Principals unitats morfoestructurals península Ibèrica

1. - Característiques
- Rocam
- 3) Tipus relleu
- Evolució geològica
- 5) Grans unitats morfoestructurals
Geomorfologia litoral
L'ESPAI GEOGRÀFIC
ESPANYOL: DIVERSITAT
GEOMORFOLÒGICA

2. UNITATS MORFOESTRUCTURALS península IBÈRICA

3. Grans Unitats Morfoestructurals

4. UNITAT MORFOESTRUCTURAL: forma i disposició interna que adopta el relleu com a
conseqüència dels moviments tectònics, i de la posterior acció dels agents externs dominats per
La natura de les roques

5. Són planures o mesetas formades a l’Era
Primària
(Paleozoic) conseqüència de l’erosió de
les Serralades formades en aquella era.
Compostes per rocam silici dur i rígid
- Granit
- Pissarra
- Quarsita
- Esquists
Materials que no es pleguen, es fracturen
Actualment constitueixen relleus
horitzontals
que ocupen extenses àrees de la meitat
Occidental península. Ibèrica
1) Sòcols

6. Muga de Sayago (Zamora)

7. 2) Massissos Antics
Muntanyes formades al terciari pel
Rejoveniment de blocs del sòcol de
Materials primaris plegats durant
l’orogènia alpina
Cims suaus i arrodonits

8. 3) Serralades de plegament
3.1 Intermitges

9. 3.2 Serralades Alpines

11. 4) Conques sedimentàries
Zones enfonsades colmatades
de sediment
Vall Ebre
Vall Guadalquivir
Vall Duero

12. - Se situa al centre de la Península Ibèrica, en les comunitats autònomes de Castella i Lleó,
Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, la meitat est d'Extremadura i el sud-oest d'Aragó, i
està lleugerament inclinada a l'oceà Atlàntic.
1) MESETA

13. Als llocs on es va fracturar va donar lloc a una tectònica de blocs aixecats i
enfonsats. Les fosses es van emplenar de sediments i els blocs aixecats van
originar sistemes muntanyencs.
- És una extensa plana l'altura mitjana : 650 m, (oscil·∙la entre els 850 m en la
seva part més alta i els 500 m a les zones de menor altura).
És el que queda de l'antic Massís Hespèric sorgit en l’Orogènesi Herciniana,
arrasat per l'erosió abans d'iniciar-se el Mesozoic i convertit en sòcol.
Aquest sòcol no va sofrir alteracions durant l'era secundària, però sí va ser
afectat pels moviments de l'orogènia alpina.
Les embranzides van aixecar el sòcol i ho van bascular cap a l'oest.
Format per roques silíciques, poc plàstiques, davant les embranzides
orogèniques no es van plegar sinó que es van fracturar.

14. 1.1 L'Antic Sòcol Paleozoic
Aflora en l'oest de la Meseta (Zamora, Salamanca, Extremadura)
Format per materials paleozoics (granit, pissarra, quarsita), però que l'erosió ha eliminat la
cobertura de materials terciaris que cobrien el sòcol.
Es una extensa llanura cuya altura media es de unos 650 m, es decir, bastante considerable
(oscila entre los 850 m en su parte más alta y los 500 m en las zonas de menor altura). Es lo que
queda del antiguo Macizo Hespérico surgido en la Orogénesis Herciniana, arrasado por la
erosión antes de iniciarse el Mesozoico y convertido en zócalo.
Dicho zócalo apenas sufrió alteraciones durante la era secundaria, pero sí fue afectado por los
movimientos de la orogenia alpina. Los empujes levantaron el zócalo y lo bascularon hacia el
oeste. Como está formado por rocas silíceas, poco plásticas, ante los empujes orogénicos no se
plegaron sino que se fracturaron. En los lugares donde se fracturó dio lugar a una tectónica de
bloques levantados y hundidos. Las fosas se rellenaron de sedimentos y los bloques levantados
originaron sistemas montañosos.
Pueden distinguirse tres zonas:
o El Antiguo Zócalo Paleozoico
Aflora en el oeste de la Meseta (Zamora, Salamanca, Extremadura),
Formado por materiales paleozoicos (granito, pizarra, cuarcita), porque la erosión ha eliminado la
cobertera de materiales terciarios que cubrían el zócalo.
Las formas de relieve predominantes son
• Penillanuras: superficies suavemente onduladas que se diferencian de las campiñas por
la presencia masiva de rocas paleozoicas.
• Montes Isla, cerros aislados que aparecen allí donde aflora una masa de roca granítica
• Los arribes o “tajos”, gargantas creadas por los ríos al encajarse en materiales duros
Poden distingir-se:
Les formes de relleu predominants són
1.1.1 Peniplanures: superfícies suaument ondades que es diferencien de les
campinyes per la presència massiva de roques paleozoiques.
1.1.2 Muntanyes Illa, turons aïllats
1.1.3 Els arrubis o “talls”, goles creades pels rius en encaixar-se en
materials durs

