6. b) Eivissa i Formentera
• Orogènesi:
Fragments emergits de la
serralada Subbètica.
• Unitats morfoestructurals:
Relleu muntanyós calcari
(Nord)
Plana sedimentària (sud
Eivissa i major part
Formentera)
Massís Est Formentera
(La Mola)
6.1. L'Arxipèlag balear
6. El relleu insular
12. d) El litoral Balear
6.1. L'Arxipèlag balear
6. El relleu insular
Alternança de relleus
Litoral escarpat (penya-segats,
coves i cales) zones de relleu
muntanyós (Nord Mallorca i
Menorca)
Alternança llargues platges
d’arena i petites cales obertes pels
torrents
Albuferes (l’Alcúdia, Pollença i des
Grau)
18. • Origen: volcànic (era terciària).
• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb
abundància de platges arenoses.
6.2. L’Arxipèlag Canari
6. El relleu insular
19. 6.2. L’Arxipèlag Canari
6. El relleu insular
Mapa de les falles que generen
cada una de las illes Canàries
Los Hervideros (Lanzarote):
costa escarpada
20. Tipus de relleu:
• Cons volcànics
• Calderes
• Malpaísos
• Roques i dics
• Barrancs
• Glacis
• Platges i penya-segats
segons relleu insular.
6.2. L’Arxipèlag Canari
6. El relleu insular
• Origen: volcànic (era terciària).
• Diferent antiguitat: (Lanzarote i Fuerteventura) més antigues i planes, amb
abundància de platges arenoses.
29. • Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
• Delgado Pérez, G.J., «La ciudad que queremos. Apología de un urbanismo radical. Planeamiento
urbanístico, participación ciudadana y gestión. El caso de la ciudad Santa Cruz de Santiago de
Tenerife 1980-2005», en Scripta Nova, vol. IX, nº 194 (117), Universitat de Barcelona, agosto de
2005.
REFERENCIAS de los materiales utilizados
Si reconoces alguno de tus materiales y no aparece convenientemente reseñado, por favor
házmelo saber aquí.