Espanya 1936-2015

1. El govern resultant de la insurrecció s'ha de constituir en sentit purament apolític per
militars (…). Immediatament, s'haurà de procedir a la revisió de tot el que s'ha legislat
fins al dia d'avui, especialment en matèria religiosa i social.
Cal que cessin les activitats dels partits polítics perquè el país es calmi (…) i anar cap a
l'estructuració del país rebutjant l'actual sistema liberal i parlamentari. La durada del
gabinet militar ha de ser la necessària fins a encaminar el país per les normes
indicades.
Carta del general Sanjurjo al general Mola, 11 de juliol del 1936

2. DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL
• .

4. PARTICIPACIÓ INTERNACIONAL GUERRA
La Guerra Civil va ser el preàmbul de la II Guerra Mundial Els
franquistes van rebre ajuda sobre tot d’Alemanya i Itàlia, també
de Portugal i Marroc.
La República de l’URSS i les Brigades Internacionals.
Les democràcies França i Anglaterra va impulsar el Comité de
No-Intervenció que va ser inoperatiu i va ajudar al triomf dels
franquistes

5. Maig de 1937 Enfrontament al bàndol republicà, a Barcelona,
entre el govern que volia recuperar el control de la ciutat i crear un
exèrcit popular i els anarquistes i POUM que volien mantenir la la
revolució (control dels comitès d’obrers de fàbriques i terres i
milícies).

9. •Avanç cap a Madrid.
•Batalla Nord ( 37)
•Batalla de l’ Ebre (38)
•Catalunya (39).

11. CONSEQÜÈNCIES.
• A.- DEMOGRÀFIQUES: En torn a 600.000 mort. No
només a la guerra sinó a la repressió. Finalitzada la guerra es
manté la repressió;afusellats (50.000 fins agost de 1946) i
camps de concentració. Milers d’exiliats

14. 16.000 espanyols
van morir als camps
d’extermini nazis

15. • B.-ECONÒMIQUES: Destrucció d’edificis,
fàbriques, infrastructures... Augment de la
deute externa i pèrdua de les reserves d’or.
L’economia no es va recuperar fins els anys
50.

16. La població civil va patir fam
(quartilles de racionament i mercat negre o
estraperlo)

17. • C.-POLÍTIQUES; Dictadura de Franco(1939 – 1975);
només un partit (la Falange) i un sindicat (Central Nacional
Sindicalista) , abolició resta de partits, sindicats, drets,
autonomies...
•

18. EVOLUCIÓ DE LA DICTADURA
(1939-1975)

19. 1. FEIXISME (1939-1975)
Suport a Alemanya i Itàlia en la
2ª Guerra Mundial. Participació
de la “Divisió Azul” a l’URSS

20. 2.- AILLAMENT INTERNACIONAL 1945-1953
Condemna de l’ONU i retirada ambaixadors. Es manté la
penúria econòmica (racionament, mercat negre…)
¿Por qué no me reconocen?
Ellos le conocen demasiado bien

21. 3.- OBERTURA INTERNACIONAL
Fi aïllament 1953. Col·laboració amb EUA (Guerra Freda) i concordat amb el
Vaticà.

22. Societat masclista. Perdua de drets, desigualtat legal,
Laboral i social de la dona.

23. 4.- DESENVOLUPISME (1959-
1973)
- Govern de tecnòcrates del Opus Dei.
Pla d’estabilització de 1959; devaluació
pesseta, liberalització, congelació salaris..
- Creixement econòmic però
desequilibrat i depenent.gràcies a
l’aportació del turisme, emigrants i
inversions.

25. OPOSICIÓ AL FRANQUISME
A.- EL MAQUIS (1939-1952)
Resistència armada en forma de guerrilla, confiaven
en l’aixecament del poble a una possible ajuda dels
aliats després de la II Guerra Mundial (invasió vall d’
Aran 1944)

26. B.- Partits polítics i sindicats a la clandestinitat. PCE,
PSOE,anarquistes, partits nacionalistes. Reunió de Munic i creació
CCOO(1964). Demandem democràcia i drets.

27. C.- MOVIMENTS SOCIALS
-UNIVERSITAT, Sindicat Democràtic
d’estudiants clandestí
- ESGLÈSIA; van sorgir grups
dissidents com JOC (Joventut Obrera
Cristiana)

28. D.- Grups terroristes; d’extrema esquerra, GRAPO, FRAP, ETA
(a més demanda la independència d’Euskadi) i van assassinar a
Carrero Blanco (1973).

29. LA FI DEL FRANQUISME.

30. CONFLICTE DEL SÀHARA
El Front Polisari lluitava per la independència del Sàhara des de
1973. Aprofitant l’agonia Marroc va ocupar la zona amb la Marxa
Verda.

31. 20- N
1975

32. CARACTERÍSTIQUES DEMOCRÀCIA
1.- TRANSICIÓ dirigida per Adolfo Suarez.Desmantellament
franquisme, Legalització partits, sindicats i Primeres eleccions
(juny 1977). Marcada pel consens, crisi econòmica i violència.

33. CONSTITUCIÓ 1978
-Divisió de poders; Govern, corts bicamerals (Congrés Diputat
i Senats) i Tribunals (Tribunal Constitucional).
- Estat social,aconfesional i democràtic; drets civils (llibertat
d’expressió, d’associació, de culte…) i socials (educació, treball,
Seguretat Social…)
- Monarquia parlamentària
-Estat autonòmic, descentralització

34. - Cop d’estat 23 de febrer 1981 Un grup de guàrdies
civils dirigits per Tejero va ocupar el Congrés en la investidura
de Leopoldo Calvo Sotelo. Milans del Bosch va declarar l’estat
de guerra a València. Va fracassar.

35. 1982-1996 1996-2004 2004-2011
2011-
2.- BIPARTIDISME. Alternança en el poder de PSOE i PP.
Discrepàncies en lleis amb relació amb la moral catòlica (divorci,
avortament, matrimoni homosexual…), educació,
emigració, estat autonòmic,ETA (alt el foc 2011), drets, estat del
benestar… S’ha evidenciat una crisi del bipartidisme a les
darreres eleccions.

36. 3 POLÍTICA INTERNACIONAL
Espanya es va adherir a l’OTAN (1982) i va entrar a la Comunitat
Econòmica Europea en 1985-1986. Entrada de l’euro (2002) i
la intervenció en la guerra d’Iraq (2003)

37. 4 REPTES.
Crisi econòmica (atur, deute…), reducció del estat del benestar,
esgotament model de la transició (reforma constitució), estructura
estat (ìndependentisme català), igualtat de gènere, terrorisme
fonamentalista…

39. Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el
dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la
participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum
dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes
prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La
seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la
participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més
gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el
nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i
aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica Es necessària
una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem
de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat Per tot
això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Manifest dels indignats 2011.