15. 1.2 Sistemes muntanyosos interiors
Formats al Cenozoic quan, com a
conseqüència de l'orogènesi alpina. El
sòcol paleozoic es
fracturà, generant-se un paisatge
d'estructura germànica, amb blocs
elevats i blocs enfonsats.
- Els blocs elevats (Horst) van donar
lloc a elevacions muntanyenques,
mentre que
- Els blocs enfonsats (Gaven) van
originar fosses o cubetes allargades
e s t r a n s f o r m e n e n f o s s e s
sedimentàries que divideixen les
serralades en fragments separats
Els materials són iguals que els de la resta de la
peniplanura (granit, pissarra i gneis) i els cims
són suaus a causa que no són més que
superfícies d'erosió (peniplanures) aixecades.

16. Travessa el centre de la Meseta d'est a oest dividint-la en dos submesetes:
- la septentrional recorreguda pel Duero
- la meridional travessada pel Tajo i el Guadiana.
La serralada se subdivideix en serres separades entre si per grans valls.
Les més destacades: Ayllón, Guadarrama , Gredos i l'Estel
La major elevació del sistema és el bec Almanzor (2.592 m), situat en la Serra de Gredos
- Les serres occidentals estan compostes de materials granítics, a Guadarrama predomina el gneis i
Somosierra és més pizarrosa.
- Formes de relleu predominants:
- els cims solen ser suaus i aplanats, a causa que les roques han sofert una forta erosió.
- Predominen les formes de relleu granític (canchales, berrocales, etc.)
- El glaciarisme quaternari va produir formes glacials en els cims més elevats. Va afectar
només a nivells situats per sobre dels 1.800 -1.900 m. Es tracta de glaceres de circ. L'acció és més
visible a Gredos i Guadarrama.
1.2.1 Sistema Central
La mayor elevación del sistema es el pico Almanzor (2.592 m), situado en la Sierra de Gredos
Muestra una diversidad litológica: las sierras occidentales están compuestas de materiales
graníticos, en Guadarrama predomina el gneis y Somosierra es más pizarrosa.
En cuanto a las formas de relieve predominantes, las cumbres suelen ser suaves y aplanadas,
debido a que las rocas han sufrido una fuerte erosión. Predominan las formas de relieve granítico
(canchales, berrocales, etc.)
El glaciarismo cuaternario produjo formas glaciares en las cumbres más elevadas. Afectó sólo a
niveles situados por encima de los 1.800 -1.900 m. . Se trata de glaciares de circo, que emitían
lenguas de corto recorrido dando lugar a lagunas (Peñalara). La acción es más visible en Gredos y
Guadarrama.
IES JUAN CARLOS I 3 Departamento de Geografía e Historia
1.2 Sistemes muntanyosos interiors

17. 1.2.2 Muntanyes de Toledo
- Es tracta d'una serralada disposada d'est a oest, des de la Manxa fins a Portugal.
EL MEDIO FÍSICO ESPAÑOL 4- Las unidades morfoestructurales
Los Montes de Toledo
Se trata de una cordillera dispuesta de este a oeste, desde la Mancha hasta Portugal. Dividen la
Submeseta Sur en dos cuencas hidrográficas: Tajo y Guadiana.
A diferencia del Sistema Central, no son bloques levantados y hundidos, sino que es un relieve
apalachense puesto al descubierto tras la intensa erosión que afectó a la zona después de la
orogenia alpina. Son, pues, crestas de rocas duras de semejante altitud, alternándose con largos
valles aplanados donde aparecen los materiales más blandos.
Tenen altituds entre els 1200 i els
1400 metres, sent la màxima de
1603 m. en la Serra de
Guadalupe
Litològicament hi ha un predomini
de pissarres i quarsites, estant
present en menor quantitat el
granit (en el nord-est)
1.2 Sistemes muntanyosos interiors
-Divideixen la Submeseta Sud en dues conques hidrogràfiques: Tajo i Guadiana.
No són blocs aixecats i enfonsats, sinó que és un relleu apalachense lloc al descobert després
de la intensa erosió que va afectar a la zona després de l'orogènia alpina. Són crestes de
roques dures de semblant altitud, alternant-se amb llargues valls aplanades on apareixen els
materials més tous.

