Presentació 4t ESO

1. DE LA RESTAURACIÓ A LA
GUERRA CIVIL (1876-1936)
pàg 80-81, Unitat 10, pàg 194 a
206 i annex Balears12-13-16
annex

2. LA RESTAURACIÓ I LA SEVA
CRISI 1874 -1923
Mª CRISTINA (1885-1902)
ALFONSO XII 1874- 1885
ALFONSO XIII (1902-1931)

3. Un cop d’estat va acabar amb el Sexenni revolucionari i es va
iniciar la Restauració del Borbons (Alfonso XII).
El sistema es basava en la constitució moderada de 1876, el
bipartidismo (conservadors de Cànovas del Castillo i liberals de
Sagasta) i el seu torn pacífic gràcies al caciquisme i a la
corrupció electoral

4. CAUSES CRISI DE LA
RESTAURACIÓ
1. Marginació de partits republicans,
nacionalistes, socialistes,carlins...
2. Desastre del 98: Insurrecció
independentista a Cuba, intervenció dels
Estats Units i derrota. Perdua de Cuba,
Puerto Rico i Filipines. Aparició del
regeneracionisme.

5. 3.-Fracas reformisme Maura i Canalejas. - -
Setmana Tràgica (1909). Aixecament popular
a Barcelona contra la mobilització de
reservistes per ser enviats al Marroc, va tenir
un component anticlerical

6. La repressió va ser desproporcionada (afusellament pedagog llibertari Ferrer i Guàrdia).
Maura va haver de dimitir.

7. Assassinat Canalejas (1912).

8. Crisi 1917; econòmica, política i militar

9. 4.- Descomposició final 1917 -1923
Governs de concentració, pistolerisme a Barcelona
i derrota d’Annual (1921)

10. PISTOLERISME

11. Part oficial:22.000 morts
ANNUAL
"De frente, marchen los valientes. ¡Viva España!
“Ole los hombres con cojones”

12. Part oficial:22.000 morts
ANNUAL
"De frente, marchen los valientes. ¡Viva España!
“Ole los hombres con cojones”

13. 2. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931)
Causes: incapacitat govern, creixement moviment obrer i nacionalistes, evitar
responsabilitats Annual.
Visca Espanya i visca el rei!
No hem de justificar el nostre acte, que el poble sa
demana i imposa. Assassinats de prelats,
exgovernadors, agents de l'autoritat, patrons,
capatassos i obrers; audaços i impunes
atracaments; depreciació de moneda; disbauxes de
milions de despeses reservades; (…) vils intrigues
polítiques prenent com a pretext la tragèdia del
Marroc; incerteses davant d'aquest gravíssim
problema nacional; indisciplina social, que fa el
treball ineficaç i nul; precària i ruïnosa producció
agrícola i industrial; impune propaganda comunista;
impietat i incultura; justícia influïda per la política;
descarada propaganda separatista. (…)
No venim a plorar llàstimes i vergonyes, sinó a
posar-hi remei aviat i radicalment, per a la qual cosa
requerim el concurs de tots els bons ciutadans.
Manifest del cop d'Estat, 13 de setembre del 1923.

14. Desenvolupament: prohibició partits, sindicats, llibertat d’expressió,
repressió expecialment d’anarquistes i nacionalistes. Fi del conflicte de
Marroc. Intervenció en economia; exposicions internacionals i monopolis
estatals com CAMPSA o Telefònica

15. Fracàs consolidació dictadura: Crisi econòmica, augment
oposició republicana, fracàs Unió Patriòtica, pèrdua suport del rei,
dimissió de Primo de Rivera substituït per Berenguer.

16. 3. SEGONA REPÚBLICA El 12 d’abril de 1931 a les eleccions municipals per tornar a la
Restauració guanyen els partits republicans a la majoria de capitals i el 14 d’abril es
proclama la II República. Alfons XIII es va a l’exili.
Les eleccions celebrades diumenge em
revelen clarament que no tenc avui l'amor
del meu poble. La meva consciència em diu
que el desviament no serà definitiu, perquè
sempre he procurat servir Espanya (…).
Trobaria sobradament mitjans per mantenir
les meves règies prerrogatives, en eficaç
forcejament contra els que les combaten.
Però decididament vull apartar-me de tot el
que sigui llançar un compatriota contra un
altre, en fratricida guerra civil. No renunciï a
cap dels meus drets (…).
Esper a conèixer l'autèntica expressió de la
consciència col·lectiva i, mentre parla la
nació, suspenc deliberadament l'exercici del
poder reial i m'apart d'Espanya,
reconeixent-la com a única senyora dels
seus destins.

17. REFORMES: A. POLÍTIQUES; CONSTITUCIÓ 1931 Descentralització; estat
autonòmic; Catalunya, Pais Basc.Aconfessionalitat, Sufragi femení

18. B.- MILITAR. Reducció oficials, tancament Acadèmia General Militar
Saragossa, allunyament militars més hostils, creació guàrdia d’assalt.

19. • C. Religiosa; separació església i estat, matrimoni
civil, divorci, supressió pressupost manteniment clero...

20. Places mestres.
1908-1931 1931-33 1934-35 1936 Fb-jn
10.855
13.580
2.575
5.300
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
D.- EDUCATIVA; construcció
d’escoles, biblioteques, missions
pedagògiques i augment
pressupost,educació laica.
1930: 7 milions d’analfabets.
34,5% de la població

21. E. REFORMA AGRÀRIA, expropiacions terres dels grans d’Espanya i conreades
deficientment i lliurades a pagesos.

22. OPOSICIONS A LES REFORMES
A.- Partits de dretes: CEDA, monàrquics,
carlins i FE de les JONS (Falange).

23. B.- Exèrcit; cops d’estat de Sanjurjo (1932) i 1936 que va donar lloc a
l’inici Guerra Civil

24. C.- Església catòlica
que majoritàriament va donar suport als
colpistes de 1936

25. D.- Classes altes, empresaris, terratinents
Entre els quals destaca el mallorquí Joan March que va donar
suport financer als colpistes de 1936.

26. E.- OBRERISME
UGT; es va radicalitzar per la lentitud de les reformes. Revolució Astúries
1934.
ANARQUISTES (CNT-FAI) Defensen la revolució per implantar
l’anarquisme, els seus intents (Alt Llobregat 1932 i Casas Viejas 1934)
van ser durament reprimits.

27. ESTRAPERLO Escàndol de corrupció que va suposar la caiguda del goven
conservador a 1936.La paraula ha quedat com a sinònim de comerç il·legal
(mercat negre)

28. Front Popular Unió dels partits d’esquerra que va guanyar les eleccions a
febrer de 1936, va recuperar les reformes del primer bieni.