versió 2003

1. L’evolució de les llengües i les polítiques lingüístiques La llengua és una cosa viva que pot variar , néixer , créixer i fins i tot morir. Hi ha un seguit de polítiques que poden condicionar l’evolució de la llengua.

2. Les llengues neixen i evolucionen Totes les llengües han tingut un origen. Moltes llengües s’han format per addicció , és a dir per la suma d’elements de diverses llengües . A Europa totes les llengües s’han format per fragmentació d’una llengua anterior. Les llengües romàniques es van formar en l’Alta Edat Mitjana per fragmentació del llatí vulgar parlat a l’imperi romà. Les primeres fonts escrites en català ens situen al segle XI. Actualment el criteri per diferenciar una llengua d’una altre és el de la manca d’intercomprensió d’entre els parlants.

3. Llengues europees acabades de néixer En l’actualitat podem dir que néixen llengües , com per exemple: El luxemburguès , llengua germànica que es considerava un dialecte de l’alemany . Ara és considerat llengua diferenciada. El gallec i portuguès , fa uns anys es consideraven la mateixa llengua ara es consideren diferents.

4. Les llengües moren Moltes llengües deixen de parlar-se per extinció dels seus parlants o per un seguit de problemes al territori com guerres , deportacions… Un greu problema és el procés de substitució , que consisteix en abandonar la llengua pròpia per un altre amb més prestigi. A Europa estem assistint a la substitució de les llengües cèltiques per la pressió de l’anglès i el francès.

5. Les polítiques lingüístiques a Europa Per evitar la pèrdua de les nostres llengües, els governs adopten les polítiques lingüístiques a fi de protegir i impulsar el seu patrimoni lingüístic. El que més ajuda a sobreviure una llengüa és la seva oficialitat, ja que amb això fa que sigui obligatòria en l’ensenyament, utilitzada en l’administració , te més prestigi, és obligatòria pels nouvinguts… En els estats on només hi ha una llengua oficial es variat , hi ha casos on es protegeix una llengua molt minoritaria i altres on no es reconèixen les llengües regionals.