18. 1.3 Conques Sedimentàries Interiors
Es van formar al Cenozoic quan l'orogènesi alpina va provocar falles i l'enfonsament d'alguns
blocs de la Meseta, que al principi van constituir llacs, es van emplenar amb sediments terciaris,
de tal manera que en la part inferior van quedar disposats en estrats horitzontals materials tous
(sorres, argiles, guixos i marges) mentre que en la part superior hi hauria materials més durs
(calcàries).
Per això, les formes de relleu que predominen són les relacionades amb l'erosió diferencial:
• Els erms: àmplies superfícies planes formades pels estrats durs, calissos, tallats per valls fluvials.
Exemples són la Taula d'Ocaña o la Alcarria
• Les campinyes: planes baixes suaument onades, recorregudes per rius Duero, Tajo i Guadiana,
en les quals predominen els “turons testimoni”.
• Les costes: són les zones inclinades entre els erms i les campinyes
EL MEDIO FÍSICO ESPAÑOL 4- Las unidades morfoestructurales
La Cuenca de la Submeseta Norte:
Cuesta

19. 1.3.1 Submeseta Nord
- L'altiplà septentrional és més homogeni que el meridional.
- Està drenada en la seva major part per la conca del Duero
- No existeixen serralada que la subdivideixi
- És més elevada que la meridional ( 800-850 m. d'altitud mitjana)
- Està gairebé totalment envoltada de muntanyes, aïllada.
1.3.2 Submeseta Sud
- Les Muntanyes de Toledo la
divideixen en dues (conca del
Tajo i del Guadiana).
- La seva altura mitjana és de
500-700 m.
- Està basculada cap a
l'Atlàntic i està oberta a l'oceà
per el oest

20. 2. VORERES MUNTANYOSES MESETA
2.1 MACÍS GALAIC-LLEONÉS
- Aquestes muntanyes són el fragment nord-oest del sòcol de la Meseta.
- Van tenir el seu origen al Cenozoic (orogènesis alpina) per fractura del massís hespèric
- La gran majoria del rocam pertany a
materials paleozoics (granit, pissarra, gneis)
- Són muntanyes arrodonides per la intensa
erosió, de poca altura i que van creixent en
altitud com més cap a l’Est.
- Les muntanyes de León, no són molt
elevades, però la seva amplària i falta de
valls transversals dificulten les comunicacions
entre Galícia i Astúries amb la Meseta.
- Les serres més Importants són: Segundera
(la més elevada), Queija, i els Ancares

21. 2.2 SERRALADA CANTÀBRICA
2.2.1 Macís Asturià
- Constitueix el vorell septentrional de la Meseta que la separa del Cantàbric
- Es distingeixen dues zones bé diferenciades:
Es va formar al Cenozoic, per l'aixecament d'aquesta zona del sòcol hercinià,
durant l'orogènesi alpina.
- Suposa, en realitat, una prolongació del Massís Galaic-Lleonès.
- Els materials són paleozoics (pissarres i quarsites) i presenten un relleu apalachiense
- En el seu extrem oriental existeix un gran aflorament de calcàries primàries,
que constitueix els Picos d'Europa, on es troben les majors altures de la Serralada
(Torre de Cerredo, (2648 m.)
- Aquest rocam calcari, dóna lloc a formes càrstiques com lapiaces, dolines i poljés
i coves i avencs amb estalactites i estalagmites.
Las sierras más Importantes son: Segundera (la más elevada), Queija, y los Ancares
o La Cordillera Cantábrica
Constituye el reborde septentrional de la Meseta que la separa del Cantábrico
Se distinguen dos zonas bien diferenciadas:
• El Macizo Asturiano (en el oeste).
Se formó en el cenozoico, por el levantamiento de esta zona del zócalo herciniano, durante la
orogénesis alpina. Supone, en realidad, una prolongación del Macizo Galaico-Leonés.
Los materiales son paleozoicos (pizarras y cuarcitas) y presentan un relieve apalachiense
En su extremo oriental existe un gran afloramiento de calizas primarias, que constituye los Picos
de Europa, donde se encuentran las mayores alturas de la Cordillera (Torre de Cerredo, (2648
m.) Peña Vieja y Naranjo de Bulnes). Este roquedo calizo, da lugar a formas kársticas como
lapiaces, dolinas y poljés y cuevas y simas con estalactitas y estalagmitas.

