Revolucions

1. REVOLUCIÓ
(del llatí revolutio, gir, revolució, en el sentit de
retorn a la situació primera) en astronomia es
denomina «revolució» a l'òrbita d'un planeta al
voltant d'un altre que roman fix, d'on correspon
l'expressió de «revolucions de les esferes
celests» de l'astronomia antiga, inclòs el títol de
l'obra revolucionària de Copèrnic: De
revolutionibus orbium coelestium (1543),

2. • MITJANS
• LLUITA
• GUERRA
• FORÇA
• PROTESTA
• PROTAGONISTES
• POBLE
• ANTISISTEMA
• INCONFORMISME
• FINALITAT-
REIVINDICACIÓ
• LLIBERTAT
• DRETS
• IGUALTAT
• JUSTÍCIA

3. • Una revolució és una transformació profunda
i ràpida de l'estructura
social, econòmica i política d'una societat, que
normalment comporta l'ús de la violència.

4. REVOLUCIÓ FRANCESA
CONTEXT CRONOLÒGIC 1789
MAIG 1789 ESTATS GENERALSJUNY ASSEMBLEA NACIONAL
14 JULIOL PRESA BASTILLA

5. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799 – 1815)

6. EXPANSIÓ

7. PROTAGONISTES

8. PROTAGONISTES

9. CAUSES REVOLUCIÓ
A.- Ideològiques.
IL·LUSTRACIÓ
Aplicant la raó dona alternatives a l’Antic Règim
Igualtat legal
Declaració de Drets
Divisió de poders

10. B- Socials.
Diferències legals entre privilegiats (Noblesa i clergat) i no privilegiats:
els no privilegiats mantenen als privilegiats amb les seves rendes i paguen impostos.
Clergat
Noblesa
Burgesia
Camperols i
artesans
La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder
polític, malgrat tindre el poder econòmic.

11. C.- Polítiques.
Mala administració i pèssima recaptació
d’impostos (corrupció i mala organització)
Bancarrota de la Hisenda Reial
Resistència al canvis de Lluís XVI

12. D. Econòmiques.
Pobresa del camperolat i les
classes populars urbanes
+
Males collites i
pujada del preu del pa
Crisi subsitència
= La revolució com a única
eixida per canviar-ho tot
El rei permet l’entrada de
teixits anglesos a canvi de
préstecs (1786)
Els artesans francesos
no poden competir
Culpen
al rei
Participaran
a la R.F.

13. Desamortització dels béns eclesiàstics
Separació
església-Estat
Decret d’abolició del feudalisme
LA CONTRAREVOLUCIÓ
Reformes socials: repartiment de terres entre
camperols, preus màxims, educació gratuïta,...
Sufragi Universal Masculi, fi esclavitud, política
de descristianització:

14. “Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-
truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara
bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus
més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats
al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la
tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al
benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per
discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-
nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria.
L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant
esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-
va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes
esperances.
(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-
cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-
tat salvatge”
Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-
te de constitució (París, 1795).

15. CONSEQÜÈNCIES DE LA R.F.
Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes
Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadansLlibertat
Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).
Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,
república burgesa, república democràtica i social...
És el germen de totes les ideologies contemporànies:
liberalisme, democràcia, nacionalisme republicanisme i socialisme.
Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors
Els límits
dels canvis
Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones
Continuen les diferències, ara per raons econòmiques:
la burgesia és la nova classe dominant
Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder
La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les
seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX
Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes
La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les
seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX
Pas d’una societat estamental a una societat de classes
La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les
seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX
Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes
La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les
seves idees, que triomfaran al llarg del segle XIX

16. LA REVOLUCIÓ RUSSALA REVOLUCIÓ RUSSA

17. CONTEXT CRONOLÒGIC I ESPACIAL,
EXTENSIÓ
1917 Inici a 1921 -1922 Final Guerra Civil
i creació URSS

18. PROTAGONISTES
Nicolau II
Lenin
Stepán
Maxímovich Petrichenko
Aleksandra Kolontái

19. CAUSES
1- ECONÒMIQUES
- Agricultura arcaica, endarrerida i de subsistència→ misèria i
fam.
- Repartiment molt desigual de la propietat: tsar, església i
noblesa tenen quasi tota la terra,

20. - Industrialització tardana, feble, depenent del capital estranger.
La seva concentració a les grans ciutats va facilitar la revolució

21. 2- POLÍTIQUES2- POLÍTIQUES
A. Autocràcia tsarista: negativa a qualsevol reforma i repressió
B. Desprestitgi per la figura de Rasputín

22. - C. Derrota guerra contra Japó .

23. D-D- L’antecedent: revolució del 1905.
+
Dificultats econòmiques derivades de la la guerra contra Japó (1904-05)
+ =Repressió manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials
Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potiòmkin)
s’estenen pel país. Es creen soviets
El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, convoca eleccions a la Duma o parlament que
no tindrà poder i promet llibertats i una reforma agrària que fracassarà.

