ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
L’espai geogràfic espanyol
1. L’espai geogràfic espanyol: diversitat geomorfològica 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
2.
3. Les coordenades geogràfiques d’Espanya Punta de s’Esperó (4º long E) Estaca de Bares (43º lat N) Punta de los Santos (27º lat N) Punta Orchilla (18º long O)
4. Espanya peninsular Latitudinalment, la Península Ibèrica es localitza en la zona temperada de l’Hemisferi Nord, amb estacions diferenciades És la península més occidental de les tres penínsules del Sud d’Europa, propera al continent africà
6. Espanya peninsular La península està situada entre dos mars i dos continents, en una cruïlla de masses d’aire de característiques distintes que influeixen en la seua diversitat climàtica i del paisatge Aquest fet també l’ha convertit en un lloc de cruïlla geopolítica, punt d’encontre de pobles i civilitzacions (procedents d’Àfrica i d’Europa).
7.
8. L’arxipèlag canari Les Illes Canàries estan en contacte amb la zona climàtica subtropical i properes al continent africà
9. El relleu (conjunt de formes que presenta la superfície terrestre) Resultat de: L’estructura geològica, formada per forces internes (orogènesi) El modelatge produït per agents externs (l’home, el vent, l’aigua...) i el tipus de rocam (silici, calcari, argilós)
14. S. CANTÀBRICA S. IBÈRIC SERRA MORENA M. GALAIC SISTEMA CENTRAL PIRINEUS SERRALADES BÈTIQUES LITORAL CAT M TOLEDO M BASCOS
15. El relleu peninsular ha estat comparat amb una fortalesa CASTELL MURALLA MURALLA MURALLA MURALLA MURALLA FOSSAT FOSSAT
16. El relleu peninsular i la xarxa fluvial Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial. La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial dissimètrica dels distints vessants
17. La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí
18.
19. UNITATS MORFOESTRUCTURALS ORIGINAT PER: RESULTAT : ROCAM: SECTORS SÒCOL Arrasament de les serralades de l'orogènia herciniana Relleu pla i elevat (mesetari) Silici: granit, pissarra, quarsita Meseta MASSISSOS ANTICS Alçament posterior del sòcol (en l’orogènia alpina) Relleu muntanyós suau Silici: grani, pissarra, quarsita Muntanyes interiors de la Meseta: Sistema Central. Monts de Toledo Vores de la Meseta: Massís Galaic, sector occidental de la Serralada Cantàbrica SERRALADES DE PLEGAMENT Formació durant l’orogènia alpina Relleu muntanyós escarpat Calcari: procedent de depòsits marins del secundari Serralades alpines: Pirineus i Serralades Bètiques Serralades intermèdies: (plegament de les vores del sòcol): Sistema Ibèric i sector oriental de la serralada Cantàbrica DEPRESSIONS Afonament de materials en el terciari i reomplits posteriorment per sedimentació Relleu horitzontal Sedimentàries: argila, arenisca, margues Conques sedimentàries interiors: afonament del sòcol en el terciari. Conca del Duero, Tajo i Guadiana Depressions prealpines: afonament en l’orogènia alpina i colmatats posteriorment. Despresions de l’Ebre i del Guadalquivis
23. dos moviments orogènics orogènia herciniana final de l’Era Primària són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples quan? plegament alpí quan? Era Terciària són les serralades més recents amb crestes i formes abruptes plegament hercinià orogènia alpina dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació Era Secundària Era Quaternària quan? l’erosió va desgastar el relleu hercinià. La sedimentació va dipositar (materials calcaris) a les vores dels mars . l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i costa Una història geològica de milions d’anys
25. ERA Arcaica existència del massís precambrià Primària orogènesi herciniana el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta. Secundària erosió i sedimentació sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques forta erosió a finals d’ aquesta era EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA tingué lloc caracteritzada per compost per quarsites granit gneis pissarres afectat per aflorament de materials antics els materials calcaris que afloraran a l’Era Terciària seran formà
26. EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA Eres Terciària orogènesis alpina xoc de la placa africana i euroasiàtica serralades alpines: Pirineus, Serralades Bètiques Quaternària glacialisme tingué lloc fractura del sòcol de la Meseta originà les depressions prealpines: Ebre, Guadalquivir Inclinació cap a l’Atlàntic aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: Serralada Cantàbrica, Serralada Ibèrica, Serra Morena elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: Sistema Central, Monts de Toledo es produeix erupcions volcàniques formació de terrasses fluvials colmatació de les conques fluvials blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadiana provocà la configuració del relleu actual conseqüències en la xarxa fluvial
30. El rocam i els tipus de relleu La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica. Cas a banda és el de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen.
![L’espai geogràfic espanyol ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()