22. 2.2.2 Muntanyes Cantàbriques
2.2 SERRALADA CANTÀBRICA
- Es va formar també al Cenozoic, quan els materials secundaris calissos, dipositats per
la
mar en la vora del massís Hespèrico, es van plegar durant l’orogènesis alpina.
- Les formes de relleu que predominen en aquesta zona són les pròpies del relleu
juràssic.
- Tret comú per a tota la Serralada Cantàbrica: la gran dissimetria nord-sud
- l'accés des de la Meseta és lleu a causa que els desnivells són mitjans;
- des de la serralada fins a la costa cantàbrica, els desnivells són bruscs,
provocant que els rius, en poc tram i amb molt pendent, tinguin gran força
erosiva i s'encaixin en profundes falçs i goles.
Pel que fa a l'erosió glacial, va haver-hi diversos focus glacials importants als Picos
d'Europa, i llengües glacials que van arribar a tenir diversos quilòmetres de llarg.

23. 2.3 SISTEMA IBÈRIC
- Limita a la Meseta pel seu sector oriental i la
separa de la Depressió de l'Ebre.
- Es tracta d'una serralada formada en la seva
major part per materials mesozoics dipositats
Pel Tetys en la vora oriental del sòcol de la
Meseta, que es van plegar en l'orogènesi alpina.
- Els materials paleozoics solament existeixen en
alguns sectors on la cobertura de material del
cenozoic era poc espès i va permetre l'aflorament
del sòcol rejovenit per l'orogènesi alpina.
La cordillera forma la divisoria de aguas más
importante de la Península Ibérica; en ella
nacen los ríos Duero, Tajo, Júcar y Jalón
IES JUAN CARLOS I 7 Departamento de Geografía e HistoriaEs distingeixen dos sectors:
- El terç nord, d'adreça NO-SE, inclou les majors altures de la serralada
(Moncayo, 2314 m, picos de Urbión, 2235m, serra de la Demanda)
- Des del Sud-est de Soria, el Sistema Ibèric es bifurca en dues branques:
- La branca interior o castellana (Serra d'Albarracín, Regió muntanyenca de Conca)
- La branca exterior o aragonesa (Serres de Javalambre i Gúdar).
Ambdues estan separades per una fossa tectònica (la fossa de Calataiud),
- Les glaceres quaternàries tan sol van afectar lleument a alguns massissos elevats de la
serralada (Moncayo, Demanda, Picos de Urbión), amb petites glaceres de circ.

24. narios tan solo afectaron levemente a algunos macizos elevados de la
Demanda, Picos de Urbión), con pequeños glaciares de circo.
divisoria de aguas más
nínsula Ibérica; en ella
Tajo, Júcar y Jalón
7 Departamento de Geografía e Historia
La serralada forma
la divisòria d'aigües més
important de la
Península Ibèrica.
En ella neixen els rius
Duero, Tajo, Xúquer i Xaló
2.3 Sistema Ibèric