24. E - Desastre militar i econòmic de la Iª Guerra Mundial, agreujant
les diferències econòmiques i socials i el descontent.
G- Organització del bolxevics; desercions, vagues…
H- Ideologia marxista

25. 1 - REVOLUCIÓ BURGUESA DE FEBRER 1917; que
volia mantenir la guerra i seguir el model de democràcia
occidental (Govern provisional de Kerensky)
ETAPES

26. 2.- REVOLUCIÓ OCTUBRE 19172.- REVOLUCIÓ OCTUBRE 1917
Organitzats pels bolxevics els soviets obrers armats, ajudats pels mariners de Kronstadt i la passivitat de
l’exèrcit, assalten el palaud’hivernde Petrograd (25 d’octubre), detenen el govern provisional
(excepte Kerenski) i es fan amb el poder
Negociar la pau amb Alemanya: pau de Brest-Litovsk (1918) → grans pèrdues territorials

27. 3.- La guerra civil i el comunisme de guerra3.- La guerra civil i el comunisme de guerra
(1918-21)(1918-21)
Unió dels contrarevolucionaris en l’Exèrcit Blanc dels tsaristes als anarquistes passant pels liberals
Intervenció de països estrangers per la sortida de Rússia de la Iª G.M. i el perill de “contagi
revolucionari”: Gran Bretanya, Estats Units, França, Japó, Polònia i Txecoslovàquia.
La guerra
suposa:
Persecució de l’oposició política (tribunals especials)
El comunisme de guerra;
tota l’economia passa a ser dirigifa per l’Estat
Rebel·lió mariners de Kronstadt (1921)

28. 4.-CONSOLIDACIÓ PODER COMUNISTA (1921)
- Es crea la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
- Mort de Lenin (1924) i pujada al poder d’Stalin (1927); regimen
totalitari; terror, culte a la personalitat i planificació econòmica.

29. 1. PRIMER PAÍS COMUNISTA DEL MÓN, MODEL ECONÒMIC ALTERNATIU AL
CAPITALISM
- Eliminació propietat privada mitjans de producció; terras, fàbriques, banca, comerç…
- Fundació Tercera Internacional o Komitern; naixement de partits comunistes i
- extensió revolució
TRANSFORMACIONS

30. 2 – Ideologia igualitària; dones, salaris, nacionalitats
(dret autodeterminació)…
3 – Universalització serveis bàsics; feina,
educació, sanitat, habitatge…
4.- Totalitarisme amb una forta intervenció en tots els
ordres de la vida

31. REVOLUCIÓ XINA

32. Inici: 1911 Revolució de Xinhai que enderrocà la dinastia Qing i
establí una república.
Final: 1949 Mao Zedong, màxim dirigent dels comunistes,
proclamà a Pequín la República Popular Xinesa

33. EXTENSIÓ
Tota la Xina Continental. Albània. Partits i grups
guerrillers sobre tot al Sud d'Àsia i Amèrica
del Sud
Mao i Hoxha

34. PROTAGONISTES
PU YI fou el darrer emperador de la Xina.
SUN YAZEN. Fundador del Partit Nacionalista Xinès Guomindang, primer president de
la República Xina seguint el model occidental
CHIANG KAI-SHEK líder del Partit Nacionalista Xinès Guomindang i de la República de
la Xina . Després de la derrota dels nacionalistes enfront dels comunistes el 1949 es va
refugiar a l'illa de Taiwan i va governar com dictador fins la seva mort en 1975.

35. MAO ZEDONG. Un dels fundadors del Partit Comunista de Xina. Després de la guerra
civil va proclamar la República Popular de Xina de la que va ser el seu líder fins
la seva mort.
TANG QUNYING Va ser una figura important en la lluita per la igualtat a la revolució
xinesa. Presidenta del consell d'administració de l'Aliança per al Sufragi Femení (1911) i
va fundar el Diari dels Drets de la Dona, el primer periòdic per a un públic femení.
DENG XIAOPING Líder de la República Popular de Xina des de 1978 a 1997. Sota el
seu lideratge va emprendre les reformes econòmiques de liberalització de l'economia
comunista que van permetre l'entrada de multinacionals al país i va dirigir la repressió
violenta de les protestes de la Plaça de Tian'anmen el 1989

36. CAUSES
POLÍTIQUES
- Debilitat Xina Imperial (autocràcia) davant potències occidentals i Japó.
- Models alternatius occidental i comunista (URSS)
- ECONÒMIQUES
- Economia agrària amb una majoria de la població camperola empobrida.
- Imposicions i control econòmic de potències occidentals i Japó

37. ETAPES
1- 1911- 1937. República; falta de control del territori i
deriva en una dictadura. Llarga marxa comunista.

38. 2- 1937-1945 Unió Guomindang i comunistes
davant invasió japonesa.
3- Guerra civil i triomf comunista 1945-49

39. TRANSFORMACIONS
Bàsicament les mateixes que a l’URSS amb la transcendència de
ser el país més poblat del món.Fonament de la situació actual;
dictadura política, absència de drets i primera potència econòmica
amb l’entrada del capitalisme.