 15Reunió pares 1r 14 15
Reunió pares 1r 14 15
 
Eso 14 15
Eso 14 15Eso 14 15
Eso 14 15
 
Reunió pares 4t_13_14
Reunió pares 4t_13_14Reunió pares 4t_13_14
Reunió pares 4t_13_14
 
Presentació 2n eso 29 octubre de 2013
Presentació 2n eso 29 octubre de 2013Presentació 2n eso 29 octubre de 2013
Presentació 2n eso 29 octubre de 2013
 
Adn dels pesols
Adn dels pesols Adn dels pesols
Adn dels pesols
 
Presentació cep
Presentació cepPresentació cep
Presentació cep
 
Abelles ofèlia 2012
Abelles ofèlia 2012Abelles ofèlia 2012
Abelles ofèlia 2012
 
Reunió pares 3r_12_13
Reunió pares 3r_12_13Reunió pares 3r_12_13
Reunió pares 3r_12_13
 
Mates presentació fí
Mates presentació fíMates presentació fí
Mates presentació fí
 
Nombre fi
Nombre fiNombre fi
Nombre fi
 
Pi
PiPi
Pi
 
El nombre pi
El nombre piEl nombre pi
El nombre pi
 
Arrels de 2 i 3
Arrels de 2 i 3Arrels de 2 i 3
Arrels de 2 i 3
 
Reunió pares 4t 12 13 web
Reunió pares 4t 12 13 webReunió pares 4t 12 13 web
Reunió pares 4t 12 13 web
 

Nombre d'euler

  • 1. Ció Gené Adanis Segovia Raül Fuster e ee e Nombre d'Euler e e e e
  • 2. Primeres referències 1618 a una taula de logaritmes de John Napier.
  • 4. John Napier (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) tot i haver passat a la posteritat per les seves contribucions en el camp de les matemàtiques, la seva principal preocupació era l'exegesi (disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà) de l'Apocalipsi. El 1614 Napier va donar a conèixer els logaritmes, els quals va anomenar nombres artificials.
  • 5. El descobriment de la constant el va fer Jacob Bernoulli, que va trobar l'expressió:
  • 7. Jakob Bernoulli (Basilea, 27 de desembre de 1654 - 16 d'agost de 1705) va ser un matemàtic i científic suís. A partir dels plantejaments de Leibniz va desenvolupar problemes de càlcul infinitesimal. El 1690 es va convertir en la primera persona a desenvolupar la tècnica per resoldre equacions diferencials separables. La seva obra mestra va ser Ars Conjectandi
  • 8. El primer ús conegut de la constant fou en una carta de Gottfried Leibniz per a Christiaan Huygens al 1690.
  • 10. Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 - Sacre Imperi, 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg. El 1676 va desenvolupar el càlcul diferencial i el sistema numèric binari. Va fer moltes contribucions a la física i a la tecnologia Juntament amb René Descartes i Baruch Spinoza, un dels tres racionalistes més importants del segle XVII.
  • 11. Leonhard Euler va introduir la lletra e com a la base per als logaritmes naturals, en una carta a Christian Goldbach Euler va començar usar la lletra e per referir-se a la constant al 1727 a un paper no editat de la força explosiva als canons. La primera vegada que apareix e en un document editat va ser a Euler's Mechanica (1736).
  • 13. Leonhard Euler (15 d'abril de 1707 - 18 de setembre de 1783) fou un matemàtic i físic suís que visqué a Rússia i a Prússia durant la major part de la seva vida. Està considerat un dels matemàtics més brillants de la història i el més important del Segle XVIII.
  • 14. Va introduir una gran part de la notació i terminología matemàtica moderna, particularment en l'analisi matemàtica, com la notació de funció. Euler va treballar pràcticament en totes les àrees de les matemàtiques: geometria, càlcul, trigonologia... .
  • 15. Euler va definir la constant matemàtica coneguda com nombre e. A més a més, Euler és molt conegut per la seva anàlisi i la seva freqüent utilització de la sèrie de potències, és a dir, l'expressió de funcions com una suma infinita de termes com la següent:
  • 17. Nombre irracional Base dels logaritmes neperians o naturals. No se sap perquè se'l denomina amb la Nombre e lletra ''e''. És un nombre clau en 2,7182818284 matemàtiques. Sinònims: constant e, nombre/ constant Euler o nombre / constant de Nepier. És la solució a les següents expressions: (diapositives 19 i 20.)
  • 18. Fòrmules del nombre e a la calculadora: x! e^x
  • 19. Fòrmula n 1 2 10 2,59 100 2,704 1000 2,7169 10000 2,71814 100000 2,718268 ... 2,7182818284...
  • 20. S (1!=1 2!=1·2=2 3!=1·2·3=6 u 4!=1·2·3·4=24 5!=1·2·3·4·5=120 c 6!=1·2·3·4·5·6=720 7!=1·2·3·4·5·6·7=5040) c e s s i ó
  • 21. Aplicació 1. Ingressam 1€ en un banc al 100% anual. Per tant, al cap d'un any obtindriem 1+1= 2 €. 2. Se'ns acut d'ingressar l'euro en les mateixes condicions però tant sol durant 6 mesos. Així doncs 3. Com que observam obtendriem 1+1/2=1,5€ que, com més vegades en mig any. Si al mig any traguem els nostres diners tornam a invertir tot el del banc; més doblers nostre capital durant els aconseguim, pensam que sis mesos restants de l'any és convenient treure més hauriem aconseguit 1,5+1, vegades els diners del 5/2=2,25€ banc:
  • 22. ? ● Quants diners obtendrem si feim imposicions trimestrals? ? ? ? ● I mensuals? ? ● I diàries? ? ● I si ho féssim cada hora? ● I cada segon? ?
  • 23. Trimestrals:(4 vegades) Desgraciadament, no ens arribaríem a fer ● Mensuals:(12 vegades a l'any) rics, ja que el patró que estam seguint és: ● Diàries: (365 vegades a l'any) limn inf =e= ● Cada hora: (8760 vegades a l'any) 2.718281828... ● Cada segon: (34536000 vegades a l'any)
  • 24. Conclusions Ció: Amb aquest treball el meu objectiu era aconseguir entendre en què consistia el nombre e. Encara no sé ben bé el que és, però en tenc una idea. Malgrat que no hagi assolit el meu objectiu, també he après uns quants aspectes d'alguns dels matemàtics més il·lustres dels segles XVII i XVIII. Raül: Aquest treball m'ha anat bé per aprendre més coses sobre el nombre e i sobre els seus creadors. Encara que hi ha algunes coses que encara no acab d'entendre. Adanis: Principalment aquest treball era bastant díficil d'entendre i resumir-lo per poder explicar d'una manera fàcil ja que mai he sentit res d'aquell nombre. El que més m'ha costat han estat entendre els problemes d'Euler i cercar informació simple.
  • 25. Bibliografia ● Viquipèdia en anglès: e(mathematical constant) ● Viquipèdia en català: John Napier, Jakob Bernoulli, Gottfried Leibniz. ● http://www.youtube.com/watch?v=ZPGHuuk2bKw ● http://www.youtube.com/watch?v=MKgjf-1XcNM ● http://www.youtube.com/watch?v=9l221diP1Mw ● http://www.fme.upc.edu ● http://www.educa.madrid.org ● http://www.ecured.cu