25. 2.4 SERRA MORENA
- Situada en la vora meridional, Serra Morena no és pròpiament una serralada
un graó brusc entre la Meseta i la Vall del Guadalquivir.
- Flexió fracturada en molts punts, produïda per l'embranzida des del sud
en elevar-se les Serralades Bètiques.
orde meridional, Sierra Morena no es propiamente una cordillera, sino más bien
co entre la Meseta y el Valle del Guadalquivir. Vista desde la Meseta, apenas se
que produce, pero si la contemplamos desde la depresión del Guadalquivir, esta
como un gigantesco escalón rectilíneo formado por relieves que se elevan a más
ando lugar a un violento contraste.
a interpretado como una gigantesca falla, pero parece que se trata de una gran
da en muchos puntos, producida por el empuje desde el sur al elevarse las
cas.
paleozoico, (pizarras, cuarcitas) de color oscuro, lo que junto a su vegetación,
(jara) le da el nombre a la Sierra. Sobre este relieve se desencadenó una violenta
que fue eliminando de su cobertera terciaria, apareciendo un típico ejemplo de
achiense.
sierras son: Madrona (alcanza los 1323 m.), Tudia y Aracena
PRESIONES EXTERIORES A LA MESETA
- El rocam és paleozoic, (pissarres, quarsites) de color
fosc
- Sobre aquest relleu es va desencadenar una violenta
erosió fluvial que va ser eliminant de la seva
cobertura terciària, apareixent un típic exemple de
modelatge apalachiense.
- Les seves principals serres són: Madrona
(aconsegueix els 1323 m.), Tudia i Aracena.

26. 3. SERRALADES EXTERIORS MESETA. SERRALADES DE PLEGAMENT
3.1 PIRINEUS
Es tracta d'aquelles serralades que es van formar durant l'orogènesi alpina al Cenozoic
en plegar-se els materials dipositats en les fosses oceàniques bètiques i pirinenques.
Situats al nord-est de la Meseta, formen entre el golf de Biscaia i el cap de Creus una
serralada contínua d'uns 435 km. de longitud. El seu cim més elevat és l’Aneto (3.404 m.)
en el massís de la Maladeta.
Presenten dues característiques importants:
• Una “dissimetria longitudinal”: La part central és més alta rebaixant-se l'altura cap a l'oest i
el est
Se trata de aquellas cordilleras que se formaron durante la orogénesis alpina en el Cenozoico al
plegarse los materiales depositados en las fosas oceánicas béticas y pirenaicas.
Son: los Pirineos, los Montes Vascos, la Cordillera Costero Catalana y las Cordilleras Béticas
o Los Pirineos
Situados al noreste de la Meseta, forman entre el golfo de Vizcaya y el cabo de Creus una
cordillera continua de unos 435 km. de longitud. Su pico más elevado es el Aneto (3.404 m.) en
el macizo de la Maladeta.
Presentan dos características importantes:
• Una “disimetría longitudinal”: La parte central es más alta rebajándose la altura hacia el
oeste y el este
IES JUAN CARLOS I 10 Departamento de Geografía e Historia
• Una “dissimetria transversal”: els Pirineus són més amples al centre (uns 150 Km.)
que en els extrems (entre els 10 i els 30 Km.)

27. 3.1.1 Axial
Pel que es refereix a la seva estructura geològica, els Pirineus estan constituïts
per tres unitats de naturalesa diferents:
- Correspon a l'antic massís hercinià d'Aquitània que va rejovenir en l’orogènesi alpina.
El plegament alpí va ser tan intens que va elevar i va deixar al descobert els materials antics
que es trobaven per sota de de les capes de sediments de la fossa oceànica pirinenca.
- El rocam d'aquesta zona és, per tant, paleozoic (pissarres i granits).
- Conté els cims més alts de la serralada (per sobre dels 3000 m.)
- Destaquen els cims d’Aneto, Monteperdido, Posets, Puigmal i Canigó.
Por lo que se refiere a su estructura geológica, los Pirineos están constituidos por tres unidades de
naturaleza diferentes:
El Pirineo axial,
Corresponde al antiguo macizo herciniano de Aquitania que rejuveneció en la orogénesis alpina.
El plegamiento alpino fue tan intenso que elevó y dejó al descubierto los materiales antiguos que
se encontraban por debajo de de las capas de sedimentos de la fosa oceánica pirenaica.
El roquedo de esta zona es, por tanto, paleozoico (pizarras y granitos).
Contiene las cumbres más altas de la cordillera (por encima de los 3000 m.) Destacan los picos
de, Aneto, Monteperdido, Posets, Puigmal y Canigó.
Los Prepirineos,

28. 3.1.2 Prepirineus
- Se situen al nord i al sud de la zona axial i estan formats per dues alineacions muntanyenques
paral·∙leles
- Estan constituïts per les cobertures mesozoica de la fossa oceànica pirinenca plegada,
amb materials sedimentaris d'origen marí, marges i calcàries
El Prepirineu espanyol es divideix en:
• Serres Interiors: zona interna, pegades al Pirineus axial: Sierra del Cadí (2500 m)
• Serres Exteriors: zona externa, paral·∙leles a l'anterior i d'altures més modestes: Leyre (1.371
m.)
MEDIO FÍSICO ESPAÑOL 4- Las unidades morfoestructurales
• Sierras Interiores: zona interna, pegadas al Pirineo axial: Sierra del Cadí (2500 m)
• Sierras Exteriores: zona externa, paralelas a la anteriores y de alturas más modestas: Leyre
(1.371 m.)
La depresión media.
n dirección E-O, es una larga y estrecha depresión que separa las dos líneas de los prepirineos
acia el extremo oriental del Pirineo, en la provincia de Gerona, se encuentra la región volcánica
ejor conservada de la península, la comarca de la Garrotxa, con unos cuarenta conos
lcánicos.
3.1.3 Depressió intermitja
Direcció E-O. Llarga i estreta depressió que separa les dues parts
- Cap a l’E, a Girona: regió volcànica millor conservada de la península
- Formes de relleu: glaciarisme quaternari

29. 3.2 MUNTANYES BASQUES
3.3 SERRALADA COSTANERO-CATALANA
- Enllacen la serralada Cantàbrica amb els Pirineus.
- Estan constituïts per materials calissos plegats en l'orogènia alpina.
- Constituïts per elevacions d'escassa altura, destacant Peña Gorbea, amb 1475 m.
Forma una barrera muntanyenca estesa paral·∙lelament a la costa que aïlla la depressió de l'Ebre
del Mediterrani.
Geològicament està constituïda per materials paleozoics i mesozoics plegats.
En la seva meitat nord predominen els terrenys antics, granítics i paleozoics,
mentre que en el sud ho fan terrenys secundaris, sobretot calissos.
Aquesta serralada no constitueix un relleu massís, sinó que apareix fragmentada
en tres grans unitats alineades longitudinalment de N.I. a S.:
3.3.1 Serralada Costanera o Litoral: d'escassa
altura, en la qual destaquen el massís de Garraf
(592 m.), Tibidabo i Montnegre (759 m.)
3.3.2 Serralada Prelitoral: alineació més
important d'aquest sistema muntanyenc, en la
qual
destaquen el Montseny (1712 m.) i Montserrat
3.3.3 Depressió Prelitoral: emplena de materials
cenozoics i quaternaris.
EL MEDIO FÍSICO ESPAÑOL 4- Las unidades morfoestructurales
Geológicamente están constituidas por terrenos paleozoicos y mesozoicos plegados. En su mitad
norte predominan los terrenos antiguos, graníticos y paleozoicos, mientras que en el sur lo hacen
terrenos secundarios, sobre todo calizos.
Esta cordillera no constituye un relieve macizo, sino que aparece fragmentada en tres grandes
unidades alineadas longitudinalmente de N.E. a S.E.:
• Cordillera Costera o Litoral:
de escasa altura, en la que
destacan el macizo de
Garraf (592 m.), Tibidabo y
Montnegre (759 m.)
• Cordillera Prelitoral:
alineación más importante
de este sistema montañoso,
en la que destacan el
Montseny (1712 m.) y
Montserrat

30. 3.4 SERRALADA BÈTICA
3.4.1 Penibètica
Són un conjunt de muntanyes que s'estenen des del Golf de Cadis fins a les costes meridionals
del País Valencià i continuen sense interrupció pel fons del Mediterrani fins a les Balears.
No formen, per tant, un eix continu, sinó una sèrie de massissos de formes pesades que es troben
gairebé aïllats uns d'uns altres o deixen entre si relleus baixos i amplis.
Procedeixen dels sediments (grans espessors de calcàries, argiles i marges), que es van dipositar
durant el Mesozoic i la meitat del Cenozoic, en les profunditats de la fossa oceànica bètica,
L'orogènesi alpina va plegar aquests materials, formant les actuals Serralades Bètiques.
És l'arc interior del plegament. Voreja la costa i conté els cims més elevats: Sierra Nevada
(Mulhacén, 3.478 m.), Basa, Gádor, Ronda, etc.
Presenta materials paleozoics pertanyents a l'antic massís Bètic-Rifenyo,
En las sierras de Ronda y las Alpujarras, los materiales son calizos, desplazados (en mantos de
corrimiento) más de 80 km del lugar donde se formaron los pliegues.
La Cordillera Subbética
Es el arco exterior del plegamiento y es paralela de la Penibética, al norte de la misma. Sus
cumbre son de menor altura: Sagra (2.381 m), Mágina (2167 m), Cazorla (1.830 m.),
Grazalema, Segura, , etc.
Está compuesta de dos mantos de corrimiento de materiales secundarios depositados por el mar
en la fosa Bética:
• el “Prebético”, en el este (entre Jaén y Alicante y hasta las Baleares).
• el “Subbético, en el oeste,

31. 3.4.2 Subbètica
3.4.3 Depressió Intrabètica
• el “Subbético, en el oeste,
IES JUAN CARLOS I 14 Departamento de Geografía e H
És l'arc exterior del plegament i és
paral·∙lela de la Penibètica, al nord
de la mateixa. Els seus cim són de
menor altura: Sagra (2.381 m),
Mágina (2167 m), Cazorla (1.830
m.), Grazalema, Segura, etc.
- Depressió longitudinal situada entre les dues serralades.
- Està fragmentada en diverses depressions petites: foies de Basa, Guadix, Ronda, Antequera,
farcides amb materials terciaris.
El modelatge glacial va ser insignificant en les Serralades Bètiques, a causa de la seua situació
meridional. Tan sol en alguns cims importants com a Serra Nevada hi ha petjades de modelatge
glacial.

32. 4. DEPRESSIONS EXTERIORS A LA MESETA
4.1 DEPRESIÓ EBERE
De forma triangular, eren fosses sedimentàries submarines que després de l’orogènesi alpina,
al Cenozoic, van quedar entre les serralades alpines recentment formades, com a braços de
mar que entren en el continent.
Durant el Cenozoic i el Quaternari es van ser emplenant amb grans espessors de sediments
donant lloc als relleus pràcticament horitzontals que avui existeixen
El roquedo es paleozoico, (pizarras, cuarcitas) de color oscuro, lo que junto a su vegetación,
también oscura (jara) le da el nombre a la Sierra. Sobre este relieve se desencadenó una violenta
erosión fluvial que fue eliminando de su cobertera terciaria, apareciendo un típico ejemplo de
modelado apalachiense.
Sus principales sierras son: Madrona (alcanza los 1323 m.), Tudia y Aracena
De forma triangular, eran fosas
sedimentarias submarinas que tras la
orogénesis alpina, en el Cenozoico,
quedaron entre las cordilleras alpinas
recién formadas, como brazos de mar que
entran en el continente.
Durante el Cenozoico y el Cuaternario se
fueron rellenando con grandes espesores
de sedimentos dando lugar a los relieves
prácticamente horizontales que hoy
existen.
IES JUAN CARLOS I 8 Departamento de Geografía e Historia
LAS DEPRESIONES EXTERIORES A LA MESETA
És paral·∙lela als Pirineus i es troba tancada
per ells, el Sistema Ibèric i la Serralada
Costaner-Catalana.
Té 380 km. de longitud i 150 km. d'amplària
màxima.
L'altura mitjana de la depressió oscil·∙la entre
els 200 i els 400 metres.
La depressió va estar ocupada per mar,
colmatada amb el temps, primer
transformada en un gran llac i després com a
llera del riu Ebre que es va obrir camí cap al
mar a través de les Serralades Costaner-
Catalanes.

33. Cordilleras Costero-Catalanas.
Contiene depósitos marinos y continentales, gruesos en los rebordes montañosos
(conglomerados) y más finos en el centro (areniscas, margas, yesos, calizas y sales). Esta diferente
dureza de los materiales y el clima árido, han dado lugares a diversas formas de relieves:
Los “somontanos” o “piedemontes”: se encuentran en los bordes de la depresión, al pie de los
sistemas montañosos que la rodean. Son tierras llanas aunque ligeramente inclinadas, en las que
se han acumulado los materiales gruesos y duros procedentes de la erosión de las montañas.
Los “mallos”: Torreones rocosos moldeados por la erosión en los materiales depositados por los
afluentes del Ebro que bajan de los Pirineos. Abundan en las laderas de las sierras prepirenaicas.
Las “hoyas”; Son depresiones excavadas por la acción erosiva fluvial en los materiales blandos.
Pueden ser pequeñas (dando lugar a lagunas) o grandes, como las de Huesca o Barbastro
“Muelas” y “cuestas”: Predominan en el centro de la depresión, donde los estratos son
horizontales y alternan calizas duras y arcillas, margas y yesos blandos,
“Cárcavas” y “badlands”; abundantes
donde la aridez es grande.
Río
Piedemontes o somontanos
Sedimentos gruesosSedimentos finos
Río
Piedemontes o somontanos
Sedimentos gruesosSedimentos finos
Conté dipòsits marins i continentals.
Aquesta diferent duresa dels materials i el clima àrid, han donat llocs a diverses formes de relleus:
Són terres planes encara que lleugerament inclinades, en les quals s'han acumulat els materials
gruixuts i durs procedents de l'erosió de les muntanyes.
Terasses rocoses per materials dipositats pels afluents de l'Ebre que
baixen dels Pirineus.
Les olles són depressions excavades per l'acció erosiva fluvial en els materials tous.
Poden ser petites (donant lloc a llacunes) o grans, com les d'Osca o Barbastro
Costes: predominen al centre de la depressió, on els estrats són horitzontals i alternen calcàries
dures i argiles, marges i guixos tous,
Càrcaves i badlands; abundants on l’aridesa és gran.
Contiene depósitos marinos y continentales, gruesos en los rebordes montañosos
(conglomerados) y más finos en el centro (areniscas, margas, yesos, calizas y sales). Esta diferente
dureza de los materiales y el clima árido, han dado lugares a diversas formas de relieves:
Los “somontanos” o “piedemontes”: se encuentran en los bordes de la depresión, al pie de los
sistemas montañosos que la rodean. Son tierras llanas aunque ligeramente inclinadas, en las que
se han acumulado los materiales gruesos y duros procedentes de la erosión de las montañas.
Los “mallos”: Torreones rocosos moldeados por la erosión en los materiales depositados por los
afluentes del Ebro que bajan de los Pirineos. Abundan en las laderas de las sierras prepirenaicas.
Las “hoyas”; Son depresiones excavadas por la acción erosiva fluvial en los materiales blandos.
Pueden ser pequeñas (dando lugar a lagunas) o grandes, como las de Huesca o Barbastro
“Muelas” y “cuestas”: Predominan en el centro de la depresión, donde los estratos son
horizontales y alternan calizas duras y arcillas, margas y yesos blandos,
“Cárcavas” y “badlands”; abundantes
donde la aridez es grande.
Río
Piedemontes o somontanos
Sedimentos gruesosSedimentos finos
Río
Piedemontes o somontanos
Sedimentos gruesosSedimentos finos

34. 4.2 DEPRESIÓ GUADALQUIVIR
Localitzada entre Serra Morena al nord i les serralades bètiques a l'est i al sud, és
una àmplia plana de forma triangular, d'uns 150 m. d'altitud mitjana (més baixa que la de
l'Ebre),
- Àmplia obertura cap a l'Atlàntic.
- El farciment de la depressió és diferent a la de l'Ebre: aquí és gairebé exclusivament marí
perquè la depressió estava oberta a la mar. Després es va convertir en un llac litoral o
“albufera” que més tard es va emplenar amb argiles, calcàries i marges.
El predomini dels materials sedimentaris fa que abundin formes de relleu suaument ondades:
Es el arco interior del plegamiento. Bordea la costa y contiene las cumbres más elevadas: Sierra
Nevada (Mulhacén, 3.478 m.), Baza, Gádor, Ronda, etc.
Presenta materiales paleozoicos pertenecientes al antiguo macizo Bético-Rifeño, en Sierra
Nevada, ligeramente desplazados hacia el norte por el paso de los mantos que han resbalado por
encima de ellos.
En las sierras de Ronda y las Alpujarras, los materiales son calizos, desplazados (en mantos de
corrimiento) más de 80 km del lugar donde se formaron los pliegues.
La Cordillera Subbética
Es el arco exterior del plegamiento y es paralela de la Penibética, al norte de la misma. Sus
cumbre son de menor altura: Sagra (2.381 m), Mágina (2167 m), Cazorla (1.830 m.),
Grazalema, Segura, , etc.
Está compuesta de dos mantos de corrimiento de materiales secundarios depositados por el mar
en la fosa Bética:
• el “Prebético”, en el este (entre Jaén y Alicante y hasta las Baleares).
• el “Subbético, en el oeste,